Back to top
Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari de química (històric complet)

Presentación
  • ca  teorema del virial, n m
  • es  teorema del virial
  • en  virial theorem

Química teòrica

Definición
Teorema segons el qual en un sistema mecanicoquàntic que tingui una energia potencial de la forma V = axb es compleix que els valors de la seva energia cinètica mitjana, <obrir angle>T<tancar angle>, i la seva energia potencial mitjana, <obrir angle>V<tancar angle>, estaran relacionats entre si segons 2<obrir angle>T<tancar angle>= b<obrir angle>V<tancar angle>. En el cas particular d'un oscil·lador harmònic, com que b = 2, es compleix que <obrir angle>T<tancar angle> = <obrir angle>V<tancar angle>.
  • ca  teorema variacional, n m
  • es  teorema variacional
  • en  variational theorem

Química teòrica

Definición
Teorema segons el qual el valor esperat de l'energia de qualsevol funció d'ona d'un sistema mecanicoquàntic és sempre superior o igual a l'energia del seu estat fonamental; és a dir, ∫ Φ*ĤΦ dτ ≥ E0, en què Ĥ és el hamiltonià del sistema, Φ és una funció d'ona arbitrària normalitzada, també anomenada funció de prova, i E0, l'energia de l'estat fonamental del sistema. El teorema variacional és la base del mètode variacional per calcular de manera aproximada els valors propis i les funcions pròpies del hamiltonià d'un sistema. Vegeu també ^integral variacional^.
  • ca  teoria atòmica de Dalton, n f
  • es  teoría atómica de Dalton
  • en  Dalton's atomic theory

Termes generals

Definición
Teoria que interpreta tot un seguit de fets experimentals i en la qual es fonamenta la química actual. Els seus postulats són: <i>a</i>) La matèria està formada per àtoms indivisibles i l'àtom és la partícula de matèria més petita que en manté la identitat; <i>b</i>) Un element és un tipus de matèria format per una sola classe d'àtoms i tots els àtoms del mateix tipus tenen les mateixes propietats; <i>c</i>) Un compost és un tipus de matèria formada per àtoms de dos o més elements combinats químicament en proporcions fixes de números enters petits, i <i>d</i>) Una reacció química és un procés de redistribució dels àtoms presents en les substàncies que reaccionen entre si, i els àtoms ni es creen, ni es destrueixen ni es transformen per cap reacció química. Aquesta teoria va ser elaborada per John Dalton.
  • ca  teoria cinètica dels gasos, n f
  • es  teoria cinética de los gases
  • en  kinetic gas theory
  • en  kinetic theory of gases

Química teòrica

Definición
Branca de la mecànica estadística clàssica que descriu algunes propietats dels gasos ideals a partir del comportament cinètic de les partícules que els constitueixen. Segons aquesta teoria, un gas ideal està format per unes partícules sense estructura interna, amb una massa m i un radi d, que es mouen aleatòriament dins del volum que el conté i que només interaccionen mitjançant col·lisions totalment elàstiques quan la distància entre dos centres és menor que d. L'energia total del gas és només l'energia cinètica de les seves partícules. Malgrat la seva simplicitat, la teoria cinètica dels gasos constitueix una bona aproximació quan s'estudien propietats com la pressió i la difusió. Així, aquesta teoria condueix a l'expressió següent per a la pressió, p, d'un gas contingut en un volum V: <expressió 123>, en què N és el nombre de partícules i <obrir angle>v2<obrir angle>, el valor mig del quadrat de les velocitats de les partícules. També permet deduir la distribució de velocitats moleculars, i magnituds com la freqüència de col·lisions entre partícules i el recorregut lliure mitjà. Formulada inicialment per Daniel Bernouilli, l'any 1738, i John Waterston, el 1845, la teoria cinètica dels gasos fou definitivament desenvolupada per Joule, Clausius, Maxwell i Boltzmann en el període 1848-1898. Vegeu també ^col·lisió elàstica^ i ^distribució de velocitats de Maxwell^.
  • ca  teoria corpuscular, n f
  • es  teoría corpuscular
  • en  corpuscular theory

