Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari de química (històric complet)

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  nombre de plats teòrics, n m
  • es  número de platos teóricos
  • en  number of theoretical plates
  • en  theoretical plate number
  • sbl  n

Química analítica

Definición
Paràmetre que indica l'^eficàcia de la columna^ en funció del temps d'elució o del volum d'elució i de l'amplada d'un pic cromatogràfic. La teoria del nombre de plats teòrics es basa en considerar que la columna cromatogràfica està constituïda per nombroses capes estretes anomenades plats teòrics. Es considera que en cada plat teòric s'estableix l'equilibri del component entre la fase mòbil i la fase estacionària, i el desplaçament de l'anàlit a través de la columna cromatogràfica es tracta com una transferència de la fase mòbil des d'un plat teòric fins al següent. L'eficàcia de la columna augmenta en fer-ho el nombre de transferències, és a dir, en augmentar el nombre de plats teòrics, que es defineix com n = 16(tR/ ω)2 on tR és el temps de retenció de l'anàlit i ω és l'amplada del pic cromatogràfic a la base expressada en unitats de temps. En aquesta expressió les quantitats del parèntesi han d'ésser compatibles de manera que el quocient no tingui dimensió. De manera que si el numerador és el volum de retenció, el l'amplada del pic cromatogràfic cal que s'expressi en unitats de volum. Els valors mitjans del nombre de plats teòrics oscil·len entre els 104 de les columnes reblertes als 105 de les columnes capil·lars. Com major és el valor, major és l'eficàcia del sistema cromatogràfic i millor se separen els components de la mostra. Per a valors d'entre 1.000 i 3.000 es considera una eficàcia de la columna elevada, per bé que actualment en algunes tècniques cromatogràfiques es poden aconseguir valors superiors a 100.000. És evident que el nombre de plats teòrics serà directament proporcional a la longitud de la columna cromatogràfica (L), de forma que la denominada altura equivalent a un plat teòric (H) és H = L/n. S'ha de tenir en compte que les columnes cromatogràfiques es comporten sovint com si tinguessin diferent nombre de plats teòrics per a diferents soluts en una mescla. Els pics gaussians, que són simètrics, s'originen quan el ^coeficient de distribució^ és constant i independent de la quantitat de solut. En realitat, quasi sempre s'obtenen pics asimètrics, ja que el coeficient de distribució sol variar amb la quantitat de solut. El càlcul del nombre de plats teòrics per a pics asimètrics és més complicat que per a pics gaussians i té en compte un factor d'asimetria. La teoria del nombre de plats teòrics explica satisfactòriament la forma dels pics cromatogràfics però falla en intentar justificar-ne l'eixamplament. D'altra banda, es basa en unes suposades condicions d'equilibri que, donat el moviment continu de la fase mòbil, no són reals.
  • ca  nombre de Prandtl, n m
  • es  módulo de Prandtl
  • es  número de Prandtl
  • en  Prandtl number
  • sbl  Pr

Enginyeria química

Definición
Nombre adimensional que resulta de dividir el mòdul de Peclet de calor pel nombre de Reynolds.
  • ca  constant catalítica, n f
  • ca  nombre de recanvi, n m sin. compl.
  • es  constante catalítica
  • es  número de recambio
  • en  catalytic constant
  • en  turnover number

Química física

Definición
Nombre de molècules de reactiu convertides en productes per centre actiu i per unitat de temps. En termes del ^mecanisme de Michaelis-Menten^, la constant catalítica és igual al quocient entre la velocitat màxima de la reacció i la concentració del catalitzador. Té unitats de min−1 o s−1. La constant catalítica dóna una idea de l'eficiència catalítica d'un catalitzador.
  • ca  nombre de Reynolds, n m
  • es  módulo de Reynolds
  • es  número de Reynolds
  • en  Reynolds number
  • sbl  Re

