Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari de química (històric complet)

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  molècula, n f
  • es  molécula
  • en  molecule

Química teòrica

Definición
Agregat d'àtoms, units per enllaços covalents, que és elèctricament neutre. En els compostos químics covalents, una molècula és la part més petita del compost que pot tenir existència independent i estable conservant les seves propietats químiques. D'altra banda, els compostos iònics i els metalls no estan formats per molècules. Segons el seu nombre d'àtoms, les molècules es classifiquen en diatòmiques (és a dir, que tenen dos àtoms, com HF i Cl2) i poliatòmiques (és a dir, que tenen tres àtoms o més, com NH3 i C2H5Cl2). Les molècules amb una massa molecular relativa superior a 100.000 s'anomenen macromolècules. Segons com es distribueix la càrrega elèctrica en la molècula es diferencia entre molècules no polars (quan els centres de càrrega elèctrica positiva i negativa coincideixen en un mateix punt) i molècules polars (quan presenten un moment dipolar permanent). Les propietats químiques de les molècules vénen determinades pels electrons de valència dels àtoms constituents i poden ser interpretades coneixent l'estructura electrònica molecular la qual ve caracteritzada per la funció d'ona que s'obté resolent l'equació de Schrödinger electrònica de la molècula. En general els nuclis atòmics de les molècules solen ocupar unes posicions espacials característiques que corresponen a un valor mínim de l'energia potencial de la molècula i que defineixen la geometria molecular. Molècules amb un mateix conjunt d'àtoms però units segons una estructura diferent i, per tant, amb diferents propietats s'anomenen isòmers. L'energia electrònica, així com l'energia associada a la rotació de la molècula sobre si mateixa i l'energia associada al moviment vibracional dels nuclis atòmics al voltant de les seves posicions d'equilibri estan quantitzades i, per tant, canvis d'estat de les molècules produïts per la interacció amb la radiació electromagnètica donen lloc als diferents tipus d'espectres moleculars. Les molècules interaccionen entre elles mitjançant forces intermoleculars de natura electrostàtica, més febles que les forces d'enllaç i que són responsables de la formació d'agregats moleculars. Vegeu també ^superfície d'energia potencial^, ^energia rotacional^, ^energia vibracional^, ^quantització^ i ^forces intermoleculars^.
  • ca  molècula diatòmica, n f
  • es  molécula diatómica
  • en  diatomic molecule

Química teòrica

Definición
Molècula constituïda per dos àtoms. Com que només presenta un enllaç covalent, encara que pugui ser mútiple, l'estudi de la seva estructura electrònica és senzill i modèlic, i es distingeix clarament de la resta de molècules. Una molècula diatòmica s'adjectiva homonuclear quan els dos àtoms són iguals i heteronuclear quan són diferents. Vegeu també ^enllaç doble^, ^enllaç triple^ i ^molècula poliatòmica^.
  • ca  molècula poliatòmica, n f
  • es  molécula poliatómica
  • en  polyatomic molecule

Química teòrica

Definición
Molècula constituïda per tres o més àtoms. Malgrat que totes les molècules poden ser considerades poliatòmiques, normalment no s'inclou en aquest grup les molècules de dos àtoms a causa de les seves característiques especials. Una molècula poliatòmica té dos o més enllaços covalents la qual cosa fa que l'estudi de l'estructura electrònica no presenti la simplicitat de la d'una ^molècula diatòmica^.
  • ca  molecularitat, n f
  • es  molecularidad
  • en  molecularity

Química física

Definición
Nombre de molècules que intervenen en una ^reacció elemental^. La majoria de reaccions elementals tenen una molecularitat d'u o dos. Les reaccions de molecularitat més elevada són estranyes perquè impliquen un esdeveniment molt poc probable, que tres o més espècies químiques col•lisionin simultàniament per transformar-se en productes. La molecularitat d'una reacció elemental és sempre igual al seu ^ordre de reacció^. Vegeu també ^reacció unimolecular^ i ^reacció bimolecular^.
  • ca  molibdè, n m
  • es  molibdeno
  • en  molybdenum
  • sbl  Mo

Química inorgànica

Definición
Element segon del grup 6 del bloc <i>d</i> de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 42 i massa atòmica 95,94.

Nota

  • Se'n coneixen fins a trenta-un isòtops, dels quals set són estables, <sup>92</sup>Mo, <sup>94</sup>Mo, <sup>95</sup>Mo, <sup>96</sup>Mo, <sup>97</sup>Mo, <sup>98</sup>Mo i <sup>100</sup>Mo. Es presenta com un metall de color blau grisós, amb un punt de fusió de 1.620 ºC i un punt d'ebullició de 4.650 ºC. És relativament poc abundant en l'escorça terrestre, on es troba principalment en forma de ^molibdenita^. És poc reactiu en condicions ambientals, però esdevé més reactiu a temperatures més elevades. Presenta principalment els estats d'oxidació +2, +3, +4, +5 i +6. El molibdè s'utilitza en la indústria elèctrica per a la fabricació de termoparells i d'elèctrodes per a forns. En aliatge amb el ^tungstè^ es fa servir per formar les resistències de les bombetes. Afegit en petites quantitats als acers i a les foses, en millora les propietats químiques, físiques i mecàniques. També té utilitat en l'agricultura com a adob, en electrònica i en la indústria petroquímica. El sulfur de molibdè s'utilitza com a lubrificant sòlid.
  • ca  molibdenita, n f
  • es  molibdenita
  • en  molybdenite

Geologia

Definición
Mineral de fórmula química MoS2 que cristal·litza en el sistema hexagonal. De color gris plom tirant a violaci i diafanitat opaca, té una lluïssor metàl·lica, una duresa d'1-1,5 i el color de la pols que fa el mineral en ser ratllat és entre gris fosc i negre. Presenta una densitat mitjana de 4,6-4,7 g/cm3 i una exfoliació basal perfecta. Pertany a la classe dels sulfurs. Es troba en les pegmatites i en els filons pneumatolítics d'elevadíssima temperatura. També és freqüent en cavitats de roques granítiques o diorítiques, com també en jaciments metamòrfics de contacte amb roques calcàries (skarn amb scheelita). Representa la matèria primera més important per a l'obtenció industrial del ^molibdè^.

