Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari de química (històric complet)

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  nor-
  • es  nor-
  • en  nor-

Química orgànica

Definición
Prefix que es fa servir per indicar la pèrdua d'un ^metil^ o d'un ^metilè^ en una cadena o en un anell.

Nota

  • Per a utilitzar-lo, cal anteposar al prefix la posició de la cadena on s'ha eliminat el metil o metilè.
  • ca  estandardització, n f
  • ca  normalització, n f sin. compl.
  • es  estandarización
  • es  normalización
  • en  standardization

Química analítica

Definición
Mètode analític que permet establir la concentració exacta d'una substància en solució o la capacitat de reacció d'una solució referida a una substància. Normalment consisteix en la valoració d'una solució amb una quantitat pesada de patró primari, una quantitat pesada de patró secundari o un volum mesurat d'una altra solució patró.
  • ca  normalització de la funció d'ona, n f
  • es  normalización de la función de onda
  • en  wave-function normalization

Química teòrica

Definición
Multiplicació d'una funció d'ona per una constant de tal manera que la funció resultant estigui normalitzada. Per a una funció ɸ no normalitzada, aquesta constant, anomenada constant de normalització, ve donada per N = 1/(∫ɸ*ɸdτ)1/2, on la integració s'estén a tot l'espai del sistema i l'asterisc indica la forma complexa conjugada de la primera funció. La integral del denominador és, de fet, la norma de la funció. La funció normalitzada s'escriu Ψ = Nɸ.
  • ca  notació bracket, n f
  • es  notación bracket
  • en  bracket notation

Química teòrica

Definición
Manera abreujada de representar el producte escalar definit en l'espai vectorial de les funcions d'ona que descriuen els estats d'un sistema mecanicoquàntic. Donades dues funcions d'ona Ψ i Φ, el seu producte escalar ve donat per la integral ∫Ψ*Φdτ, en què la integració s'estén a tot l'espai del sistema i l'asterisc indica la forma complexa conjugada de la primera funció. Aquesta integral en notació bracket s'escriu <expressió 61>, en què el claudàtor indica integració i la funció de l'esquerra està en la seva forma complexa conjugada. De manera equivalent, el valor esperat d'un operador, en notació bracket, s'escriu <EXPRESSIÓ 62>.
  • ca  detector termoiònic de flama, n m
  • ca  detector de flama alcalina, n m sin. compl.
  • ca  detector de nitrogen-fòsfor, n m sin. compl.
  • ca  FTD, n m sigla
  • ca  NPD, n m sigla
  • es  detector de llama alcalina
  • es  detector de nitrógeno-fósforo
  • es  detector termoiónico de llama
  • es  FTD sigla
  • es  NPD sigla
  • en  alkali flame detector
  • en  flame thermionic detector
  • en  nitrogen-phosphorus detector
  • en  FTD sigla
  • en  NPD sigla

Química analítica

Definición
Detector d'ionització de flama selectiu de compostos orgànics que contenen fòsfor i nitrogen emprat en cromatografia de gasos. L'efluent de la columna cromatogràfica es mescla amb hidrogen, passa a través d'una flama i es crema. El gas calent flueix al voltant d'una bola de silicat de rubidi escalfada elèctricament, la qual es manté a uns 180 V respecte a un elèctrode col·lector. La bola de silicat de rubidi calenta crea un plasma que assoleix una temperatura de 600 a 800ºC. En el plasma es produeixen una gran quantitat d'ions a partir de molècules que contenen fòsfor i nitrogen i donen lloc a un corrent molt gran d'ions.
  • ca  nucleació, n f
  • es  nucleación
  • en  nucleation

Química física

Definición
Formació d'una nova fase en sistemes que no estan en equilibri termodinàmic induïda per la reorganització i agregació de partícules en punts determinats del sistema. Per exemple, la nucleació pot tenir lloc en líquids o vapors supersaturats. Perquè es formi aquesta nova fase, les partícules s'han d'agregar fins a formar un nucli amb un cert radi crític per damunt del qual es pot produir el creixement espontani.
  • ca  nucleó, n m
  • es  nucleón
  • en  nucleon

Química teòrica

Definición
Partícula elemental que forma part del nucli d'un àtom. El protó i el neutró són nucleons.
  • ca  nucleòfil, n m
  • ca  reactiu nucleòfil, n m sin. compl.
  • es  nucleófilo
  • es  reactivo nucleófilo
  • en  nucleophile
  • en  nucleophilic reagent

Química orgànica

Definición
Reactiu que forma un enllaç donant un parell d'electrons a l'altre reactiu.

Nota

  • Es poden comportar com a nucleòfils els àtoms de carboni, nitrogen, oxigen, sofre i fòsfor, i poden formar part d'un grup funcional o d'una espècie neutra o carregada. Són exemples de nucleòfils neutres l'amoníac i les amines, la capacitat nucleòfila del quals ve donada pel parell d'electrons no compartits del nitrogen. Malgrat això, també poden ser anions com per exemple el cianur, un alcòxid o un carbanió. Són nucleòfils les bases de Lewis i la capacitat nucleòfila depèn de diversos factors. La capacitat nucleòfila d'un anió és superior que la d'una espècie neutra: HO− > H2O, RO- > ROH, RS- > RSH i RCOO- > RCOOH. El caràcter nucleòfil disminueix en augmentar l'electronegativitat de l'àtom central: R3C- > R2N- > RO- > F-, H3N > H2O > HF, amines > alcohols. El caràcter nucleòfil augmenta en baixar dins d'un grup de la taula periòdica dels elements: HS− > HO-, I- > Br- > Cl- > F- (en dissolvents pròtics). Vegeu també ^electròfil^ i ^substitució nucleòfila^.
  • ca  nucleòfil -a, adj
  • es  nucleofílico
  • es  nucleófilo
  • en  nucleophilic

Química orgànica

Definición
Relatiu o pertanyent a un nucleòfil.
  • ca  nucleòsid, n m
  • es  nucleósido
  • en  nucleoside

Bioquímica

Definición
Compost format per la combinació d'una ribosa o una 2-desoxiribosa i una base nitrogenada. Units a àcid fosfòric formen un nucleòtid.