Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari de química (històric complet)

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  teoria ondulatòria, n f
  • es  teoría ondulatoria
  • en  undulatory theory

Química teòrica

Definición
Teoria segons la qual s'expliquen els diversos fenòmens físics d'interacció i propagació energètica o material associant una ona als corpuscles elementals que hi intervenen. La primera teoria ondulatòria de la física fou enunciada per Huygens el 1690 en explicar els fenòmens de propagació de la llum. A finals del segle XIX i principis del XX, Hertz, Maxwell, Planck i d'altres adaptaren la teoria ondulatòria de la llum a les noves experiències. Així, A. Einstein, amb la seva interpretació de l'efecte fotoelèctric, féu reconsiderar l'antiga teoria corpuscular de Newton i demostrà que la llum, i qualsevol radiació electromagnètica, es pot comportar com a partícula o com a ona segons l'experiència a què se la sotmeti. El posterior enunciat de la relació de De Broglie estengué definitivament la teoria ondulatòria tant a la materia com a la radiació electromagnètica, i va donar lloc al naixement de la mecànica ondulatòria, la qual finalment esdevindria l'actual mecànica quàntica.
  • ca  teoria de la repulsió dels parells d'electrons de la capa de valència, n f
  • ca  teoria RPECV, n f sin. compl.
  • ca  teoria VSEPR, n f sin. compl.
  • es  teoria de la repulsión de los pares electrónicos de la capa de valencia
  • es  teoría RPECV sin. compl.
  • es  teoría VSEPR sin. compl.
  • en  valence shell electron pair repulsion theory
  • en  VSEPR theory

Química teòrica

Definición
Teoria enunciada per N. V. Sidgwick i H. M. Powell el 1940 i desenvolupada posteriorment per R. J. Gillespie, que estableix que la geometria d'una molècula ve determinada pel nombre de parells d'electrons de valència que envolten el seu àtom central i que constitueix un procediment alternatiu al de la hibridació per explicar la geometria de les molècules. Les repulsions electrostàtiques que s'estableixen entre aquests parells d'electrons fan que tendeixin a separar-se entre si al màxim possible, i es determina així la direcció dels enllaços i, per tant, la geometria molecular. Aquesta teoria distingeix entre ^parells d'electrons enllaçants^ i ^parells d'electrons no enllaçants^. La major força repulsiva que produeixen els parells d'electrons no enllaçants a causa de la seva major proximitat al nucli fa que en les molècules on aquests són presents els angles d'enllaç tinguin uns valors menors als que caldria esperar si totes les repulsions fossin iguals. La geometria molecular es dedueix fàcilment sabent el nombre de parells d'electrons de valència i quants d'aquests són parells d'electrons no enllaçants. L'aplicació d'aquesta teoria s'estén a molècules amb enllaços múltiples considerant que cada enllaç múltiple conté un parell d'electrons enllaçants. Vegeu també ^enllaç covalent^, ^enllaç doble^ i ^enllaç triple^.
  • ca  teoria de la repulsió dels parells d'electrons de la capa de valència, n f
  • ca  teoria RPECV, n f sin. compl.
  • ca  teoria VSEPR, n f sin. compl.
  • es  teoria de la repulsión de los pares electrónicos de la capa de valencia
  • es  teoría RPECV sin. compl.
  • es  teoría VSEPR sin. compl.
  • en  valence shell electron pair repulsion theory
  • en  VSEPR theory

