col·lisió inelàstica
col·lisió inelàstica
Química física
- ca col·lisió inelàstica, n f
- es colisión inelástica
- en inelastic collision
Química física
Definición
Col·lisió que modifica l'energia total de cada cos però que no n'altera la composició. En sistemes moleculars, una col•lisió inelàstica altera l'energia translacional, l'energia rotacional, l'energia vibracional o l'energia electrònica de cada espècie que hi participa, però no n'altera la composició. Mitjançant la tècnica dels feixos moleculars, l'estudi de les col•lisions inelàstiques permet extreure informació de les interaccions intermoleculars de curt abast. En l'estudi de processos de relaxació, també permet deduir el temps de vida d'estats interns i estats excitats a través de la ^velocitat de decaïment^ originada en aquest tipus de col•lisions.
col·lisió reactiva
col·lisió reactiva
Química física
- ca col·lisió reactiva, n f
- es colisión reactiva
- en reactive collision
Química física
Definición
Col·lisió entre molècules que produeix una reordenació dels àtoms que les componen abans de la col•lisió. La col•lisió reactiva és el cas més general de col•lisió i és el que justifica l'existència de reaccions des d'un punt de vista microscòpic i rigorós. La ^dinàmica molecular de les reaccions químiques^ estudia les col•lisions reactives per esbrinar els mecanismes de reacció detallats segons els quals té lloc una reacció, cosa que permet, en teoria, assolir un coneixement quantitativament complet dels processos químics.
col·lodió
col·lodió
Química industrial
- ca col·lodió, n m
- es colodión
- en collodion
Química industrial
Definición
Dissolució de ^piroxilina^ en alcohol i èter etílic en forma de líquid incolor més viscós que l'aigua i d'elevada densitat. Quan s'evapora deixa una pel•lícula de nitrocel•lulosa impermeable i resistent. Per això s'ha fet servir en la fabricació de pel•lícules fotogràfiques i com a antisèptic per al tractament de petites ferides.
col·loide
col·loide
Química física
- ca col·loide, n m
- es coloide
- en colloid
Química física
Definición
Substància dispersa en una fase dispersant que es difon molt lentament i que no pot travessar les membranes de diàlisi. Les propietats fonamentals dels col•loides no són degudes a la seva constitució química, sinó a les seves dimensions d' entre 1 nm i 1 μm. Aquestes dimensions tan grans de les partícules, juntament amb les forces de repulsió que es generen entre elles, fan que els col•loides tinguin una velocitat de sedimentació molt baixa. Els col•loides es poden classificar en liòfils i liòfobs segons el grau d'afinitat amb la fase dispersant. Es troben freqüentment en aigües residuals i els confereixen un aspecte tèrbol. Per eliminar-los-en, es poden dur a terme processos de ^coagulació^.
col·loide d'associació
col·loide d'associació
Química física
- ca col·loide d'associació, n m
- es coloide de asociación
- en association colloid
Química física
Definición
Sistema col•loïdal termodinàmicament estable en què la fase dispersa està formada per l'associació reversible de molècules de baixa massa molar. Les molècules solen contenir un grup polar i una cadena hidrocarbonada, i s'associen formant micel•les. Els col•loides d'associació solen ser sistemes liòfils, ja que les micel•les es troben altament solvatades. En són un exemple les solucions de tensioactius presents en els detergents.
color
color
Termes generals
- ca color, n m
- es color
- en color
- en colour
Termes generals
Definición
Fenomen subjectiu originat per la llum quan interactua amb l'ull, el cervell i la nostra experiència. La percepció del color es veu altament influenciada pels colors adjacents en l'escena visual. Sol ser considerat una propietat dels objectes, tot i que els objectes perden els colors i es fan invisibles si no reflecteixen, difonen o transmeten energia radiant, cosa que demostra que el color és una propietat de la llum. Amb l'ús d'un ^espectrofotòmetre^ és possible mesurar la distribució espectral de l'energia radiant i, com que el color d'una radiació està estretament relacionat amb la seva composició espectral, també es pot considerar el color com una propietat física de l'energia radiant. Tenint en compte les radiacions dominants i les que separen una d'altres, l'espectre solar es divideix així: <taula 1>. Els límits de percepció de l'ull queden compresos entre els 400 i els 760 nm, i, a més, la seva sensibilitat minva al llarg de l'espectre. Els colors es poden obtenir per síntesi additiva, barrejant pintures o projectant sobre una pantalla els colors bàsics, que són el vermell, el verd i el blau. També es poden crear colors mixtos per extracció, retirant del blanc una part de les seves radiacions, de manera que la resta dóna el color mixt complementari del qual s'ha tret. A la següent taula es mostren alguns casos. <taula 2>. Com que l'ull humà rep la sensació del color a partir de tres estímuls diferents que el nervi òptic transmet al cervell, la Comissió Internacional de la Il•luminació va establir que tots els colors fossin expressats en termes dels valors triestímuls, amb la qual cosa es van establir les coordenades de cromaticitat. A partir de dues d'aquestes coordenades es va crear el triangle de Maxwell.
