determinant de Slater
determinant de Slater
Química teòrica
- ca determinant de Slater, n m
- es determinante de Slater
- en Slater determinant
Química teòrica
Definición
Producte antisimetritzat de spinorbitals que l'aproximació orbital utilitza per representar la funció d'ona electrònica d'un àtom o una molècula. Com que segons aquesta aproximació cada electró es mou de manera independent de la resta, la funció d'ona que descriu els estats electrònics es podria escriure simplement com un producte de spinorbitals, un per a cada electró. Emperò, l'antisimetria que respecta al bescanvi de partícules indèntiques i indistingibles ha de complir la funció d'ona electrònica fa que el producte de spinorbitals hagi d'escriure's com una combinació lineal antisimètrica de tots els diferents productes de spinorbitals que es poden construir permutant els electrons. El determinant de Slater és la forma simplificada de representar aquesta combinació lineal antisimètrica. Cada fila del determinant de Slater correspon a un spinorbital diferent i cada columna, a un electró diferent: EXPRESSIÓ 7, on N és el nombre d'electrons del sistema, ψi és un spinorbital i <i><pi dòric amb vector></i>1 són les coordenades de posició i de spin d'un electró. Per al cas de l'àtom d'heli, de dos electrons, s'escriuria: EXPRESSIÓ 8, on 1s representa l'orbital atòmic φ1s i α i β són les funcions de spin que corresponen, respectivament, als valors +1/2 i −1/2 del nombre quàntic de spin ms. De forma equivalent, per al cas de la molècula d'hidrogen el determinat de Slater s'expressa: EXPRESSIÓ 9, on σg és l'orbital molecular enllaçant σ. Les propietats matemàtiques del determinant de Slater garanteixen que la funció d'ona electrònica compleixi el principi d'antisimetria. Per una banda el seu desenvolupament dóna la combinació lineal antisimètrica i, per l'altra, el fet que el determinant de Slater sigui zero si té dues files iguals fa que es compleixi el principi d'exclusió de Pauli. Un determinant de Slater queda ben especificat escrivint-ne només la diagonal principal ja que aquesta recull tots els spinorbitals diferents que hi apareixen.
determinant secular
determinant secular
Química teòrica
- ca determinant secular, n m
- es determinante secular
- en secular determinant
Química teòrica
Definición
Determinant característic de la resolució de l'equació de valors propis d'un operador expressada en forma matricial. Per a un operador  de valors propis a el determinant secular s'escriu det (A − aS), on A és una matriu quadrada en què cada element Aij és la integral EXPRESSIÓ 64, essent Φi i Φj funcions d'una base {Φ1, Φ2, ..., Φm} de l'espai vectorial de funcions d'ona del sistema. La matriu S, d'elements EXPRESSIÓ 65, és la matriu de solapaments d'aquesta base. La igualació a zero del determinant secular permet trobar els valors propis de l'operador Â. La posterior resolució de l'equació secular per a cada valor propi dóna el conjunt de coeficients que defineixen cadascuna de les funcions pròpies de l'operador en la base emprada.
detonació
detonació
Enginyeria química
- ca detonació, n f
- es detonación
- en detonation
Enginyeria química
Definición
Explosió en què el front de flama es propaga a una velocitat espacial supersònica; l'ona de sobrepressió té uns efectes destructius elevats.
deuteri
deuteri
Química inorgànica
- ca deuteri, n m
- es deuterio
- en deuterium
- sbl 2H
- sbl D
Química inorgànica
Definición
Isòtop de l'hidrogen de massa atòmica 2.
Nota
- La seva abundància natural terrestre és d'1 part en 6.700 parts d'hidrogen normal. Es genera a partir de l'^aigua pesant^ (D<sub>2</sub>O). Encara que té les mateixes propietats químiques que l'hidrogen normal, la seva gran massa afecta la velocitat de les reaccions en què intervé, la qual cosa el fa molt útil per estudiar el mecanisme de la reacció introduint deuteri dins d'una molècula en lloc d'hidrogen. Es fa servir principalment en forma d'aigua pesant perquè, a causa de la seva capacitat d'absorció de neutrons, actua com a moderador en els reactors nuclears.
dextrogir -a
dextrogir -a
Química orgànica
- ca dextrogir -a, adj
- ca dextrorotatori -òria, adj sin. compl.
- es dextrógiro
- es dextrorotatorio
- en dextrorotatory
Química orgànica
Definición
Dit del compost que fa girar la llum polaritzada plana cap a la dreta.
