Diccionari de química (històric complet)

ca mecanisme de Langmuir-Hinshelwood, n m
es mecanismo de Langmuir-Hinshelwood
en Langmuir-Hinshelwood mechanism

Química física

Definición

Mecanisme de reacció que segueixen algunes de les reaccions sobre superfícies en el camp de la ^catàlisi heterogènia^. Per a reaccions catalítiques de la forma A(g) <fletxa dreta> P(g), el mecanisme de Langmuir-Hinshelwood indica que la reacció té lloc en tres etapes; l'adsorció de l'espècie A sobre la superfície S on té lloc la reacció, A(g) + S <fletxa dreta> Aads; la transformació de 'espècie A en P sobre la superfície del catalitzador, Aads <fletxa dreta> Pads, i la desorció del producte de reacció P de la superfície S, Pads <fletxa dreta> P(g) + S. Per trobar l'equació de velocitat d'aquest mecanisme, el més habitual és postular que l'etapa de transformació és l'^etapa determinant de la velocitat^ i que les altres estan en equilibri químic. D'altra banda, per a reaccions catalitzades del tipus A(g) + B(g) <fletxa dreta> P(g), el mecanisme de Langmuir-Hinshelwood consta de quatre etapes; l'adsorció de l'espècie A sobre la superfície on té lloc la reacció, A(g) + S <fletxa dreta> Aads ; l'adsorció de l'espècie B sobre la superfície on té lloc la reacció, B(g) + S <fletxa dreta> Bads; la reacció entre A i B sobre la superfície per donar P; Aads + Bads <fletxa dreta> Pads, i la desorció del producte de reacció P de la superfície S, P_ads <fletxa dreta> P(g) + S. Per trobar l'equació de velocitat d'aquest mecanisme, el més habitual és postular que l'etapa de la reacció és l'etapa determinant de la velocitat i que les altres estan en equilibri químic.

ca mecanisme de Lindemann-Hinshelwood, n m
es mecanismo de Lindemann-Hinshelwood
en Lindemann-Hinshelwood mechanism

Química física

Definición

Mecanisme de reacció que es postula per a justificar l'equació de velocitat formalment equivalent a la d'una ^reacció de primer ordre^ que segueixen algunes reaccions en fase gas, especialment les reaccions d'isomerització i les de descomposició. Per a una reacció del tipus A(g) <fletxa dreta> P(g), el mecanisme de Lindemann-Hinshelwood consta de tres etapes; la col•lisió entre dues molècules del reactiu químic A, arran de la qual una de les molècules resta excitada, A*, A + A <fletxa dreta> A* + A; la pèrdua de l'energia d'excitació de la molècula excitada A* mitjançant una col•lisió amb una molècula A, A + A* <fletxa dreta> A + A, i la transformació de la molècula excitada A* en P, A* <fletxa dreta> P. Molt sovint es fa referència a les reaccions que segueixen aquest mecanisme amb el nom de ^reaccions unimoleculars^ a causa de l'equació de velocitat formalment equivalent a la d'una reacció de primer ordre que segueixen en determinades condicions experimentals. En sentit estricte, però, la reacció global no és unimolecular, atès que consta d'una etapa elemental unimolecular (la tercera), però de dues etapes elementals bimoleculars (la primera i la segona, que és competitiva de la primera). Es demostra que si la tercera etapa del mecanisme és l'etapa determinant de la velocitat, la reacció global segueix una equació de velocitat formalment equivalent a la d'una reacció de primer ordre. Si, per contra, l'etapa determinant de la velocitat és la primera, la qual cosa s'esdevé a pressions baixes, la reacció global seguirà una equació de velocitat formalment equivalent a la d'una reacció de segon ordre. Val a dir que el mecanisme de Lindemann-Hinshelwood descriu qualitativament el comportament de les reaccions unimoleculars en fase gas. Si es vol una descripció més quantitativa cal recórrer a teories més complexes, com per exemple la teoria de Rice, Ramsperger i Kassel.

