Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari de química (històric complet)

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  efecte de relaxació, n m
  • ca  efecte d'asimetria, n m sin. compl.
  • es  efecto de asimetría
  • es  efecto de relajación
  • en  asymmetry effect
  • en  relaxation effect

Electroquímica

Definición
Decreixement de la velocitat d'arrossegament dels ions d'una dissolució electrolítica en distorsionar-se la seva atmosfera iònica sota l'acció d'un camp elèctric d'intensitat X aplicat entre dos elèctrodes immergits en la dissolució. És proposat en la teoria de Debye-Hückel-Onsager. Se suposa que un ió central positiu es desplaça en la direcció d'X i els ions negatius de la seva atmosfera iònica ho fan en sentit contrari, de manera que els ions negatius són contínuament reemplaçats per d'altres. La nova atmosfera iònica necessita d'un temps finit per formar-se, anomenat temps de relaxació. Aquest interval de temps produeix una distribució d'ions negatius asimètrica, com es mostra a la figura, i l'excés d'ions negatius acumulats en un extrem de l'atmosfera atreuen elèctricament l'ió positiu central i redueixen la seva velocitat d'arrossegament per l'acció d'X. L'efecte de relaxació és més gran en augmentar la concentració degut al major nombre d'ions negatius en l'atmosfera iònica.

Nota

  • Imatges_electroquímica 006 (atmosfera iònica d'un ió central positiu: (a) sense camp elèctric; (b) amb una intensitat de camp elèctric X)
  • ca  efecte diferit, n m
  • es  efecto diferido
  • en  deferred effect

Medi ambient

Definición
Efecte que es manifesta al cap d'un període que pot ser més o menys llarg després de l'exposició a una substància tòxica. Les substàncies cancerígenes, per exemple, poden provocar tumors manifests al cap de, fins i tot, trenta anys.
  • ca  efecte Doppler, n m
  • es  efecto Doppler, n m
  • en  Doppler effect

Química física

Definición
Variació que percep un observador de la freqüència d'una ona quan aquesta és emesa per una font en moviment respecte de l'esmentat observador. Si l'objecte s'allunya la freqüència percebuda és més baixa, mentre que si l'objecte s'apropa la freqüència percebuda és més elevada.
  • ca  efecte electroforètic, n m
  • es  efecto electroforético
  • en  electrophoretic effect

Electroquímica

Definición
Influència de la força viscosa sobre la velocitat d'arrossegament dels ions d'una dissolució electrolítica proposada en la teoria de Debye-Hückel-Onsager. Quan s'aplica una intensitat de camp elèctric X a la dissolució, un ió positiu es mou en la direcció d'X i els ions negatius de la seva atmosfera iònica en sentit contrari. L'efecte electroforètic apareix perquè tots els ions en moviment arrosseguen les seves molècules de solvatació, cosa que provoca un augment de la força viscosa sobre l'ió positiu que redueix la seva velocitat d'arrossegament per l'acció d'X. La força viscosa sobre l'ió és major en augmentar la concentració, perquè augmenta el flux d'ions negatius solvatats en la seva atmosfera iònica. Vegeu també ^efecte de relaxació^.
  • ca  efecte estèric, n m
  • es  efecto estérico
  • en  steric effect

Química orgànica

Definición
Influència que exerceixen els àtoms o les agrupacions d'àtoms d'una molècula tant en l'estabilitat d'un compost com en el seu comportament químic que es deu al seu volum i a la geometria que adopten i que pot modificar el tipus de reacció i l'extensió de la reacció.

Nota

  • Habitualment, estan més afavorides les configuracions que presenten interaccions mínimes. Aquestes interaccions depenen fonamentalment de dos factors: l'^impediment estèric^ i les ^forces de van der Waals^. Així, els alquens ^trans^ són més estables que els ^cis^, ja que en els primers l'efecte estèric és menor, perquè en l'isòmer trans els àtoms o agrupacions d'àtoms de major volum es troben el més allunyats possible.
  • ca  efecte fotoelèctric, n m
  • es  efecto fotoeléctrico
  • en  photoelectric effect

