Diccionari de química (històric complet)

ca moment angular quantitzat, n m
es momento angular cuantizado
en quantized angular momentum

Química teòrica

Definición

Magnitud física observable vectorial J, en la mecànica quàntica, representada per tres operadors Ĵx, Ĵy i Ĵz associats a les seves components i per un quart operador, Ĵ², corresponent a la suma dels quadrats de les mateixes, els quals compleixen les relacions de commutació <EXPRESSIÓ 27>, en què ħ és la constant de Planck reduïda. Les conseqüències d'aquestes relacions és que només el valor del quadrat del mòdul del moment angular i una de les seves components (normalment s'escull la component z) poden ser coneguts simultàniament, i que les equacions de valor propi dels dos operadors, Ĵ², Ĵz associats a aquestes magnituds tenen la forma <EXPRESSIÓ 28>, en què ψj, mj és un estat del sistema propi dels dos operadors. Per tant, el mòdul del moment angular està quantitzat de manera que només pot prendre els valors {j (j + 1)}1/2ħ, en què j és un nombre enter o semisenar positiu. Igualment la seva projecció sobre l'eix z també està quantitzada pel nombre quàntic mj i presenta 2j + 1 valors, m_j ħ, diferents per a cada valor de j. Alguns moments angulars (normalment representats amb la lletra l) poden ser descrits mitjançant les coordenades i moments lineals del sistema i per tant els seus operadors es poden deduir a partir de la mecànica clàssica. D'altres (normalment representats per s), no tenen anàleg clàssic i només poden ser definits segons les regles de commutació anteriors. Els moments angulars individuals d'un sistema poden ser combinats entre si per donar el moment angular total del mateix. Vegeu també ^commutador^, ^moment angular orbital^ i ^moment angular de spin^.

ca moment angular total, n m
es momento angular total
en total angular momentum

Química teòrica

Definición

Moment angular resultant de la suma dels moments angulars orbitals i els moments angulars de spin de tots els electrons d'un àtom. Com que els operadors associats al moment angular total commuten amb el hamiltonià electrònic, el coneixement dels valors que pot prendre el moment angular total d'un àtom aporta informació fonamental sobre els nivells energètics del mateix i en permet la classificació sense haver de resoldre l'equació de Schrödinger de l'àtom. Vegeu també ^nivell atòmic^.

ca moment angular, n m
ca moment cinètic, n m sin. compl.
es momento angular
es momento cinético
en angular momentum
en moment of momentum
sbl L

Química teòrica

Definición

Moment del vector moment lineal d'una partícula respecte a punt de referència, en la mecànica clàssica. Ve donat pel producte vectorial L = r × p, en què r és el vector posició de la partícula respecte del punt de referència i p és el ^moment lineal^ de la mateixa.

ca moment d'inèrcia, n m
es momento de inercia
en moment of inertia
sbl I
sbl J

Química teòrica

Definición

Resistència d'un cos a modificar la seva velocitat de rotació quan gira al voltant d'un eix intern determinat. És el quocient entre el moment resultant de les forces i l'acceleració angular. En el cas d'una molècula formada per n àtoms de massa m_i situats a una distància r_i de l'eix de rotació, el moment d'inèrcia respecte d'aquest eix ve donat per I = ∑m_i ri². En general, les propietats rotacionals de qualsevol molècula es poden expressar en funció dels moments d'inèrcia al voltant de tres eixos de rotació perpendiculars entre si definits en la molècula.

ca moment dipolar, n m
ca moment dipolar elèctric, n m
es momento dipolar
es momento dipolar eléctrico
en dipole moment
en electric dipole moment
sbl μ
sbl p

Química teòrica

Definición

Magnitud vectorial que quantifica la intensitat i la direcció de la separació de càrrega elèctrica en un sistema que conté un dipol elèctric. En un dipol elèctric constituït per dues càrregues elèctriques idèntiques i de signe oposat, q i −q, separades per una distància d, el moment dipolar, p, és un vector que té per mòdul el producte del valor absolut d'una de les càrregues per la distància que les separa (p = qd) i que està orientat de la càrrega negativa cap a la càrrega positiva. En una distribució de càrrega qualsevol la distància d és la separació dels centres de càrrega positiu i negatiu, i q i −q són les càrregues parcials netes que apareixen degut a la asimetria de la distribució. Si es desconeixen el valors de q i d, es pot calcular el moment dipolar d'una distribució de càrregues puntuals fent servir l'expressió general p = ∑qiri, en què q_i és el valor de cadascuna de les n càrregues que constitueixen el sistema i r_i el seu vector posició. Hi ha una expressió equivalent per a les distribucions contínues de càrrega. Encara que molt sovint el moment dipolar elèctric s'expressa en debyes, la seva unitat en el sistema internacional és el coulomb per metre (C m). En una molècula, la magnitud del moment dipolar depèn de la natura dels seus enllaços i la seva distribució espacial. En una primera aproximació es pot assignar un moment dipolar a l'enllaç covalent entre cada parell d'àtoms de tal manera que el moment dipolar molecular seria la suma vectorial de tots els moments dipolars individuals de tots els seus enllaços.

