Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari de química (històric complet)

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  dubni, n m
  • es  dubnio
  • en  dubnium
  • sbl  Db

Química inorgànica

Definición
Element quart del grup 5 del bloc <i>d</i> de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 105 i massa atòmica 262.

Nota

  • Se'n coneixen fins a dotze isòtops, tots ells artificials i inestables.
  • ca  dúctil, adj
  • es  dúctil
  • en  ductile

Metal·lúrgia

Definición
Dit del material que admet grans deformacions sense arribar a trencar-se i fins i tot pot arribar a estendre's en forma de fil.
  • ca  ductilitzant, n m
  • es  ductilizante
  • en  ductilizer

Metal·lúrgia

Definición
Additiu que s'afegeix a les dissolucions emprades en els electrorevestiments per evitar la disminució de ductilitat del revestiment, degut a la introducció de tensions internes. Com exemple de ductilitzant es pot esmentar la cumarina.
  • ca  durabilitat, n f
  • es  durabilidad
  • en  durability

Medi ambient

Definición
Qualitat que determina la permanència a llarg termini de la resistència esperada de la massa resultant d'un procés d'^estabilització^. Els assaigs de durabilitat s'utilitzen per a avaluar la capacitat d'un material per a resistir cicles repetitius d'erosió. Un residu estabilitzat de manera adequada roman intacte durant aquests assaigs, de manera que l'àrea del residu que queda exposada directament a una possible lixiviació no augmenta apreciablement. Es pot determinar la ^durabilitat sec-humit^ i la ^durabilitat glaç-desglaç^. Experimentalment, s'ha demostrat que els cossos que resisteixen cicles de glaç-desglaç també resisteixen els d'humectació/dessecació encara que a la inversa no sigui forçosament cert.
  • ca  durabilitat glaç-desglaç, n f
  • es  durabilidad hielo-deshielo
  • en  freeze-thaw durability

Medi ambient

Definición
Durabilitat dels materials estabilitzats a les tensions erosives naturals causades per cicles de glaç-desglaç.
  • ca  durabilitat sec-humit, n f
  • es  durabilidad seco-húmedo
  • en  wet-dry durability

Medi ambient

Definición
Durabilitat dels materials estabilitzats a les tensions erosives naturals causades pels cicles successius d'humectació-dessecació.
  • ca  duració de la col·lisió, n f
  • es  duración de la colisión
  • en  collision lifetime

Química física

Definición
Període de temps durant el qual les trajectòries de les espècies col•lisionants, ja sigui abans o després de l'impacte, es desvien de la línia recta que caracteritza el moviment sense interacció. En mecànica quàntica, la incertesa energia-temps causa certes dificultats que impedeixen la formulació dels temps de col•lisió de forma consistent.
  • ca  duralumini, n m
  • es  duraluminio
  • en  duralumin
  • sbl  Al/Cu

Metal·lúrgia

Definición
Aliatge lleuger d'alumini amb un 4% de coure, un 1% de ferro i un 0,5% de manganès. Els valors màxims de resistència, duresa i tenacitat s'aconsegueixen mitjançant el tractament tèrmic de l'envelliment.
  • ca  duresa, n f
  • es  dureza
  • en  hardness
  • sbl  H

Metal·lúrgia

Definición
Resistència que els materials ofereixen a ésser penetrats o ratllats.
  • ca  duresa de l'aigua, n f
  • es  dureza del agua
  • en  water hardness

Química analítica

Definición
Qualitat de l'aigua dura, deguda al seu contingut d'ions metàl·lics pesants, especialment d'ions de calci i de magnesi. Històricament, la duresa es definia com la capacitat dels ions de l'aigua per substituir els ions de sodi i de potassi del sabó i formar un producte poc soluble; es deia que l'aigua era dura si quan es posava en contacte amb sabó es formava una nata en lloc d'escuma. Encara que la majoria dels cations amb càrregues múltiples presenten aquesta propietat indesitjable, en aigües naturals les concentracions d'els ions de calci i de magnesi són molt més grans que la dels altres ions metàl·lics. Els compostos de calci i de magnesi presents en aigua són, majoritàriament, clorurs, sulfats i bicarbonats. Habitualment, la duresa de l'aigua s'expressa en graus hidrotimètrics. Els més emprats són els graus francesos i els graus alemanys. El grau francès equival a 10 mg CaCO3/l, en canvi el grau alemany equival a 10 mg CaO/l, i un grau francès equival a 0,56 graus alemanys. Quan es fa bullir l'aigua, els bicarbonats es descomponen i precipiten segons la reacció Ca(HCO3)2 <fletxa dreta> CaCO3 +H2O + CO2. Per aquest motiu, la duresa de l'aigua deguda al bicarbonat de calci i al bicarbonat de magnesi es coneix com a duresa temporal, ja que es pot eliminar per ebullició de l'aigua o bé addicionant-hi hidròxid de calci (anomenat també calç morta o calç apagada), hidròxid de sodi o amoníac. Les reaccions que es produeixen són, respectivament: Ca(HCO3)2 + Ca(OH)2 <fletxa dreta> 2 CaCO3 + 2 H2O, Ca(HCO3)2 + 2 NaOH <fletxa dreta> CaCO3 + Na2CO3 + 2 H2O i Ca(HCO3)2 + 2 NH3 <fletxa dreta> CaCO3 + (NH4)2CO3. La duresa deguda als compostos solubles de calci i de magnesi no es pot eliminar d'aquesta manera i es coneix com a duresa permanent, per bé que es pot eliminar mitjançant carbonat de sodi o hidròxid de sodi (CaCl2 + Na2CO3 <fletxa dreta> CaCO3 +2 NaCl), processos de bescanvi iònic o d'altres. La duresa total és la suma de la duresa temporal i de la duresa permanent. Actualment es tendeix a prescindir de les diferents expressions de la duresa de l'aigua i s'indica únicament la quantitat de calci i de magnesi present en l'aigua en mg/l com a conseqüència de la comoditat que implica la determinació d'aquests ions mitjançant agents complexants com l'acid etilendiaminotetracètic.