Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari de química (històric complet)

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  plasma, n m
  • es  plasma
  • en  plasma

Química analítica

Definición
Mescla elèctricament neutra de nuclis atòmics, carregats positivament, i electrons, sense que aquests ocupin les seves òrbites atòmiques, a causa de la gran energia cinètica del conjunt, obtinguda per l'alta temperatura a què és sotmès. El seu estat d'agregació és el d'un gas. Precisament a causa de les elevadíssimes temperatures necessàries per a l'existència del plasma (superiors a 100.000 K per a l'hidrogen) no hi ha materials capaços de contenir-lo i per això cal recórrer a mitjans no materials, com ara un camp magnètic. En aquest sentit, des dels anys cinquanta han estat construïts diversos dispositius amb l'única finalitat d'aconseguir el confinament i l'estabilitat del plasma per tal d'emprar-lo per a l'obtenció de la fusió nuclear. Per això, el plasma que ha estat més estudiat és el format per nuclis d'elements lleugers (hidrogen, deuteri, triti). El plasma es comporta com un cos transparent i no com un cos negre; per tant, les pèrdues energètiques per radiació són molt febles. Té bona conductivitat tèrmica, la seva conductivitat elèctrica és proporcional a la potència 3/2 de la temperatura (T3/2, cap a 107 K supera la del coure) i es comporta com un fluid diamagnètic. En metal·lúrgia s'utilitzen els plasmes per al tall i la soldadura de materials d'alt punt de fusió. També s'utilitza en anàlisis d'emissió.
  • ca  plastidi, n m
  • ca  plast, n m sin. compl.
  • es  plastidio
  • es  plasto
  • en  plastid

Bioquímica

Definición
Orgànul típic del regne vegetal, amb una dimensió de l'ordre de micres, i dotat d'una doble membrana unitària. Segons si contenen o no pigments, els plastidis s'anomenen <i>cromatòfors</i> o <i>leucoplasts</i>, respectivament. En les cèl·lules fotosintètiques eucariotes, els plastidis s'anomenen <i>cloroplasts</i>, i en ells es troba l'aparell fotosintètic.
  • ca  plàstic, n m
  • es  plástico
  • en  plastic

Termes generals

Definición
Nom vulgar que reben els polímers sintètics. Sòlid rígid o flexible que, en etapes prèvies al seu estat final, és prou fluid com per a ser moldejat mitjançant calor o pressió.
  • ca  plàstic -a, adj
  • es  plástico
  • en  plastic

Metal·lúrgia

Definición
Fàcilment deformable.
  • ca  polímer conductor, n m
  • ca  plàstic conductor, n m sin. compl.
  • es  plástico conductor
  • es  polímero conductor
  • en  conducting plastic
  • en  conducting polymer

Electroquímica

Definición
Material constituït per cadenes polimèriques de molècules orgàniques conjugades i dopades parcialment amb ions positius o negatius. Els més importats són el polipirrole, la polianilina i el politiofè. Un polímer conductor dopat amb anions conté càrregues positives (o polarons) i es comporta com a semiconductor de tipus p, mentre que si es troba dopat amb cations, conté càrreges negatives i és un semiconductor de tipus n. La conductivitat d'aquests materials és molt variable i sol valer entre 100 i 105 S cm1, segons el monòmer de partida, el procediment d'obtenció, el tipus d'ió dopant, els lligams existents en las seves cadenes, etc. El seu dopatge es pot dur a terme químicament mitjançant una reacció redox en què el polímer s'oxida o redueix sota l'acció d'un agent oxidant o reductor, respectivament, tot incorporant-hi els ions necessaris per a contrarestar les càrregues generades en las seves cadenes. Sovint, l'agent oxidant o reductor pot fins i tot polimeritzar directament el monòmer de partida i, tot seguit, oxidar o reduir el polímer resultant. Això també succeeix en l'electrogeneració d'un electropolímer conductor, el qual normalment s'obté com un film dipositat sobre Pt o acer a partir de l'oxidació anòdica del monòmer dissolt en acetonitril amb un electròlit indiferent (LiClO4, per exemple). Sota l'acció del corrent anòdic, té lloc l'electropolimerització catiònica del monòmer i també l'oxidació interna de l'electropolímer resultant amb formació de polarons, tot produint-se la seva forma oxidada, la qual està dopada amb l'anió procedent del medi (ClO4, per exemple). En aplicar un corrent catòdic prou elevat a la forma oxidada, els seus polarons electroactius són reduïts i es perden part del anions dopants, produint-se així la seva forma reduïda o desdopada. El pas entre ambdues formes oxidada i reduïda és reversible i fa palesa la propietat de càrrega/descàrrega en el procés de dopatge/desdopatge de l'electropolímer durant la seva oxidació/reducció, la qual va acompanyada d'altres propietats característiques, com el canvi de color de les dues formes i el seu canvi de volum. Això permet d'emprar els polímers conductors en bateries recarregables, en finestres intel·ligents que regulen una il·luminació constant en estances, en músculs artificials que originen moviments en aplicar un corrent, en nervis artificials que transmeten senyals elèctrics, en sensors electroquímics, etc. Els polímers conductors també absorbeixen les radiacions, motiu pel qual s'usen com a recobriments d'avions per a fer-los invisibles al radar (avions fantasmes) o d'objectes fotosensibles per a protegir-los de la radiació solar. Vegeu també ^electrocromisme^.

