Back to top
Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari de química (històric complet)

Presentación
  • ca  metoxi, n m
  • ca  metoxil, n m
  • ca  grup metoxi, n m sin. compl.
  • ca  grup metoxil, n m sin. compl.
  • es  grupo metoxi
  • es  grupo metoxilo
  • es  metoxi
  • es  metoxilo
  • en  methoxy
  • en  methoxy group
  • en  methoxyl
  • en  methoxyl group
  • for  CH3O−

Química orgànica

Definición
Alcoxi en què l'alquil és un metil.
  • ca  metoxi-
  • es  metoxi-
  • en  methoxy-

Química orgànica

Definición
Prefix que es fa servir per indicar la presència d'un ^metoxi^ en un compost orgànic.
  • ca  anisole, n m
  • ca  metoxibenzè, n m sin. compl.
  • es  anisol
  • es  metoxibenceno
  • en  anisole
  • en  methoxybenzene
  • for  C6H5OCH3

Química orgànica

Definición
Èter metílic del fenol que es presenta com un líquid d'olor agradable i té un punt d'ebullició de 155 ºC.

Nota

  • És insoluble en aigua. S'utilitza com a dissolvent, en perfumeria i com a intermediari de síntesi.
  • ca  metoxi, n m
  • ca  metoxil, n m
  • ca  grup metoxi, n m sin. compl.
  • ca  grup metoxil, n m sin. compl.
  • es  grupo metoxi
  • es  grupo metoxilo
  • es  metoxi
  • es  metoxilo
  • en  methoxy
  • en  methoxy group
  • en  methoxyl
  • en  methoxyl group
  • for  CH3O−

Química orgànica

Definición
Alcoxi en què l'alquil és un metil.
  • ca  cetona isobutil metílica, n f
  • ca  metil isobutil cetona, n f sin. compl.
  • ca  4-metilpentan-2-ona, n f sin. compl.
  • ca  MIC, n f sigla
  • es  metil isobutil cetona
  • es  4-metilpentan-2-ona
  • es  MIC sigla
  • en  methyl isobutyl ketone
  • en  4-methylpentan-2-one
  • en  MIBK sigla
  • en  MIK sigla
  • for  CH3COCH2CH(CH3)2

Química industrial

Definición
Cetona líquida de fórmula CH<sub>3</sub>-CO-CH<sub>2</sub>-CH(CH<sub>3</sub>)-CH<sub>3</sub>, amb un punt d'ebullició de 116ºC, que es fa servir en grans quantitats com a dissolvent de laques, pintures i resines viníliques i acríliques, i també en la indústria farmacèutica. S'obté per la dimerització de l'acetona en medi alcalí i la posterior ^deshidratació^, la qual cosa forma l'òxid de mesitil ((CH<sub>3</sub>) <sub>2</sub>C=CH-CO-CH<sub>3</sub>), que s'hidrogena i dóna la metil isobutil cetona. Les reaccions són <EXPRESSIÓ 43>. <i>Metil isobutil cetona</i> és el nom comú de la 4-metil-2-pentanona.
  • ca  moscovita, n f
  • ca  mica blanca, n f sin. compl.
  • ca  mica potàssica, n f sin. compl.
  • ca  vidre de Moscòvia, n m sin. compl.
  • es  mica blanca
  • es  mica potásica
  • es  moscovita
  • es  vidrio de Moscovia
  • en  mirror stone
  • en  muscovite
  • en  Muscovy glass
  • en  potash mica
  • en  white mica

Geologia

Definición
Mineral de fórmula química Kal2[(OH,F)2|AlSi3O10] que cristal·litza en el sistema monoclínic. De color variable (incolor, blanc, gris plata, verd, bru) i diafanitat de transparent a translúcida, té una lluïssor variable (de nacrada a vítria), una duresa de 2-2,5 i el color de la pols que fa el mineral en ser ratllat és blanc. Presenta una densitat baixa de 2,76-2,88 g/cm3, una fractura foliada i una exfoliació basal perfecta. Pertany, dins la classe dels silicats, a la subclasse dels fil·losilicats. És un dels components minerals més freqüents en les roques, en especial a les plutòniques riques en ^sílice^ i ^alumini^ (pegmatites, granits) i a les roques metamòrfiques de grau baix o mitjà-baix (fàcies dels esquists verds de les amfibolites). És un mineral sedimentari comú a les sorres i a les roques diagenitzades (gresos i margues), per bé que la fengita, varietat de moscovita, es localitza principalment en roques de les fàcies dels esquists verds, dels esquists amb glaucòfan i de les quarsites. La moscovita s'utilitza com a aïllant elèctric i tèrmic, en làmines o en forma de pols; com a material de càrrega de la indústria del paper, goma, vernissos antifocs. També es fa servir en productes ceràmics i com a lubrificant sec.