Química teòrica

Definición
Teoria que explica la natura de la llum suposant-la formada per corpuscles. El primer enunciat científic fou formulat per Newton, influït per l'antiga teoria de Demòcrit, segons la qual les fonts lluminoses i els objectes visibles emeten corrents de partícules. Newton afirmà que una font lluminosa emet corpuscles materials, elàstics i sotmesos a les lleis generals de la mecànica clàssica. A la teoria corpuscular s'oposà la teoria ondulatòria de Huygens, segons la qual la llum és produïda per la propagació d'ones a través de l'èter. Aquesta nova teoria s'imposà a la teoria corpuscular quan els experiments de difracció i interferència de T. Young i A. Fresnel l'evidenciaren. En certa manera la mecànica quàntica ha recuperat algunes de les idees de la hipòtesi corpuscular. Vegeu també ^dualitat ona-partícula^.
  • ca  teoria d'àcids i bases de Brønsted, n m
  • ca  teoria d'àcids i bases de Brønsted i Lowry, n m
  • es  teoría ácido-base de Brønsted
  • es  teoría ácido-base de Brønsted-Lowry
  • en  Brønsted-Lowry acid-base theory
  • sbl  Brønsted acid-base theory

Química analítica, Química inorgànica

Definición
Teoria d'àcids i bases que es fonamenta en la transferència de protons i segons la qual els àcids actuen com a donadors de protons i les bases actuen com a acceptores de protons H+ o, si es tracta d'una solució aquosa, H3O+.

Nota

  • Aquesta definició dóna lloc al concepte de ^parell acidobàsic conjugat^. A diferència de la teoria d'Arrhenius, la teoria d'àcids i bases de Brønsted té en compte l'efecte del dissolvent en l'equilibri d'una manera molt activa acceptant o cedint protons, com per exemple HCl + H2O <fletxa dreta> Cl− + H3O+. Així doncs, un àcid només es pot dissociar en un dissolvent capaç d'acceptar protons, és a dir, que tingui caràcter bàsic, i una base només es podrà dissociar en un dissolvent que pugui cedir-li protons, és a dir, que tingui caràcter àcid. En aquest cas un dissolvent pot ser dissolvent protofílic, dissolvent protogènic, dissolvent amfipròtic o dissolvent apròtic. Això fa que les característiques acidobàsiques d'una substància química siguin molt diferents segons el dissolvent amb què interactua. Així, per exemple, la urea es comporta com una base feble en dissolució aquosa, segons H2NCONH2 + H2O <fletxa dreta> H2NCONH3+ + OH−, com una base forta en presència d'àcid acètic, segons H2NCONH2 + CH3COOH <fletxa dreta> H2NCONH3+ + CH3COO−, o bé com un àcid en presència d'amoníac líquid, segons H2NCONH2 + NH3 <fletxa dreta> H2NCONH− + NH4+. Les forces relatives dels àcids de Brønsted venen definides per la ^constant d'acidesa^, que sovint s'expressa en valors de pKA.
  • ca  teoria d'àcids i bases de Brønsted, n m
  • ca  teoria d'àcids i bases de Brønsted i Lowry, n m
  • es  teoría ácido-base de Brønsted
  • es  teoría ácido-base de Brønsted-Lowry
  • en  Brønsted-Lowry acid-base theory
  • sbl  Brønsted acid-base theory

Química analítica, Química inorgànica

Definición
Teoria d'àcids i bases que es fonamenta en la transferència de protons i segons la qual els àcids actuen com a donadors de protons i les bases actuen com a acceptores de protons H+ o, si es tracta d'una solució aquosa, H3O+.

Nota

  • Aquesta definició dóna lloc al concepte de ^parell acidobàsic conjugat^. A diferència de la teoria d'Arrhenius, la teoria d'àcids i bases de Brønsted té en compte l'efecte del dissolvent en l'equilibri d'una manera molt activa acceptant o cedint protons, com per exemple HCl + H2O <fletxa dreta> Cl− + H3O+. Així doncs, un àcid només es pot dissociar en un dissolvent capaç d'acceptar protons, és a dir, que tingui caràcter bàsic, i una base només es podrà dissociar en un dissolvent que pugui cedir-li protons, és a dir, que tingui caràcter àcid. En aquest cas un dissolvent pot ser dissolvent protofílic, dissolvent protogènic, dissolvent amfipròtic o dissolvent apròtic. Això fa que les característiques acidobàsiques d'una substància química siguin molt diferents segons el dissolvent amb què interactua. Així, per exemple, la urea es comporta com una base feble en dissolució aquosa, segons H2NCONH2 + H2O <fletxa dreta> H2NCONH3+ + OH−, com una base forta en presència d'àcid acètic, segons H2NCONH2 + CH3COOH <fletxa dreta> H2NCONH3+ + CH3COO−, o bé com un àcid en presència d'amoníac líquid, segons H2NCONH2 + NH3 <fletxa dreta> H2NCONH− + NH4+. Les forces relatives dels àcids de Brønsted venen definides per la ^constant d'acidesa^, que sovint s'expressa en valors de pKA.
  • ca  teoria d'àcids i bases de Lewis, n m
  • es  teoría ácido-base de Lewis
  • en  Lewis acid-base theory

Química analítica, Química inorgànica

Definición
Teoria d'àcids i bases que es fonamenta en la transferència de parells d'electrons.

