Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari de química (històric complet)

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  carbonil, n m
  • es  carbonilo
  • en  carbonyl
  • for  >C=O

Química orgànica

Definición
Grup funcional que pot ésser considerat com a derivat de l'àcid carbònic per pèrdua de dos hidroxils.

Nota

  • És característic dels ^aldehids^ i de les ^cetones^, per bé que també forma part del grup funcional d'una gran varietat de ^compostos carbonílics^. Un carbonil confereix reactivitat als compostos que el posseeixen, ja que l'oxigen és més electronegatiu que el carboni, la qual cosa origina una polaritat de l'enllaç entre ambdós àtoms, de manera que el carboni carbonílic té deficiència electrònica, variable segons el tipus de compost, i és susceptible de ser atacat directament per un nucleòfil fort. D'altra banda, l'oxigen pateix una ^catàlisi àcida^ que condueix a la subsegüent addició d'un nucleòfil feble sobre el carboni. En el cas dels derivats d'àcid, també es produeix una addició nucleofílica sobre el carbonil que, en els derivats d'àcid, s'identifica millor com a ^acil^, però a diferència dels aldehids i de les cetones, en els derivats d'àcid el segueix una eliminació en el grup acil. De fet, sovint es considera un producte de substitució resultant del mecanisme d'addició nucleòfil·la - eliminació.
  • ca  carbonitruració, n f
  • es  carbonitruración
  • en  carbonitriding

Metal·lúrgia

Definición
Operació d'augmentar els continguts en nitrogen i, sobretot, en carboni, d'un acer, mitjançant la introducció d'aquest en un forn amb atmosfera rica en monòxid de carboni i en nitrogen.
  • ca  carbonohidrazida, n f
  • ca  carbazida, n f sin. compl.
  • ca  carbohidrazida, n f sin. compl.
  • es  carbazida
  • es  carbohidracida
  • es  carbonohidracida
  • en  carbazide
  • en  carbohydrazide
  • en  carbonic dihydrazide
  • en  carbonohydrazide
  • en  hydrazinecarbohydrazide
  • for  NH2NHCONHNH2

Química orgànica

Definición
Hidrazida que es presenta en forma de cristalls incolors, molt solubles en aigua, emprada com a intermediari en síntesi orgànica.
  • ca  carboquímica, n f
  • es  carboquímica
  • en  carbochemistry

Química industrial

Definición
Conjunt de processos industrials basats en l'ús del carbó com a matèria primera per a l'obtenció de productes químics. Des del segle XVIII el carbó es feia servir per a produir energia en les màquines de vapor. A finals del segle es desenvolupà l'obtenció de ^carbó de coc^, a partir de la calefacció d'hulla en absència d'aire. Al mateix temps s'obté gas de coqueria, molt ric en hidrogen i monòxid de carboni, apte com a ^gas de ciutat^ o com a ^gas de síntesi^ i quitrà. L'aprofitament del gas i el quitrà es realitzà al llarg del segle XIX i la primera meitat del segle XX. Les principals fites d'aquest desenvolupament han estat els següents: la ^destil•lació del carbó^ i l'aprofitament de la fase aquosa per a obtenir sulfat amònic; l'aprofitament del quitrà, que per destil•lació dóna un 45% d'olis destil•lables i un 55% de brea; l'obtenció de colorants a partir del quitrà i la brea; l'obtenció de carbur de calci a partir del carbó de coc en un forn elèctric, i l'obtenció d'^acetilè^ per hidratació del carbur de calci. Els estudis de Reppe, del 1940, permeteren desenvolupar diversos processos químics a partir de l'acetilè i en reduïren la perillositat, com ara la cloració o l'addició de clorur d'hidrogen per a donar clorur de vinil i el polímer derivat policlorur de vinil, la hidratació per a donar acetaldehid, la dimerització per a donar butadiè i les reaccions de carbonilació, entre d'altres. Tots aquests processos han quedat obsolets i substituïts per processos similars que tenen com a matèries primeres derivats del petroli, com la ^petroquímica^, o del gas natural, com la ^química del C<sub>1</sub>^.
  • ca  -carboxamida
  • es  -carboxamida
  • en  -carboxamide

Química orgànica

Definición
Sufix que es fa servir per designar un compost en què l'^amida^ és el grup principal, bé sigui un composts cíclic o un compost acíclic que en conté dues o més.

Nota

  • Per exemple en l'1,3-propandicarboxamida (H2NOCCH2CH2CH2CONH 2), en la ciclohexancarboxamida (C6H11CONH2) i en la benzamida o benzencarboxamida (C6H5CONH2). En anomenar la cadena hidrocarbonada principal no és té en compte el carboni de l'amida.
  • ca  carboxi-
  • es  carboxi-
  • en  carboxy-

Química orgànica

Definición
Prefix que es fa servir per designar el grup funional ^carboxil^ quan no és el grup principal d'un compost.

Nota

  • Per exemple, en l'àcid 3-carboxipentandioic ((COOH)CH2CH(COOH)CH2(COOH)), si es consideren els dos carboxils terminals com a funció principal i el carboxil unit al carboni 3 com un substituent, o àcid 1,2,3-pentantricarboxílic, si es consideren els tres carboxils com a funció principal.
  • ca  carboxihemoglobina, n f
  • es  carboxihemoglobina
  • en  carboxyhemoglobin

Bioquímica

Definición
Derivat de l'hemoglobina que resulta de la combinació d'aquesta amb monòxid de carboni. Per efecte de tal combinació, l'hemoglobina perd la capacitat de transportar oxigen, ja que la unió entre el monòxid de carboni i el ferro de la molècula és més forta que la del ferro amb l'oxigen. La carboxihemoglobina es produeix en les intoxicacions per monòxid de carboni, pel fet que aquest, atesa la seva gran avidesa per l'hemoglobina, pot desplaçar l'oxigen de la seva combinació oxihemoglobínica.
  • ca  carboxil, n m
  • ca  grup carboxil, n m sin. compl.
  • es  carboxilo
  • es  grupo carboxilo
  • en  carboxyl group
  • for  −C(=O)OH

Química orgànica

Definición
Grup funcional característic dels àcids carboxílics i dels aminoàcids, el qual els confereix propietats àcides, ja que en dissociar-se genera l'anió carboxilat estabilitzat per ressonància i, simultàniament, allibera un protó.

Nota

  • En la forma no dissociada, els carboxils es poden unir entre ells, tant de manera intermolecular com intramolecular, per pont d'hidrogen. En el cas que la unió sigui intermolecular, el grau d'associació pot conduir a un ^dímer^ o a un ^trímer^.
  • ca  carboxilat, n m
  • es  carboxilato
  • en  carboxylate

Química orgànica

Definición
Cadascun dels anions que es formen quan un àcid carboxílic es dissocia i allibera un protó, de fórmula general RCOO−.

Nota

  • Es forma segons RCOOH <fletxa dreta> RCOO− + H+. Per tant, aquest anió és la base conjugada de la forma no dissociada.
  • ca  -carboxílic
  • es  -carboxílico
  • en  -carboxylic

Química orgànica

Definición
Sufix que es fa servir per designar un compost en què el ^carboxil^ és el grup principal, bé sigui un compost cíclic o un compost acíclic que en conté dos o més.

Nota

  • Per exemple, en l'^àcid benzoic^ o àcid benzencarboxílic.