Nota

  • La forma molibdenita prové del grec molybdos (en català, 'plom'), metall amb el qual es confonia el molibdè.
  • ca  moment lineal, n m
  • ca  quantitat de moviment, n m
  • ca  moment, n m sin. compl.
  • es  cantidad de movimiento
  • es  momento lineal
  • en  linear momentum
  • en  momentum
  • sbl  p

Química teòrica

Definición
Vector definit per la fórmula p = mv , en un cos de massa m que es mou amb una velocitat v. El moment lineal és, en física, una magnitud fonamental. L'operador mecanicoquàntic associat a una component del moment lineal s'escriu <expressió 30>, en què i és la unitat imaginària, és la constant de Planck reduïda i q representa una coordenada cartesiana (x, y, z). Aquest operador, juntament amb l'operador posició, constitueix una eina fonamental per a construir les expressions del operadors de la mecànica quàntica associats a magnituds físiques observables.
  • ca  moment angular, n m
  • ca  moment cinètic, n m sin. compl.
  • es  momento angular
  • es  momento cinético
  • en  angular momentum
  • en  moment of momentum
  • sbl  L

Química teòrica

Definición
Moment del vector moment lineal d'una partícula respecte a punt de referència, en la mecànica clàssica. Ve donat pel producte vectorial L = r × p, en què r és el vector posició de la partícula respecte del punt de referència i p és el ^moment lineal^ de la mateixa.
  • ca  moment angular de spin, n m
  • es  momento angular de espín
  • en  spin angular momentum

Química teòrica

Definición
Moment angular intrínsec d'una partícula fonamental. No té anàleg clàssic i des del punt de vista mecanicoquàntic ve definit per les relacions de commutació entre els operadors associats a les seves components i al seu mòdul al quadrat. El mòdul del moment angular de spin, que ve donat per l'expressió {s (s + 1)}1/2 , és fix per a cada partícula i ve determinat pel nombre quàntic s, el qual pot prendre o bé un valor enter o bé un valor semisenar positiu segons si es tracta d'un bosó o d'un fermió, respectivament (s = 1 per al fotó, s = 1/2 per a l'electró...). El nombre quàntic de spin, ms (ms = s, s − 1, ..., s + 1, s), determina les 2s + 1 possibles orientacions, de valor ms ħ, del moment angular de spin respecte d'un eix cartesià arbitrari. L'estat del moment angular de spin està completament caracteritzat per les funcions de spin |s, ms>. L'electró, amb s = 1/2, presenta dos estats de spin que corresponen a les dues orientacions possibles del moment angular de spin. L'estat amb ms = +1/2 s'anomena α i l'estat amb ms = −1/2 s'anomena β. El moment angular de spin total d'un conjunt de partícules s'obté sumant segons la sèrie de Clebsch-Gordan els nombres quàntics de spin de totes elles. S'utilitza la lletra S per representar l'spin total d'un conjunt d'electrons. L'spin d'un nucli atòmic és indicat amb la lletra I i les seves 2I + 1 possibles orientacions respecte d'un eix arbitrari s'indiquen amb MI. El protó té els valors I = 1/2 i MI = −1/2.
  • ca  moment angular orbital, n m
  • es  momento angular orbital
  • en  orbital angular momentum

Química teòrica

Definición
Moment angular d'una partícula degut al seu moviment en l'espai. Els seus operadors mecanicoquàntics i en particular l'operador <i><L amb circumflex></i><sup>2</sup>, associat al quadrat del mòdul del moment angular, i <i><L amb circumflex><sub>z</sub></i>, associat a una de les seves components, es poden construir a partir de l'expressió clàssica d'aquesta propietat. El quadrat del mòdul del moment angular orbital està restringit als valors {<i>l</i> (<i>l</i> + 1)}<sup>1/2</sup>ħ, en què el nombre quàntic orbital, <i>l</i>, només pot prendre valors enters positius (<i>l</i> = 0, 1, 2, 3...) i ħ és la constant de Planck reduïda. De la mateixa manera la projecció del vector moment angular sobre un dels eixos cartesians només pot valer <i>m</i><sub><i>l</i></sub>ħ, amb <i>m<sub>l</sub></i> = <i>l</i>, <i>l</i> − 1, ..., −<i>l</i> + 1, −<i>l</i>. Els harmònics esfèrics, funcions que depenen dels nombres quàntics <i>l</i> i <i>m</i><sub>l</sub>, són les funcions pròpies d'aquests operadors i les que descriuen completament els estats del moment angular orbital. El moment angular orbital total d'una col·lecció de partícules està caracteritzat pels nombres quàntics <i>L</i> i <i>M</i><sub>L</sub>, els valors dels quals s'obtenen addicionant segons la sèrie de Clebsch-Gordan els nombres quàntics, <i>l</i> i <i>m</i><sub>l</sub>, de totes les partícules. La magnitud del moment angular orbital total és {<i>L</i> (<i>L</i> + 1)}<sup>1/2</sup>ħ i la seva component en un eix és <i>M</i><sub><i>L</i></sub>ħ. Els valors que pot prendre el moment angular orbital total del conjunt d'electrons d'un àtom o d'una molècula estan directament relacionats amb la seva estructura electrònica.