Nota
- En la nomenclatura es representa amb els prefixos (+)- o D-.
dextrorotatori -òria
dextrorotatori -òria
Química orgànica
- ca dextrogir -a, adj
- ca dextrorotatori -òria, adj sin. compl.
- es dextrógiro
- es dextrorotatorio
- en dextrorotatory
Química orgànica
Definición
Dit del compost que fa girar la llum polaritzada plana cap a la dreta.
Nota
- En la nomenclatura es representa amb els prefixos (+)- o D-.
DFT
DFT
Química teòrica
- ca teoria del funcional de la densitat, n f
- ca DFT, n f sigla
- es teoría del funcional de la densidad
- es DFT sigla
- en density functional theory
- en DFT sigla
Química teòrica
Definición
Conjunt de procediments per descriure l'estructura electrònica d'una molècula basats en la utilització de la funció de densitat monoelectrònica de la mateixa. Aquesta teoria es fonamenta en els teoremes enunciats per P. Hohenberg i W. Hohn l'any 1964 segons els quals el hamiltonià d'un sistema polielectrònic està determinat per la densitat electrònica del seu estat fonamental; i l'energia d'aquest estat compleix una condició de mínim respecte de densitats monoelectròniques de prova, similar a la del teorema variacional respecte de funcions d'ona de prova. La teoria del funcional de la densitat constitueix un procediment alternatiu als procediments basats en el mètode de Hartree-Fock i té l'avantatge que, en general, requereix un menor esforç computacional. Vegeu també ^densitat electrònica^.
di-
di-
Química orgànica
- ca di-
- es di-
- en di-
Química orgànica
Definición
Prefix que significa 'dos' i que es fa servir per indicar que en un compost es troben dos substituents no substituits iguals, encara que poden no estar situats en la mateixa posició.
Nota
- En són exemples la N,N-dimetilacetamida (CH3C(=O)N(CH3)2), que té dos grups metil units al nitrogen, i el 2,3-dimetilbutanol (CH3CH(CH3)CH(CH3)CH2OH), que té dos grups metil units als carbonis 2 i 3, respectivament.
2,6-di-tert-butil-4-metilfenol
2,6-di-tert-butil-4-metilfenol
Química orgànica
- ca butilhidroxitoluè, n m
- ca 2,6-bis(1,1-dimetiletil)-4-metilfenol, n m sin. compl.
- ca 2,6-di-tert-butil-4-metilfenol, n m sin. compl.
- ca BHT, n m sigla
- es 2,6-bis(1,1-dimetiletil)-4-metilfenol
- es butilhidroxitolueno
- es 2,6-di-tert-butil-4-metilfenol
- es BHT sigla
- en 2,6-bis(1,1-dimethylethyl)-4-methylphenol
- en butylated hydroxytoluene
- en 2,6-di-tert-butyl-4-methylphenol
- en BHT sigla
- for C15H24O
Química orgànica
Definición
Compost butílic derivat del 4-hidroxifenol, que es presenta com un sòlid blanc, que es fa servir com a additiu alimentari antioxidant.
Nota
- És insoluble en aigua però soluble en olis. És actiu, segons els casos, a concentracions d'entre el 0,001 % i el 0,04 %. La seva innocuïtat ha estat discutida, però el seu ús en dosis controlades és freqüent i autoritzat. S'utilitza en greixos, en aliments greixosos, en productes de pastisseria i forneria, en conserves, en brous i sopes deshidratades, i en xiclets.
diafragma d'una cel·la
diafragma d'una cel·la
Electroquímica
- ca diafragma d'una cel·la, n m
- es diafragma de una celda
- en cell diaphragm
Electroquímica
Definición
Paret porosa que separa la dissolució de l'ànode de la del càtode en una cel·la electroquímica, tot evitant la mescla dels seus electròlits però a la vegada permetent la unió líquida entre ells. És construït d'un material aïllant, però la seva porositat permet el pas de corrent des del compartiment anòdic al compartiment catòdic per transport iònic. Per exemple, a la pila Daniell (vegeu la figura corresponent) es pot emprar un diafragma de ceràmica per a separar el sulfat de zinc i el de coure d'ambdós elèctrodes. A l'electròlisi de l'aigua (vegeu la figura corresponent), un diafragma d'asbest permet de separar la dissolució anòdica de la catòdica. Vegeu també ^potencial de junció líquida^.