Nota
- graf_color.doc
colorant
colorant
Química industrial
- ca colorant, n m
- es colorante
- en dye
Química industrial
Definición
Substància acolorida que, en ser dissolta o absorbida en una barreja, atorga un grau determinat de coloració a la barreja. Es diferencia d'un pigment pel fet que el colorant és insoluble en el mitjà en què es dispersa. Els colorants naturals són coneguts des de molt antigament, i s'han fet servir per a funcions artístiques, decoratives, de tinció de roba i per a l'escriptura. Els colorants naturals tenien origen animal, com el carmí; vegetal, com la purpurina, o mineral. El 1856 Perkin descobrí la malveïna i el 1858 Verguin sintetitzà la fucsina. Des de llavors s'han obtingut més de deu mil colorants sintètics, la major part a partir de compostos aromàtics derivats del quitrà o del petroli. La classificació dels colorants es pot fer a partir de la composició química i de l'aplicació, i es resumeixen en el <i>Colour Index</i>, sistemàticament actualitzat. L'estructura química d'un colorant conté un grup ^cromòfor^, que pot ser de molts tipus, i segons el grup químic es classifiquen i se sintetitzen. Els tipus de colorants tèxtils més importants són els colorants azoics, amb un grup azo (-N=N-); els colorants antraquinònics, amb un grup carbonil (>C=O); els colorants del trifenilmetà; els colorants indigoïdes, d'estructura similar a l'indi; el colorant blau usat en la roba texana, i els colorants al sofre. Des del punt de vista del mètode d'aplicació els colorants tèxtils es classifiquen en molts tipus: àcids, metal•litzables, bàsics, substantius, de tina, reactius, dispersables, al mordent, azoics insolubles i <i>ingrain</i>. Els colorants s'apliquen a tot tipus de substàncies, productes i objectes, amb l'objectiu de decorar, senyalitzar, diferenciar o personalitzar, i en certa manera es pot afirmar que el grau de coloració no natural d'una determinada societat dóna una idea del seu desenvolupament econòmic. Els colorants per a la indústria dels polímers s'acostumen a preparar en forma de ^mescla mare^. D'aquesta manera és més fàcil aconseguir un color homogeni en tota la massa de polímer. Un colorant alimentari és un additiu alimentari que s'utilitza per a donar color o potenciar el color natural d'un aliment. A Europa es designen pel codi E i un nombre del 100 al 199. Aquests colorants tant poden ser compostos inorgànics com compostos orgànics, i aquests darrers poden ser naturals o bé de síntesi. Entre els colorants inorgànics, poc usats, es poden citar l'alumini, la plata o l'or metàl•lics, el diòxid de titani o l'òxid de ferro; els orgànics naturals són els més utilitzats, com la riboflavina, la clorofil•la, el caramel, la curcumina i les xantofil•les; els orgànics de síntesi són cada vegada més posats en qüestió i menys utilitzats, i entre els més coneguts hi ha la tartracina i l'amarant.
colorant azo
colorant azo
Química orgànica
- ca colorant azo, n m
- ca azocolorant, n m sin. compl.
- es azocolorante
- es colorante azoico
- en azo dye
Química orgànica
Definición
Colorant que conté el grup funcional ^azo^ com a grup cromòfor.
Nota
- El grup de colorants azo és el grup de colorants més nombrós i se'n coneixen de l'ordre de milers. S'obtenen a partir de compostos ^diazo^ obtinguts a partir del grup amino, mitjançant un procés de diazotització i seguit de copulació amb fenols o altres derivats aromàtics. Aquests colorants s'empren per tenyir el cotó de colors brillants i estables a la llum solar.
colorant del trifenilmetà
colorant del trifenilmetà
Química orgànica
- ca colorant del trifenilmetà, n m
- es colorante de trifenilmetano
- en triphenylmethane dye
Química orgànica
Definición
Cadascun dels colorants que deriven del catió trifenilmetà i que poden contenir els grups funcionals amino, hidroxi i àcid sulfònic.
Nota
- Es prepara condensant el benzaldehid amb la dimetilanilina i oxidant la forma leuco intermèdia. És un colorant bàsic per a la llana, la seda i el cotó, amb el mordent adequat. N'és un exemple el verd malaquita. Vegeu també ^fucsina^.
colorant del xantè
colorant del xantè
Química orgànica
- ca colorant del xantè, n m
- es colorante de xanteno
- en xanthene dye
Química orgànica
Definición
Colorant sintètic que consta d'un nucli de xantè substituït per grups auxocroms, especialment amino, hidroxiamino i hidroxi, en les posicions 3 i 6.
Nota
- Els grups aromàtics (C6H4) en constitueixen el grup ^cromòfor^. Segons si presenten o no un sistema fenílic com a substituent en la posició 9, se subdivideixen en triarilmetànics i diarilmetànics. Entre els primers són importants la fluoresceïna (Baeyer, 1871), l'eosina (Caro, 1874) i les rodamines (Cérésole, 1887). Entre els segons, són importants les pironines (Bender, 1889). Molts colorants del grup del xantè tenen aplicació en la indústria dels plàstics, però l'ús en la tintura de la llana i la seda en bany àcid o del cotó mordentat amb taní és limitat, a causa de la lenta velocitat de tintura sobre aquests teixits.
