Diccionari de química (històric complet)

ca piretrina, n f
es piretrina
en pyrethrin

Química industrial

Definición

Insecticida natural contingut en els aquenis i en les flors del crisantem, no tòxic per a les persones i relativament poc estable als agents atmosfèrics. Els piretrinoides de síntesi tenen estructures químiques similars a la piretrina.

ca piretroide, n m
es piretroide
en pyrethroid

Química industrial

Definición

Vegeu ^insecticida^.

ca piridina, n f
es piridina
en pyridine
for C₅H₅N

Química orgànica

Definición

Compost ^heterocíclic^ d'un únic anell de sis membres, amb un àtom nitrogen com a hetereoàtom que es presenta com un líquid de color lleugerament groguenc i d'olor nauseabunda, amb un punt d'ebullició de 115,5 ºC, un punt de fusió de −42 ºC.

Nota

Té una densitat de 0,9819 g/cm³ (20). És soluble en l'aigua, alcohol, èter, acetona, benzè, ligroïna i àcids grassos. Té caràcter aromàtic i una energia de ressonància de 23 kcal/mol. El parell d'electrons no enllaçants del nitrogen li dóna caràcter bàsic i nucleòfil, encara que disminuït a causa de l'efecte de ressonància. Com que reacciona amb els àcids i forma sals de piridini estables, la piridina es fa servir com a captador d'àcids en reaccions que s'hi produeixen. D'altra banda, el caràcter nucleòfil li permet obtenir l'N-alquilpiridini. La piridina és resistent a les substitucions electròfiles aromàtiques per la deficiència electrònica creada per la ressonància i perquè, en les condicions àcides d'aquesta reacció, el nitrogen es protona. Li calen condicions més dràstiques que en el benzè i els rendiments sovint són més pobres. És estable a l'oxidació, com el benzè, mentre que la reducció catalítica de la piridina i els seus derivats a piperidines ocorre generalment amb més facilitat que la reducció corresponent dels derivats del benzè. Es pot obtenir a partir dels gasos resultants del procés de carbonització o de l'oli d'hulla, i també sintèticament per la reacció de l'aldehid i l'amoníac sobre un llit catalitzador de sílice-alúmina. La piridina és tòxica per ingestió i inhalació. Presenta excel·lents propietats com a dissolvent per la seva polaritat i el seu caràcter bàsic. Es fa servir sobretot en la síntesi de vitamines i productes farmacèutics, i com a agent impermeabilitzant i desnaturalitzant per a l'alcohol. Actua també com a catalitzador i per a la neutralització d'àcids en nombroses reaccions orgàniques.

ca pirili, n m
es pirilio
en pyrylium
for C₅H₅O⁺

Química orgànica

Definición

Catió aromàtic heterocíclic d'un únic anell de 6 membres amb un oxigen com a heteroàtom.

Nota

Forma sals estables amb els àcids minerals, alguns dels quals, especialment els clorurs, es troben a la natura com a constituents de les antocianines, responsables en bona part del color dels vegetals. Les sals de pirili són solubles en l'aigua i originen solucions àcides.

ca pirimidina, n f
ca 1,3-diazina, n f sin. compl.
es 1,3-diazina
es pirimidina
en 1,3-diazine
en pyrimidine
for C₄H₄N₂

Química orgànica

Definición

Diazina amb els àtoms de nitrogen situats en les posicions relatives 1,3 i que es presenta com un sòlid amb un punt de fusió de 22 ºC i un punt d'ebullició de 124 ºC.

