Diccionari de química (històric complet)

Mètode d'anàlisi quantitativa basat en la variació que experimenten les propietats òptiques d'una suspensió en funció de la concentració de la fase dispersa. Quan un raig lluminós passa a través d'una suspensió, part de l'energia radiant incident es dissipa per absorció o per reflexió i la restant travessa la mostra. La turbidimetria es basa en la mesura d'aquesta llum tramesa. Vegeu també ^nefelometria^.

Motor rotatiu que transforma l'energia cinètica, potencial, interna o de pressió d'un fluid en energia mecànica. Hi ha tres tipus fonamentals de turbines, segons la natura del fluid emprat: les hidràuliques, les de gas i les de vapor. Les turbines hidràuliques són motors atèrmics rotatius mitjançant els quals es transfereix i es transforma l'energia potencial de l'aigua en un treball útil, com l'accionament d'un alternador, derivades de les primitives rodes hidràuliques, sobre les quals tenen els avantatges que permeten d'aconseguir un nombre molt elevat de voltes i un rendiment de fins el 96%. Les turbines de gas són motors endotèrmics, rotatius, constituïts per dos conjunts principals: el generador de gas i l'element productor de treball útil. El generador de gas consta d'un compressor d'aire, mogut per una turbina, i d'una o més cambres de combustió muntades en paral·lel. L'element productor de treball útil pot ésser de dos tipus fonamentals, segons que es tracti d'obtenir treball en un eix (la turbina pròpiament dita) o empenta per reacció (turboreactor). Les turbines de vapor són motors exotèrmics, rotatius, constituïts per un generador de vapor (una caldera), la turbina pròpiament dita, un condensador i l'equip de bombament. A diferència de les turbines de gas, operen en circuit tancat, segons un procés que en el cas més simple té les fases següents: bombament de l'aigua des de la sortida del condensador fins a la caldera, ebullició i sobreescalfament del vapor resultant, el qual, a temperatura i pressió elevades, incideix a gran velocitat, a través d'una corona de toveres distribuïdores, en la turbina transferint-li part de la seva energia i, finalment, el vapor que surt de la turbina és condensat, emprant aigua com a refrigerant, i un cop en estat líquid és bombada de nou cap a la caldera.

Mineral de fórmula química Na(Mg,Fe)₃Al₆[(OH)₄|(BO₃)₃|Si₆O₁₈] que cristal·litza en el sistema romboèdric. De color variable (incolor, bru, negre, rosa, blau, verd) i diafanitat de transparent a translúcida, té una lluïssor de vítria a resinosa, una duresa de 7-7,5 i el color de la pols que fa el mineral en ser ratllat és blanc. Presenta una densitat mitjana de 3,0-3,3 g/cm3, una fractura de concoïdal a desigual i una exfoliació nul·la. Pertany, dins la classe dels silicats, a la subclasse dels ciclosilicats. És un mineral comú en les roques eruptives i metamòrfiques i, com a grànuls detrítics, en les roques sedimentàries. També és molt abundant en les pegmatites, en cristalls de diferents colors i de vegades de dimensions enormes. Poques vegades es presenta en els marbres. Determinades varietats tant de color com transparents són gemmes molt preuades i es comercialitzen en grans quantitats, tant que, fins i tot, s'han produït pedres sintètiques que imiten la turmalina, difícilment recognoscibles si no és per examen en el laboratori. També s'utilitza per a la fabricació de manòmetres per a elevades pressions, aprofitant-ne l'efecte piezoelèctric, i en pinces polaritzades.