Química teòrica

Definición
Teoria enunciada per N. V. Sidgwick i H. M. Powell el 1940 i desenvolupada posteriorment per R. J. Gillespie, que estableix que la geometria d'una molècula ve determinada pel nombre de parells d'electrons de valència que envolten el seu àtom central i que constitueix un procediment alternatiu al de la hibridació per explicar la geometria de les molècules. Les repulsions electrostàtiques que s'estableixen entre aquests parells d'electrons fan que tendeixin a separar-se entre si al màxim possible, i es determina així la direcció dels enllaços i, per tant, la geometria molecular. Aquesta teoria distingeix entre ^parells d'electrons enllaçants^ i ^parells d'electrons no enllaçants^. La major força repulsiva que produeixen els parells d'electrons no enllaçants a causa de la seva major proximitat al nucli fa que en les molècules on aquests són presents els angles d'enllaç tinguin uns valors menors als que caldria esperar si totes les repulsions fossin iguals. La geometria molecular es dedueix fàcilment sabent el nombre de parells d'electrons de valència i quants d'aquests són parells d'electrons no enllaçants. L'aplicació d'aquesta teoria s'estén a molècules amb enllaços múltiples considerant que cada enllaç múltiple conté un parell d'electrons enllaçants. Vegeu també ^enllaç covalent^, ^enllaç doble^ i ^enllaç triple^.
  • ca  equivalent tòxic, n m
  • ca  equitox, n m sin. compl.
  • ca  TEQ sigla
  • es  equivalente tóxico
  • es  equitox sin. compl.
  • es  TEQ sigla
  • en  toxic equivalent
  • en  equitox sin. compl.
  • en  TEQ sigla

Medi ambient

Definición
Unitat de mesura de les matèries inhibidores presents en una aigua. Per exemple, el límit d'abocament d'aigües residuals al clavegueram és de 25 equitox/m3.
  • ca  teramiletiléter, n m
  • ca  TAEE, n m sigla
  • es  terc-amil etil éter
  • es  TAEE sigla
  • en  tert-amyl ethyl ether
  • en  TAEE sigla

Química industrial

Definición
Compost de fórmula CH<sub>3</sub>--CH<sub>2</sub>--O--CH<sub>2</sub>-C(CH<sub>3</sub>)<sub>3</sub> que es fa servir com a additiu oxigenat per a la gasolina i que en millora el ^nombre d'octà^. A diferència del ^teramilmetilèter^ sintetitza per reacció entre l'etanol i l'isoamilè, o bé entre l'etanol i l'isopentè.
  • ca  teramilmetilèter, n m
  • ca  tert-amil metil èter, n m
  • ca  TAME, n m sigla
  • es  terc-amil metil éter
  • es  TAME sigla
  • en  tert-amyl methyl ether
  • en  TAME sigla

Química industrial

Definición
Compost de fórmula CH<sub>3</sub>-O-CH<sub>2</sub>-C(CH<sub>3</sub>)<sub>3</sub> que es fa servir com a additiu oxigenat per a la gasolina i que en millora el ^nombre d'octà^. A diferència del ^teramiletilèter^, se sintetitza per reacció entre el metanol i l'isoamilè o bé entre el metanol i l'isopentè.
  • ca  terbi, n m
  • es  terbio
  • en  terbium
  • sbl  Tb

Química inorgànica

Definición
Element vuitè de la sèrie dels lantànids de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 65 i massa atòmica 158,93.

Nota

  • Se'n coneixen fins a trenta-quatre isòtops, dels quals un és estable, <sup>159</sup>Tb. Es presenta com un metall blanc argentat, molt tou, amb un punt de fusió de 1.356 ºC i un punt d'ebullició d'aproximadament 2.800 ºC. És relativament abundant en l'escorça terrestre, on es troba dispers en una gran varietat de minerals. La seva obtenció i separació dels altres lantànids és una operació de gran complexitat que es fa emprant bescanviadors iònics. És bastant reactiu en condicions ambientals i presenta principalment l'estat d'oxidació +3. El seu ús principal és en la indústria electrònica i en la fabricació de làsers.
  • ca  terc-
  • ca  tert-
  • es  terc-
  • es  tert-
  • en  tert-

Química orgànica

Definición
Prefix que es fa servir per indicar que una cadena hidrocarbonada té un carboni terciari.