Nota

És soluble en aigua i alcohol, i té caràcter aromàtic i propietats lleugerament bàsiques. La pirimidina és l'esquelet bàsic de les bases piriminídiques citosina, uracil i timina. A més, és un dels heterocicles que componen els àcids nucleics, dels quals es pot aïllar després d'una hidròlisi completa. Es troba en els éssers vius formant part de compostos policíclics heterocíclics, els quals sovint donen color, com la xantopterina, que és un pigment de color taronja grogós que es troba en les ales d'alguns insectes. Algunes pirimidines tenen interès en medicina i en recerca bioquímica.

ca pirita, n f
es pirita
en pyrite

Geologia

Definición

Mineral de fórmula química FeS₂ que cristal·litza en el sistema cúbic. De color groc (llautó pàl·lid) i diafanitat opaca, té una lluïssor metàl·lica, una duresa de 6-6,5 i el color de la pols que fa el mineral en ser ratllat és entre gris fosc i verd bru. Presenta una densitat alta de 5,02 g/cm³, una fractura concoïdal i una exfoliació nul·la. Pertany a la classe dels sulfurs. És un mineral comú en roques plutòniques, volcàniques, sedimentàries i metamòrfiques. Es presenta de forma massiva associada a la ^calcopirita^, en jaciments de segregació magmàtica en roques bàsiques. També es pot trobar en filons hidrotermals associada a l'^esfalerita^ i a la ^galena^, sola o amb ^or^ (en aquest cas rep el nom de pirita aurífera), en filons de quars hidrotermals de temperatura mitjana-baixa, disseminada en laves bàsiques i en deposicions químiques submarines de fonts càlides o també precipitada per l'evaporació d'aigües mares i com a mineral diagenètic de substitució en fòssils o formant nòduls de distint diàmetre. És estable en ambients metamòrfics fins a les fàcies de les granulites, moment en el qual es transforma en ^pirrotita^. Representa la matèria primera més important per a l'obtenció industrial de l'àcid sulfúric mitjançant el procés de les cambres de plom i el tractament metal·lúrgic per a la producció de ferro, or, coure, cobalt, níquel, etc.

Nota

La forma pirita prové del grec pyrítes (en català, 'pedra de foc'), perquè fa guspires en ser copejada.

ca arsenopirita, n f
ca mispíquel, n m sin. compl.
ca pirita arsenical, n f sin. compl.
es arsenopirita
es mispíquel
es pirita arsenical
en arsenical pyrite
en arsenopyrite
en mispickel

Geologia

Definición

Mineral de fórmula química FeAsS, que cristal·litza en el sistema monoclínic. De color variable (de blanc a gris plata) i diafanitat opaca, té una lluïssor metàl·lica, una duresa de 5,5-6 i el color de la pols que fa el mineral en ser ratllat és de color entre negre i gris fosc. Presenta una densitat alta, de 5,9-6,2 g/cm<sup>3</sup>, una fractura desigual i una exfoliació feble i prismàtica. Pertany a la classe dels sulfurs. Habitualment es troba en jaciments de sulfurs de primera segregació magmàtica (amb or i cobalt), pegmatítics-pneumatolítics (amb estany) i hidrotermals d'alta temperatura (amb or, argent i níquel) en forma de cristalls prismàtics. A més a més de trobar-se en filons, l'arsenopirita també apareix disseminada en calcàries, dolomies, gneis i pegmatites. És el principal mineral per a l'extracció d'arsènic, un subproducte obtingut en l'explotació de mines de coure, or, plom o argent. S'utilitza en la fabricació de pesticides, pigments, focs d'artifici, vidres i per a endurir diversos aliatges. Antigament es feia servir en el tractament de la sífilis i de la malària. Avui té alguns usos medicinals i veterinaris com a fungicida i bactericida, encara que els antibiòtics l'han anat substituint.

ca calcopirita, n f
ca pirita de coure, n f sin. compl.
ca pirita groga, n f sin. compl.
es calcopirita
es pirita amarilla
es pirita de cobre
en chalcopyrite
en copper pyrite
en yellow pyrite

