Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari de química (històric complet)

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  matèria primera, n f
  • ca  primera matèria, n f sin. compl.
  • es  materia prima
  • es  primera materia
  • en  raw material

Química industrial

Definición
1. Substància que s'extreu directament de la natura i s'utilitza en un procés de producció. En la indústria química i de procés, es consideren matèries primeres tots els recursos minerals, els energètics i combustibles fòssils, i els productes derivats de la biosfera, renovables o no. Les principals matèries primeres són el clorur de sodi, per a les indústries clor-sosa; l'aire; l'aigua dolça; tots els minerals no metal•lúrgics, com fosfats, sals potàssiques, argiles, calcàries i silicats; els minerals metal•lúrgics; els combustibles fòssils, com petroli, carbó i gas natural, i tots els productes de la biosfera. La necessitat de reciclatge i aprofitament dels recursos per raons mediambientals ha fet que es considerin també com a matèries primeres els residus industrials, com per exemple el sofre de la desulfuració dels combustibles; els residus agrícoles, per a la fabricació de biocombustibles; els residus sòlids urbans, per a reciclar vidre, paper o metalls, o com a font de compost o de biogàs, i les escombreres de les mines, com a ^mena^ de baixa llei. 2. Substància que una planta adquireix o explota per tal de processar-la. Segons els casos, es pot tractar de productes bàsics, de productes intermedis o de productes finals. Així, el producte d'una indústria de química bàsica pot ser la matèria primera d'una indústria situada més endavant en el procés productiu.

Nota

  • Utilitzat generalment en plural.
  • ca  material policristal·lí, n m
  • es  material policristalino
  • en  polycrystalline material

Metal·lúrgia

Definición
Material format per diversos cristalls.
  • ca  matèries en suspensió, n f pl
  • ca  sòlids en suspensió, n m pl sin. compl.
  • ca  MES, n f pl sigla
  • es  materias en suspensión
  • es  sólidos en suspensión
  • es  MES sigla
  • en  SM
  • en  suspended matter
  • en  suspended solids

Medi ambient

Definición
Conjunt de partícules sòlides de petites dimensions que es troben disperses en un fluid. S'utilitzen com a paràmetre per a mesurar les matèries que poden ser decantades o retingudes per filtració en una mostra d'aigua, s'expressa en unitat de massa (tenint en compte el pes sec) per unitat de volum.
  • ca  matràs, n m
  • es  matraz
  • en  flask

Termes generals

Definición
Recipient de forma gairebé esfèrica, amb el fons pla o rodó i el coll llarg o curt, el qual pot ser estret o ample. Pot tenir una o més boques i es fa servir principalment per a bullir líquids en un muntatge.
  • ca  matràs aforat, n m
  • ca  fiola, n f sin. compl.
  • es  matraz aforado
  • en  volumetric flask

Termes generals

Definición
Matràs de forma esfèrica o de pera i amb el fons pla, amb una osca per a indicar-ne la capacitat, destinat a contenir un volum conegut de líquid.
  • ca  matràs d'Erlenmeyer, n m
  • es  matraz de Erlenmeyer
  • en  Erlenmeyer flask

Termes generals

Definición
Matràs de forma cònica i de fons pla. Va ser dissenyat per R. Emil Erlenmeyer. El ^matràs de Kitasato^ és una modificació del matràs d'Erlenmeyer.
  • ca  matràs de Kitasato, n m
  • es  matraz de Kitasato
  • en  Kitasato flask

Termes generals

Definición
^Matràs^ de forma cònica, de fons pla i de parets gruixudes que té un broc lateral prop del coll en el qual es connecta una línia de buit.
  • ca  matriu de densitat, n f
  • es  matriz de densidad
  • en  density matrix
  • sbl  P

Química teòrica

Definición
Matriu utilitzada en l'estudi de l'estructura electrònica d'un àtom o d'una molècula quan es treballa en el context de l'aproximació orbital i cada orbital s'expressa com una combinació lineal d'un conjunt de funcions de base. En el mètode de Hartree-Fock de capes tancades cada element, Pij, d'aquesta matriu s'escriu <expressió 90>, on cik i cjk són els coeficients de les funcions de base i i j en la combinació lineal que defineix l'orbital k i el sumatori s'estén a tots els orbitals ocupats. Vegeu també ^combinació lineal d'orbitals atòmics^.
  • ca  matriu de Fock, n f
  • es  matriz de Fock
  • en  Fock matrix
  • sbl  F

Química teòrica

Definición
Representació de l'operador de Fock utilitzada en el mètode de Hartree-Fock quan cada orbital que participa en la funció d'ona electrònica s'expressa com una combinació lineal d'un conjunt de funcions de base. Cada element de la matriu de Fock s'escriu <expressió 91>, en què ϕi i ϕj són dues funcions de base, <F amb circumflex> és l'operador de Fock, l'asterisc indica la forma complexa conjugada de la primera funció i la integració s'estén a tot l'espai del sistema. La diagonalització de la matriu de Fock permet obtenir el valor de les energies dels orbitals. Vegeu també ^combinació lineal d'orbitals atòmics^.
  • ca  matriu de solapaments, n f
  • es  matriz de solapamientos
  • en  overlap matrix
  • sbl  S

Química teòrica

Definición
Matriu utilitzada en l'estudi de l'estructura electrònica d'un àtom o d'una molècula quan es treballa en el context de l'aproximació orbital i cada orbital s'expressa com una combinació lineal d'un conjunt de funcions de base. Cada element, Sij, d'aquesta matriu és la integral de solapament entre dues funcions de base ϕi i ϕj: <expressió 92>, en què la integració s'estén a tot l'espai del sistema i l'asterisc indica la forma complexa conjugada de la primera funció. La matriu de solapaments és quadrada, real i simètrica i les seves dimensions vénen determinades pel nombre de funcions de base que s'utilitzi. Si el conjunt de funcions de base és ortonormal, la matriu de solapaments és la matriu unitat. Vegeu també ^combinació lineal d'orbitals atòmics^.