Diccionari de química (històric complet)

ca ditizona, n f
ca difeniltiocarbazona, n f sin. compl.
es difeniltiocarbazona
es ditizona
en diphenylthiocarbazone
en dithizone

Química analítica

Definición

Compost orgànic sòlid de color negre-violeta que forma complexos amb molts metalls, insoluble en aigua a valors de pH inferiors a 7, però soluble en medi alcalí, amb què forma una solució taronja, i en solvents orgànics no polars, amb què forma una solució verda. És soluble en hidrocarburs, hidrocarburs halogenats (cloroform i tetraclorur de carboni), alcohols i cetones, en els quals hi ha l'equilibri cetoenòlic següent: (pag. 357). És un important reactiu selectiu utilitzat per a la determinació de quantitats de l'ordre de micrograms de diferents metalls (plata, or, bismut, cadmi, cobalt, coure, ferro, mercuri, níquel, plom, pal·ladi, zinc). Quan la solució orgànica de ditizona es posa en contacte amb una solució aquosa que conté algun d'aquest metalls en forma iònica (Ag⁺, Au³⁺, Bi³⁺, Cd²⁺, Co²⁺, Cu²⁺, Fe²⁺, Hg²⁺, Ni²⁺, Pb²⁺, Pd²⁺, Zn²⁺), es forma un complex o quelat, el qual és transferit quantitativament a la fase orgànica. Com que els complexos de ditizona amb molts metalls són intensament colorats, la determinació es fa mitjançant colorimetria o espectrofotometria. Tot i que la ditizona és un àcid dipròtic (H₂Dz) actua com un àcid monopròtic fins a pH = 12 (pK_a = 4,7), la qual cosa vol dir que els seus derivats metàl·lics poden ser ditizonats primaris (per exemple AgHDz), la formació dels quals es veu afavorida en medi àcid i en excés de ditizona, o bé ditizonats secundaris (per exemple Ag₂Dz), la formació dels quals es veu afavorida en medi alcalí i en deficiència de ditizona. L'hidrogen àcid, que s'allibera en forma de protó, és el del grup tiol. Els ditizonats primaris es formen per la interacció entre el metall i la ditizona segons la reacció Mⁿ⁺ + n H₂Dz <fletxa dreta> M(HDz)_n + nH⁺. La selectivitat d'aquesta reacció es pot millorar controlant el pH o bé emprant un agent emmascarant com el cianur, el tiocianat, el tiosulfat i l'àcid etilendiaminotetracètic. D'altra banda, els metalls que a valors de pH superiors a 12 i en deficiència de ditizona formen un segon complex (Cu, Ag, Au, Hg, Bi, Pd) ho fan a través de la reacció 2 M(HDz)_{n <fletxa dreta>} M₂Dz_n + n H₂Dz. Normalment, els complexos primaris són analíticament més útils que els secundaris, els quals són menys estables i menys solubles en dissolvents orgànics. La ditizona està sempre impurificada, ja que s'oxida fàcilment (fins i tot per l'oxigen de l'aire) a difeniltiocarbodiazona (C₆H₅−N=N−C=S−N=N−C₆H₅), la qual no reacciona amb els ions metàl·lics; per aquest motiu, cal que les solucions de ditizona es preparin a diari i es conservin a la nevera.

Nota

Es fa referència a la pàgina 357, de quin llibre? OAA: si no es troba el llibre només cal eliminar ", en els quals hi ha l'equilibri cetoenòlic següent: (pàg. 357)."

ca divisor, n m
es divisor
en divisor

Enginyeria química

Definición

Dispositiu mitjançant el qual un corrent es divideix en dos o més corrents menors, tots de la mateixa composició química.

ca dimetilacetamida, n f
ca N,N-dimetilacetamida, n f sin. compl.
ca DMA, n f sigla
es dimetilacetamida
es N,N-dimetilacetamida
es DMA sigla
en dimethyl acetamide
en N,N-dimethylacetamide
en DMA sigla
for CH₃CON(CH₃)₂

Química orgànica

Definición

Amida que s'utilitza com a intermedi en síntesi orgànica i que es presenta en forma de líquid i té un punt d'ebullició de 220 ºC.