Enginyeria química

Definición
Nombre adimensional que representa la relació entre el transport de quantitat de moviment per convecció i el transport de quantitat de moviment molecular. La seva expressió general és <EXPRESSIÓ 19>, on <i>U</i> és la velocitat del fluid, <i>L</i> és una llargada característica del sistema, <ro grega minúscula> és la densitat i <mi grega minúscula> és la viscositat.
  • ca  nombre de Schmidt, n m
  • es  módulo de Schmidt
  • es  número de Schmidt
  • en  Schmidt number
  • sbl  Sc

Enginyeria química

Definición
Nombre adimensional que resulta de dividir el mòdul de Peclet de matèria pel nombre de Reynolds.
  • ca  nombre de Sherwood, n m
  • es  módulo de Sherwood
  • en  Sherwood number
  • sbl  Sh

Enginyeria química

Definición
Nombre adimensional que representa la relació entre el transport total de matèria i el transport de matèria per difusió. La seva expressió general és <EXPRESSIÓ 20>, on <i>k</i><sub>c</sub> és el coeficient individual de transferència de matèria, <i>L</i> és una llargada característica del sistema i <i>D</i> és la difusivitat.
  • ca  nombre de simetria, n m
  • es  número de simetría
  • en  symmetry number
  • sbl  σ
  • sbl  s

Química teòrica

Definición
Nombre de disposicions diferents però indistingibles entre si que, generades per la rotació sobre si mateixa, pot presentar una molècula. El nombre de simetria és utilitzat a la termodinàmica estadística per a corregir l'error que la presència d'àtoms indistingibles indueix en el càlcul de la funció de partició dels seus estats rotacionals.
  • ca  nombre estequiomètric, n m
  • es  número estequiométrico
  • en  stoichiometric number

Electroquímica

Definición
Nombre de vegades que intervé l'etapa determinant de la velocitat en el mecanisme d'una reacció electròdica amb múltiples etapes químiques i electroquímiques per donar lloc a la reacció global. Es designa pel paràmetre .
  • ca  nombre HLB, n m
  • es  número HLB
  • en  HLB number

Química industrial

Definición
Valor adimensional que caracteritza el ^balanç hidròfil-lipòfil^ d'una substància. Va ser definit inicialment per Griffin l'any 1935 segons la fórmula adjunta, on <i>L<i/> és la massa molecular de la part lipòfila de la molècula i <i>H<i/> és la massa molecular de la part hidròfila. Els tensioactius que tenen un nombre HLB elevat indiquen un caràcter preponderantment hidròfil i, per tant, adequats com a detergents (si el nombre HLB es troba entre 13 i 15) o emulsionants O/W (si es troba entre 8 i 18). En canvi, els tensioactius amb un nombre HLB baix són adequats com a antiescumejants (entre 1 i 3), emulsionants W/O (entre 3 i 6) o humectants (entre 7 i 9). La classificació inicial de Griffin es va aplicar només a tensioactius no iònics i anava de 0 a 20, però posteriorment s'estengué a tensioactius aniònics, que presenten nombres HLB molt superiors. Per exemple, el laurilsulfat de sodi té un nombre HLB de 40. Aquest valor es determina experimentalment comparant la capacitat emulsionant del tensioactiu desconegut amb la d'altres tensioactius de nombre HLB conegut. En el cas de barreges de tensioactius, el nombre HLB de la barreja és la mitjana ponderada dels nombres HLB dels components.

Nota

  • La sigla <i>HLB<i/> correspon a la denominació anglesa <i>hydrophilic-lipophilic balance<i/> ('balanç hidròfil-lipòfil').
  • ca  nombre de massa, n m
  • ca  nombre màssic, n m sin. compl.
  • es  número de masa
  • es  número másico
  • en  mass number
  • sbl  A

Termes generals

Definición
Nombre de nucleons d'un ^nucli atòmic^. Si es multiplica per la massa d'un protó, equival, molt aproximadament, a la massa de l'àtom.