Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari de química (històric complet)

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  carbazole, n m
  • ca  dibenzopirrole, n m sin. compl.
  • es  carbazol
  • es  dibenzopirrol
  • en  carbazole
  • en  dibenzopyrrole
  • for  C12H9N

Química orgànica

Definición
Compost heterocíclic que conté tres anells condensats, els quals són un ^pirrole^ entre dos anells benzènics, es presenta com un sòlid format per cristalls blancs d'olor característica i té un punt de fusió d'entre 244 i 246 ºC i un punt d'ebullició d'entre 352 i 354 ºC.

Nota

  • És insoluble en aigua i lleugerament soluble en alcohol i èter. Es troba en l'oli d'antracè, procedent de la destil·lació seca del carbó. Es fa servir industrialment com a matèria primera per a l'obtenció de colorants, explosius, insecticides, antioxidants del cautxú, com a inhibidor d'olors en detergents i com a sensibilitzador d'ultraviolat per a plaques fotogràfiques.
  • ca  carbè, n m
  • es  carbeno
  • en  carbene

Química orgànica

Definición
Cadascun dels compostos que contenen un carboni que forma dos enllaços covalents, un amb cada àtom adjacent, disposats angularment i que posseeix un parell d'electrons no enllaçants.

Nota

  • Durant molts anys els carbens han estat estudiats per la química orgànica, per bé que actualment són objecte d'estudi de la química organometàl·lica, la qual ha trobat substrats metàl·lics i condicions experimentals adients per estabilitzar-los. Aquest concepte ha evolucionat amb el temps, ja que antigament es feia servir per indicar el lligand lliure, mentre que actualment s'aplica al lligand estabilitzat en un compost. N'és un exemple el metil-metoxicarbè de pentacarbonilcrom: (CO)5CrC(OCH3)CH3. Els carbens també són un intermedi de reacció, el qual es pot generar per descomposició d'alguns compostos inestables. Així, la llum descompon el clorometà en el seu carbè (CCl2) i el seu àcid (HCl). Com tots els intermedis de reacció, és molt reactiu i de vida curta (< 10−3 segons), i mostra propietats electròfiles perquè no té l'octet complet entorn del carboni, però també propietats nucleòfiles a causa dels electrons no enllaçants. El carbè neutre està en un estat singlet que té dos enllaços σ i un parell d'electrons no enllaçants de forma diagonal. Aquest carbè té els dos electrons no enllaçants en un mateix orbital, l'híbrid sp2, i l'orbital 2p el té buit. El parell d'electrons no enllaçants l'hi dóna, a més, un caràcter ^nucleòfil^. El carbè pot existir en l'estat triplet, que es diferencia de l'estat singlet per tenir els dos electrons no enllaçants en dos orbitals diferents, un en l'orbital híbrid sp2 i l'altre en l'orbital 2p. Aquests últims s'assemblen als radicals quant a reactivitat.
  • ca  carbó, n m
  • es  carbón
  • en  coal

Química industrial

Definición
Matèria sòlida, fosca o negra, de poca densitat i combustible, constituïda principalment per carboni. És produïda per la descomposició incompleta, la destil•lació o la combustió parcial de la matèria orgànica, essencialment vegetal.
  • ca  carbó actiu, n m
  • ca  carbó activat, n m sin. compl.
  • es  carbón activado
  • es  carbón activo
  • en  activated carbon
  • en  activated charcoal

Química industrial

Definición
Carbó molt porós i de ^gran superfície específica^ que té una alta capacitat d'adsorció de gasos o compostos poc polars. S'obté a partir de diversos carbons, com el carbó vegetal, el carbó animal o el lignit, i a partir de materials carbonosos com pinyols d'olives, closques de coco o certes fustes. Hi ha dos procediments d'obtenció: <i>a</i>) deshidratació a 400-700ºC amb clorur de zinc o àcid fosfòric i posterior carbonització; <i>b</i>) activació gasosa oxidant, que és bàsicament una carbonització en un forn rotatiu amb pèrdua de ^compostos orgànics volàtils^, i posterior activació, la qual es pot fer amb vapor d'aigua a 900-1.100ºC, amb oxigen a 500-600ºC o amb diòxid de carboni. La qualitat del producte final depèn de la qualitat del material, el millor dels quals és el carbó actiu generat a partir de la fusta de l'arbre <i>Eucaliptus marginata</i>. Es ven polvoritzat, granulat o en píndoles. Es fa servir industrialment, a causa de la seva elevada capacitat adsorbent, per a descolorar o millorar el color de productes químics diversos, com per exemple dels olis i dels greixos, per a refinar el sucre, per a controlar l'olor i el gust de l'aigua potable, i per a recuperar vapors de composts aromàtics presents en mescles gasoses, com per exemple en el gas de ciutat. És usat també com a adsorbent de gasos tòxics en els filtres de les caretes antigàs.
  • ca  carbó actiu, n m
  • ca  carbó activat, n m sin. compl.
  • es  carbón activado
  • es  carbón activo
  • en  activated carbon
  • en  activated charcoal