Química teòrica

Definición
Fenomen consistent en l'alliberament d'electrons d'un sòlid, normalment un metall, quan és il·luminat amb radiació electromagnètica d'alta energia, habitualment de la regió ultraviolada de l'espectre electromagnètic. Descobert per H. Hertz el 1887 i investigat per W. Hallwachs el 1888, l'efecte fotoelèctric mostra les característiques següents: el nombre d'electrons alliberats és proporcional a la intensitat de la radiació electromagnètica; l'energia cinètica dels electrons emesos augmenta linealment amb la freqüència de la radiació electromagnètica incident però és independent de la seva intensitat; l'efecte fotoelèctric només té lloc quan la freqüència de la radiació electromagnètica incident supera un valor llindar que és característic del sòlid. Aquest fenomen fou interpretat per primera vegada per A. Einstein el 1905 i l'explicà en funció de la col·lisió d'un fotó de freqüència ν i energia hν amb un electró, el qual només pot ser arrencat de la seva posició si rep una energia superior a un valor llindar W. D'acord amb això, i considerant la llei de conservació de l'energia, va deduir que l'energia cinètica (T = mv1/2) dels electrons emesos (fotoelectrons) ve donada per T = hv − W. La interpretació d'Einstein atribuí, per primer cop, un comportament corpuscolar a la radiació electromagnètica. Vegeu també ^dualitat ona-partícula^.
  • ca  efecte Franck-Rabinowitch, n m
  • ca  efecte gàbia, n m
  • es  efecto caja
  • es  efecto Franck-Rabinowitch
  • es  efecto jaula
  • en  cage effect
  • en  Franck-Rabinowitch effect

Química física

Definición
Fenomen que consisteix en el confinament, en una regió de l'espai, de dues espècies reaccionants per part de les molècules del dissolvent on té lloc una reacció en solució. Aquest confinament, que es produeix en una cel•la de dissolvent, té una durada mitjana d'uns 10−11 segons i fa que el temps durant el qual les dues espècies reaccionants romanen properes una de l'altra, un cop s'han acostat, sigui més gran en solució que en fase gas. En conseqüència, en les reaccions en solució, al contrari del que s'esdevé en fase gas, es poden produir múltiples col•lisions entre les dues espècies reaccionants abans que l'agitació tèrmica els permeti escapar de la cel•la de dissolvent i separar-se. L'efecte Frank-Rabinowitch contribueix, doncs, a augmentar la probabilitat que les dues espècies reaccionin un cop es troben properes en l'espai.
  • ca  efecte Franck-Rabinowitch, n m
  • ca  efecte gàbia, n m
  • es  efecto caja
  • es  efecto Franck-Rabinowitch
  • es  efecto jaula
  • en  cage effect
  • en  Franck-Rabinowitch effect

Química física

Definición
Fenomen que consisteix en el confinament, en una regió de l'espai, de dues espècies reaccionants per part de les molècules del dissolvent on té lloc una reacció en solució. Aquest confinament, que es produeix en una cel•la de dissolvent, té una durada mitjana d'uns 10−11 segons i fa que el temps durant el qual les dues espècies reaccionants romanen properes una de l'altra, un cop s'han acostat, sigui més gran en solució que en fase gas. En conseqüència, en les reaccions en solució, al contrari del que s'esdevé en fase gas, es poden produir múltiples col•lisions entre les dues espècies reaccionants abans que l'agitació tèrmica els permeti escapar de la cel•la de dissolvent i separar-se. L'efecte Frank-Rabinowitch contribueix, doncs, a augmentar la probabilitat que les dues espècies reaccionin un cop es troben properes en l'espai.
  • ca  efecte immediat, n m
  • es  efecto inmediato
  • en  immediate effect

Medi ambient

Definición
Efecte que es manifesta en el mateix moment de l'exposició a una substància tòxica.
  • ca  efecte inductiu, n m
  • es  efecto inductivo
  • en  inductive effect

Química orgànica

Definición
Polarització de la càrrega en una molècula causada per la presència d'àtoms electronegatius i que es transmet a través d'enllaços simples de tipus σ.

Nota

  • L'efecte inductiu és major com més proper és l'àtom que el causa i són sobretot apreciables fins a dos enllaços simples. L'efecte inductiu repercuteix en algunes propietats de la molècula, com són l'acidesa d'hidrògens propers o bé el caràcter reactiu d'un anell de benzè que conté algun substituent que crea un efecte inductiu. Per exemple, l'àcid 2-cloroacètic (CH2ClCOOH), pKa = 2,9) o bé l'àcid làctic (CH2OHCOOH, pKa = 3,08) tenen major acidesa que l'àcid acètic (pKa = 4,8). El grup metil del toluè augmenta el caràcter reactiu de l'anell de benzè, la qual cosa es deu a l'efecte inductiu que introdueix aquest grup, el qual augmenta la densitat electrònica del benzè.