Geologia

Definición

Mineral de fórmula química CuFeS₂ que cristal·litza en el sistema tetragonal. De color variable (entre el groc i el verd) i diafanitat opaca, té una lluïssor metàl·lica, una duresa de 3,5-4 i el color de la pols que fa el mineral en ser ratllat és negre verdós. Presenta una densitat mitjana de 4,1-4,3 g/cm³, una fractura concoïdal, per bé que també pot ser irregular, i una exfoliació nul·la. Pertany a la classe dels sulfurs. És un mineral típic d'ambient filonià hidrotermal d'elevada temperatura, associat a la pirrotita, l'esfalerita i la pirita o a minerals de níquel. Es troba disseminat en roques bàsiques d'origen efusiu més o menys metamorfitzades, en jaciments metamòrfics de contacte (skarn) i en placers derivats de l'erosió d'aquestes roques. És un dels minerals més importants per a l'obtenció industrial del coure i d'ell s'obtenen també, com a subproductes, or i plata.

Nota

La forma calcopirita prové del grec khalkós (en català, 'coure') i pyrítes (en català, 'pirita').

ca calcopirita, n f
ca pirita de coure, n f sin. compl.
ca pirita groga, n f sin. compl.
es calcopirita
es pirita amarilla
es pirita de cobre
en chalcopyrite
en copper pyrite
en yellow pyrite

Geologia

Definición

Mineral de fórmula química CuFeS₂ que cristal·litza en el sistema tetragonal. De color variable (entre el groc i el verd) i diafanitat opaca, té una lluïssor metàl·lica, una duresa de 3,5-4 i el color de la pols que fa el mineral en ser ratllat és negre verdós. Presenta una densitat mitjana de 4,1-4,3 g/cm³, una fractura concoïdal, per bé que també pot ser irregular, i una exfoliació nul·la. Pertany a la classe dels sulfurs. És un mineral típic d'ambient filonià hidrotermal d'elevada temperatura, associat a la pirrotita, l'esfalerita i la pirita o a minerals de níquel. Es troba disseminat en roques bàsiques d'origen efusiu més o menys metamorfitzades, en jaciments metamòrfics de contacte (skarn) i en placers derivats de l'erosió d'aquestes roques. És un dels minerals més importants per a l'obtenció industrial del coure i d'ell s'obtenen també, com a subproductes, or i plata.

Nota

La forma calcopirita prové del grec khalkós (en català, 'coure') i pyrítes (en català, 'pirita').

ca pirrotita, n f
ca magnetopirita, n f sin. compl.
ca pirita magnètica, n f sin. compl.
ca pirrotina, n f sin. compl.
es pirita magnética
es pirrotina
es pirrotita
en magnetic pyrite
en pyrrhotine
en pyrrhotite

Geologia

Definición

Mineral de fórmula química FeS que cristal·litza en el sistema hexagonal. De color groguenc (de bronze a vermellós) i diafanitat opaca, té una lluïssor metàl·lica, una duresa de 4-5,5 i el color de la pols que fa el mineral en ser ratllat és negre grisenc. Presenta una densitat mitjana de 4,6 g/cm³, una fractura de subconcoïdal a irregular i una exfoliació nul·la. Pertany a la classe dels sulfurs. És un mineral comú en roques eruptives bàsiques i ultrabàsiques de segregació magmàtica molt precoç, associada amb pentlandita i altres minerals de cobalt i platí, la qual cosa la fa molt apreciada i important (pirrotita niquelífera). També es troba en les metamorfites d'alt grau de composició bàsica i en els filons hidrotermals d'elevada temperatura però, en aquests casos, no és mai niquelífera. Excepcionalment també s'ha trobat en pegmatites i en dipòsits sedimentaris associada amb ^siderita^. El seu interès econòmic i industrial és escàs; només els jaciments de pirrotita niquelífera tenen interès com a principals fonts de ^níquel^, ^cobalt^ i ^platí^.

Nota

La forma pirrotita prové del grec pyrrhós (en català, 'vermellós').

Diccionari de química (històric complet)

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

Definición

Definición

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición

Nota