Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari de química (històric complet)

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  coeficient de selectivitat potenciomètrica, n m
  • es  coeficiente de selectividad potenciométrica
  • en  potentiometric selectivity coefficient
  • sbl  K<pot sobre A,B>

Química analítica

Definición
Coeficient que expressa la capacitat d'un elèctrode selectiu d'ions per a distingir entre ions diferents presents en una mateixa solució.
  • ca  coeficient de temperatura, n m
  • es  coeficiente de temperatura
  • en  temperature coefficient

Enginyeria química

Definición
Coeficient utilitzat per a calcular la variació de la resistència elèctrica d'alguns components electrònics amb la temperatura.
  • ca  coeficient de transferència, n m
  • es  coeficiente de transferencia
  • en  transfer coefficient
  • sbl  D

Electroquímica

Definición
Valor experimental associat als paràmetres del mecanisme d'una reacció electròdica unidireccional amb múltiples etapes que s'obté a partir del pendent de Tafel o bé de les relacions cinètiques establertes en les tècniques electroquímiques. Per a una reacció electròdica constituïda per n etapes electroquímiques en sèrie, on l'etapa r és l'etapa determinant de la velocitat (la més lenta), i amb control de transferència de càrrega, es pot definir el coeficient de transferència catòdic cat per a la reacció catòdica i el coeficient de transferència anòdic anod per a la reacció anòdica com: , on ni és el nombre d'electrons de l'etapa i, és el nombre estequiomètric, nr és el nombre d'electrons de l'etapa determinant de la velocitat r, i és el factor de simetria d'aquesta etapa. La suma d'ambdós coeficients de transferència és cat + anod = n /.
  • ca  coeficient de velocitat, n m
  • ca  constant de velocitat, n f sin. compl.
  • es  coeficiente de velocidad
  • es  constante de velocidad
  • en  rate coefficient
  • en  rate constant
  • sbl  k

Química física

Definición
Factor de proporcionalitat que permet relacionar la concentració de cadascuna de les espècies que participen en una reacció amb la ^velocitat de reacció^. Per a reaccions elementals el coeficient de velocitat s'anomena constant de velocitat, que és independent de les concentracions i només varia amb la temperatura. Una expressió empírica quantitativa per a aquesta variació ve donada per l'^equació d'Arrhenius^. En processos no elementals, l'^equació de velocitat^ sol ser més complexa i el coeficient de velocitat reflecteix, sovint, una dependència més elaborada respecte de les constants de velocitat de les etapes individuals. Els mètodes tradicionals de la cinètica química mesuren, a la pràctica, les constants de velocitat. Les limitacions d'aquests mètodes apareixen quan els processos que cal estudiar són prou ràpids, la qual cosa ha portat al desenvolupament de tècniques més sofisticades, com ara fluxos ràpids, fotòlisi de flaix, feixos moleculars i espectroscòpies de polsos làser, les quals han rebaixat el llindar de mesura de constants de velocitat fins a pocs femtosegons (10−15 segons). Les constants de velocitat també s'obtenen a partir de simulacions computacionals, basades en algorismes informàtics que resolen numèricament les equacions que regulen les lleis bàsiques de la naturalesa. En l'actualitat és un camp de recerca activa.
  • ca  coeficient del virial, n m
  • es  coeficiente del virial
  • en  virial coefficient

Química física

Definición
Coeficient de l'^equació del virial^ que representa els efectes de les forces intermoleculars i depèn de la temperatura. S'anomenen segons el terme de l'equació del virial on es troben, per tant, B és el segon coeficient del virial, C és el tercer coeficient del virial, ... El segon coeficient del virial se sol usar per als càlculs de propietats col·ligatives.
  • ca  coeficient estequiomètric, n m
  • es  coeficiente estequiométrico
  • en  stoichiometric coefficient

Enginyeria química

Definición
En una reacció química, número que precedeix a cadascuna de les espècies que intervenen a la reacció. Indica la relació molar amb la que participa cada reactiu químic en la reacció química i la relació molar amb la que es forma cada producte de reacció com a conseqüència de la reacció química. Exemple: N<sub>2</sub> + 3H<sub>2</sub> <fletxa dreta> 2NH<sub>3</sub> els coeficients estequiomètrics són: 1, 3 i 2 per al nitrogen, l'hidrogen i l'amoníac, respectivament.
  • ca  coeficient global, n m
  • es  coeficiente global
  • en  overall coefficient

Enginyeria química

Definición
Paràmetre empíric que relaciona tant el flux d'energia calorífica com el de matèria amb la diferència de temperatures o concentracions que hi ha entre dos punts separats per una interfície. L'ús dels coeficients globals, a diferència dels individuals, permet avaluar el flux sense necessitat de saber la temperatura o la concentració a la interfície. Així, quan, per exemple, dos fluids bescanvien calor a través d'un paret que els separa, la quantitat de calor que es transfereix per unitat de temps i unitat d'àrea serà igual al valor del coeficient global de transmissió de calor multiplicat per la diferència de temperatures que hi ha entre els dos fluids. Per exemple, si el fluid A és a 30ºC i el B és a 80ºC i el coeficient global de transmissió de calor a través de la paret que els separa és de 400 kJ·s<sup><signe menys>1</sup>·m<sup><signe menys>2</sup>·ºC<sup><signe menys>1</sup>, la quantitat de calor que es transferirà del fluid calent al fluid fred serà de 20.000 kJ·s<sup><signe menys>1</sup>·m<sup><signe menys>2</sup> = 400(80-30).
  • ca  coeficient individual, n m
  • es  coeficient individual
  • en  individual transport coefficient

Enginyeria química

Definición
Paràmetre empíric que relaciona tant el flux de quantitat de moviment, el d'energia calorífica com el de matèria amb la diferència de velocitats, temperatures o concentracions que hi ha entre un fluid i una interfície. Els coeficients individuals s'avaluen a partir de correlacions semiempíriques que relacionen diferents grups adimensionals. Així, per exemple, si un fluid a 60ºC està en contacte amb una paret que està a 100ºC i el coeficient individual de transmissió de calor entre la paret i el fluid és de 450 kJ·s<sup><signe menys>1</sup>·m<sup><signe menys>2</sup>·ºC<sup><signe menys>1</sup>, la calor que es transferirà de la paret al fluid serà de 18.000 kJ·s<sup><signe menys>1</sup>·m<sup><signe menys>2</sup> = 450(100-60).
  • ca  coeficient isotònic, n m
  • es  coeficiente isotónico
  • en  isotonic coefficient
  • sbl  i

Química física

Definición
Factor de Van't Hoff referent a la ^pressió osmòtica^. S'obté a partir de mesures de pressió osmòtica i s'expressa: i = Π/(RTc2), on Π és la pressió osmòtica de la solució, R és la constant dels gasos, T és la temperatura i c2 és la concentració molar del solut.
  • ca  coeficient osmòtic, n m
  • es  coeficiente osmótico
  • en  osmotic coefficient
  • sbl  g

Electroquímica

Definición
Paràmetre adimensional establert per Niels Bjerrum que serveix per a mesurar la desviació d'una solució d'un electròlit fort davant el seu comportament ideal; es defineix com el quocient entre el factor de Van't Hoff de la solució i el de la solució a dilució infinita, o sigui, g = i /i∞ i té un valor 1. El coeficient osmòtic g disminueix en augmentar la concentració de l'electròlit com a resultat de la interacció i associació dels seus ions constituents.