Diccionari de química (històric complet)

ca principi d'incertesa, n m
ca principi d'indeterminació, n m
ca principi d'incertesa de Heisenberg, n m sin. compl.
ca principi d'indeterminació de Heisenberg, n m sin. compl.
es principio de incertidumbre
es principio de incertidumbre de Heisenberg
es principio de indeterminación
es principio de indeterminación de Heisenberg
en Heisenberg uncertainty principle
en uncertainty principle

Química teòrica

Definición

Principi enunciat per W. Heisenberg l'any 1927 segons el qual, a causa del comportament de la natura i deixant de banda les possibles deficiències tècniques dels aparells de mesura, és impossible de mesurar exactament i simultàniament els valors de dues variables canòniques conjugades (per exemple: posició i quantitat de moviment o bé energia i temps) d'una partícula. Representant per ∆p i ∆q les indeterminacions d'una mesura de les variables conjugades p i q, l'expressió matemàtica del principi és donada per la fórmula ∆p∆q ≥ ħ/2, en què ħ és la constant de Planck reduïda. En la formulació compacta de la mecànica quàntica, aquest principi es dedueix dels seus postulats essent un cas particular de les relacions generals d'indeterminació entre parells d'observables. Aquestes estableixen que les indeterminacions en la mesura de dues propietats observables A i B d'un sistema en un estat Ψ estan limitades per la relació <expressió 36>, on [Â,] és el commutador dels operadors associats a les dues propietats. D'aquest enunciat es desprèn que només les propietats els operadors de les quals no commuten entre si estan afectades pel principi d'incertesa. Aquestes propietats s'anomenen propietats conjugades, o propietats complementàries, mentre que les que presenten un commutador nul són conegudes com a propietats compatibles entre si.

ca principi d'incertesa, n m
ca principi d'indeterminació, n m
ca principi d'incertesa de Heisenberg, n m sin. compl.
ca principi d'indeterminació de Heisenberg, n m sin. compl.
es principio de incertidumbre
es principio de incertidumbre de Heisenberg
es principio de indeterminación
es principio de indeterminación de Heisenberg
en Heisenberg uncertainty principle
en uncertainty principle

Química teòrica

Definición

Principi enunciat per W. Heisenberg l'any 1927 segons el qual, a causa del comportament de la natura i deixant de banda les possibles deficiències tècniques dels aparells de mesura, és impossible de mesurar exactament i simultàniament els valors de dues variables canòniques conjugades (per exemple: posició i quantitat de moviment o bé energia i temps) d'una partícula. Representant per ∆p i ∆q les indeterminacions d'una mesura de les variables conjugades p i q, l'expressió matemàtica del principi és donada per la fórmula ∆p∆q ≥ ħ/2, en què ħ és la constant de Planck reduïda. En la formulació compacta de la mecànica quàntica, aquest principi es dedueix dels seus postulats essent un cas particular de les relacions generals d'indeterminació entre parells d'observables. Aquestes estableixen que les indeterminacions en la mesura de dues propietats observables A i B d'un sistema en un estat Ψ estan limitades per la relació <expressió 36>, on [Â,] és el commutador dels operadors associats a les dues propietats. D'aquest enunciat es desprèn que només les propietats els operadors de les quals no commuten entre si estan afectades pel principi d'incertesa. Aquestes propietats s'anomenen propietats conjugades, o propietats complementàries, mentre que les que presenten un commutador nul són conegudes com a propietats compatibles entre si.

ca principi de Carathéodory, n m
ca principi d'inaccessibilitat, n m sin. compl.
ca principi de la inaccessibilitat adiabàtica, n m sin. compl.
es principio de Carathéodory
es principio de inaccesibilidad adiabática
en Carathéodory's principle
en principle of adiabatic inaccessibility

Química física

Definición

Enunciat del segon principi de la termodinàmica segons el qual en les proximitats de qualsevol estat d'equilibri termodinàmic existeixen estats, tan propers com es vulgui, que són inaccessibles des del primer mitjançant un procès adiabàtic.

ca enunciat de Clausius, n m
ca principi de Clausius, n m
es enunciado de Clausius
es principio de Clausius
en Clausius' statement

Química física

Definición

Enunciat del segon principi de la termodinàmica referit a una màquina frigorífica, segons el qual no es pot transferir calor d'un cos fred a un de calent sense realitzar treball.

ca llei de conservació, n m
ca principi de conservació, n m
es ley de conservación
es principio de conservación
en conservation law
en law of conservation
en principle of conservation