Nota

  • Imatges_electroquímica 020 (estructura d'una polianilina conductora anomenada sal d'emeraldina, on X és l'anió dopant)
  • ca  plàstic òptic, n m
  • es  plástico óptico
  • en  optical plastic

Termes generals

Definición
Plàstic que presenta característiques físiques com ara la transparència a la llum, l'escassa fragilitat i la resistència a la tracció als impactes i als agents químics, per la qual cosa resulta molt apte per a substituir el vidre en la fabricació de finestres, parabrises, etc. També té aplicacions en òptica i en medicina.
  • ca  plàstic termoendurible, n m
  • es  plástico termoendurecible
  • en  thermosetting plastic

Enginyeria química, Química física

Definición
Plàstic dur i rígid amb una estructura molt reticulada, insoluble en qualsevol tipus de dissolvent i que no es fon ni s'estova per efecte de la temperatura.
  • ca  plàstic termoestable, n m
  • es  plástico termoestable
  • en  thermostable plastic

Termes generals

Definición
Plàstic que presenta com a component principal un polímer d'elevat pes molecular estabilitzat en una xarxa rígida. No es fon quan s'escalfa, per bé que experimenta un procés de degradació seguit d'una carbonització i posterior descomposició, per la qual cosa no és pot reutilitzar.
  • ca  plastidi, n m
  • ca  plast, n m sin. compl.
  • es  plastidio
  • es  plasto
  • en  plastid

Bioquímica

Definición
Orgànul típic del regne vegetal, amb una dimensió de l'ordre de micres, i dotat d'una doble membrana unitària. Segons si contenen o no pigments, els plastidis s'anomenen <i>cromatòfors</i> o <i>leucoplasts</i>, respectivament. En les cèl·lules fotosintètiques eucariotes, els plastidis s'anomenen <i>cloroplasts</i>, i en ells es troba l'aparell fotosintètic.
  • ca  plastificant, n m
  • es  plastificante
  • en  plasticiser
  • en  plasticizer

Química industrial

Definición
1. Substància que s'afegeix a una barreja per a augmentar-ne la propietat d'estendre's fàcilment i reduir la fricció interna. En la preparació de pintures s'afegeixen plastificants perquè la pel•lícula seca tingui la flexibilitat i resistència mecànica desitjades. En la indústria dels polímers o del cautxú, els plastificants s'afegeixen a la massa de polímer i en faciliten el procés d'extrusió, perquè es coloquen entre les cadenes de polímer i en redueixen la força dels enllaços entre cadenes. Hi ha plastificants primaris, com els ftalats o els adipats, que tenen un alt rendiment, i plastificants secundaris, que complementen l'acció dels plastificants primaris i són més econòmics. 2. Component bàsic de la membrana selectiva d'ions constituït per un material dissenyat per tal de rebaixar la temperatura de transició vítria del polímer present, incrementar la seva polaritat i adequar el seu grau de selectivitat funcional. Tots els plastificants presenten algunes propietats comunes, com ser immiscible en aigua, ser un dissolvent orgànic amb baixa pressió de vapor, ser compatible amb la resta dels components de la membrana selectiva d'ions i presentar propietats plastificants sobre el polímer.