Nota

  • Això el diferencia de l'àcid d'Arrhenius i de la ^teoria d'àcids i bases de Brønsted^, en els quals la partícula de referència és el protó. Així, una base és una substància que pot cedir com a mínim un parell d'electrons i un àcid és una substància que pot acceptar com a mínim un parell d'electrons: <EXPRESSIÓ 8 de QI>. De resultes de la donació d'un parell d'electrons és forma l'^enllaç covalent datiu^ i la molècula resultant és un ^complex^. El donador del parell d'electrons és un ^lligand^ i pot ser aniònic, com el Cl<sup><signe menys></sup>, o neutre, com l'amoníac. L'orbital buit que accepta els electrons pot ser un orbital <i>s</i>, com en el cas del H<sup>+</sup>; un orbital <i>p</i>, com en el cas del BF<sub>3</sub>; un orbital <i>d</i>, com en el cas del Co<sup>2+</sup>, o un orbital <i>f</i>, com en el cas del U<sup>6+</sup>. Com més petit sigui el catió i més gran la relació entre la càrrega elèctrica i el radi, més fort serà el caràcter d'àcid de Lewis de l'ió envers bases de Lewis com ara l'amoníac o l'aigua. Si una molècula té un orbital donador i un orbital buit, pot actuar alhora tant com a àcid o com a base de Lewis, com ara el diòxid de sofre.
  • ca  teoria d'àcids i bases de Pearson, n f
  • ca  teoria d'àcids i bases durs i tous, n f
  • es  teoría ácido-base de Pearson
  • es  teoría ácido-base duro-blando
  • en  hard-soft acid-base theory
  • en  Pearson's acid-base theory
  • en  HSAB theory sigla

Química analítica, Química inorgànica

Definición
Teoria d'àcids i bases que es fonamenta en l'estabilitat dels ^complexos^ que formen.

Nota

  • A partir de les dades de constants d'equilibri, s'ha observat que els metalls més pesats del bloc <i>p</i> i els últims metalls del bloc <i>d</i> (Cu<sup>+</sup>, Ag<sup>+</sup>, Au<sup>+</sup>, Cd<sup>2+</sup>, Hg<sup>2+</sup>, Pd<sup>2+</sup>, Pt<sup>2+</sup>, coneguts com a <i>ions metàl•lics de classe B</i>) formen complexos més estables amb els àtoms donadors fòsfor, sofre i iode, segons l'ordre d'estabilitats <EXPRESSIÓ 9 de QI>. En canvi, els metalls més lleugers dels blocs <i>s</i> i <i>p</i> i els primers metalls del bloc <i>d</i> (Al<sup>3+</sup>, Co<sup>3+</sup>, Fe<sup>3+</sup>, Ti<sup>4+</sup>, coneguts com a <i>ions metàl•lics de classe A</i>) formen complexos més estables d'acord l'ordre d'àtoms donadors <EXPRESSIÓ 10 de QI>. La proposta de Pearson és que aquests fets empírics es poden generalitzar mitjançant el concepte d'àcid dur, àcid tou, base dura i base tova; pel qual una base dura, com ara els lligands amb nitrogen, oxigen o fluor, es coordina millor amb un àcid dur, com ara Al<sup>3+</sup>, Co<sup>3+</sup> o Fe<sup>3+</sup>, i que una base tova, com ara els lligands amb fòsfor, sofre o iode, es coordina millor amb un àcid tou, com ara Cu<sup>+</sup>, Ag<sup>+</sup>, Au<sup>+</sup>, Cd<sup>2+</sup> o Hg<sup>2+</sup>. A la figura es mostra la divisió que Ahrland, Chatt i Davies van fer de la taula periòdica segons la classe a la qual pertanyen els elements que poden actuar com a àcids. En blau es mostren els elements de la classe A, en vermell els elements de la classe B i en blanc els de caràcter intermedi, de vegades pel fet de poder presentar diferents ^estats d'oxidació^. En aquest context, <i>dur</i> i <i>tou</i> són mesures de la polaritzabilitat dels àcids i les bases, on per <i>polaritzabilitat</i> s'entén la capacitat que el seu núvol de ^densitat electrònica^ sigui deformat per una altra espècie. Cal remarcar que <i>dur</i> i <i>tou</i> són termes relatius, ja que es tracta d'un model comparatiu. Així, quan es diu que un àcid és dur, en realitat el que es vol dir és que és més dur que altres àcids. Aquest model permet predir el signe correcte per al canvi d'entalpia associat a una reacció d'equilibri: <EXPRESSIÓ 11 de QI>, on <i>d</i> significa dur, <i>t</i> significa tou, <sub>a</sub> indica que és un àcid i <sub>b</sub> indica que és una base. Per exemple, <EXPRESSIÓ 12 de QI>. Aquest model també resulta molt útil en geoquímica, ja que permet predir en quina forma es trobaran determinats cations a l'escorça terrestre, ja siguin òxids, sulfurs, etc.
  • ca  teoria d'àcids i bases de Pearson, n f
  • ca  teoria d'àcids i bases durs i tous, n f
  • es  teoría ácido-base de Pearson
  • es  teoría ácido-base duro-blando
  • en  hard-soft acid-base theory
  • en  Pearson's acid-base theory
  • en  HSAB theory sigla

