Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari de química (històric complet)

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  agent oxidant, n m
  • ca  oxidant, n m sin. compl.
  • es  agente oxidante
  • es  oxidante
  • en  oxidant
  • en  oxidizing agent

Química inorgànica

Definición
Substància que oxida una altra i guanya electrons i, per tant, es redueix.
  • ca  oxidació-reducció, n f
  • ca  oxidoreducció, n f sin. compl.
  • ca  redox, n f abrev.
  • es  oxidación-reducción
  • es  óxido-reducción
  • es  redox
  • en  oxidation-reduction
  • en  redox

Química inorgànica

Definición
Procés químic en què existeix transferència d'electrons entre reactants, un dels quals és oxidat i l'altre és reduït.

Nota

  • Originalment, l'oxidació-reducció feia referència a la reacció d'un element o compost amb l'oxigen. Així, s'associava l'oxidació amb l'augment del contingut d'oxigen en el producte de reacció, i la reducció, per oposició, s'associava amb la disminució del contingut en oxigen. De fet, quan aquesta reacció es produeix de manera lenta i la calor que es desprèn es dissipa en el medi sense que augmenti la temperatura de la substància que reacciona amb l'oxigen, es parla d'<i>oxidació</i>. Ara bé, si la reacció es produeix de manera ràpida i va acompanyada d'un gran augment de la temperatura i, fins i tot, d'emissió de llum, es parla de <i>combustió</i>. Actualment, aquests dos termes han anat expandint el seu significat i per <i>oxidació</i> s'entén una pèrdua d'electrons i per <i>reducció</i>, un guany d'electrons.
  • ca  oxigen, n m
  • es  oxígeno
  • en  oxygen
  • sbl  O

Química inorgànica

Definición
Element primer del grup 16 del bloc <i>p</i> de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 8 i massa atòmica 15,999.

Nota

  • Se'n coneixen fins a quinze isòtops, dels quals tres són estables, <sup>16</sup>O, <sup>17</sup>O i <sup>18</sup>O. Es presenta com un gas incolor, inodor i insípid, amb un punt de fusió de <signe menys>219 ºC i un punt d'ebullició de <signe menys>183 ºC. Es troba a la natura en estat lliure i forma el 21 % de l'atmosfera terrestre. S'obté mitjançant ^destil•lació fraccionada^ de l'aire que prèviament ha estat liquat. També es pot obtenir a escala molt més petita per l'electròlisi de l'aigua. La forma estable de l'oxigen en condicions normals és l'oxigen molecular, format per molècules diatòmiques. En molt més petita proporció es troba una altra forma al•lotròpica de l'oxigen, l'ozó. Després del fluor, és l'element més electronegatiu. Té una reactivitat elevada i forma compostos binaris amb quasi tots els elements, amb els quals reacciona directament, i en molts casos violentament. Pot reaccionar també amb un gran nombre de compostos en reaccions d'oxidació. A temperatura ambient, la molècula d'oxigen és poc reactiva, però a temperatures més elevades reacciona directament amb la majoria d'elements i amb una gran varietat de compostos orgànics en reaccions de combustió. Presenta principalment l'estat d'oxidació <signe menys>2, encara que pot presentar estats d'oxidació majors en compostos com els peròxids (O<sub>2</sub><sup>2<signe menys></sup>) o els superòxids (O<sub>2</sub><sup><signe menys></sup>). El seu ús principal és en la indústria de l'acer, sobretot per als convertidors Bessemer. Té molts altres usos industrials i sintètics, especialment allà on es requereix un oxidant que sigui el menys nociu possible per al medi ambient. Dels seus compostos, el més importat és l'aigua, però també cal destacar els peròxids, especialment el ^peròxid d'hidrogen^, de gran utilitat com a agents oxidants o antisèptics.
  • ca  oxigen dissolt, n m
  • ca  OD, n m sigla
  • es  oxígeno disuelto
  • es  OD sigla
  • en  dissolved oxygen
  • en  DO sigla

Medi ambient, Química analítica

Definición
Paràmetre que indica la concentració d'oxigen dissolt en aigua. El valor d'aquesta concentració és baix, ja que la solubilitat de gasos en aigua és petita (està determinada per la llei de Henry). La constant d'equilibri de O2 (g) <dues fletxes> O2 (aq) és KH = 1,3·10−3 mol/(l·atm) a 298 K. L'oxigenació de l'aigua està relacionada, des d'un punt de vista químic, amb els equilibris que tenen lloc en solució aquosa i per tant influeix en les característiques d'oxidació-reducció de l'aigua així com en la precipitació o en la redissolució de les sals. Des de la perspectiva biològica, aquest paràmetre es determina per a conèixer la qualitat de l'aigua, ja que l'oxigenació influeix en la biodiversitat d'espècies i per tant determina que els canvis biològics siguin produïts per aerobis o anaerobis. Una mostra d'aigua pura, a 25ºC, que estigui en equilibri amb aire sec a 1 atm de pressió té una concentració d'oxigen de 8,4 mg/l; aquesta concentració disminueix en augmentar la concentració de sals en l'aigua. En l'anàlisi quantitativa s'ha de tenir molta cura en la presa de mostres, que s'ha de realitzar amb uns dispositius especials i s'ha de tractar tot seguit després d'agafar perquè la concentració d'oxigen es mantingui constant i la valoració al laboratori sigui correcta. La majoria de mètodes per determinar l'oxigen dissolt son mètodes volumètrics que es basen en reaccions d'oxidació-reducció, com per exemple el mètode de Winkler.
  • ca  oxihemoglobina, n f
  • es  oxihemoglobina
  • en  oxyhemoglobin

