Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari de química (històric complet)

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  eix principal d'inèrcia, n m pl
  • es  eje principal de inercia
  • en  principal axe of inertia

Química teòrica

Definición
Eix del grup d'eixos definits en un cos i, en particular, en una molècula, per descriure'n la rotació respecte del qual el tensor d'inèrcia és diagonal. Els moments d'inèrcia respecte d'aquests eixos són els anomenats moments principals d'inèrcia i són els que apareixen en la diagonal del seu tensor d'inèrcia. Els eixos principals d'inèrcia solen coincidir amb els principals elements de simetria d'una molècula.
  • ca  elastòmer, n m
  • es  elastómero
  • en  elastomer

Enginyeria química, Química física

Definición
Polímer tridimensional que és capaç de recuperar la seva forma inicial després d'haver experimentat deformacions considerables sota l'acció de forces externes. El primer elastòmer conegut va ser el cautxú natural. A partir de l'inici del segle XX es van començar a emprar elastòmers sintètics obtinguts per polimerització del butadiè o del cloroprè, o bé per copolimerització d'aquests amb uns altres composts. Un dels elastòmers més importants és el ^policloroprè^.
  • ca  electró, n m
  • es  electrón
  • en  electron

Química teòrica

Definición
Partícula elemental estable, pertanyent al grup dels leptons, que té una massa en repòs de me = 9,109 381 88 (72) 10−31 kg, una càrrega elèctrica elemental negativa i un spin d'1/2. Els electrons, conjuntament amb els protons i els neutrons, formen els àtoms; en conseqüència, són un dels constituents fonamentals de la matèria. Com que les reaccions vénen determinades pel moviment i la interacció mútua dels electrons, aquestes partícules juguen, també, un paper molt important en la química. L'electró fou la primera partícula elemental coneguda: va ser descoberta en els raigs catòdics per J. J. Thomson l'any 1897.
  • ca  electró aparellat, n m
  • es  electrón apareado
  • en  paired electron

Química teòrica

Definición
Electró que, conjuntament amb un altre de spin oposat, ocupa un orbital atòmic o bé un orbital molecular.
  • ca  electró Auger, n m
  • es  electrón Auger
  • en  Auger electron

Química física

Definición
Segon electró emès per un àtom segons l'^efecte Auger^, després que una radiació electromagnètica d'elevada energia n'hagi arrencat un altre.
  • ca  electró desaparellat, n m
  • ca  electró celibatari, n m sin. compl.
  • ca  electró solitari, n m sin. compl.
  • es  electrón celibatario
  • es  electrón desapareado
  • es  electrón solitario
  • en  single electron
  • en  unpaired electron

Química teòrica

Definición
Electró que ocupa tot sol un orbital atòmic o bé un orbital molecular.
  • ca  electró de conducció, n m
  • es  electrón de conducción
  • en  conduction electron

Química teòrica

Definición
Electró que es troba a la banda de conducció d'un sòlid.
  • ca  electró de valència, n m
  • es  electrón de valencia
  • en  valence electron

Química teòrica

Definición
Electró que pertany a les capes incompletes i més externes d'un àtom i que participa en la formació d'enllaços. A causa de la seva posició, té un paper molt important en les reaccions. A l'orbital que ocupa se l'anomena orbital de valència. Vegeu també ^electró de conducció^, ^capa atòmica^ i ^configuració electrònica^.
  • ca  electró desaparellat, n m
  • ca  electró celibatari, n m sin. compl.
  • ca  electró solitari, n m sin. compl.
  • es  electrón celibatario
  • es  electrón desapareado
  • es  electrón solitario
  • en  single electron
  • en  unpaired electron

Química teòrica

Definición
Electró que ocupa tot sol un orbital atòmic o bé un orbital molecular.
  • ca  electró equivalent, n m
  • es  electrón equivalente
  • en  equivalent electron

Química teòrica

Definición
Electró que, respecte a un altre, pertany a una mateixa subcapa, en un àtom o una molècula. En el cas d'un àtom, significa que tenen el mateix parell de valors pel nombre quàntic principal i el nombre quàntic orbital. Vegeu també ^subcapa atòmica^.