Diccionari de química (històric complet)

ca mètode de Wiegner, n m
es método de Wiegner
en Wiegner method

Termes generals

Definición

Mètode granulomètric que permet determinar la distribució de la grandària de les partícules d'una substància per sedimentació. Es basa en l'ús d'un aparell format per dos tubs de vidre, graduats, que poden posar-se en comunicació mitjançant una clau. Carregada la suspensió en el tub ample i carregat el tub estret amb dispersant pur a un nivell una mica superior al de la dispersió, quan es comuniquen ambdós tubs en obrir la clau s'estableix una diferència d'alçades, que serà major com més quantitat de sòlid es trobi en suspensió. Així, aquest nivell anirà disminuint progressivament a mesura que vagi sedimentant el sòlid fins a igualar les alçades entre ambdós tubs, ja que els pesos específics d'ambdues branques són iguals. Es pot determinar la quantitat de sòlid en suspensió en l'inici (W0) i en un moment qualsevol (W) a partir de l'equació següent,: h-h1 = (h1/<gamma grega minúscula>) <signe menys> (W/k), on h és l'alçada del sòlid en el tub prim, h1 és l'alçada del sòlid en dispersió en el tub ample, <gamma grega minúscula> és el pes específic del dispersant en el tub prim i k és la constant. Si es coneix la quantitat inicial de sòlid en suspensió, es pot determinar la quantitat de sòlid sedimentat en un temps determinat a través de l'equació S = W0 <signe menys> W. Vegeu també ^anàlisi granulomètrica^.

Nota

A. Vian i J. Ocón, Elementos de ingeniería química. Operaciones básicas. Ed. Aguilar, pàg. 352, figura 12-11.

ca mètode de Winkler, n m
es método de Winkler
en Winkler method

Química analítica

Definición

Mètode analític per a determinar oxigen dissolt en aigua per iodometria. L'oxigen dissolt oxida el manganès (II) a un estat d'oxidació més elevat en medi bàsic i el manganès (II), en aquest estat d'oxidació, en medi àcid pot oxidar el iodur a iode elemental; finalment, el iode format es valora amb una solució de tiosulfat de sodi de concentració coneguda i es calcula l'oxigen dissolt inicialment. La primera reacció que té lloc és: Mn²⁺ + 2 OH⁻ <dues fletxes> Mn(OH)₂(s). En el cas que no hi hagi oxigen dissolt es forma un precipitat blanc quan s'afegeix a la mostra sulfat de manganès (II), iodur de potassi i hidròxid de sodi. Ara bé, si en la mostra hi ha oxigen, part del manganès (II) és oxidat a manganès (IV) i apareix un precipitat marró d'òxid de manganès (IV) hidratat, segons la reacció: Mn²⁺ + 2 OH⁻ + 1/2 O₂ (g) <fletxa dreta> MnO₂(s) + H₂O. Aquesta reacció és lenta, especialment a baixes temperatures, per això és necessari agitar el recipient on té lloc la reacció, el qual, a més a més, ha d'estar molt ben tapat. Després d'haver deixat reaccionar tot l'oxigen de la mostra, es deixa sedimentar i s'hi afegeix àcid sulfúric, ja que en medi àcid el diòxid de manganès oxida el iodur segons la reacció: MnO₂(s) + 2 I⁻ + 4 H⁺ <dues fletxes> Mn²⁺ + I₂ + 2 H₂O. Tot seguit, es determina el iode format segons la reacció: 2 S₂O₃²⁻ + I₂ <fletxa dreta> S₄O₆²⁻ + 2 I^-.

ca mètode del camp autoconsistent, n m
ca SCF, n m sigla
es método del campo autoconsistente
es SCF sigla
en self consistent field method
en SCF sigla

Química teòrica

Definición

Procediment iteratiu que s'empra en el mètode de Hartree-Fock per calcular els spinorbitals del determinant de Slater que representa la funció d'ona electrònica d'un àtom o una molècula. El fet que aquests spinorbitals siguin les funcions pròpies de l'operador de Fock, l'expressió del qual depèn també de les mateixes funcions, fa que sigui necessari utilitzar un procediment iteratiu per calcular-los. Aquest procediment comença amb la proposta d'unes funcions inicials amb les quals es construeix un operador de Fock aproximat. Això permet fer una primera resolució del sistema d'equacions de Hartree-Fock de la qual en surt una nova col·lecció de funcions que són utilitzades per construir un nou operador de Fock millorat. Després es resol de nou el sistema d'equacions amb l'expressió millorada de l'operador i es troben unes noves funcions i valors propis. Aquest procediment es va repetint fins que s'arriba a l'autoconsistència, és a dir, fins que en dos cicles consecutius la diferència entre els resultats obtinguts per als valors propis o per a l'energia total no superi un marge d'error preestablert.

ca mètode de mecànica molecular, n m
ca mètode del camp de forces empíric, n m sin. compl.
es método de mecánica molecular
es método del campo de fuerzas empírico
en empirical force field method
en molecular mechanics method