Nota

  • Es pot tractar d'un compost ramificat, com per exemple el tert-butà ((CH3)3CH) i el tert-butanol ((CH3)3COH), o bé d'una ramificació de la cadena principal, com per exemple el tert-butil ((CH3)3C−). Vegeu també ^sec-^.
  • ca  tercer principi de la termodinàmica, n m
  • es  tercer principio de la termodinámica
  • en  third law of thermodynamics

Química física

Definición
Llei de la termodinàmica que sorgeix de l'estudi del comportament de la matèria quan la temperatura termodinàmica tendeix a zero. Matemàticament s'expressa <expressió 158>. Aquest principi es pot enunciar de diferents maneres, tal com passa amb el ^segon principi de la termodinàmica^, però a diferència d'aquest, els diferents enunciats no són equivalents. Els més importants són l'^enunciat de Nernst-Simon^, l'^enunciat de Planck^ i la ^inaccessibilitat del zero absolut^.
  • ca  terme espectral, n m
  • es  término espectral
  • en  spectral term

Química teòrica

Definición
Valor propi del hamiltonià electrònic no relativista d'un àtom o d'una molècula. L'energia d'un terme espectral és la suma de l'energia cinètica dels electrons, la interacció atractiva entre els electrons i els nuclis i la repulsió entre els electrons. El seu nom fa referència a la seva utilitat per interpretar l'espectre electrònic del sistema. De manera equivalent també s'anomena terme espectral al conjunt d'estats electrònics d'un àtom o una molècula que tenen un mateix valor propi del hamiltonià electrònic no relativista. Els termes espectrals d'un àtom o una molècula es dedueixen a partir de les seves configuracions electròniques. Es té en compte que el conjunt d'estats d'una configuració electrònica, inicialment amb la mateixa energia si no es considera la repulsió entre els electrons, es descompon en un o varis termes espectrals, d'energies diferents, quan aquesta repulsió és considerada. Les propietats que caracteritzen els estats d'un mateix terme espectral són diferents segons si es tracta d'àtoms o de molècules. En els àtoms, els estats electrònics que pertanyen a un mateix terme espectral, a part de l'energia, es caracteritzen per tenir un mateix valor del mòdul del moment angular orbital total (carateritzat pel nombre quàntic orbital L) i un mateix valor del mòdul del moment angular de spin electrònic total (carateritzat pel nombre quàntic de spin S). Els termes espectrals s'identifiquen amb els valors d'aquests dos nombres quàntics escrivint-los com: 2 S+ 1L. El valor de L (0, 1, 2, 3, 4...) s'indica amb les lletres S, P, D, F, G..., respectivament. El superíndex, 2S + 1, és la multiplicitat del terme i representa el nombre d'orientacions diferents de l'spin electrònic total. Quan els seus valors són 1, 2, 3, 4..., es parla d'un singlet, un doblet, un triplet, un quadruplet..., respectivament. Així, els termes 2 S, 3 P, són, respectivament, un doblet S i un triplet P. El nombre d'estats continguts en un terme espectral s'obté multiplicant la multiplicitat de spin per la degeneració orbital: (2S + 1)(2L + 1). En les molècules lineals, els estats electrònics que pertanyen a un mateix terme espectral, a part de l'energia, es caracteritzen per tenir un mateix valor del mòdul de la projecció, sobre l'eix internuclear, del vector moment angular orbital total (carateritzada pel nombre quàntic Λ = |M|) i un mateix valor del mòdul del moment angular de spin electrònic total S. Els termes espectrals s'identifiquen amb els valors d'aquests dos nombres quàntics i s'escriuen 2 S+ 1Λ. El valor de Λ (0, 1, 2, 3, 4, 5...) s'indica amb les lletres Σ, Π, Δ, Φ, Γ..., respectivament. El nombre d'estats continguts en un terme espectral és (2S + 1) o 2(2S + 1) segons si és zero o diferent de zero. En les molècules no lineals, els estats electrònics que pertanyen a un mateix terme espectral, a part de l'energia, es caracteritzen per ser d'una mateixa representació irreductible del grup puntual de simetria de la molècula i per tenir un mateix valor del mòdul del moment angular de spin electrònic total S. Els termes espectrals d'aquestes molècules s'identifiquen escrivint 2 S+ 1Γ, en què Γ és el símbol de la representació irreductible. El nombre d'estats continguts en un terme espectral s'obté multiplicant la seva multiplicitat per la dimensió de la representació irreductible.