ca mecanisme de Michaelis-Menten, n m
es mecanismo de Michaelis-Menten
en Michaelis-Menten mechanism

Bioquímica, Química física

Definición

Mecanisme de reacció que es considera que segueixen moltes reaccions catalitzades per enzims. La seqüència de reaccions consta de dues etapes; una etapa d'equilibiri químic en la qual es forma un complex enzim-substrat (ES), E + S <fletxa doble> ES, i una en què el substrat S es transforma en el producte P a través del complex que ha format amb l'enzim E, ES <fletxa dreta> P. Si s'admet que la segona etapa és l'^etapa determinant de la velocitat^ i que la concentració de substrat lliure S és igual, en tot moment, a la seva concentració inicial, l'equació del mecanisme de Michaelis-Menten per a la velocitat de reacció d'una reacció enzimàtica s'ajusta a l'expressió <EXPRESSIÓ 14>, on vmax és la velocitat màxima de la reacció, [S]0 és la concentració inicial de substrat i <expressió 15> és la ^constant de Michaelis^. Aquesta equació permet justificar les principals característiques cinètiques de les reaccions catalitzades per enzims. D'una banda, quan [S]0 és molt petita, per a una concentració inicial donada d'enzim, la velocitat de reacció és proporcional a [S]0. De l'altra, quan [S]0 és molt gran, per a una concentració inicial donada d'enzim, la velocitat de reacció ateny un valor màxim, independent de [S]0, conegut com a velocitat màxima. Aquesta velocitat màxima s'assoleix, en concret, perquè tot l'enzim present en el sistema reaccionant està en la forma de complex enzim-substrat ES.

ca mecanisme de reacció, n m
es mecanismo de reacción
en reaction mechanism

Química física

Definición

Seqüència de ^reaccions elementals^ a través de les quals té lloc una ^reacció complexa^. Un mecanisme de reacció ha de justificar tant l'^estequiometria^ de la reacció global com la forma de l'^equació de velocitat^ determinada experimentalment. També ha de ser coherent amb qualsevol altre tipus d'informació de què es disposi sobre la reacció, com ara l'existència d'intermedis. En general, és possible proposar més d'un mecanisme de reacció que sigui capaç de justificar l'equació de velocitat observada. Per saber quin és el correcte, cal recórrer a altres tipus d'informació experimental de què es disposi, com poden ser l'existència d'intermedis o la influència de la temperatura o del medi de reacció, i a diferents arguments, com el de simplicitat o el de plausibilitat de les etapes postulades quan es compara amb reaccions anàlogues.

ca mecanisme de Rice-Herzfeld, n m
es mecanismo de Rice-Herzfeld
en Rice-Herzfeld mechanism

Química física

Definición

Mecanisme de reacció propi de reaccions en cadena que segueixen moltes piròlisis orgàniques. La descomposició tèrmica de l'acetaldehid és un dels exemples més senzills d'aquest tipus de mecanisme. Aquesta reacció de descomposició consta de diferents etapes; etapa d'iniciació, CH3CHO <fletxa dreta> CH3<punt radical> + CHO<punt radical>; etapa de propagació, CH3CHO + CH3<punt radical> <fletxa dreta> CH4 + CH3CO<punt radical>; una altra etapa de propagació, CH3CO<punt radical> <fletxa dreta> CH3<punt radical> + CO, i etapa de terminació, CH3<punt radical> + CH3<punt radical> <fletxa dreta> CH3CH3.

ca mecanitzabilitat, n f
es mecanizabilidad
en machinness

Metal·lúrgia

Definición

Facilitat que presenta un material a ser afaiçonat per mecanització.

ca mecanització, n f
es mecanización
es mecanizado
en machining

Metal·lúrgia

Definición

Operació d'afaiçonament que consisteix a arrencar material mitjançant broques o ganivets.