Bioquímica

Definición
Derivat làbil de l'hemoglobina, que es forma reversiblement en la sang per substitució d'una molècula d'aigua, unida a l'àtom de ferro, per oxigen molecular. En unir-se l'oxigen, es produeix un canvi conformacional, de naturalesa cooperativa, en l'estructura quaternària de l'hemoglobina. L'oxigenació no modifica la valència del Fe(II) en el grup hem, atesa la presència de la part proteica, que impedeix l'oxidació del ferro i permet que la unió de l'oxigen sigui reversible, sinó que altera l'estat electrònic del complex Fe(II)<signe menys>grup hem, la qual cosa propicia un canvi de color: vermell fosc, de la sang venosa, a vermell viu, de la sang arterial.
  • ca  oxima, n f
  • es  oxima
  • en  oxime

Química orgànica

Definición
Cadascun dels compostos amb un grup funcional ^hidroxiimino^, derivats formalment de la condensació d'un aldehid o d'una cetona amb hidroxilamina, de fórmula general RR'C=NOH, en què R' pot ser un àtom d'hidrogen.

Nota

  • El mecanisme de reacció és una addició nucleòfila de la hidroxilamina seguida de l'eliminació d'aigua. Les oximes derivades d'aldehids i cetones no simètrics presenten ^isomeria geomètrica^, i existeixen l'isòmer cis i l'isòmer trans, de propietats ben diferenciades. Tenen utilitat en la purificació i la caracterització de compostos carbonílics per la facilitat amb què regeneren el compost carbonílic de partida, i també com a productes intermèdis de síntesi, ja que les oximes es generen amb facilitat. La reacció més important que experimenten és la transposició de Beckmann, que permet obtenir la ^caprolactama^. Per reducció, les oximes donen amines primàries.
  • ca  oxirà, n m
  • ca  epoxietà, n m pl sin. compl.
  • ca  òxid d'etilè, n m sin. compl.
  • es  epoxietano
  • es  óxido de etileno
  • es  oxirano
  • en  epoxyethane
  • en  ethylene oxide
  • en  oxirane
  • for  C2H4O

Química orgànica

Definición
Epòxid que a temperatura ambient es presenta com un gas, que liqua aproximadament a 12 ºC i te un punt d'ebullició de 10,73 ºC.

Nota

  • És l'epòxid més simple. Té una densitat de 0,8711 g/cm3 (20/20 ºC). És miscible en aigua i en dissolvents orgànics. S'obté per l'oxidació catalítica de l'etilè en corrent d'aire, en presència de catalitzadors a base d'argent. Com qualsevol dels epòxids és molt reactiu; l'atac de qualsevol nucleòfil provoca l'obertura de l 'anell i si el nucleòfil és l'aigua es forma l'etilenglicol, que té diverses utilitats, com ara l'obtenció d'anticongelants, detergents i resines acríliques i com a fumigant de fruita per la seva acció contra els fongs.
  • ca  oxo, n m
  • ca  grup oxo, n m sin. compl.
  • es  grupo oxo
  • en  oxo group
  • for  =O

Química orgànica

Definición
Grup funcional que consta d'un àtom d'oxigen amb un enllaç doble.
  • ca  oxo-
  • es  oxo-
  • en  oxo-

Química orgànica

Definición
Prefix que es fa servir per indicar la presència d'un ^oxo^ en un compost que el conté repetidament o en el qual no és el grup funcional principal.

Nota

  • És propi de les ^cetones^ i dels ^aldehids^. Per exemple, en l'àcid 3-oxopentanoic (CH3CH2COCH2COOH) i el 3-oxopentandial (HOCCH2COCH2CHO).
  • ca  oxoàcid, n m
  • ca  oxiàcid, n m sin. compl.
  • es  oxiácido
  • es  oxoácido
  • en  oxoacid
  • en  oxyacid

Química inorgànica, Química orgànica

Definición
Cadascun dels àcids amb un oxigen unit a un hidrogen àcid.

Nota

  • Els oxoàcids inorgànics presenten enllaços del tipus hidrogen-oxigen-heteroàtom amb una fòrmula general HmXOn. Si X és un ^no-metall^ o un ^semimetall^, aquestes espècies acostumen a ser àcides. Amb molt poques excepcions, principalment els oxoàcids de fòsfor, l'hidrogen està enllaçat exclusivament amb l'oxigen i no amb l'heteroàtom. La força àcida dels oxoàcids depèn de diversos factors. Si té més d'un hidrogen ionitzable, les constants d'acidesa segueixen l'ordre Ka1 > Ka2 > Ka3. Com a regla general, les successives constants d'acidesa estan separades per uns cinc ordres de magnitud, per exemple per a l'àcid fosfòric pKa1 = 2,1, pKa2 = 7,2 i pKa3 = 12,4. L'acidesa és més gran com més electronegatiu és l'heteroàtom. A més, l'acidesa es veu incrementada per l'addició de grups atraients d'electrons (per exemple -F o -CF3) sobre l'heteroàtom. Així, en les següents sèries va augmentant el valor de Ka: H3PO4 < H2SO4 < HClO4, també HIO3 < HBrO3 < HClO3 i H2SO4 < HSO3F. L'acidesa augmenta en augmentar el nombre d'àtoms d'oxigen que conté l'oxoàcid. Per exemple, per als oxoàcids del clor, Ka augmenta en el sentit HClO < HClO2 < HClO3 < HClO4. Aquí de nou es veu que la diferència entre les successives constants d'acidesa és d'aproximadament cinc ordres de magnitud. Els oxoàcids més importants des del punt de vista industrial són l'àcid sulfúric i l'àcid nítric. Qualsevol ^àcid carboxílic^ (RCOOH) és un exemple d'oxoàcid orgànic.