Química teòrica

Definición

Mètode per descriure d'una manera aproximada la superfície d'energia potencial d'una molècula basat en la utilització d'un conjunt característic d'expressions analítiques que contenen paràmetres deduits empíricament. La mecànica molecular es fonamenta en un model de molècula que consisteix en àtoms units per enllaços elàstics i sotmesos a una energia potencial integrada per diferents termes associats a variacions de distàncies d'enllaç, flexions d'angles d'enllaç, moviments de torsió de dos enllaços al voltant d'un tercer enllaç que els uneix, interaccions de van der Waals i electrostàtiques entre àtoms no enllaçats, etc. El mètode de mecànica molecular permet calcular les geometries d'equilibri de molècules amb milers d'àtoms de manera ràpida i amb mitjans de càlcul modestos, la qual cosa no és possible actualment amb els mètodes mecanicoquàntics. Per aquesta raó és utilitzat en estudis estadístics de propietats conformacionals de polímers i de macromolècules biològiques. Cal, però, tenir en compte que aquest mètode només és vàlid per a geometries moleculars properes a l'equilibri i que, per tant, no serveix per estudiar processos reactius en els quals tenen lloc trencaments d'enllaços. Vegeu també ^reacció^.

ca mètode analític discontinu, n m
ca mètode discret d'anàlisi, n m sin. compl.
es método analítico discontinuo
en batch-injection analytical method
en discontinuous analytical method

Química analítica

Definición

Mètode analític en què es manté la mostra en un recipient separat en el qual tenen lloc les diferents etapes analítiques mitjançant processos mecànics. Finalment la mostra és portada al detector, i s'obté el senyal analític corresponent. Aquest mètode té una certa semblança amb els procediments manuals.

ca mètode incremental, n m
es método incremental
en incremental method

Química analítica

Definición

Mètode analític consistent en la determinació del senyal analític ocasionat quan es modifica la concentració d'una substància que es troba en solució (bé com a anàlit, bé com a patró) per l'addició o l'extracció d'un volum conegut d'una altra solució (patró o mostra, respectivament). En funció del disseny de les addicions o extraccions, es pot provocar un augment de la concentració de l'analit (mètode d'addició) o bé una disminució, en el cas que hi hagi una reacció específica (mètode d'extracció). Aquests mètodes han estat desenvolupats dins de l'anàlisi instrumental, particularment en les tècniques electroanalítiques i espectroscòpiques, amb la intenció de reduir els errors ocasionats per les possibles variacions de temperatura, força iònica, matrius complexes i grau de complexació de l'anàlit, quan es comparen les respostes entre els patrons i les mostres.

ca mètode pertorbacional, n m
es método perturbacional
en perturbation method

Química teòrica

Definición

Procediment de la mecànica quàntica per calcular d'una manera aproximada els valors propis i les funcions pròpies del hamiltonià d'un sistema. En el mètode pertorbacional el hamiltonià del sistema, Ĥ, es descompon en la suma de dos termes: Ĥ = Ĥ⁰ + Ĥ', en què Ĥ⁰ és un hamiltonià que no difereix massa de Ĥ i del qual se'n coneixen perfectament els valors propis i les funcions pròpies, i Ĥ', anomenat pertorbació, és el terme que fa que el hamiltonià total no es pugui resoldre exactament. Aquesta pertorbació, que pot ser d'origen extern al sistema (com en el cas d'un camp elèctric aplicat sobre un àtom aillat) o intrínseca al mateix (com l'efecte de la interacció spin-òrbita), ha de ser petita en front de Ĥ per tal que el mètode pertorbacional sigui aplicable. És a dir, cal que les variacions energètiques que introdueixi siguin molt menors que els valors propis de Ĥ⁰. Això fa que, el mètode pertorbacional es pugui utilitzar sempre que existeixi un sistema (sistema no pertorbat) semblant al que es vol estudiar (sistema pertorbat) i del que es coneguin les solucions del seu hamiltonià. El mètode pertorbacional es basa en escriure les solucions del hamiltonià total, Ĥ, com un desenvolupament en sèrie al voltant de les solucions del hamiltonià conegut, Ĥ⁰. Aquest desenvolupament es calcula en successives etapes o graus d'aproximació. En general, els valors propis de Ĥ es poden escriure: E_i = E_i⁽⁰⁾ + E_i⁽¹⁾ + E_i⁽²⁾ + ..., en què Ei(0) és un valor propi del hamiltonià no pertorbat, Ĥ0, i Ei(1) i Ei(2) són les corresponents correccions de primer i segon ordre. Les funcions pròpies de Ĥ s'expressen: <EXPRESSIÓ 109>, en què Φi(0) és la funció pròpia corresponent al valor propi Ei(0) del hamiltonià no pertorbat, Ĥ0, i Φj(0) són les altres funcions pròpies del mateix operador. Cada coeficient cij s'obté de la suma: cij = cij(1) + cij(2) + ..., en què cij(1), cij(2)... són les correccions obtingudes en els successius graus d'aproximació. La manera de calcular les diferents correccions a l'energia i a la funció d'ona varia lleugerament segons si els valors propis de Ĥ0 no són degenerats o bé presenten degeneració. En molts casos és suficient arribar fins al segon ordre en l'energia i al primer ordre en la funció d'ona per trobar bons resultats. La solució exacta es trobaria prolongant les correccions fins a l'infinit. El mètode pertorbacional és un dels mètodes utilitzats per a calcular l'energia de correlació dels àtoms i molècules. Quan la pertorbació Ĥ' és una funció explícita del temps s'utilitza el mètode pertorbacional dependent del temps. Aquest procediment és emprat en l'estudi de la interacció de la matèria (àtoms o molècules) amb radiació electromagnètica. D'aquest tractament se'n dedueixen les regles de selecció per a les transicions espectroscòpiques i les expressions per a la intensitat de les línies espectrals.