Enginyeria química

Definición

Llei fonamental de la física que estableix que una magnitud física d'un sistema aïllat roman constant. A l'enginyeria química són especialment importants els principis de conservació de la quantitat de moviment, d'energia i de matèria, a partir dels quals es desenvolupen els balanços de quantitat de moviment, energia i matèria, respectivament. Segons la teoria de la relativitat, l'energia i la matèria s'haurien de considerar conjuntament, però en absència de reaccions nuclears, on part de la matèria es transforma en energia, es pot considerar que tant l'energia com la matèria es conserven per separat.

ca principi d'aufbau, n m
ca principi de construcció, n m sin. compl.
es principio de aufbau
es principio de construcción
en aufbau principle
en building-up principle

Química teòrica

Definición

Conjunt de regles que indiquen el procediment a seguir per deduir la configuració electrònica de l'estat fonamental d'un àtom. Es parteix de la llista de totes les possibles subcapes que pot tenir l'àtom i es procedeix a distribuir-hi els electrons de manera ordenada, tot respectant el nombre d'ocupació màxim de cadascuna d'elles. Aquest nombre d'ocupació màxim és 2, 6, 10, 14..., per a les subcapes del tipus ns, np, nd, nf..., respectivament. L'ordre en què es van omplint les subcapes és aquell que porta a una funció d'ona que reprodueixi millor l'energia de l'estat fonamental de l'àtom. En general, per a un àtom neutre aquesta ordenació és: 1s, 2s, 2p, 3s, 3p, 4s, 3d, 4p, 5s, 4d, 5p, 6s, 4f, 5d, 6p, 7s, 6d... Així, la configuració electrònica de l'àtom de potassi, de 19 electrons, és 1s² 2s² 2p⁶ 3s² 3p⁶ 4s¹. Vegeu també ^subcapa^. La denominació prové de la paraula alemanya Aufbau ('construcció').

Nota

El nom prové de la paraula alemanya Aufbau, en català, construcció.

ca principi de correspondència, n m
es principio de correspondencia
en correspondence principle

Química teòrica

Definición

Principi que relaciona la mecànica clàssica amb la mecànica quàntica en establir que la mecànica clàssica emergeix de la mecànica quàntica quan s'assoleixen nombres quàntics elevats. Queda il·lustrat quan, en un sistema en un estat amb elevats nombres quàntics, s'observa que els resultats quàntics coincideixen amb les prediccions clàssiques. Fou establert per Niels Bohr l'any 1923 en afirmar que els resultats de la mecànica clàssica poden servir de guia en l'elaboració de la mecànica quàntica i donen, així, una imatge coherent del món real.

ca principi de Carathéodory, n m
ca principi d'inaccessibilitat, n m sin. compl.
ca principi de la inaccessibilitat adiabàtica, n m sin. compl.
es principio de Carathéodory
es principio de inaccesibilidad adiabática
en Carathéodory's principle
en principle of adiabatic inaccessibility

Química física

Definición

Enunciat del segon principi de la termodinàmica segons el qual en les proximitats de qualsevol estat d'equilibri termodinàmic existeixen estats, tan propers com es vulgui, que són inaccessibles des del primer mitjançant un procès adiabàtic.

ca principi de Le Chatelier, n m
ca llei de Le Chatelier, n f sin. compl.
es ley de Le Chatelier
es principio de Le Chatelier
en Le Chatelier's law
en Le Chatelier's principle

Química física

Definición

Principi que estableix que si es modifica alguna de les variables de control d'un sistema en equilibri, el sistema evoluciona espontàniament cap a l'absorció de la modificació produïda. El principi de Le Chatelier descriu, doncs, el sentit del desplaçament des d'un estat d'equilibri d'una reacció quan es modifiquen alguns dels paràmetres que la controlen.

ca principi de reversibilitat microscòpica, n m
ca principi de microreversibilitat, n m sin. compl.
es principio de microreversibilidad
es principio de reversibilidad microscópica
en principle of microreversibility
en principle of microscopic reversibility

Química física

Definición

Principi que estableix que en un sistema en equilibri qualsevol procés molecular i el seu oposat tenen la mateixa probabilitat de produir-se. Aquest principi va ser enunciat per R. C. Tolman l'any 1924 i té l'origen en la invariància de les equacions de la mecànica amb la inversió temporal. Té dues conseqüències de gran rellevància en el camp de la cinètica química. En primer lloc, implica que per a una reacció elemental, la reacció inversa transcorre pel mateix camí en la direcció oposada. En segon lloc, implica la igualtat de les velocitats de les reaccions directa i inversa per a cadascuna de les reaccions elementals que constitueixen el mecanisme de reacció d'una ^reacció complexa^, en el cas que aquesta es trobi en equilibri.

Diccionari de química (històric complet)

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

Definición

Definición

Definición

Definición

Definición

Definición

Nota

Definición

Definición

Definición

Definición