Nota

És miscible en aigua i dissolvents orgànics i es fa servir com a ^dissolvent apròtic^ polar.

ca elèctrode de gotes de mercuri, n m
ca DME, n m sigla
es electrodo de gotas de mercurio
es DME sigla
en dropping mercury electrode
en DME sigla

Electroquímica

Definición

Elèctrode hidrodinàmic emprat en polarografia que consisteix en un tub capil·lar de diàmetre intern aproximat de 0,05 mm, ple de mercuri líquid, que goteja per l'extrem submergit en una dissolució electrolítica. El flux de mercuri que cau per l'extrem del capil·lar depèn de la pressió hidrostàtica de la columna que, connectada a la part superior del capil·lar, l'alimenta de mercuri, tot i que els elèctrodes actuals disposen d'un petit dipòsit de mercuri dins del qual s'introdueix un gas inert a una pressió controlada. El sistema electroquímic d'interès és pròpiament la gota de mercuri que creix en la dissolució a l'extrem inferior del capil·lar i que cau degut a l'acció de la gravetat o bé al cop d'una peça de plàstic anomenada martell que incideix sobre el capil·lar de forma periòdica. Un cop ha caigut, l'elèctrode es renova amb la formació d'una nova gota. Durant el temps de vida de la gota, el seu radi augmenta gradualment i fa que la superfície del mercuri es desplaci cap a l'interior de la dissolució, tot produint una difusió convectiva no estacionària de les espècies electroactives del medi. L'elèctrode de gotes de mercuri es transforma en un elèctrode de mercuri de gota suspesa quan es deté el flux de mercuri a través del capil·lar amb la gota en fase de creixement, fet que dóna lloc a un elèctrode estacionari emprat en voltamperometria i en voltamperometria de redissolució anòdica.

Nota

Imatges_electroquímica 041 (elèctrode de gotes de mercuri)

ca dimetilformamida, n f
ca N,N-dimetilformamida, n f sin. compl.
ca DMF, n f sigla
es dimetilformamida
es N,N-dimetilformamida
es DMF sigla
en dimethylformamide
en N,N-dimethylformamide
en DMF sigla
for HCON(CH₃)₂

Química orgànica

Definición

Amida que es presenta en forma de líquid de color blanc, de forta olor d'amina, i té un punt de fusió de −61 ºC i un punt d'ebullició de 152,8 ºC.

Nota

És miscible en aigua i en la majoria de dissolvents orgànics, amb l'excepció dels hidrocarburs halogenats. S'obté per la reacció de la dimetilamina amb àcid fòrmic. Es fa servir com a ^dissolvent apròtic^ polar de líquids i gasos, com a catalitzador en reaccions de carboxilació, en síntesi orgànica i com a portador de gasos. És tòxic per absorció cutània i irrita la pell, els ulls i les mucoses.

ca dimetilglioxima, n f
ca DMG, n f sigla
es dimetilglioxima
es DMG sigla
en dimethylglyoxime
en DMG sigla

Química analítica

Definición

Lligand multidentat orgànic de fórmula molecular CH₃-CNOH-CNOH-CH₃. És un agent precipitant molt apreciat en gravimetria, ja que precipita quantitativament el Ni²⁺ a pH = 8 i el Pd²⁺ a pH = 1, en forma de quelats. D'altra banda, forma complexos solubles amb el Fe²⁺, el Co²⁺ i el Zn²⁺, per la qual cosa cal afegir dimetilglioxima en excés en el cas que aquests cations estiguin presents en la precipitació del Ni²⁺. Una altra aplicació és la determinació per voltamperometria de redissolució per adsorció de níquel i cobalt, que aprofita l'adsorció a l'elèctrode de mercuri dels complexos d'aquests ions metàl·lics.