ca mètode semiempíric, n m
es método semiempírico
en semiempirical method

Química teòrica

Definición

Mètode de la mecànica quàntica que per resoldre l'equació de Schrödinger electrònica d'un àtom o d'una molècula introdueix importants aproximacions basades en informació experimental, les quals, unides a les habituals aproximacions matemàtiques, simplifiquen notablement els càlculs a realitzar. Normalment els mètodes semiempírics eviten el càlcul de complicades integrals bielectròniques substituint-les per valors numèrics obtinguts directament o indirecta de dades experimentals. Són una alternativa més ràpida, però més inexacta, als mètodes ab initio. Els mètodes semiempírics foren desenvolupats inicialment per estudiar molècules orgàniques conjugades i després foren estesos a tot tipus de molècules. Normalment s'identifica cada mètode amb una sigla; els més coneguts són: EH (Hückel extès, extended Hückel), CNDO (omissió completa de superposició diferencial, complete neglect of differential overlap), INDO (omissió incompleta de superposició diferencial, intermediate incomplete neglect of differential overlap), MINDO (omissió incompleta modificada de superposició diferencial, modified incomplete neglect of differential overlap), MNDO (omissió modificada de superposició diferencial, modified neglect of differential overlap), AM1 (model Austin 1, Austin model 1), PM3 (mètode paramètric 3, parametric method 3) i SAM1 (mètode ab initio semiempíric 1, semiempirical ab initio method 1). Vegeu també ^mètode de Hückel^.

ca mètode variacional, n m
es método variacional
en variation method

Química teòrica

Definición

Procediment de la mecànica quàntica que permet calcular d'una manera aproximada l'energia i la funció d'ona de l'estat fonamental d'un sistema sense haver de resoldre explícitament l'equació de Schrödinger. Basant-se en el teorema variacional, segons el qual el valor esperat de l'energia de qualsevol funció d'ona del sistema (anomenada integral variacional) és sempre superior o igual a l'energia del seu estat fonamental, el mètode variacional consisteix a buscar una funció d'ona que tingui el valor de l'energia més baix possible. Com menor sigui aquesta, millor serà l'aproximació a l'energia de l'estat fonamental. Cada funció analitzada rep el nom de funció de prova. Per assolir millors resultats se solen utilitzar funcions de prova que contenen paramètres que poden ser modificats. En aquests casos la millor aproximació a l'estat fonamental que dóna la funció de prova s'obté buscant el valor d'aquells paràmetres que fan mínim el valor de la seva integral variacional. L'aproximació a l'energia de l'estat fonamental és el valor optimitzat d'aquesta integral i l'aproximació a la funció d'ona és la funció de prova amb els valors obtinguts pels paràmetres d'optimització. Un cas de particular interès és el mètode variacional lineal, en el qual la funció de prova s'expressa com una combinació lineal de funcions linealment independents, essent els coeficients de combinació els paramètres a optimitzar. El mètode variacional pot ser extès al càlcul de valors aproximats de l'energia i la funció d'ona d'estats excitats del sistema.

ca mètodes ab initio, adj
es métodos ab initio
en ab initio methods

Química teòrica

Definición

Dit dels mètodes de la química quàntica que en la resolució de l'equació de Schrödinger electrònica d'un àtom o d'una molècula calculen totes les operacions i integrals que hi apareixen sense introduir-hi paràmetres externs. Encara que solen usar aproximacions matemàtiques per simplificar aquesta resolució, són mètodes basats exclusivament en la mecànica quàntica, és a dir, de primers principis (ab initio). Això fa que siguin mètodes computacionalment costosos, sobretot si s'estudien molècules grans o si es volen obtenir valors propers als exactes. Quan les dimensions de la molècula fan inviable l'ús de mètodes ab initio se sol recórrer als mètodes semiempírics, més ràpids de càlcul però de resultats menys exactes.

Diccionari de química (històric complet)

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

Definición

Nota

Definición

Definición

Definición

Definición

Definición

Definición

Definición

Definición

Definición