ca moment dipolar, n m
ca moment dipolar elèctric, n m
es momento dipolar
es momento dipolar eléctrico
en dipole moment
en electric dipole moment
sbl μ
sbl p

Química teòrica

Definición

Magnitud vectorial que quantifica la intensitat i la direcció de la separació de càrrega elèctrica en un sistema que conté un dipol elèctric. En un dipol elèctric constituït per dues càrregues elèctriques idèntiques i de signe oposat, q i −q, separades per una distància d, el moment dipolar, p, és un vector que té per mòdul el producte del valor absolut d'una de les càrregues per la distància que les separa (p = qd) i que està orientat de la càrrega negativa cap a la càrrega positiva. En una distribució de càrrega qualsevol la distància d és la separació dels centres de càrrega positiu i negatiu, i q i −q són les càrregues parcials netes que apareixen degut a la asimetria de la distribució. Si es desconeixen el valors de q i d, es pot calcular el moment dipolar d'una distribució de càrregues puntuals fent servir l'expressió general p = ∑qiri, en què q_i és el valor de cadascuna de les n càrregues que constitueixen el sistema i r_i el seu vector posició. Hi ha una expressió equivalent per a les distribucions contínues de càrrega. Encara que molt sovint el moment dipolar elèctric s'expressa en debyes, la seva unitat en el sistema internacional és el coulomb per metre (C m). En una molècula, la magnitud del moment dipolar depèn de la natura dels seus enllaços i la seva distribució espacial. En una primera aproximació es pot assignar un moment dipolar a l'enllaç covalent entre cada parell d'àtoms de tal manera que el moment dipolar molecular seria la suma vectorial de tots els moments dipolars individuals de tots els seus enllaços.

ca moment dipolar induït, n m
es momento dipolar inducido
en induced dipole moment
sbl μ_ind
sbl p_i

Química teòrica

Definición

Magnitud vectorial que quantifica la intensitat i la direcció de la separació de càrrega elèctrica produida en un sistema per l'acció d'un camp elèctric extern. Si el sistema és apolar el moment dipolar induït serà el nou moment dipolar que mostrarà. En canvi, si el dipol induït es crea en una molècula polar, el nou moment dipolar molecular serà la suma vectorial del moment dipolar induït i el moment dipolar permanent que la molècula ja tenia. El moment dipolar induït és proporcional a la polaritzabilitat elèctrica, α, de l'àtom o de la molècula, i a la intensitat i direcció del camp elèctric extern, E. S'escriu: p = αE. Amb l'excepció de sistemes amb molta simetria, la direcció del moment dipolar induït no sol coincidir amb la direcció del camp elèctric; és per això que la polaritzabilitat elèctrica és una magnitud matricial. Si el camp elèctric extern és molt intens, el moment dipolar induït ja no depèn linealment de la intensitat del camp. La seva expressió completa és un desenvolupament en sèrie de termes progressivament menys importants p = αE + βE + γE +..., en què β, γ... són les hiperpolaritzabilitats de l'àtom o de la molècula. Vegeu també ^dipol induït^.

ca moment magnètic, n m
ca moment dipolar magnètic, n m sin. compl.
es momento dipolar magnético
es momento magnético
en magnetic dipole moment
en magnetic moment
sbl μ
sbl m

