enòlic -a
enòlic -a
Química orgànica
- ca enòlic -a, adj
- es enólico
- en enolic
Química orgànica
Definición
Relatiu o pertanyent als enols.
enolització
enolització
Química orgànica
- ca enolització, n f
- es enolización
- en enolization
Química orgànica
Definición
Procés de transformació d'un ^compost carbonílic^ de la forma cetònica a la forma enòlica.
Nota
- Mitjançant catàlisi bàsica, l'enolat es forma en baixa concentració si s'utilitza l'hidròxid en solució aquosa o l'alcòxid en l'alcohol corresponent com a dissolvent, però es pot obtenir gairebé de manera quantitativa quan es fan servir bases molt fortes com, per exemple, el diisopropilamidur de liti dissolt en un ^dissolvent apròtic^, en absència d'aire i humitat. D'altra banda, amb catàlisi àcida l'enol es forma com a resultant de la protonació de l'oxigen del carbonil. Vegeu també ^tautomeria cetoenòlica^.
enrotllat -ada
enrotllat -ada
Indústria paperera
- ca encorbat -ada, adj
- ca enrotllat -ada, adj
- es abarquillado
- en curl
Indústria paperera
Definición
Dit del full de paper que tendeix a enrotllar-se sobre si mateix en forma de cilindre.
enstatita
enstatita
Geologia
- ca enstatita, n f
- es enstatita
- en enstatite
Geologia
Definición
Mineral de magnesi, de fórmula química Mg2 [Si2O6], que cristal·litza en el sistema ròmbic. De color variable (blanc, groc, verd, bru) i diafanitat translúcida, té una lluïssor vítria-nacrada, una duresa de 5-6 i el color de la pols que fa el mineral en ser ratllat és blanc. Presenta una densitat mitjana de 3,1-3,2 g/cm3, una fractura concoïdal i una exfoliació nul·la. Pertany, dins la classe dels silicats, a la subclasse dels inosilicats. Es troba en roques plutòniques i volcàniques de composició bàsica i ultrabàsica, en roques metamòrfiques d'elevat grau (granulites) i en els meteorits. És un mineral d'interès científic i col·leccionístic.
entalpia
entalpia
Química física
- ca entalpia, n f
- es entalpía
- en enthalpy
- sbl H
Química física
Definición
Variable extensiva que equival al bescanvi d'energia en forma de calor a pressió constant: ∆p H = qp. És funció d'estat d'un sistema termodinàmic: H = U + pV, on U és l'energia interna, p és la pressió i V és el volum. Les unitats de l'entalpia en el sistema internacional són els joules. El segon principi de la termodinàmica dóna un criteri d'evolució espontània segons l'entalpia per a sistemes tancats que efectuïn processos a ^entropia^ i pressió constants, per als quals l'entalpia ha de disminuir fins a assolir el valor que la faci mínima en el nou estat d'equilibri que li correspongui com a estat final del procés efectuat. El concepte de entalpia va ser introduït per H. Kammerlingh-Ones l'any 1909. La denominació entalpia prové del grec en-thalpos ('escalfar dins').
entalpia d'activació estàndard
entalpia d'activació estàndard
Química física
- ca entalpia d'activació estàndard, n f
- es entalpía de activación estándar
- en standard enthalpy of activation
- sbl ∆‡ Hº
Química física
Definición
Variació de l'entalpia estàndard que s'obté quan la ^teoria de l'estat de transició^ és formulada des del punt de vista termodinàmic. En aquest cas, l'expressió obtinguda per al coeficient de velocitat és semblant a la corresponent de l'equació d'Arrhenius, la qual cosa permet relacionar l'^energia d'activació^ amb l'entalpia d'activació estàndard a partir de l'expressió Ea = ∆‡ Hº + RT, vàlida sempre que el canvi de volum, en passar de l'estat de reactiu a l'estat de transició, sigui petit enfront de l'entalpia d'activació estàndard o del producte RT. L'entalpia d'activació estàndard és vàlida en reaccions prou lentes com per a considerar vàlida la hipòtesi d'equilibri termodinàmic i ha trobat força ús en l'estudi de reaccions enzimàtiques i la catàlisi enzimàtica.
entalpia d'excés
entalpia d'excés
Química física
- ca entalpia d'excés, n f
- es entalpia de exceso
- en excess enthalpy
Química física
Definición
Diferència entre l'entalpia d'una solució i l'entalpia de la corresponent solució ideal a la mateixa temperatura. És l'energia absorbida pel sistema en forma de calor, que prové de l'energia interna que no es pot bescanviar en forma de treball i que es dissipa en forma de calor en un procés irreversible a pressió constant, la qual cosa fa augmentar l'entropia del sistema. Es pot escriure com ∆Hexcés = T∆Ssistema ≥ 0, que correspon a l'energia interna que s'hauria bescanviat en forma de treball si el procés s'hagués fet de forma reversible en complir-se la igualtat.
entalpia de combustió
entalpia de combustió
Química física
- ca entalpia de combustió, n f
- ca calor de combustió, n f sin. compl.
- es calor de combustión
- es entalpía de combustión
- en enthalpy of combustion
- en heat of combustion
Química física
Definición
Variació d'entalpia associada al procés de combustió d'un mol d'una substància a temperatura i pressió constants, quan els reactius i productes de la reacció es troben en estat pur.
entalpia de dilució
entalpia de dilució
Química física
- ca entalpia de dilució, n f
- ca calor de dilució, n f sin. compl.
- ca calor integral de dilució, n f sin. compl.
- es calor de dilución
- es calor integral de dilución
- es entalpía de dilución
- en enthalpy of dilution
- en heat of dilution
- en integral heat of dilution
Química física
Definición
Variació de l'entalpia associada a un procés de dilució que té lloc a temperatura i pressió constants. La pressió és generalment d'1 atm. S'utilitza la denominació entalpia de dilució a dilució infinita per a indicar la variació d'entalpia associada al procés de portar una solució a dilució infinita a temperatura i pressió constants.
entalpia de dissolució
entalpia de dissolució
Química física
- ca entalpia de dissolució, n f
- ca calor de dissolució, n f sin. compl.
- ca calor integral de dissolució, n f sin. compl.
- es calor de disolución
- es calor integral de disolución
- es entalpía de disolución
- en enthalpy of solution
- en heat of solution
- en integral heat of solution
Química física
Definición
Variació d'entalpia associada a un procés de dissolució que té lloc a temperatura i pressió constants. La pressió és generalment d'1 atm i se sol expressar per mol de solut. S'utilitza la denominació entalpia de dissolució a dilució infinita per a indicar la variació d'entalpia associada a la formació d'una solució infinitament diluïda per mol de solut, a temperatura i pressió constants.