Diccionari de química (històric complet)

ca teorema del virial, n m
es teorema del virial
en virial theorem

Química teòrica

Definición

Teorema segons el qual en un sistema mecanicoquàntic que tingui una energia potencial de la forma V = ax^b es compleix que els valors de la seva energia cinètica mitjana, <obrir angle>T<tancar angle>, i la seva energia potencial mitjana, <obrir angle>V<tancar angle>, estaran relacionats entre si segons 2<obrir angle>T<tancar angle>= b<obrir angle>V<tancar angle>. En el cas particular d'un oscil·lador harmònic, com que b = 2, es compleix que <obrir angle>T<tancar angle> = <obrir angle>V<tancar angle>.

ca teorema variacional, n m
es teorema variacional
en variational theorem

Química teòrica

Definición

Teorema segons el qual el valor esperat de l'energia de qualsevol funció d'ona d'un sistema mecanicoquàntic és sempre superior o igual a l'energia del seu estat fonamental; és a dir, ∫ Φ*ĤΦ dτ ≥ E₀, en què Ĥ és el hamiltonià del sistema, Φ és una funció d'ona arbitrària normalitzada, també anomenada funció de prova, i E₀, l'energia de l'estat fonamental del sistema. El teorema variacional és la base del mètode variacional per calcular de manera aproximada els valors propis i les funcions pròpies del hamiltonià d'un sistema. Vegeu també ^integral variacional^.

ca teoria atòmica de Dalton, n f
es teoría atómica de Dalton
en Dalton's atomic theory

Termes generals

Definición

Teoria que interpreta tot un seguit de fets experimentals i en la qual es fonamenta la química actual. Els seus postulats són: a) La matèria està formada per àtoms indivisibles i l'àtom és la partícula de matèria més petita que en manté la identitat; b) Un element és un tipus de matèria format per una sola classe d'àtoms i tots els àtoms del mateix tipus tenen les mateixes propietats; c) Un compost és un tipus de matèria formada per àtoms de dos o més elements combinats químicament en proporcions fixes de números enters petits, i d) Una reacció química és un procés de redistribució dels àtoms presents en les substàncies que reaccionen entre si, i els àtoms ni es creen, ni es destrueixen ni es transformen per cap reacció química. Aquesta teoria va ser elaborada per John Dalton.

ca teoria cinètica dels gasos, n f
es teoria cinética de los gases
en kinetic gas theory
en kinetic theory of gases

Química teòrica

Definición

Branca de la mecànica estadística clàssica que descriu algunes propietats dels gasos ideals a partir del comportament cinètic de les partícules que els constitueixen. Segons aquesta teoria, un gas ideal està format per unes partícules sense estructura interna, amb una massa m i un radi d, que es mouen aleatòriament dins del volum que el conté i que només interaccionen mitjançant col·lisions totalment elàstiques quan la distància entre dos centres és menor que d. L'energia total del gas és només l'energia cinètica de les seves partícules. Malgrat la seva simplicitat, la teoria cinètica dels gasos constitueix una bona aproximació quan s'estudien propietats com la pressió i la difusió. Així, aquesta teoria condueix a l'expressió següent per a la pressió, p, d'un gas contingut en un volum V: <expressió 123>, en què N és el nombre de partícules i <obrir angle>v²<obrir angle>, el valor mig del quadrat de les velocitats de les partícules. També permet deduir la distribució de velocitats moleculars, i magnituds com la freqüència de col·lisions entre partícules i el recorregut lliure mitjà. Formulada inicialment per Daniel Bernouilli, l'any 1738, i John Waterston, el 1845, la teoria cinètica dels gasos fou definitivament desenvolupada per Joule, Clausius, Maxwell i Boltzmann en el període 1848-1898. Vegeu també ^col·lisió elàstica^ i ^distribució de velocitats de Maxwell^.

ca teoria corpuscular, n f
es teoría corpuscular
en corpuscular theory

Química teòrica

Definición

Teoria que explica la natura de la llum suposant-la formada per corpuscles. El primer enunciat científic fou formulat per Newton, influït per l'antiga teoria de Demòcrit, segons la qual les fonts lluminoses i els objectes visibles emeten corrents de partícules. Newton afirmà que una font lluminosa emet corpuscles materials, elàstics i sotmesos a les lleis generals de la mecànica clàssica. A la teoria corpuscular s'oposà la teoria ondulatòria de Huygens, segons la qual la llum és produïda per la propagació d'ones a través de l'èter. Aquesta nova teoria s'imposà a la teoria corpuscular quan els experiments de difracció i interferència de T. Young i A. Fresnel l'evidenciaren. En certa manera la mecànica quàntica ha recuperat algunes de les idees de la hipòtesi corpuscular. Vegeu també ^dualitat ona-partícula^.

ca teoria d'àcids i bases de Brønsted, n m
ca teoria d'àcids i bases de Brønsted i Lowry, n m
es teoría ácido-base de Brønsted
es teoría ácido-base de Brønsted-Lowry
en Brønsted-Lowry acid-base theory
sbl Brønsted acid-base theory