enzimoimmunoassaig sobre fase sòlida
enzimoimmunoassaig sobre fase sòlida
Bioquímica
- ca enzimoimmunoassaig sobre fase sòlida, n m
- ca ELISA, n m sigla
- es ELISA
- es inmunoensayo enzimático sobre fase sólida
- en ELISA
- en enzyme-linked immunosorbent assay
Bioquímica
Definición
Tècnica que es basa en la fixació d'un anticòs o d'un antigen sobre una matriu sòlida (generalment de plàstic) per tal de fer una quantificació a través d'una reacció immunoquímica. En concret, això es produeix amb un segon anticòs unit a un enzim, normalment una peroxidasa o una fosfatasa alcalina. L'activitat enzimàtica es determina mitjançant una reacció cromogènica que reveli la presència de l'antigen o de l'anticòs primari.
enzimologia
enzimologia
Bioquímica
- ca enzimologia, n f
- es enzimología
- en enzymology
Bioquímica
Definición
Branca de la bioquímica que estudia els enzims. Pel fet que totes les reaccions bioquímiques són catalitzades per enzims, l'enzimologia ha esdevingut una ciència auxiliar molt dinàmica, amb múltiples aplicacions biomèdiques i biotecnològiques; s'hi estudia la cinètica enzimàtica, la inhibició enzimàtica, la regulació de l'activitat enzimàtica, els mecanismes catalítics, l'especificitat pel substrat, l'especificitat per la reacció, i la seva classificació. L'anàlisi enzimològica serveix també per a estudiar l'evolució bioquímica a l'interior dels embrancaments, i fins i tot permet atènyer la diferenciació de poblacions animals.
epiclorhidrina
epiclorhidrina
Química industrial
- ca epiclorhidrina, n f
- es epiclorhidrina
- en epichlorohydrin
Química industrial
Definición
Líquid moderadament tòxic de fórmula C<sub>3</sub>H<sub>5</sub>OCl, que és un important monòmer en la fabricació de resines epoxídiques mitjançant la copolimerització amb bisfenol A. L'epiclorhidrina s'obté a través del clorur d'al•lil, a partir del propilè i el clor. Les seves reaccions són <EXPRESSIÓ 32>.
epidot
epidot
Geologia
- ca epidota, n f
- ca epidot, n m sin. compl.
- es epidota
- en epidote
Geologia
Definición
Mineral de fórmula química Ca2FeAl3[O|OH|SiO4|Si2O7] que cristal·litza en el sistema monoclínic. De color verd amb diferents tonalitats (groc, gris, negre) i diafanitat de transparent a quasi opaca, té una lluïssor vítria, una duresa de 6-7 i el color de la pols que fa el mineral en ser ratllat és gris. Presenta una densitat mitjana de 3,3-3,5 g/cm3, una fractura concoïdal i una exfoliació perfecta. Pertany, dins la classe dels silicats, a la subclasse dels sorosilicats. Es troba a les roques metamòrfiques típiques del pas entre la fàcies dels esquists verds i la de les amfibolites i gabres. És un mineral que presenta interès mineralògic, petrològic i col·leccionístic, però poques vegades s'utilitza com a gemma.
Nota
- La forma epidota prové del grec epidotós (en català, 'augmentat').
epidota
epidota
Geologia
- ca epidota, n f
- ca epidot, n m sin. compl.
- es epidota
- en epidote
Geologia
Definición
Mineral de fórmula química Ca2FeAl3[O|OH|SiO4|Si2O7] que cristal·litza en el sistema monoclínic. De color verd amb diferents tonalitats (groc, gris, negre) i diafanitat de transparent a quasi opaca, té una lluïssor vítria, una duresa de 6-7 i el color de la pols que fa el mineral en ser ratllat és gris. Presenta una densitat mitjana de 3,3-3,5 g/cm3, una fractura concoïdal i una exfoliació perfecta. Pertany, dins la classe dels silicats, a la subclasse dels sorosilicats. Es troba a les roques metamòrfiques típiques del pas entre la fàcies dels esquists verds i la de les amfibolites i gabres. És un mineral que presenta interès mineralògic, petrològic i col·leccionístic, però poques vegades s'utilitza com a gemma.
Nota
- La forma epidota prové del grec epidotós (en català, 'augmentat').
epímer
epímer
Química orgànica
- ca epímer, n m
- es epímero
- en epimer
Química orgànica
Definición
Cadascun dels dos elements d'una parella de ^diastereoisòmers^ que es diferencien per la configuració de només un ^centre quiral^.
Nota
- En el cas del sucre, els epímers es distingeixen entre si en la direcció relativa de l'hidrogen i el grup hidroxil que es troben units en el carboni quiral.
epimerització
epimerització
Química orgànica
- ca epimerització, n f
- es epimerización
- en epimerisation
- en epimerization
Química orgànica
Definición
Transformació d'un ^diastereoisòmer^ en un ^epímer^ a través d'una ^enolització^.
Nota
- Perquè es doni l'epimerització és precís que la molècula tingui un hidrogen en α respecte a un carbonil.
epimino-
epimino-
Química orgànica
- ca imino-
- ca epimino- sin. compl.
- es epimino-
- es imino-
- en epimino-
- en imino-
Química orgànica
Definición
Prefix que es fa servir per designar un ^imino^ unit a dos radicals idèntics o que fa de pont entre dos àtoms de carboni d'un anell quan no és el grup principal d'un compost.
Nota
- En aquest segon cas també es pot utilitzar el prefix epimino- en comptes d'imino-. Vegeu també ^imina^.
epoxi
epoxi
Química orgànica
- ca epoxi, n m
- ca grup epoxi, n m sin. compl.
- es epoxi
- es grupo epoxi
- en epoxy group
- for −C−O−C−
Química orgànica
Definición
Grup funcional en què un oxigen actua de pont entre dos carbonis.
Nota
- Vegeu també ^epòxid^.
epòxid
epòxid
Química orgànica
- ca epòxid, n m
- es epóxido
- en epoxide
Química orgànica
Definición
Cadascun dels èters cíclics de tres membres en el qual dos àtoms de carboni adjacents estan units a un mateix àtom d'oxigen.
Nota
- Aquest àtom d'oxigen és el centre del grup funcional ^epoxi^, que és característic de les anomenades <i>resines epoxi</i>. Els epòxids s'obtenen per ^epoxidació^. Els epòxids són molt més reactius que els èters acíclics ja que tenen els enllaços tensionats. Així, l'atac nucleòfil (amb hidròxid, cianur, aigua, etc.) provoca l'obertura de l'epòxid. Una reacció important és l'obtenció d'un ^glicol^. En solució aquosa àcida es protona l'oxigen de l'epòxid, amb la subsegüent obertura del cicle i formació d'un glicol. En solució aquosa bàsica també es provoca l'obertura de l'epòxid i formació del glicol. Els epòxids tenen considerable interès com a matèria primera per a l'obtenció d'insecticides, plastificants, estabilitzants per a cautxús i vernissos, lubrificants, emulsionants i plàstics, a més dels glicols. Cada epòxid s'anomena com un òxid d'alcadiil perquè una de les vies d'obtenció és per l'oxidació de l'alquè corresponent; per exemple l'^òxid de propilè^. L'^oxirà^ és l'epòxid més simple i és un important producte comercial.