Diccionari de química (històric complet)

ca benzoïl, n m
es benzoilo
en benzoyl
for C₆H₅CO−

Química orgànica

Definición

Aroïl que deriva de l'àcid benzoic.

ca benzoïna, n f
ca 2-hidroxi-1,2-difeniletanona, n f sin. compl.
es benzoína
es 2-hidroxi-1,2-difeniletanona
en benzoin
en 2-hydroxy-1,2-diphenylethanone
for C₆H₅CH(OH)C(O)C₆H₅

Química orgànica

Definición

Cetona producte de condensació de dues molècules de ^benzaldehid^ amb cianur de potassi com a catalitzador que es presenta com un cristall groguenc amb una lleugera olor de càmfora i té un punt de fusió de 137 ºC.

Nota

Es troba en la resina natural d'un arbre de Java. Es fa servir en síntesi orgànica i en perfumeria, cosmètica i farmàcia.

ca benzol, n m
es benzol
en benzol

Química industrial

Definición

Barreja d'hidrocarburs aromàtics líquids obtinguda per la condensació parcial del ^gas de coqueria^ que s'obté en la ^piròlisi^ del carbó. Aquesta barreja presenta una concentració molt alta en benzè, del 80%, i la resta és, principalment, toluè i xilens. El benzol és similar a la ^fracció BTX^. Benzol és la denominació antiga del benzè, i s'utilitza encara comercialment, en especial per a referir-se a un producte poc purificat i usat com a dissolvent.

ca beril, n m
es berilo
en beryl

Geologia

Definición

Mineral de fórmula química Al₂Be₃(Si₆O₁₈) que cristal·litza en el sistema hexagonal. De color variable (verd, blau, groc, rosa) i diafanitat de transparent a translúcida, té una lluïssor vítria, una duresa de 7,5-8 i el color de la pols que fa el mineral en ser ratllat és blanc. Presenta una densitat baixa de 2,65-2,90 g/cm³. Pertany, dins la classe dels silicats, a la subclasse dels ciclosilicats. És característic de les roques granítiques i de les pegmatites, en les quals apareix en forma de cristalls grans; es presenta també en dipòsits hidrotermals d'altíssima temperatura, associat amb quars, cassiterita, columbita, tantalita i altres minerals rars. Donada la seva elevada duresa i gran resistència química, roman inalterat en els jaciments d'al·luvió derivats de les roques que contenen el beril en jaciments primaris. Se n'han descrit quatre varietats: l'heliodor, varietat transparent groguenca; la morganita, varietat de color rosa; l'aiguamarina, varietat blava, i la maragda, varietat verda que és una pedra preciosa de les més cares i buscades, per bé que les restants varietats pures també s'utilitzen en joieria. Sobre algunes d'aquestes varietats s'han tallat gemmes gegantines que actualment constitueixen autèntiques curiositats de museu. El beril s'utilitza com a matèria primera del beril·li, element químic molt lleuger que forma, amb coure, aliatges resistents a la tracció i a l'atac de molts àcids, els quals es destinen a les indústries electrònica, aeronàutica i nuclear.

Nota

La forma beril prové del grec béryllos (en català, 'gemma verda').

ca beril·li, n m
es berilio
en beryllium
sbl Be

Química inorgànica

Definición

Element primer del grup 2 del bloc s de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 4 i massa atòmica 9,0122.

Nota

És l'únic element de nombre atòmic parell amb un sol isòtop estable, ⁹Be. També se'n coneixen nou d'inestables. Es presenta com un metall dur, brillant, de color gris clar, amb un punt de fusió de 1.287 ºC i un punt d'ebullició d'aproximadament 2.500 ºC. És relativament escàs a l'escorça terrestre i es troba dispers. És present en gran quantitat de silicats i només s'obté per procediments electrolítics o tèrmics. El mineral es converteix en òxid o hidròxid que posteriorment es transformen en fluorur o en clorur. El pas de l'halur a metall pot fer-se mitjançant diversos procediments. Presenta diferències químiques notables amb els altres elements del grup 2 i algunes semblances amb elements del grup 3, com l'alumini. Té una química amb força caràcter covalent. A diferència dels altres elements del grup 2, el seu hidròxid és ^amfòter^. El beril•li és un bon reductor i no és atacat per l'aigua, ja que es troba protegit per una capa del seu propi òxid. Així mateix, no és atacat pels àcids oxidants, però sí pels àcids no oxidants i les bases. Presenta l'estat d'oxidació +2 i es fa servir com a material estructural en tecnologia espacial, com a moderador i reflector de neutrons en reactors nuclears, com a additiu en combustibles sòlids per a la propulsió de coets i en la fabricació de finestres especials per a tubs de raigs X. S'addiciona al coure líquid, en una proporció d'1,75 % a 2,25 % en pes, per a aconseguir aliatges de gran duresa i resistència a la tracció. El tractament tèrmic més adient d'un coure amb un 2 % de beril•li consisteix en un escalfament a 800 ºC durant 2 o 3 hores, ^tremp^ en aigua i deformació plàstica a temperatura ambient.

ca berkeli, n m
es berkelio
en berkelium
sbl Bk

Química inorgànica

Definición

Element vuitè de la sèrie dels actínids de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 97 i massa atòmica 247.