Química teòrica

Definición

Magnitud vectorial que caracteritza les propietats magnètiques de partícules elementals, nuclis atòmics, àtoms i molècules i que està relacionada amb el moment angular de les partícules que els formen. Un valor no nul del moment magnètic indica la presència d'un dipol magnètic. Els electrons d'un àtom o d'una molècula que tenen un moment angular orbital diferent de zero generen una circulació efectiva de càrrega elèctrica que dóna lloc a un moment magnètic orbital, m_orb, definit per m_orb = −el/(2m_e), en què −e i m_e són, respectivament, la càrrega i la massa en repòs de l'electró i l n'és el moment angular orbital. Les partícules elementals amb spin i massa no nuls tenen també un moment magnètic intrínsec proporcional al seu moment angular de spin. Per a l'electró aquest moment magnètic de spin, m_spin, s'escriu mspin = −g_e es/(2m_e), en què ge, que val aproximadament 2, és el factor g de l'electró i s n'és el moment angular de spin. La generalització de les expressions de morb i mspin per a qualsevol partícula s'obté substituint <signe menys>e, me i ge per la càrrega elèctrica, la massa i el factor g de la partícula en qüestió. El moment magnètic d'un nucli atòmic és proporcional al moment angular de spin nuclear, l, i s'expressa m_N = g_N el/(2m_p), en què e i mp són, respectivament, la càrrega i la massa del protó, i gN és el factor g del nucli. El moment magnètic d'un àtom o d'una molècula és la suma dels moments magnètics orbitals i de spin dels seus electrons i dels moments magnètics dels seus nuclis. El seu valor ve determinat principalment pel moment angular total, J, encara que també depèn dels nombres quàntics, L i S, corresponents al moment angular orbital i al moment angular de spin totals. El moment magnètic d'un sistema juga un paper molt important quan se'l sotmet a un camp magnètic extern. Tècniques com l'espectroscòpia de ressonància magnètica nuclear, l'espectroscòpia de ressonància paramagnètica electrònica, o l'efecte Zeeman es basen en la interacció dels moments magnètics amb el camp extern aplicat.

ca moment lineal, n m
ca quantitat de moviment, n m
ca moment, n m sin. compl.
es cantidad de movimiento
es momento lineal
en linear momentum
en momentum
sbl p

Química teòrica

Definición

Vector definit per la fórmula p = mv , en un cos de massa m que es mou amb una velocitat v. El moment lineal és, en física, una magnitud fonamental. L'operador mecanicoquàntic associat a una component del moment lineal s'escriu <expressió 30>, en què i és la unitat imaginària, és la constant de Planck reduïda i q representa una coordenada cartesiana (x, y, z). Aquest operador, juntament amb l'operador posició, constitueix una eina fonamental per a construir les expressions del operadors de la mecànica quàntica associats a magnituds físiques observables.

ca moment magnètic, n m
ca moment dipolar magnètic, n m sin. compl.
es momento dipolar magnético
es momento magnético
en magnetic dipole moment
en magnetic moment
sbl μ
sbl m

Química teòrica

Definición

Magnitud vectorial que caracteritza les propietats magnètiques de partícules elementals, nuclis atòmics, àtoms i molècules i que està relacionada amb el moment angular de les partícules que els formen. Un valor no nul del moment magnètic indica la presència d'un dipol magnètic. Els electrons d'un àtom o d'una molècula que tenen un moment angular orbital diferent de zero generen una circulació efectiva de càrrega elèctrica que dóna lloc a un moment magnètic orbital, m_orb, definit per m_orb = −el/(2m_e), en què −e i m_e són, respectivament, la càrrega i la massa en repòs de l'electró i l n'és el moment angular orbital. Les partícules elementals amb spin i massa no nuls tenen també un moment magnètic intrínsec proporcional al seu moment angular de spin. Per a l'electró aquest moment magnètic de spin, m_spin, s'escriu mspin = −g_e es/(2m_e), en què ge, que val aproximadament 2, és el factor g de l'electró i s n'és el moment angular de spin. La generalització de les expressions de morb i mspin per a qualsevol partícula s'obté substituint <signe menys>e, me i ge per la càrrega elèctrica, la massa i el factor g de la partícula en qüestió. El moment magnètic d'un nucli atòmic és proporcional al moment angular de spin nuclear, l, i s'expressa m_N = g_N el/(2m_p), en què e i mp són, respectivament, la càrrega i la massa del protó, i gN és el factor g del nucli. El moment magnètic d'un àtom o d'una molècula és la suma dels moments magnètics orbitals i de spin dels seus electrons i dels moments magnètics dels seus nuclis. El seu valor ve determinat principalment pel moment angular total, J, encara que també depèn dels nombres quàntics, L i S, corresponents al moment angular orbital i al moment angular de spin totals. El moment magnètic d'un sistema juga un paper molt important quan se'l sotmet a un camp magnètic extern. Tècniques com l'espectroscòpia de ressonància magnètica nuclear, l'espectroscòpia de ressonància paramagnètica electrònica, o l'efecte Zeeman es basen en la interacció dels moments magnètics amb el camp extern aplicat.

Diccionari de química (històric complet)

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

Definición

Definición

Definición

Definición

Definición

Definición

Definición

Definición

Definición

Definición