Nota

  • La forma moscovita prové de Moscòvia (antic nom de Rússia), on s'emprava com a substitut del vidre.
  • ca  biotita, n f
  • ca  mica ferromagnesiana, n f sin. compl.
  • ca  mica negra, n f sin. compl.
  • es  biotita
  • es  mica ferromagnesiana
  • es  mica negra
  • en  biotite
  • en  black mica
  • en  iron mica

Geologia

Definición
Mineral de fórmula química K(Mg,Fe,Mn)3[(OH,F)2|AlSi3O10] que cristal·litza en el sistema monoclínic. De color variable (bru fosc, verd fosc, negre) i diafanitat de transparent a translúcida, té una lluïssor variable (de nacrada a vítria), una duresa de 2-2,5 i el color de la pols que fa el mineral en ser ratllat és blanc. Presenta una densitat baixa de 2,88-3,2 g/cm3, una fractura foliada i una exfoliació basal perfecta. Pertany, dins la classe dels silicats, a la subclasse dels fil·losilicats. S'utilitza com a aïllant elèctric i tèrmic i en la fabricació de vidre termoresistent; en pols, barrejada amb olis, té utilitat com a lubricant.

Nota

  • La forma biotita prové del nom del físic francès J. B. Biot.
  • ca  biotita, n f
  • ca  mica ferromagnesiana, n f sin. compl.
  • ca  mica negra, n f sin. compl.
  • es  biotita
  • es  mica ferromagnesiana
  • es  mica negra
  • en  biotite
  • en  black mica
  • en  iron mica

Geologia

Definición
Mineral de fórmula química K(Mg,Fe,Mn)3[(OH,F)2|AlSi3O10] que cristal·litza en el sistema monoclínic. De color variable (bru fosc, verd fosc, negre) i diafanitat de transparent a translúcida, té una lluïssor variable (de nacrada a vítria), una duresa de 2-2,5 i el color de la pols que fa el mineral en ser ratllat és blanc. Presenta una densitat baixa de 2,88-3,2 g/cm3, una fractura foliada i una exfoliació basal perfecta. Pertany, dins la classe dels silicats, a la subclasse dels fil·losilicats. S'utilitza com a aïllant elèctric i tèrmic i en la fabricació de vidre termoresistent; en pols, barrejada amb olis, té utilitat com a lubricant.

Nota

  • La forma biotita prové del nom del físic francès J. B. Biot.
  • ca  moscovita, n f
  • ca  mica blanca, n f sin. compl.
  • ca  mica potàssica, n f sin. compl.
  • ca  vidre de Moscòvia, n m sin. compl.
  • es  mica blanca
  • es  mica potásica
  • es  moscovita
  • es  vidrio de Moscovia
  • en  mirror stone
  • en  muscovite
  • en  Muscovy glass
  • en  potash mica
  • en  white mica

Geologia

Definición
Mineral de fórmula química Kal2[(OH,F)2|AlSi3O10] que cristal·litza en el sistema monoclínic. De color variable (incolor, blanc, gris plata, verd, bru) i diafanitat de transparent a translúcida, té una lluïssor variable (de nacrada a vítria), una duresa de 2-2,5 i el color de la pols que fa el mineral en ser ratllat és blanc. Presenta una densitat baixa de 2,76-2,88 g/cm3, una fractura foliada i una exfoliació basal perfecta. Pertany, dins la classe dels silicats, a la subclasse dels fil·losilicats. És un dels components minerals més freqüents en les roques, en especial a les plutòniques riques en ^sílice^ i ^alumini^ (pegmatites, granits) i a les roques metamòrfiques de grau baix o mitjà-baix (fàcies dels esquists verds de les amfibolites). És un mineral sedimentari comú a les sorres i a les roques diagenitzades (gresos i margues), per bé que la fengita, varietat de moscovita, es localitza principalment en roques de les fàcies dels esquists verds, dels esquists amb glaucòfan i de les quarsites. La moscovita s'utilitza com a aïllant elèctric i tèrmic, en làmines o en forma de pols; com a material de càrrega de la indústria del paper, goma, vernissos antifocs. També es fa servir en productes ceràmics i com a lubrificant sec.

Nota

  • La forma moscovita prové de Moscòvia (antic nom de Rússia), on s'emprava com a substitut del vidre.
  • ca  micel·la, n f
  • es  micela
  • en  micelle

Química física

Definición
Agrupació de molècules de tensioactiu o d'ions que es forma quan un ^col•loide d'associació^ arriba a la ^concentració micel•lar crítica^ a una temperatura superior al ^punt de Krafft^. En concentracions properes a la concentració micel•lar crítica, les molècules de tensioactiu s'agrupen en estructures esfèriques amb les cadenes hidrocarbonades a l'interior i amb els caps polars o iònics a l'exterior. Aquesta gran estructura carregada s'estabilitza per adsorció d'ions i per solvatació, formant una ^doble capa electroquímica^ similar a la que es forma sobre un elèctrode. En les concentracions molt superiors a la concentració micel•lar crítica, es formen micel•les laminars. Les dispersions col•loidals formades per alguns òxids, halurs o sulfurs metàl•lics també poden formar micel•les esfèriques que s'estabilitzen per adsorció d'ions.

Nota

  • graf_QF3