Nota

Se'n coneixen fins a vint isòtops, tots ells inestables i artificials. Es presenta com un metall blanc argentat, amb un punt de fusió de 986 ºC. Es coneix molt poc de la seva química. Els seus usos es limiten a la recerca científica.

ca bescanvi de calor, n f
es intercambio de calor
en heat exchange

Química física

Definición

Bescanvi d'energia interna entre dos sistemes termodinàmics en forma de calor, generalment a causa d'una diferència de temperatura.

ca bescanvi iònic, n m
es intercambio iónico
en ion exchange

Enginyeria química

Definición

Procés fisicoquímic segons el qual en posar en contacte una dissolució iònica amb un compost immiscible de constitució adient, anomenat bescanviador iònic, es produeix la fixació en aquest dels cations o anions de la dissolució. Com a conseqüència d'això, quantitats equivalents de cations o anions que inicialment estaven en el bescanviador iònic són alliberats del seu reticle i passen al si de la dissolució. El bescanvi iònic rep el nom de bescanvi catiòni quan els ions bescanviats són cations i de bescanvi aniònic quan són anions. A la pràctica, aquest procés es pot dur a terme mitjançant dues tècniques totalment diferents: en banys discontinus i per percolació en columna. En la primera, s'addiciona una quantitat de bescanviador iònic a la dissolució i s'agita fins que s'assoleix l'equilibri entre ambdues fases. D'acord amb la llei d'acció de masses, la dissolució final conté sempre una certa concentració de l'ió inicial, de manera que el bescanvi mai és total. Ben al contrari, quan es fa servir la percolació en columna, sí que s'arriba al bescanvi total, ja que la dissolució que elueix al llarg d'una columna plena de bescanviador, a mesura que hi va deixant els seus ions, va entrant en contacte amb bescanviador fresc. Amb la percolació, el bescanvi iònic ha trobat moltes aplicacions, tant en química industrial com en química analítica: substitució d'un ió per un altre; eliminació o separació d'un ió que interfereix; separació d'ions. N'és un exemple la desionització de l'aigua, on els ions Ca2+ i Mg2+ són bescanviats per ions Na+ alliberats d'una resina catiònica, convertint l'aigua dura en aigua tova. El bescanvi iònic també és utilitzat en tècniques cromatogràfiques (en les que la fase estacionària és una resina bescanviadora d'ions) per a la purificació i anàlisi de compostos iònics.

ca bescanviador de calor, n m
es cambiador de calor
en heat exchanger

Enginyeria química

Definición

Dispositiu que serveix per transferir calor entre dos fluids separats per una paret diatèrmana sòlida. Els fluids poden ser qualsevol líquid, gas, vapor condensant o un líquid en ebullició. Són exemples de bescanviadors de calor els tubs de calderes, els condensadors, els refrigerants, els evaporadors, la calefacció amb vapor o aigua calenta, etc., és a dir, els dispositius usats per a refredar o escalfar fluids. Tot sovint s'intenta que l'energia que ha de perdre un fluid s'aprofiti per un altre del mateix procés (és el cas del sistema de calefacció d'un cotxe). Hi ha diferents tipus de bescanviadors de calor, sent el més habitual en la indústria química l'anomenat bescanviador de carcassa i tubs, en el qual un fluid circula per l'interior d'uns tubs, mentre que un altre ho fa per l'exterior dels mateixos, dins de la carcassa que els conté.

ca bescanviador iònic, n m
ca resina de bescanvi iònic, n f sin. compl.
es intercambiador iónico
es resina de intercambio iónico
en ion exchange resin
en ion exchanger

Química analítica

Definición

Polímer reticulat, sòlid o líquid, inorgànic o orgànic, que conté ions capaços d'ésser bescanviats per uns altres de càrrega del mateix signe presents en una solució aquosa amb la qual la substància entra en contacte.

Diccionari de química (històric complet)

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

Definición

Definición

Nota

Definición

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición

Definición

Definición

Definición