Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari de química (històric complet)

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  orbital ocupat, n m
  • es  orbital ocupado
  • en  occupied orbital

Química teòrica

Definición
Orbital que, en un àtom o en una molècula, descriu el comportament d'un o dos electrons. Quan es distribueixen els electrons entre els orbitals seguint un criteri de mínima energia, els orbitals ocupats són els que tenen electrons. Els orbitals ocupats són els emprats per construir la funció d'ona electrònica del sistema i poden canviar d'un estat electrònic a un altre.
  • ca  orbital p, n m
  • es  orbital p
  • en  p orbital

Química teòrica

Definición
Orbital atòmic de nombre quàntic orbital, l, igual a 1. Hi ha tres orbitals p, anomenats p−1, p0 i p1, que corresponen, respectivament, als valors −1, 0 i 1 del nombre quàntic magnètic, m. Com que els orbitals p−1 i p1 són funcions complexes, se solen combinar linealment entre si per obtenir-ne funcions reals. Cadascun dels tres orbitals p reals, px, py, pz, presenta una densitat de càrrega electrònica lobular dirigida segons un dels tres eixos de coordenades i un pla nodal perpendicular al mateix que passa pel nucli. No hi ha orbitals p a la capa atòmica fonamental, n = 1.
  • ca  orbital π, n m
  • ca  orbital pi, n m sin. compl.
  • es  orbital π
  • es  orbital pi
  • en  π orbital
  • en  pi orbital

Química teòrica

Definición
Orbital molecular que presenta un pla nodal que conté l'eix internuclear dels àtoms que uneix. La component sobre aquest eix del seu moment angular orbital és −ħ. Un orbital π sorgeix normalment de la superposició d'orbitals p d'àtoms veïns orientats perpendicularment a l'eix internuclear. També pot ser degut a superposicions p-d i d-d. A l'enllaç covalent entre dos àtoms produït per dos electrons situats en un orbital π se l'anomena enllaç π. Vegeu també ^enllaç covalent^.
  • ca  orbital s, n m
  • es  orbital s
  • en  s orbital

Química teòrica

Definición
Orbital atòmic de nombre quàntic orbital, l, igual a zero. Això fa que el seu moment angular orbital també sigui zero i presenti una probabilitat no nul·la que l'electró que descriu se situi sobre el nucli. L'orbital s també es caracteritza per la simetria esfèrica que presenta la seva densitat de càrrega electrònica.
  • ca  orbital σ, n m
  • ca  orbital sigma, n m sin. compl.
  • es  orbital σ
  • es  orbital sigma
  • en  σ orbital
  • en  sigma orbital

Química teòrica

Definición
Orbital molecular que té simetria cilíndrica al voltant de l'eix internuclear dels àtoms que uneix. La component sobre aquest eix del seu moment angular orbital és zero. Un orbital σ sorgeix de la superposició d'orbitals atòmics que també tenen una simetria cilíndrica al voltant de l'eix internuclear. A l'enllaç covalent entre dos àtoms produït per dos electrons situats en un orbital σ se l'anomena enllaç σ. Vegeu també ^enllaç covalent^.
  • ca  orbital gaussià, n m
  • ca  orbital tipus gaussià, n m
  • ca  GTO, n m sigla
  • es  orbital gaussiano
  • es  orbital tipo gaussiano
  • es  GTO sigla
  • en  gaussian orbital
  • en  Gaussian-type orbital
  • en  GTO sigla

Química teòrica

Definición
Orbital atòmic amb una part angular idèntica a la dels orbitals hidrogenoides i una part radial, Rnl( r), que s'expressa Rnl( r) = Nr1exp(− ξr2), on N és una constant de normalització, ξ és l'exponent orbital (proporcional a la càrrega nuclear efectiva que sent l'electró), r és la distància de l'electró al nucli, i n i l són, respectivament, el nombre quàntic principal i el nombre quàntic orbital. Aquesta part radial es diferencia de la que tenen els orbitals hidrogenoides en el fet que el factor exponencial és exp(−ξr2) en lloc de exp(−ξr). Normalment els orbitals gaussians són usats com a funcions de base per obtenir orbitals atòmics més acurats. En aquests càlculs, que requereixen la resolució del sistema d'equacions de Hartree-Fock, els exponents orbitals, ξ, i els coeficients de la combinació lineal són emprats com a paràmetres variacionals. Els orbitals gaussians són utilitzats també en el càlcul d'orbitals moleculars dins l'aproximació de la combinació lineal d'orbitals atòmics.
  • ca  orbital de Slater, n m
  • ca  orbital tipus Slater, n m
  • ca  STO, n m sigla
  • es  orbital de Slater
  • es  orbital tipo Slater
  • es  STO sigla
  • en  Slater orbital
  • en  Slater-type orbital
  • en  STO sigla

Química teòrica

Definición
Orbital atòmic amb una part angular idèntica a la dels orbitals hidrogenoides i una part radial, Rnl( r), que s'expressa Rnl( r) = Nrn −1e− ξr, en què N és una constant de normalització, ξ és l'exponent orbital (proporcional a la càrrega nuclear efectiva que sent l'electró), r és la distància de l'electró al nucli, i n i l són, respectivament, el nombre quàntic principal i el nombre quàntic orbital. Aquesta part radial es diferencia de la que tenen els orbitals hidrogenoides en el fet que el factor r està elevat a n − 1 i no a 1. Normalment els orbitals de Slater són usats com a funcions de base per obtenir orbitals atòmics més acurats. En aquests càlculs, que requereixen la resolució del sistema d'equacions de Hartree-Fock, els exponents orbitals, ξ, i els coeficients de la combinació lineal són emprats com a paràmetres variacionals. Els orbitals de Slater són utilitzats també en el càlcul d'orbitals moleculars dins l'aproximació de la combinació lineal d'orbitals atòmics.
  • ca  orbital virtual, n m
  • es  orbital virtual
  • en  virtual orbital

Química teòrica

Definición
Orbital que, en un àtom o en una molècula, no descriu directament el comportament de cap electró. Quan es distribueixen els electrons entre els orbitals seguint un criteri de mínima energia els orbitals virtuals són els que queden buits. En alguns casos, com quan s'usen bases d'orbitals atòmics exteses o en el mètode d'interacció de configuracions, els orbitals virtuals són utilitzats per millorar la construcció de la funció d'ona electrònica del sistema. Vegeu també ^funció de base^.
  • ca  orbitals frontera, n m pl
  • es  orbitales frontera
  • en  frontier orbitals

Química teòrica

Definición
^Orbital molecular ocupat de més alta energia^ i ^orbital molecular desocupat de més baixa energia^, corresponents a l'estat fonamental d'una molècula calculat mitjançant la ^combinació lineal d'orbitals atòmics^ del mètode de Hartree-Fock. Els orbitals frontera són importants perquè permeten explicar bona part de les propietats químiques i espectroscòpiques de les molècules.
  • ca  ordre d'enllaç, n m
  • es  orden de enlace
  • en  bond order
  • sbl  p

Química teòrica

Definición
Diferència entre el nombre de parells d'electrons situats en els orbitals enllaçants entre dos àtoms d'una molècula, i el nombre de parells d'electrons en els orbitals antienllaçants que els envolten. Els valors típics d'ordre d'enllaç són 1 (enllaç simple), 2 (enllaç doble), i 3 (enllaç triple). Per a un mateix parell d'àtoms, un major ordre d'enllaç significa una major força enllaçant i, per tant, una longitud d'enllaç més curta i una energia d'enllaç més gran. Vegeu també ^orbital enllaçant^.