R
R
Química orgànica
- ca R, adj
- es R
- en R
Química orgànica
Definición
Dit de la configuració d'un centre quiral quan en aplicar les ^regles de Cahn-Ingold-Prelog^ els substituents es mostren en sentit horari segons la seva prioritat.
racemat
racemat
Química orgànica
- ca racemat, n m
- ca mescla racèmica, n f sin. compl.
- es mezcla racémica
- es racemato
- en racemate
- en racemic mixture
Química orgànica
Definición
Mescla de dos ^enantiòmers^ que hi són presents en quantitats iguals.
Nota
- El fet que el nombre de molècules dextrogires sigui el mateix que el nombre de molècules levogires fa que la mescla sigui òpticament inactiva. Per designar un racemat se sol anteposar al nom del compost els prefixos (±)-, rac- (o racem-) o RS- (o SR-). Per exemple, en el (±)-2-clorobutà.
racemització
racemització
Química orgànica
- ca racemització, n f
- es racemización
- en racemization
Química orgànica
Definición
Cadascun dels processos mitjançant els quals una forma òpticament activa d'un compost quiral es transforma en un racemat.
Nota
- Es pot donar quan la reacció d'un compost quiral condueix a un racemat com a producte. En aquest cas la reacció passa per un intermedi de reacció aquiral que acaba formant dos enantiòmers, generalment amb igual probabilitat, de manera que la mescla racèmica no desvia la llum polaritzada, però els enatiòmers per separat sí que la desvien en igual grau però en sentit contrari. N'és un exemple el procés que experimenta l'(S)-(+)-2-butanol quan s'escalfa en una solució aquosa d'un àcid fort. La seva activitat òptica minva de manera gradual fins arribar a desaparèixer, com a conseqüència d'haver-se transformat en el (±)-2-butanol. La racemització també es dóna en una reacció d'inversió de configuració en la qual una part de les molècules inverteixen la seva configuració fins a arribar a un equilibri. La racemització serà completa si en l'equilibri el 50 % de les molècules han invertit la configuració.
radi
radi
Química inorgànica
- ca radi, n m
- es radio
- en radium
- sbl Ra
Química inorgànica
Definición
Element sisè del grup 2 del bloc <i>s</i> de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 88 i massa atòmica 226.
Nota
- Se'n coneixen fins a trenta-dos isòtops, tots ells inestables i procedents de la desintegració d'altres elements més pesants. Es presenta com un metall de color blanc d'argent, amb un punt de fusió d'aproximadament 700 ºC i un punt d'ebullició d'aproximadament 1.737 ºC. Es troba en la natura en equilibri radioactiu en els minerals d'urani. La seva reactivitat és la general dels metalls alcalinoterris, si bé accentuada a causa del seu caràcter ^electropositiu^. Presenta l'estat d'oxidació +2 i té nombroses aplicacions, totes elles derivades de la seva radioactivitat.
radi atòmic
radi atòmic
Química teòrica
- ca radi atòmic, n m
- es radio atómico
- en atomic radius
Química teòrica
Definición
Radi de l'esfera centrada en el nucli d'un àtom i que conté pràcticament tota la càrrega elèctrica del mateix. El seu valor es determina a partir de les distàncies internuclears dels compostos en què l'àtom participa.
radi covalent
radi covalent
Química teòrica
- ca radi covalent, n m
- es radio covalente
- en covalent radius
Química teòrica
Definición
Contribució d'un àtom a la longitud d'enllaç dels enllaços covalents en què participa. És una distància característica de cada element que varia amb el tipus d'hibridació que presenta. Si l'element pot formar una molècula diatòmica homonuclear, el radi covalent es defineix com la meitat de la seva longitud d'enllaç. En els altres elements es determina per mètodes indirectes. Atès el seu caràcter additiu, els radis covalents són utilitzats per preveure la geometria de les molècules. Cal tenir present, però, que en determinades condicions (com deslocalització o elevat caràcter iònic de l'enllaç) les prediccions poden ser errònies.
radi de Bohr
radi de Bohr
Química teòrica
- ca radi de Bohr, n m
- es radio de Bohr
- en Bohr radius
- sbl a0
Química teòrica
Definición
Radi de l'òrbita de menor energia en el model atòmic de Bohr, actualment en desús, per a l'àtom d'hidrogen. Es defineix a0 = 4πε0 ħ2/( me e2), on me i e són la massa en repòs i la càrrega elèctrica de l'electró, ε0, la permitivitat del buit i ħ, la constant de Planck reduïda. El valor del radi de Bohr és a0 = 5,291 772 083 (19) × 10−11 m i és utilitzat com a unitat de longitud en el sistema d'unitats atòmiques emprat en química quàntica. En la imatge actual de l'àtom d'hidrogen, el radi de Bohr correspon a la distància al nucli on seria més probable de trobar l'electró si el nucli tingués una massa infinita i quan l'àtom està en l'estat fonamental. En la realitat aquesta distància més probable és lleugerament més gran.
radi de gir
radi de gir
Química física
- ca radi de gir, n m
- es radio de giro
- en radius of gyration
- sbl Rg
Química física
Definición
Radi d'una corona esfèrica de la mateixa massa i moment d'inèrcia que la molècula. Es calcula a partir de l'expressió EXPRESSIÓ 47, on <i>N</i> és el nombre d'àtoms de la molècula i <i>R</i><sub>ij</sub> és la distància entre els àtoms <i>i</i> i <i>j</i>. En el cas d'una macromolècula, el radi de gir de la molècula dóna una idea de la distància mitjana entre cada ^monòmer^ de la cadena i el centre de gravetat de la molècula. Per a una macromolècula en solució, el radi de gir es pot determinar per mesures de dispersió de la llum i proporciona una mesura del nivell de solvatació de la molècula. Si el radi de gir és gran, la molècula està expandida i, per tant, ben solvatada; en cas contrari, la molècula no està ben solvatada i se'n pot produir la precipitació.
radi de van der Waals
radi de van der Waals
Química teòrica
- ca radi de van der Waals, n m
- es radio de van der Waals
- en van der Waals radius
Química teòrica
Definición
Valor definit per a cada element, en un cristall molecular, com la meitat de la distància d'equilibri entre els dos àtoms més pròxims del mateix element no enllaçats entre si. Aquesta definició també s'aplica de manera similar a grups d'àtoms no enllaçats covalentment. Els radis de van der Waals són una conseqüència de les forces intermoleculars d'atracció i repulsió i se'ls pot considerar com una mesura de la distància mínima a la qual poden apropar-se dos àtoms sense establir un enllaç covalent. La determinació experimental d'aquests radis és realitzada mitjançant la difracció de raigs X. En general el radi de van der Waals d'un àtom és més llarg que el seu radi covalent i més curt que el seu radi iònic. Els radis de van der Waals són útils en l'estudi de les estructures cristal·lines d'elements no metàl·lics i en l'anàlisi conformacional dels composts orgànics.
radi hidrodinàmic
radi hidrodinàmic
Química física
- ca radi hidrodinàmic, n m
- es radio hidrodinámico
- en hydrodynamic radius
Química física
Definición
Radi efectiu d'un ió en solució tenint en compte les molècules de dissolvent de la seva esfera de ^solvatació^, les quals l'acompanyen quan es desplaça. El radi hidrodinàmic és el radi que cal considerar en qualsevol relació aplicable al moviment d'ions en solució.
