Diccionari de química (històric complet)

ca operador de Fock, n m
es operador de Fock
en Fock operator
sbl <F amb circumflex>

Química teòrica

Definición

Operador que, segons el mètode de Hartree-Fock, descriu l'energia d'un electró en una molècula o en un àtom polielectrònic. La seva forma és <F amb circumflex>(<w amb vector>) = <expressió 10>. Els dos primers termes representen l'energia cinètica de l'electró i la interacció atractiva d'aquest amb els N nuclis del sistema. El tercer terme representa la repulsió efectiva que sent l'electró i es calcula com la mitjana de la interacció entre aquest electró i la resta d'electrons de l'àtom o molècula. L'equació de valor propi de l'operador de Fock constituex el sistema d'equacions de Hartree-Fock. Les seves funcions pròpies són els spinorbitals de Hartree-Fock, els quals s'empren per escriure el determinant de Slater que representa la funció d'ona electrònica del sistema. Com que l'operador de Fock no representa cap propietat observable, els seus valors propis no són susceptibles de medició experimental; malgrat això, estan relacionats amb els potencials d'ionització i les afinitats electròniques del sistema. Vegeu també ^teorema de Koopmans^.

ca hamiltonià, n m
ca operador de Hamilton, n m sin. compl.
ca operador hamiltonià, n m sin. compl.
es hamiltoniano
es operador de Hamilton
es operador hamiltoniano
en Hamilton operator
en hamiltonian
en hamiltonian operator
sbl <H amb circumflex>

Química teòrica

Definición

Operador de la mecànica quàntica que representa l'energia d'un sistema. Pot ésser obtingut de la funció hamiltoniana clàssica substituïnt coordenades i moments pels corresponents operadors. És un dels operadors més importants de la química quàntica perquè forma part de l'equació de Schrödinger. Si el hamiltonià no depèn explícitament del temps, l'equació de Schrödinger es pot separar en dues parts i el hamiltonià adquireix el caràcter d'un operador d'energia total: <H amb circumflex> = <T amb circumflex> + <V amb circumflex>, en què <T amb circumflex> és l'operador d'energia cinètica i <V amb circumflex> és l'operador d'energia potencial. Els seus valors propis són els valors possibles de l'energia (o espectre d'energies) i les seves funcions pròpies són els estats estacionaris del sistema.

ca hamiltonià, n m
ca operador de Hamilton, n m sin. compl.
ca operador hamiltonià, n m sin. compl.
es hamiltoniano
es operador de Hamilton
es operador hamiltoniano
en Hamilton operator
en hamiltonian
en hamiltonian operator
sbl <H amb circumflex>

Química teòrica

Definición

Operador de la mecànica quàntica que representa l'energia d'un sistema. Pot ésser obtingut de la funció hamiltoniana clàssica substituïnt coordenades i moments pels corresponents operadors. És un dels operadors més importants de la química quàntica perquè forma part de l'equació de Schrödinger. Si el hamiltonià no depèn explícitament del temps, l'equació de Schrödinger es pot separar en dues parts i el hamiltonià adquireix el caràcter d'un operador d'energia total: <H amb circumflex> = <T amb circumflex> + <V amb circumflex>, en què <T amb circumflex> és l'operador d'energia cinètica i <V amb circumflex> és l'operador d'energia potencial. Els seus valors propis són els valors possibles de l'energia (o espectre d'energies) i les seves funcions pròpies són els estats estacionaris del sistema.

ca operador hermític, n m
es operador hermítico
en Hermitian operator

Química teòrica

Definición

Operador de la mecànica quàntica que compleix la propietat ∫ Ψ*ÂΦdτ = (∫ Φ*ÂΨdτ)*, on Ψ i Φ són funcions d'ona d'un sistema i l'asterisc indica la forma complexa conjugada de la funció o de l'expressió assenyalada. Un operador hermític té els seus valors propis reals, i les funcions pròpies que pertanyen a valors propis diferents són ortogonals entre si. Tots els operadors de la mecànica quàntica associats a propietats observables són hermítics.

ca optimització geomètrica, n f
es optimización geométrica
en geometric optimization

Química teòrica

Definición

Càlcul de les coordenades de posició dels nuclis atòmics d'una molècula que corresponen a la seva geometria d'equilibri partint d'uns valors aproximats de les mateixes. Els diferents procediments d'optimització geomètrica consisteixen a efectuar una variació progressiva de les coordenades de posició dels nuclis, de manera que es van generant successives geometries amb una energia cada vegada menor. El procés iteratiu de l'optimització geomètrica es dóna per acabat quan es compleix el criteri de convergència imposat. Vegeu també ^geometria molecular^.

ca or, n m
es oro
en gold
sbl Au

Química inorgànica

Definición

Element tercer del grup 11 del bloc d de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 79 i massa atòmica 196,97.

