Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari de química (històric complet)

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  enzimoimmunoassaig sobre fase sòlida, n m
  • ca  ELISA, n m sigla
  • es  ELISA
  • es  inmunoensayo enzimático sobre fase sólida
  • en  ELISA
  • en  enzyme-linked immunosorbent assay

Bioquímica

Definición
Tècnica que es basa en la fixació d'un anticòs o d'un antigen sobre una matriu sòlida (generalment de plàstic) per tal de fer una quantificació a través d'una reacció immunoquímica. En concret, això es produeix amb un segon anticòs unit a un enzim, normalment una peroxidasa o una fosfatasa alcalina. L'activitat enzimàtica es determina mitjançant una reacció cromogènica que reveli la presència de l'antigen o de l'anticòs primari.
  • ca  enzimologia, n f
  • es  enzimología
  • en  enzymology

Bioquímica

Definición
Branca de la bioquímica que estudia els enzims. Pel fet que totes les reaccions bioquímiques són catalitzades per enzims, l'enzimologia ha esdevingut una ciència auxiliar molt dinàmica, amb múltiples aplicacions biomèdiques i biotecnològiques; s'hi estudia la cinètica enzimàtica, la inhibició enzimàtica, la regulació de l'activitat enzimàtica, els mecanismes catalítics, l'especificitat pel substrat, l'especificitat per la reacció, i la seva classificació. L'anàlisi enzimològica serveix també per a estudiar l'evolució bioquímica a l'interior dels embrancaments, i fins i tot permet atènyer la diferenciació de poblacions animals.
  • ca  epiclorhidrina, n f
  • es  epiclorhidrina
  • en  epichlorohydrin

Química industrial

Definición
Líquid moderadament tòxic de fórmula C<sub>3</sub>H<sub>5</sub>OCl, que és un important monòmer en la fabricació de resines epoxídiques mitjançant la copolimerització amb bisfenol A. L'epiclorhidrina s'obté a través del clorur d'al•lil, a partir del propilè i el clor. Les seves reaccions són <EXPRESSIÓ 32>.
  • ca  epidota, n f
  • ca  epidot, n m sin. compl.
  • es  epidota
  • en  epidote

Geologia

Definición
Mineral de fórmula química Ca2FeAl3[O|OH|SiO4|Si2O7] que cristal·litza en el sistema monoclínic. De color verd amb diferents tonalitats (groc, gris, negre) i diafanitat de transparent a quasi opaca, té una lluïssor vítria, una duresa de 6-7 i el color de la pols que fa el mineral en ser ratllat és gris. Presenta una densitat mitjana de 3,3-3,5 g/cm3, una fractura concoïdal i una exfoliació perfecta. Pertany, dins la classe dels silicats, a la subclasse dels sorosilicats. Es troba a les roques metamòrfiques típiques del pas entre la fàcies dels esquists verds i la de les amfibolites i gabres. És un mineral que presenta interès mineralògic, petrològic i col·leccionístic, però poques vegades s'utilitza com a gemma.

Nota

  • La forma epidota prové del grec epidotós (en català, 'augmentat').
  • ca  epidota, n f
  • ca  epidot, n m sin. compl.
  • es  epidota
  • en  epidote

Geologia

Definición
Mineral de fórmula química Ca2FeAl3[O|OH|SiO4|Si2O7] que cristal·litza en el sistema monoclínic. De color verd amb diferents tonalitats (groc, gris, negre) i diafanitat de transparent a quasi opaca, té una lluïssor vítria, una duresa de 6-7 i el color de la pols que fa el mineral en ser ratllat és gris. Presenta una densitat mitjana de 3,3-3,5 g/cm3, una fractura concoïdal i una exfoliació perfecta. Pertany, dins la classe dels silicats, a la subclasse dels sorosilicats. Es troba a les roques metamòrfiques típiques del pas entre la fàcies dels esquists verds i la de les amfibolites i gabres. És un mineral que presenta interès mineralògic, petrològic i col·leccionístic, però poques vegades s'utilitza com a gemma.

Nota

  • La forma epidota prové del grec epidotós (en català, 'augmentat').
  • ca  epímer, n m
  • es  epímero
  • en  epimer

Química orgànica

Definición
Cadascun dels dos elements d'una parella de ^diastereoisòmers^ que es diferencien per la configuració de només un ^centre quiral^.

Nota

  • En el cas del sucre, els epímers es distingeixen entre si en la direcció relativa de l'hidrogen i el grup hidroxil que es troben units en el carboni quiral.
  • ca  epimerització, n f
  • es  epimerización
  • en  epimerisation
  • en  epimerization

Química orgànica

Definición
Transformació d'un ^diastereoisòmer^ en un ^epímer^ a través d'una ^enolització^.

Nota

  • Perquè es doni l'epimerització és precís que la molècula tingui un hidrogen en α respecte a un carbonil.
  • ca  imino-
  • ca  epimino- sin. compl.
  • es  epimino-
  • es  imino-
  • en  epimino-
  • en  imino-

Química orgànica

Definición
Prefix que es fa servir per designar un ^imino^ unit a dos radicals idèntics o que fa de pont entre dos àtoms de carboni d'un anell quan no és el grup principal d'un compost.

Nota

  • En aquest segon cas també es pot utilitzar el prefix epimino- en comptes d'imino-. Vegeu també ^imina^.
  • ca  epoxi, n m
  • ca  grup epoxi, n m sin. compl.
  • es  epoxi
  • es  grupo epoxi
  • en  epoxy group
  • for  −C−O−C−

Química orgànica

Definición
Grup funcional en què un oxigen actua de pont entre dos carbonis.

Nota

  • Vegeu també ^epòxid^.
  • ca  epòxid, n m
  • es  epóxido
  • en  epoxide

Química orgànica

Definición
Cadascun dels èters cíclics de tres membres en el qual dos àtoms de carboni adjacents estan units a un mateix àtom d'oxigen.

Nota

  • Aquest àtom d'oxigen és el centre del grup funcional ^epoxi^, que és característic de les anomenades <i>resines epoxi</i>. Els epòxids s'obtenen per ^epoxidació^. Els epòxids són molt més reactius que els èters acíclics ja que tenen els enllaços tensionats. Així, l'atac nucleòfil (amb hidròxid, cianur, aigua, etc.) provoca l'obertura de l'epòxid. Una reacció important és l'obtenció d'un ^glicol^. En solució aquosa àcida es protona l'oxigen de l'epòxid, amb la subsegüent obertura del cicle i formació d'un glicol. En solució aquosa bàsica també es provoca l'obertura de l'epòxid i formació del glicol. Els epòxids tenen considerable interès com a matèria primera per a l'obtenció d'insecticides, plastificants, estabilitzants per a cautxús i vernissos, lubrificants, emulsionants i plàstics, a més dels glicols. Cada epòxid s'anomena com un òxid d'alcadiil perquè una de les vies d'obtenció és per l'oxidació de l'alquè corresponent; per exemple l'^òxid de propilè^. L'^oxirà^ és l'epòxid més simple i és un important producte comercial.