Nota

graf_QA1. OAA: ok

ca àcid desoxiribonucleic, n m
ca ADN, n m sigla
ca DNA, n m sigla
es ácido desoxirribonucleico
es ADN
es DNA
en desoxyribonucleic acid
en DNA

Bioquímica

Definición

Àcid nucleic constituït per nucleòtids de desoxiribosa, àcid fosfòric i les bases nitrogenades adenina, citosina, guanina i timina, que es troba fonamentalment en el nucli, en els mitocondris i en els cloroplasts, i que constitueix la base molecular de l'herència biològica.

ca doble capa electroquímica, n f
ca doble capa, n f sin. compl.
ca doble capa elèctrica, n f sin. compl.
es doble capa
es doble capa eléctrica
es doble capa electroquímica
en double layer
en electrical double layer
en electrochemical double layer

Electroquímica

Definición

Interfase entre una solució i un metall o una partícula col·loïdal en suspensió, en què hi ha una separació de càrregues que origina una diferència de potencial. En un del seus límits es troba la càrrega (positiva o negativa) superficial de l'elèctrode i, dins de la regió de la interfase, s'acumulen els ions en excés, de càrrega contrària a la de l'elèctrode. La distribució de càrregues pot ésser complexa perquè en la interfase poden existir espècies electroactives i productes de les seves reaccions electròdiques, ions positius i/o negatius adsorbits, molècules polars orientades del dissolvent, etc. Per a descriure l'estructura de la doble capa, s'han proposat fins a cinc models de complexitat creixent anomenats model de Helmholtz, model de Gouy-Chapman, model de Stern, model de Grahame i model de Bockris-Devanathan-Müller (vegeu les figures corresponents). El seu comportament s'explica a partir de les relacions obtingudes en la termodinàmica de la doble capa electroquímica, la capacitat de la doble capa electroquímica i les dades resultants de la determinació de la seva corba electrocapil·lar.

ca doble capa electroquímica, n f
ca doble capa, n f sin. compl.
ca doble capa elèctrica, n f sin. compl.
es doble capa
es doble capa eléctrica
es doble capa electroquímica
en double layer
en electrical double layer
en electrochemical double layer

Electroquímica

Definición

Interfase entre una solució i un metall o una partícula col·loïdal en suspensió, en què hi ha una separació de càrregues que origina una diferència de potencial. En un del seus límits es troba la càrrega (positiva o negativa) superficial de l'elèctrode i, dins de la regió de la interfase, s'acumulen els ions en excés, de càrrega contrària a la de l'elèctrode. La distribució de càrregues pot ésser complexa perquè en la interfase poden existir espècies electroactives i productes de les seves reaccions electròdiques, ions positius i/o negatius adsorbits, molècules polars orientades del dissolvent, etc. Per a descriure l'estructura de la doble capa, s'han proposat fins a cinc models de complexitat creixent anomenats model de Helmholtz, model de Gouy-Chapman, model de Stern, model de Grahame i model de Bockris-Devanathan-Müller (vegeu les figures corresponents). El seu comportament s'explica a partir de les relacions obtingudes en la termodinàmica de la doble capa electroquímica, la capacitat de la doble capa electroquímica i les dades resultants de la determinació de la seva corba electrocapil·lar.

ca doble capa electroquímica, n f
ca doble capa, n f sin. compl.
ca doble capa elèctrica, n f sin. compl.
es doble capa
es doble capa eléctrica
es doble capa electroquímica
en double layer
en electrical double layer
en electrochemical double layer

Electroquímica

Definición

Interfase entre una solució i un metall o una partícula col·loïdal en suspensió, en què hi ha una separació de càrregues que origina una diferència de potencial. En un del seus límits es troba la càrrega (positiva o negativa) superficial de l'elèctrode i, dins de la regió de la interfase, s'acumulen els ions en excés, de càrrega contrària a la de l'elèctrode. La distribució de càrregues pot ésser complexa perquè en la interfase poden existir espècies electroactives i productes de les seves reaccions electròdiques, ions positius i/o negatius adsorbits, molècules polars orientades del dissolvent, etc. Per a descriure l'estructura de la doble capa, s'han proposat fins a cinc models de complexitat creixent anomenats model de Helmholtz, model de Gouy-Chapman, model de Stern, model de Grahame i model de Bockris-Devanathan-Müller (vegeu les figures corresponents). El seu comportament s'explica a partir de les relacions obtingudes en la termodinàmica de la doble capa electroquímica, la capacitat de la doble capa electroquímica i les dades resultants de la determinació de la seva corba electrocapil·lar.

Diccionari de química (històric complet)

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

Definición

Nota

Definición

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición

Definición

Definición

Definición