ca electromecanització, n f
ca mecanització electroquímica, n f sin. compl.
es electromecanización
es mecanización electroquímica
en electrochemical machining
en electromachining

Electroquímica

Definición

Producció d'un forat o perfil determinat en una peça metàl·lica per dissolució anòdica local sense passivació, per tal de donar-li una forma determinada. La peça que es vol electromecanitzar és l'ànode d'una cel·la electrolítica en què s'empren càtodes de formes complexes perquè l'espaiat interelectròdic sigui molt petit, d'entre 0,1 i 1,5 mm, i una dissolució amb clorurs o agents complexants que impedeixen la passivació del metall, injectada a alta velocitat per tal d'arrossegar els productes. Per a eliminar grans quantitats de metall, s'apliquen densitats de corrent de 25-180 A cm². Per exemple, un corrent de 10 kA permet dissoldre uns 15 cm³ min¹ de metall. D'aquesta forma es dóna la forma final a peces mecànicament resistents de Ti o aliatges de Fe-Co-Ni-Cr, com carcasses o discs de turbina a la indústria aeronàutica. En ser metalls durs, la mecanització convencional es problemàtica degut a l'escalfament, la introducció de tensions, la velocitat de mecanització lenta i la curta durada de l'instrument de mecanització. L'electromecanització s'empra també per a eliminar arestes i imperfeccions, i donar un acabament superficial a peces prèviament mecanitzades. Vegeu també ^dissolució anòdica dels metalls^.

ca cromatografia electrocinètica micel·lar, n f
ca cromatografia capil·lar electrocinètica micel·lar, n f sin. compl.
ca MECC, n f sigla
ca MEKC, n f sigla
es cromatografía capilar electrocinética micelar
es cromatografía electrocinética micelar
es MECC sigla
es MEKC sigla
en micellar electrokinetic capillary chromatography
en micellar electrokinetic chromatography
en MECC sigla
en MEKC sigla

Electroquímica, Química analítica

Definición

Electroforesi capil·lar en què el tub capil·lar conté una solució micel·lar d'un surfactant iònic, obtinguda per addició a l'electròlit de surfactants iònics per sobre de la seva concentració micel·lar crítica. En aquestes condicions, el monòmer del surfactant tendeix a formar ^micel·les^. Un sistema micel·lar conté la fase aquosa i la fase micel·lar que, de vegades, s'anomena fase pseudoestacionària. En la majoria dels casos, s'utilitzen surfactants aniònics, essent el més usat el dodecilsulfat de sodi (SDS). Les seves micel·les tenen una càrrega negativa elevada que els dóna una elevada velocitat electroforètica cap a l'ànode, per bé que la magnitud del flux electroosmòtic és suficientment elevat com per arrossegar la micel·la cap al càtode, de manera que s'obté una fase aquosa ràpida i una fase micel·lar lenta que es mouen en el mateix sentit. Els soluts es poden distribuir entre les dues fases i la retenció es basa en la diferència de solubilitats dels soluts en les micel·les. La migració dels anàlits està governada per la hidrofobicitat. Els soluts més hidròfobs interaccionen més fortament amb la fase micel·lar i, per tant, migren més lentament que els més hidròfils. El temps de migració d'un solut que interaccioni amb les micel·les estarà entre els valors t₀, que és el temps de migració d'un compost que no interacciona amb les micel·les, i t_mc, que és el temps de migració d'un solut totalment solubilitzat en les micel·les.

ca medi, n m
ca entorn, n m sin. compl.
es entorno
es medio
en environment

Química física

Definición

Part de l'^univers^ que pot interaccionar amb el sistema termodinàmic d'interès mitjançant un bescanvi d'energia o matèria a través d'una paret que els separa. El medi es considera un dipòsit, o focus calorífic de capacitat calorífica infinita, les ^variables intensives^ del qual no varien en bescanviar energia o matèria.

Diccionari de química (històric complet)

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

Definición

Definición

Definición

Definición

Definición

Definición

Definición

Definición

Definición

Definición