Nota

Se'n coneixen fins a trenta-cinc isòtops, dels quals només un és estable, 197Au. Es presenta com un metall groc, el més dúctil i mal•leable dels metalls, per la qual cosa es pot treballar en forma de làmines, amb un punt de fusió de 1.064 ºC i un punt d'ebullició de 2.808 ºC. És poc abundant, però es troba en estat natiu a la natura. Malgrat això, per a la seva obtenció cal separar-lo de la resta de minerals, la qual cosa es fa per amalgamació amb mercuri o per ^complexació^ amb cianur de potassi. Químicament és un dels metalls més estables. No reacciona amb l'oxigen a cap temperatura i no és atacat per cap àcid. Només és atacat per mescles d'àcid nítric i d'àcid clorhídric o per solucions de cianur de potassi en presència d'oxigen. Presenta els estats d'oxidació +1 i +3. Es fa servir industrialment allà on cal un metall inalterable, com ara en ortodòncia, en electrònica o en indústria aeroespacial, per bé que el seu ús principal és encara com a patró econòmic mundial. Cristal•litza en el sistema cúbic i normalment es troba en forma de grans disseminats o agregats dendrítics. Les masses irregulars i arrodonides s'anomenen palletes. Es troba en petites quantitats en filons hidrotermals, sovint associat a quars, i en dipòsits al•luvials on, a causa de la seva densitat, se separa dels altres minerals durant la meteorització i el transport per concentrar-se en els sediments fluvials o similars que poden ser solts, no consolidats o consolidats. Sovint els grans molt petits són transportats pels rius a grans distàncies. Per recuperar-los s'efectua un rentat que consisteix a separar de les graves i arenes fluvials els minerals de més pes, entre els quals es troba l'or. Rarament es troba en forma de cristalls, però quan ho fa, tenen forma octaèdrica, de vegades cúbics o rombododecaèdrics. Té una lluïssor metàl•lica i una duresa de 2,5-3, i deixa una ratlla groga. Presenta una densitat molt alta, de 15,5-19,3 g/cm3, una exfoliació ganxuda i una fractura nul•la. És opac, excepte en làmines molt primes. És de color groc, si bé és més clar quan està aliat amb argent. Es coneix des de l'antiguitat. Els dipòsits més grans es troben a Witwatersrand (República de Sud-àfrica), Mother Lode (Califòrnia, EUA), Yukon (Alaska, EUA), Porcupine (Canadà) i Rússia. A Espanya no tenen importància, per bé que a Rodalquilar i a Madroñal (Almeria) s'han explotat alguns filons. Vegeu també ^aigua règia^.

ca orbital, n m
es orbital
en orbital

Química teòrica

Definición

Funció, real o complexa, de les coordenades de posició d'un electró que, segons l'aproximació orbital, descriu el comportament d'un electró en un àtom o en una molècula. En els àtoms hidrogenoides el producte d'una funció orbital per una funció de spin constitueix la funció d'ona que descriu qualsevol dels seus estats estacionaris. En les molècules i àtoms polielectrònics l'aproximació orbital utilitza els conceptes d'orbital atòmic i d'orbital molecular per obtenir expressions aproximades de la funció d'ona electrònica. El terme orbital va ser introduït en els primers anys de la mecànica quàntica per a referir-se als camins que seguien els electrons en el seu moviment al voltant del nucli (segons el model atòmic de Bohr i el model atòmic de Sommerfeld). Actualment el significat d'orbital com un camí ja no té sentit a causa del principi d'incertesa, tot i així es continua usant aquest terme per referir-se a la funció matemàtica que conté tota la informació sobre l'estat d'un electró. Vegeu també ^orbital hidrogenoide^.

ca orbital π, n m
ca orbital pi, n m sin. compl.
es orbital π
es orbital pi
en π orbital
en pi orbital

Química teòrica

Definición

Orbital molecular que presenta un pla nodal que conté l'eix internuclear dels àtoms que uneix. La component sobre aquest eix del seu moment angular orbital és −ħ. Un orbital π sorgeix normalment de la superposició d'orbitals p d'àtoms veïns orientats perpendicularment a l'eix internuclear. També pot ser degut a superposicions p-d i d-d. A l'enllaç covalent entre dos àtoms produït per dos electrons situats en un orbital π se l'anomena enllaç π. Vegeu també ^enllaç covalent^.

ca orbital σ, n m
ca orbital sigma, n m sin. compl.
es orbital σ
es orbital sigma
en σ orbital
en sigma orbital

Química teòrica

Definición

Orbital molecular que té simetria cilíndrica al voltant de l'eix internuclear dels àtoms que uneix. La component sobre aquest eix del seu moment angular orbital és zero. Un orbital σ sorgeix de la superposició d'orbitals atòmics que també tenen una simetria cilíndrica al voltant de l'eix internuclear. A l'enllaç covalent entre dos àtoms produït per dos electrons situats en un orbital σ se l'anomena enllaç σ. Vegeu també ^enllaç covalent^.

ca orbital antienllaçant, n m
es orbital antienlazante
en antibonding orbital

Química teòrica

Definición

Orbital molecular que presenta una superfície nodal que talla l'eix que uneix els dos nuclis, en una molècula diatòmica. La poca càrrega electrònica acumulada entre els nuclis no compensa gaire la repulsió entre els mateixos, cosa que contribueix poc a l'estabilització de la molècula. Si l'orbital antienllaçant s'expressa com una combinació lineal de dos orbitals atòmics centrats en cadascun dels dos nuclis, s'observa que la seva energia és més alta que la dels orbitals atòmics que l'originen. Normalment, en arrencar un electró d'un orbital antienllaçant s'enforteix l'enllaç i augmenta l'energia de dissociació de la molècula. En una molècula poliatòmica es diu que un orbital entre dos àtoms veïns és antienllaçant quan presenta un pla nodal que talla l'eix que els uneix. Un mateix orbital pot ser antienllaçant entre dos àtoms de la molècula i enllaçant entre uns altres dos. L'orbital serà més inestable quan major sigui el seu caràcter antienllaçant. Els orbitals antienllaçants se solen identificar amb un asterisc com a superíndex del seu símbol. Vegeu també ^node^.

Diccionari de química (històric complet)

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

Definición

Definición

Definición

Definición

Definición

Definición

Nota

Definición

Definición

Definición

Definición