Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari de química (històric complet)

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  termòmetre de gas, n m
  • es  termómetro de gas
  • en  gas thermometer

Química física

Definición
Termòmetre en què la propietat termomètrica és la pressió d'un gas a volum constant. El valor obtingut amb el termòmetre de gas no varia ni amb el gas ni amb el termòmetre utilitzat. Es mesura la pressió d'un gas que ocupa un volum fix quan està en equilibri tèrmic amb el sistema estudiat i es veu com depèn de la quantitat de gas del termòmetre. En el límit de pressió nul•la, quan quasi no hi ha gas i aquest es comporta idealment, les mesures són independents del tipus de gas i això permet introduir l'^escala de temperatures del gas ideal^ i dóna l'equivalència entre la temperatura termodinàmica i la temperatura Celsius.
  • ca  termòmetre de mercuri, n m
  • es  termómetro de mercurio
  • en  mercury thermometer

Química física

Definición
Termòmetre on la propietat termomètrica és la longitud d'un capil•lar ocupada pel mercuri. El mercuri, un metall líquid en condicions ambientals, es dilata amb la temperatura i ascendeix pel capil·lar.
  • ca  termoparell, n m
  • ca  parell termoelèctric, n m sin. compl.
  • es  par termoeléctrico
  • es  termopar
  • en  thermocouple

Enginyeria química

Definición
Termòmetre en què la propietat termomètrica és la diferència de potencial elèctric que s'estableix entre els terminals d'un circuit constituït pels dos fils metàl•lics soldats. Els fils d'aquest sensor poden ser, per exemple, de platí i de coure.
  • ca  termoplàstic -a, adj
  • es  termoplástico
  • en  thermoplastic

Enginyeria química, Química física

Definición
Dit d'un polímer que s'estova i adquireix plasticitat per escalfament i s'endureix de nou en refredar-se.
  • ca  termoquímica, n f
  • es  termoquímica
  • en  thermochemistry

Química física

Definición
Part de la termodinàmica química que estudia el bescanvi de calor que acompanya les reaccions. Això vol dir que s'ocupa de la conversió d'energia química en energia calorífica i a l'inrevés. El seu desenvolupament formal es va dur a terme durant els segles XVIII i XIX a partir de la ^llei de Lavoisier-Laplace^ i la ^llei de Hess^, que no són res més que una aplicació del fet que la ^calor de reacció^ és una variable d'estat que no varia en un procés cíclic.
  • ca  termoresistència, n f
  • ca  RTD, n f sigla
  • es  termorresistencia
  • es  RTD sigla
  • en  resistance temperature detector
  • en  resistance thermometer
  • en  thermoresistance
  • en  RTD sigla

Enginyeria química

Definición
Sensor per mesurar temperatura, que consisteix en una bobina de cable que presenta resistència elèctrica variable en funció de la temperatura. Per a la seva construcció s'utilitzen metalls com coure i níquel o bé alliatges com níquel-ferro, per bé que el que presenta un comportament més lineal, repetitiu i estable és el construït amb platí. Una termoresistència molt habitual és la Pt100, que presenta una resistència de 100 ohm a 0ºC.

Nota

  • La sigla RTD prové de l'anglès resistance temperature detector.
  • ca  termosfera, n f
  • es  termosfera
  • en  thermosphere

Medi ambient

Definición
Capa més alta de l'^atmosfera terrestre^ situada per damunt dels 80-90 km d'altura i que s'estén fins els 600-800 km, en què s'observa un ràpid augment de la temperatura (de 1.100 a 1.650 °C). Tot i que la densitat de l'aire a la termosfera és molt petita, també ho és la quantitat de calor que reté o que condueix, a causa de la intensa radiació solar. Més enllà d'aquesta capa comença l'exosfera.
  • ca  termosifó, n m
  • es  termosifón
  • en  thermosiphon
  • en  thermosyphon

Enginyeria química

Definición
Calderí que utilitza la diferència de densitats entre el vapor i el líquid per a la circulació del fluid.
  • ca  termostable, adj
  • es  termoestable
  • en  thermoset
  • en  thermosetting sin. compl.

Enginyeria química, Química física

Definición
Dit del polímer que no es descompon ni canvia de propietats quan varia la temperatura.
  • ca  terpè, n m
  • es  terpeno
  • en  terpene

Química industrial, Química orgànica

Definición
Hidrocarbur que té una estructura derivada formalment de l'^isoprè^.

Nota

  • Hi ha terpens acíclics i terpens cíclics. Se'n troben a la major part d'olis essencials i de resines. Tots tenen com a fórmula general (C5H8)n, en què n pot variar entre 1 en l'isoprè, o hemiterpè, fins a més de 5.000 per als politerpens, com en el cas del cautxú. La gutaperxa, la vitamina A (diterpè, n=4) i els pigments derivats del carotè (tetraterpè, n=8) són membres importants de la família dels terpens. Els monoterpens (n=2) són olis volàtils, de punt d'ebullició entre 150 i 200 ºC, que s'obtenen per ^destil•lació per arrossegament amb vapor^ a partir de fulles o fruits de les plantes. Les molècules similars a les del terpè però amb oxigen són els terpenoids, força comuns a la naturalesa. Alguns monoterpens són la matèria primera del mentol, un important saboritzant i aroma que s'obté també de la menta.