Química industrial

Definición
Carbó molt porós i de ^gran superfície específica^ que té una alta capacitat d'adsorció de gasos o compostos poc polars. S'obté a partir de diversos carbons, com el carbó vegetal, el carbó animal o el lignit, i a partir de materials carbonosos com pinyols d'olives, closques de coco o certes fustes. Hi ha dos procediments d'obtenció: <i>a</i>) deshidratació a 400-700ºC amb clorur de zinc o àcid fosfòric i posterior carbonització; <i>b</i>) activació gasosa oxidant, que és bàsicament una carbonització en un forn rotatiu amb pèrdua de ^compostos orgànics volàtils^, i posterior activació, la qual es pot fer amb vapor d'aigua a 900-1.100ºC, amb oxigen a 500-600ºC o amb diòxid de carboni. La qualitat del producte final depèn de la qualitat del material, el millor dels quals és el carbó actiu generat a partir de la fusta de l'arbre <i>Eucaliptus marginata</i>. Es ven polvoritzat, granulat o en píndoles. Es fa servir industrialment, a causa de la seva elevada capacitat adsorbent, per a descolorar o millorar el color de productes químics diversos, com per exemple dels olis i dels greixos, per a refinar el sucre, per a controlar l'olor i el gust de l'aigua potable, i per a recuperar vapors de composts aromàtics presents en mescles gasoses, com per exemple en el gas de ciutat. És usat també com a adsorbent de gasos tòxics en els filtres de les caretes antigàs.
  • ca  carbó animal, n m
  • es  carbón animal
  • en  animal charcoal
  • en  bone black

Química industrial

Definición
Carbó obtingut mitjançant la carbonització de materials d'origen animal, com ossos. És una matèria primera per a fabricar ^carbó actiu^.
  • ca  carbó Conradson, n m
  • es  carbón Conradson
  • en  Conradson carbon

Química industrial

Definición
Assaig normalitzat que s'aplica a les fraccions de petroli per a mesurar la quantitat de components combustibles no volàtils. Una mostra de la fracció s'evapora en absència d'aire, fins que no perd més massa; posteriorment, el residu es crema en presència d'aire i perd tota la matèria orgànica que contenia, i finalment, queden les cendres no combustibles. La diferència de massa entre el residu evaporat i les cendres és el carbó Conradson o residu carbonós Conradson (CCR), que s'expressa en percentatge sobre la massa total de la mostra inicial. Aquest assaig es va substituint per un assaig similar denominat <i>residu carbonós Ramsbottom</i>.
  • ca  carbó de coc, n m
  • ca  coc, n m sin. compl.
  • es  carbón de coque
  • es  coque
  • en  coke

Química industrial

Definición
Producte sòlid carbonós, de color gris fosc o negre, porós i resistent, amb una densitat real d'1,9 kg/L, però amb una densitat aparent més petita a causa de la porositat. Conté del 85% al 90% de carboni, del 9% al 12% de cendres, i petites quantitats d'hidrogen, oxigen, nitrogen i sofre. Té un poder calorífic d'uns 35.000 kJ/kg i es fa servir en processos siderúrgics i metal•lúrgics, en forns de ciment i com a combustible de tipus general, també domèstic. El carbó de coc s'havia usat també per a fabricar carbur de calci per a l'obtenció de l'^acetilè^. El carbó de coc s'obté a partir del carbó o dels residus del petroli mitjançant els processos de ^coquització^. El coc de petroli és el carbó de coc procedent dels residus de la destil•lació del petroli, que s'usa com a combustible en forns de ciment i en altres aplicacions. D'altra banda, el coc metal•lúrgic té un alt contingut en carboni, es presenta en maons d'alta resistència a la compressió i es fa servir en els alts forns dels processos siderúrgics com a combustible, com a agent reductor i com a subministrador de carboni.
  • ca  carbó de pedra, n m
  • ca  carbó mineral, n m sin. compl.
  • es  carbón de piedra
  • es  carbón mineral
  • en  coal

Química industrial

Definición
Mineral sòlid, de densitat d'entre 1 i 1,8 g/L, tou i combustible, i amb un color que va del bru al negre brillant. És compost principalment de carboni, hidrogen, sofre, oxigen, nitrogen i diversos metalls, i es pot considerar estructuralment com un conjunt de macromolècules de base aromàtica. Segons la proporció de compostos volàtils que pot arribar a contenir, es classifica, per ordre decreixent de volàtils i creixent de carboni, en la torba, el lignit, el carbó subbituminós, l'hulla i l'antracita. Es fa servir com a combustible fòssil per a produir energia calorífica o elèctrica, i també es poden aprofitar els components químics que conté o que se'n poden derivar. La ^carboquímica^ ha estat molt útil per a l'aprofitament del carbó pedra, però aquest procés és avui globalment obsolet, tot i que va ser de gran importància al llarg dels segles XIX i XX.
  • ca  carbó de pedra, n m
  • ca  carbó mineral, n m sin. compl.
  • es  carbón de piedra
  • es  carbón mineral
  • en  coal

Química industrial

Definición
Mineral sòlid, de densitat d'entre 1 i 1,8 g/L, tou i combustible, i amb un color que va del bru al negre brillant. És compost principalment de carboni, hidrogen, sofre, oxigen, nitrogen i diversos metalls, i es pot considerar estructuralment com un conjunt de macromolècules de base aromàtica. Segons la proporció de compostos volàtils que pot arribar a contenir, es classifica, per ordre decreixent de volàtils i creixent de carboni, en la torba, el lignit, el carbó subbituminós, l'hulla i l'antracita. Es fa servir com a combustible fòssil per a produir energia calorífica o elèctrica, i també es poden aprofitar els components químics que conté o que se'n poden derivar. La ^carboquímica^ ha estat molt útil per a l'aprofitament del carbó pedra, però aquest procés és avui globalment obsolet, tot i que va ser de gran importància al llarg dels segles XIX i XX.