Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari de química (històric complet)

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  cotó pólvora, n m
  • ca  fulmicotó, n m sin. compl.
  • es  algodón pólvora
  • es  fulmicotón
  • es  pólvora de algodón
  • en  guncotton

Química industrial

Definición
^Nitrocel•lulosa^ amb més d'un 12 % de nitrogen.
  • ca  fum d'estampa, n m
  • ca  negre de fum, n m
  • es  humo de imprenta
  • es  negro de humo
  • en  lampblack

Química industrial

Definición
Conjunt de pólvores carbonoses obtingudes del fum de la pega grega i d'altres substàncies orgàniques amb molts àtoms de carboni.
  • ca  fum negre, n m
  • es  humo negro
  • en  black smoke

Medi ambient

Definición
Fum amb un grau d'opacitat igual o superior a 4 segons l'escala de Ringelmann. Està format principalment per partícules de carbó i d'^hidrocarburs^ que han sofert una combustió incompleta, característica dels gasos que emeten els motors dièsel i es fa força evident en observar l'escapament d'un motor mal reglat.
  • ca  fumigant, n m
  • es  fumigante
  • en  fumigant

Química industrial

Definición
^Pesticida^ que s'aplica en forma d'aerosol o en fase gasosa. Els compostos dels aerosols són líquids molt volàtils que s'apliquen en recintes tancats per a desinfecció, com el bromur de metil, l'òxid d'etilè o l'^àcid cianhídric^. Els que s'usen per a la fumigació de terrenys agrícoles tenen pressions de vapor més baixes, i s'acostumen a dispersar en forma d'aerosol des de vehicles aeris. La major part de fumigants són inflamables i tòxics per als mamífers, i per això el seu ús és limitat i sotmès a control.
  • ca  funció antisimètrica, n f
  • es  función antisimétrica
  • en  antisymmetric function

Química teòrica

Definición
Funció de diverses variables el valor de la qual canvia de signe quan es fa una permutació senar entre elles i queda inalterada quan la permutació és d'ordre parell. La funció d'ona que descriu l'estat quàntic d'un sistema que conté partícules amb spin semisenar idèntiques entre elles és antisimètrica respecte els intercanvis de les coordenades (de posició i de spin) de les mateixes. En particular, la funció d'ona electrònica d'un àtom o d'una molècula és antisimètrica respecte a les permutacions entre electrons. Vegeu també ^mecànica quàntica^ i ^principi d'exclusió de Pauli^.
  • ca  funció d'estat, n f
  • es  función de estado
  • en  state function

Química física

Definición
Funció d'una ^magnitud termodinàmica^ que defineix l'estat d'un sistema i no depen de com s'ha arribat a aquest estat. Les ^variables d'estat^ més usades en les funcions d'estat són la pressió, el volum i la temperatura. La resta de magnituds termodinàmiques són funció d'aquestes tres. Per exemple, per a un sistema simple on el nombre mínim de variables d'estat és de dues, una funció d'estat pot ser la del volum, V = V(T,p), o la de la pressió, p = p(T,V).
  • ca  funció d'ona, n f
  • es  función de onda
  • en  wavefunction
  • sbl  ϕ
  • sbl  ψ
  • sbl  Ψ

Química teòrica

Definición
Funció matemàtica que descriu completament l'estat d'un sistema mecanicoquàntic. En general, la funció d'ona depèn de les coordenades de posició i de spin de cada partícula del sistema i del temps. Des d'un punt de vista matemàtic, la funció d'ona és complexa, uniforme, derivable dues vegades, contínua i de quadrat integrable. Segons els postulats de la mecànica quàntica, a cada estat d'un sistema li correspon una funció d'ona diferent que conté tota la informació sobre el mateix. Les funcions d'ona d'un sistema s'obtenen resolent la seva equació de Schrödinger i constitueixen un espai vectorial amb estructura d'espai de Hilbert. Les lletres gregues psi majúscula i psi minúscula s'usen freqüentment per a la funció dependent del temps Ψ (x, t) i la funció d'amplitud ψ (x), respectivament.
  • ca  funció d'ona electrònica, n f
  • es  función de onda electrónica
  • en  electronic wave function

Química teòrica

Definición
Funció d'ona que descriu l'estat del conjunt d'electrons d'un àtom o d'una molècula i que depèn de les coordenades de posició i de spin dels electrons. En el cas dels àtoms, coincideix amb la funció d'ona de tot el sistema. En el cas de les molècules, té una forma diferent per a cada disposició nuclear i s'obté resolent l'equació de Schrödinger electrònica corresponent. Vegeu també ^aproximació de Born-Oppenheimer^.
  • ca  funció de base, n f pl
  • es  funciones de base
  • en  basis function

Química teòrica

Definición
1. Funcions que pertanyen a una base de l'espai vectorial constituït per les funcions d'ona d'un sistema mecanicoquàntic. Són linealment independents entre si i qualsevol funció d'ona del sistema es pot expressar com una combinació lineal d'elles. 2. Funció que pertany a un conjunt de funcions que s'utilitza per expressar cada orbital atòmic o molecular com una combinació lineal, en el mètode de Hartree-Fock per al càlcul de la funció d'ona electrònica d'un àtom o d'una molècula. Els orbitals hidrogenoides, els orbitals de Slater i els orbitals gaussians són els orbitals emprats normalment com a funcions de base. Aquest conjunt de funcions representa una aproximació a una base de l'espai de funcions d'ona del sistema i, en general, el càlcul de Hartree-Fock dóna un millor resultat quan major és el nombre de funcions que l'integren. L'aproximació més pobra s'obté utilitzant una base mínima (tantes funcions com orbitals tenen tots els àtoms de la molècula). El resultat es pot millorar amb la introducció progressiva i selectiva de funcions addicionals (es tracta, llavors, d'una base extesa). La solució exacta de l'equació de Schrödinger segons Hartree-Fock es podria trobar fent servir una base amb un nombre infinit de funcions, la qual cosa és impossible de realitzar. Vegeu també ^combinació lineal d'orbitals atòmics^ i ^límit de Hartree-Fock^.
  • ca  funció de Bloch, n f
  • es  función de Bloch
  • en  Bloch function
  • sbl  u

Química teòrica

Definición
Funció d'ona d'un electró que es mou en el si d'un potencial periòdic, segons el teorema Bloch. Aplicable al cas dels electrons d'un cristall, la seva expressió és: ψ(r) = uk( r) ei kr; en què k és el vector d'ona, r, el vector posició, i uk(r), una funció de la posició que té la mateixa periodicitat que la xarxa. La funció d'ona ψ(r) és, doncs, una ona plana modulada a cada cel·la per la funció periòdica uk(r).