Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari de química (històric complet)

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  fracció molar, n f
  • es  fracción molar
  • en  mole fraction

Enginyeria química

Definición
Nombre de mols corresponents a un determinat component d'una mescla dividit pel nombre total de mols que formen la mescla; és a dir, la fracció d'un determinat component en una unitat molar de mescla. La fracció molar d'una substància pura és 1.
  • ca  fracció pesada, n f
  • es  fracción pesada
  • en  heavy fraction

Química industrial

Definición
Fracció de volatilitat inferior a la de la matèria primera amb la qual s'alimenta un procés de ^destil•lació fraccionada^ o de ^rectificació^, i que es treu com a residu o en els plats inferiors d'una columna de fraccionament. Aquest terme s'acostuma a fer servir en la indústria de refinació del petroli.
  • ca  perfum, n m
  • ca  fragància, n m sin. compl.
  • es  perfume
  • en  perfume
  • en  scent

Química industrial

Definición
Barreja de substàncies preparada amb la finalitat de produir satisfacció olfactiva per combustió, per impregnació de la pell o per dispersió a l'aire. La combustió de diferents substàncies naturals desprèn fum d'olor agradable. Diverses reïnes i secrecions, principalment de vegetals, han fet aquesta funció des de fa segles. En són exemples l'ambre, el patxulí, l'encens, la mirra i diversos ungüents. Els perfums moderns se solen usar per impregnació o per dispersió a l'aire, i solen ser dissolucions alcohòliques amb diversos components, segons la concentració i l'efecte desitjat. L'aigua de la reina d'Hongria és coneguda del segle XIV, i l'aigua de Colònia es fabrica des de 1714. La varietat de composicions i presentacions actual és considerable, molt segmentada i totalment lligada a la moda. Els perfums alcohòlics consten normalment de dotzenes de components, amb funcions diferents. En primer lloc, les essències odoríferes, classificades segons la nota o sensació que produeixen, i que es denominen <i>nota inicial</i>, <i>nota mitjana</i> i <i>nota de base</i>, que és la sensació final i més persistent. Cadascuna d'aquestes notes pot estar formada per una gran quantitat d'olis essencials, de composicions químiques molt variades, obtinguts de les plantes per expressió, per ^destil•lació per arrossegament amb vapor^ o per extracció amb dissolvents, o bé són components purs obtinguts per síntesi química. En segon lloc, hi ha components fixadors, com el ^mesc^, que es complexen amb els olis més volàtils i en mantenen l'olor. Finalment, hi ha els dissolvents, normalment dissolucions d'aigua i etanol. Industrialment es prepara un producte concentrat, que després es dilueix segons el producte final que es desitja. Els productes comercials són les locions, que contenen entre un 0,5 i un 2% de concentrat del perfum; l'aigua de toileta, que en conté entre un 2 i un 6%, i el perfum, amb entre un 10 i un 25% de concentrat. Es fabriquen també perfums per a sabons, pólvores, desodorants i altres productes de cosmètica i d'higiene personal. La composició s'adequa a la forma d'aplicació desitjada. S'afegeixen també perfums a productes industrials diversos, com determinades gasolines o gasoils, materials de neteja i detergència, i pintures, entre d'altres.
  • ca  fragilitat, n f
  • es  fragilidad
  • en  brittleness

Metal·lúrgia

Definición
Tendència a la ruptura.
  • ca  franci, n m
  • es  francio
  • en  francium
  • sbl  Fr

Química inorgànica

Definición
Element sisè del grup 1 del bloc <i>s</i> de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 87 i massa atòmica 223.

Nota

  • Se'n coneixen fins a trenta-tres isòtops, tots ells radioactius i procedents de la desintegració d'altres elements més pesants. Atesa la seva curta vida i les escasses quantitats que se n'ha pogut obtenir, les seves propietats són extrapolades a partir de les dels altres metalls alcalins. És el més electropositiu de tots els elements coneguts.
  • ca  freqüència de col·lisions, n f
  • es  frecuencia de colisión
  • en  collision frequency
  • sbl  z

Química física

Definición
Nombre de xocs per segon en una col•lisió entre àtoms i superfícies o entre molècules i superfícies. Per a dues partícules A i B, matemàticament s'expressa zA(B) = [B]σ(8kT/πμ)1/2, on [B] és la concentració de B, T és la temperatura termodinàmica, k és la constant de Boltzmann, μ és la massa reduïda del sistema i σ és la ^secció eficaç de col•lisió^.
  • ca  freqüència de Larmor
  • es  frecuencia de Larmor
  • en  Larmor frequency
  • sbl  <i><ni grega minúscula></i>L

Química física

Definición
Freqüència relacionada amb la recessió d'una partícula carregada en un camp magnètic. S'expressa <i><ni grega minúscula></i>L = γB0/(2π), on γ és la raó magnetogírica del nucli i B0 és el camp magnètic. La condició de ressonància d'un nucli és que la freqüència del camp magnètic aplicat sigui igual a la freqüència de Larmor.
  • ca  factor de separació, n m
  • ca  Fs sigla
  • es  factor de separación
  • en  separation factor

Enginyeria química

Definición
1. Índex que indica el grau de separació entre dues substàncies en un procés de separació. Es calcula com la relació entre les concentracions de les dues substàncies després del procés de separació dividit per la relació de les seves concentracions abans del procés de separació, és a dir: <EXPRESSIÓ 10>. 2. En extracció líquid-líquid, quocient entre les respectives raons de distribució de dos soluts extraibles, mesurades en condicions idèntiques: <alfa grega minúscula><sub>A, B</sub> = D<sub>A</sub> / D<sub>B</sub>. El terme <i>factor de separació</i> és recomanat per la IUPAC, que no recomana, en canvi, el terme <i>coeficient de separació</i> i, a més a més, també indica que els termes <i>coeficient de selectivitat</i> i <i>raó de selectivitat</i> no són sinònims, i no s'haurien d'emprar.
  • ca  anàlisi d'arbre de fallades, n f
  • ca  FTA, n f sigla
  • es  análisis de árbol de fallos
  • es  FTA
  • en  fault tree analysis
  • en  FTA

Enginyeria química

Definición
Metodologia deductiva que permet determinar com pot produir-se la fallada final d'un sistema i la relació d'aquesta amb els successos intermedis, i també quantificar la probabilitat o la freqüència amb què pot tenir lloc la fallada final. Un arbre de fallades és un model gràfic en forma d'arbre invertit que il·lustra la combinació lògica de fallades parcials que condueixen a la fallada del sistema. La relació lògica entre els esdeveniments és representada pels operadors lògics utilitzats en l'àlgebra booleana.
  • ca  ftalat, n m
  • es  ftalato
  • en  phthalate

Química orgànica

Definición
Cadascun dels èsters o sals de l'^àcid ftàlic^.

Nota

  • Com que l'àcid ftàlic és un ^àcid dipròtic^, el ftalat pot ser àcid o no, segons si ha reaccionat un dels carboxils o si ho han fet tots dos. Els èsters s'obtenen generalment a partir de l'anhídrid ftàlic per escalfament a reflux amb l'alcohol corresponent. Es fan servir com a derivats analítics dels alcohols primaris i secundaris. La formació de ftalat serveix també per fer la determinació quantitativa d'un alcohol, en fer-lo reaccionar amb anhídrid ftàlic i valorar l'excés de l'anhídrid ftàlic no consumit amb una solució d'hidròxid sòdic de concentració coneguda.