Química analítica, Química inorgànica

Definición
Teoria d'àcids i bases que es fonamenta en l'estabilitat dels ^complexos^ que formen.

Nota

  • A partir de les dades de constants d'equilibri, s'ha observat que els metalls més pesats del bloc <i>p</i> i els últims metalls del bloc <i>d</i> (Cu<sup>+</sup>, Ag<sup>+</sup>, Au<sup>+</sup>, Cd<sup>2+</sup>, Hg<sup>2+</sup>, Pd<sup>2+</sup>, Pt<sup>2+</sup>, coneguts com a <i>ions metàl•lics de classe B</i>) formen complexos més estables amb els àtoms donadors fòsfor, sofre i iode, segons l'ordre d'estabilitats <EXPRESSIÓ 9 de QI>. En canvi, els metalls més lleugers dels blocs <i>s</i> i <i>p</i> i els primers metalls del bloc <i>d</i> (Al<sup>3+</sup>, Co<sup>3+</sup>, Fe<sup>3+</sup>, Ti<sup>4+</sup>, coneguts com a <i>ions metàl•lics de classe A</i>) formen complexos més estables d'acord l'ordre d'àtoms donadors <EXPRESSIÓ 10 de QI>. La proposta de Pearson és que aquests fets empírics es poden generalitzar mitjançant el concepte d'àcid dur, àcid tou, base dura i base tova; pel qual una base dura, com ara els lligands amb nitrogen, oxigen o fluor, es coordina millor amb un àcid dur, com ara Al<sup>3+</sup>, Co<sup>3+</sup> o Fe<sup>3+</sup>, i que una base tova, com ara els lligands amb fòsfor, sofre o iode, es coordina millor amb un àcid tou, com ara Cu<sup>+</sup>, Ag<sup>+</sup>, Au<sup>+</sup>, Cd<sup>2+</sup> o Hg<sup>2+</sup>. A la figura es mostra la divisió que Ahrland, Chatt i Davies van fer de la taula periòdica segons la classe a la qual pertanyen els elements que poden actuar com a àcids. En blau es mostren els elements de la classe A, en vermell els elements de la classe B i en blanc els de caràcter intermedi, de vegades pel fet de poder presentar diferents ^estats d'oxidació^. En aquest context, <i>dur</i> i <i>tou</i> són mesures de la polaritzabilitat dels àcids i les bases, on per <i>polaritzabilitat</i> s'entén la capacitat que el seu núvol de ^densitat electrònica^ sigui deformat per una altra espècie. Cal remarcar que <i>dur</i> i <i>tou</i> són termes relatius, ja que es tracta d'un model comparatiu. Així, quan es diu que un àcid és dur, en realitat el que es vol dir és que és més dur que altres àcids. Aquest model permet predir el signe correcte per al canvi d'entalpia associat a una reacció d'equilibri: <EXPRESSIÓ 11 de QI>, on <i>d</i> significa dur, <i>t</i> significa tou, <sub>a</sub> indica que és un àcid i <sub>b</sub> indica que és una base. Per exemple, <EXPRESSIÓ 12 de QI>. Aquest model també resulta molt útil en geoquímica, ja que permet predir en quina forma es trobaran determinats cations a l'escorça terrestre, ja siguin òxids, sulfurs, etc.