destil·lació tancada
destil·lació tancada
Enginyeria química
- ca destil·lació flash, n f
- ca destil·lació d'equilibri sin. compl.
- ca destil·lació tancada sin. compl.
- es destilación de equilibrio
- es destilación flash
- es destilación súbita
- en equilibrium distillation
- en flash distillation
Enginyeria química
Definición
Destil·lació que consisteix a vaporitzar una determinada fracció de la mescla líquida de manera que el vapor que es genera estigui en equilibri amb el líquid residual, separar el líquid residual del vapor i condensar-ne el vapor. Per tal d'aconseguir-ho cal que la mescla líquida inicial es porti a una temperatura constant, intermèdia entre la del principi i la final d'ebullició de la mescla, fins que s'assoleixi l'equilibri. Aquest tipus de destil·lació es fa servir molt en la indústria petroquímica.
destil·lació TBP
destil·lació TBP
Química industrial
- ca destil·lació TBP, n f
- es destilación TBP
- en TBP distillation
Química industrial
Definición
Assaig normalitzat que consisteix en...
destil·lat
destil·lat
Química industrial
- ca destil·lat, n m
- es destilado
- en distillate
Química industrial
Definición
Líquid obtingut per la condensació d'un vapor que s'aconsegueix pel cap d'una columna de destil•lació o per una extracció lateral de vapor.
destil·lat mitjà
destil·lat mitjà
Química industrial
- ca destil·lat mitjà, n m
- es destilado medio
- en middle distillate
Química industrial
Definición
Fracció d'una ^destil•lació atmosfèrica^ de petroli en l'interval de punts d'ebullició d'entre 150 i 380ºC, aproximadament.
desulfuració
desulfuració
Química industrial
- ca desulfuració, n f
- es desulfuración
- en desulfurization
Química industrial
Definición
Procés d'eliminació dels compostos de sofre d'una barreja, i específicament d'una fracció de petroli, per motius tècnics o mediambientals. Els principals processos industrials es basen en la hidrogenació, com l'^hidrocraqueig^ i la ^hidrodesulfuració^; l'absorció amb solucions d'amines, i l'oxidació catalítica. Vegeu també ^procés Merox^.
deszincació
deszincació
Metal·lúrgia
- ca deszincació, n f
- es descincificación
- es deszincificación
- en dezincification
Metal·lúrgia
Definición
Tractament per a reduir o eliminar el zinc d'un llautó per tractament tèrmic, tot escalfant-lo a temperatures suficients per volatilitzar l'òxid de zinc.
detecció indirecta
detecció indirecta
Química analítica
- ca detecció indirecta, n f
- es detección indirecta
- en indirect detection
Química analítica
Definición
Detecció que no mesura una propietat d'un anàlit, sinó alguna característica del medi la qual es veu afectada per la presència de l'analit. Per exemple, les substàncies que no absorbeixen en la regió ultraviolada visible de l'espectre electromagnètic es poden detectar indirectament en cromatografia de líquids per la disminució de l'absorbància que produeixen aquestes substàncies en comparació amb la disminució originada per la fase mòbil, que conté una o més substàncies que absorbeixen aquesta radiació electromagnètica.
detector
detector
Química analítica
- ca detector, n m
- es detector
- en detector
Química analítica
Definición
Dispositiu que serveix per a convertir en un senyal mesurable alguna de les propietats físiques o químiques de les substàncies. Un detector s'integra en un sistema analític més complex, per exemple un analitzador, i proporciona un senyal situat habitualment dins del domini elèctric i relacionat amb el nivell de concentració de l'anàlit. Un detector ha de tenir estabilitat temporal, és a dir, no ha de presentar deriva en el temps ni oscil·lació de la línia de base. Un detector ha de garantir la reproducibilitat, per bé que, a la pràctica, s'admet un marge d'error. A més a més cal que el temps de resposta sigui el menor possible. D'altra banda, es pot diferenciar entre detector selectiu, que només respon a determinades substàncies, detector universal, que presenta resposta a una gamma molt àmplia de substàncies i detector específic, que només respon a un sol tipus de substància.
detector amperomètric
detector amperomètric
Electroquímica, Química analítica
- ca detector amperomètric, n m
- es detector amperométrico
- en amperometric detector
Electroquímica, Química analítica
Definición
Detector electroquímic que mesura la intensitat de corrent del corrent elèctric que circula entre dos o més elèctrodes que estan en el si d'una solució, normalment aquosa, com a conseqüència de la reducció o de l'oxidació de les substàncies que s'hi troben en contacte. Els detectors electroquímics s'utilitzen sobretot en la cromatografia de líquids i en l'anàlisi per injecció en flux i mesuren la intensitat de corrent en funció del temps quan s'aplica una diferència de potencial constant entre elèctrodes. En tots dos casos el pas de cada substància electroactiva pel detector electroquímic provoca una variació de la intensitat de corrent amb el temps en forma de pic que permet determinar la concentració d'aquestes substàncies per comparació amb el senyals obtinguts amb solucions patró. En el cas de la cromatografia de líquids, el volum intern del detector ha de ser prou petit (de l'ordre de microlitres) com per no perjudicar la separació cromatogràfica.
detector d'absorbància
detector d'absorbància
Química analítica
- ca detector d'absorbància, n m
- es detector de absorbancia
- en absorbance detector
Química analítica
Definición
Detector que mesura la disminució de la intensitat d'un feix de radiació quan aquest travessa una cel·la per on circula la fase mòbil. Habitualment, s'empra en cromatografia de líquids i en anàlisi per injecció en flux. Es diferencia entre el detector d'absorbància ultraviolat i el detector d'absorbància infraroig.