Back to top
ona expansiva ona expansiva

Teoria del foc

  • ca  ona expansiva, n f
  • ca  ona explosiva, n f sin. compl.
  • es  onda de expansión
  • es  onda de explosión
  • es  onda explosiva

Teoria del foc

Definición
Ona amb què es propaga una detonació en una massa gasosa.
ona explosiva ona explosiva

Teoria del foc

  • ca  ona expansiva, n f
  • ca  ona explosiva, n f sin. compl.
  • es  onda de expansión
  • es  onda de explosión
  • es  onda explosiva

Teoria del foc

Definición
Ona amb què es propaga una detonació en una massa gasosa.
ona radioelèctrica ona radioelèctrica

Radiotransmissions

  • ca  ona radioelèctrica, n f
  • es  onda radioeléctrica

Radiotransmissions

Definición
Ona electromagnètica emprada en les radiotransmissions.
ona retrògrada ona retrògrada

Teoria del foc

  • ca  ona retrògrada, n f
  • es  onda retrógrada

Teoria del foc

Definición
Ona de xoc simultània a l'ona de detonació que, en produir-se l'explosió d'un gas detonant, es propaga, en sentit contrari a l'ona expansiva, pel si dels gasos ja cremats, els quals torna, eventualment, luminescents en provocar-hi una nova reacció química.
operador | operadora operador | operadora

Personal

  • ca  operador | operadora, n m, f
  • es  operador

Personal

Definición
Persona que fa d'enllaç, des del control central i sota el comandament del cap de guàrdia, entre un sinistre i el parc.
orellera orellera

Material operatiu

  • ca  orellera, n f
  • es  orejera

Material operatiu

Definición
Cadascuna de les dues peces unides per una banda elàstica de plàstic o metall que protegeixen les orelles del soroll.
oxidació reducció oxidació reducció

Teoria del foc

  • ca  oxidoreducció, n f
  • ca  oxidació reducció, n f sin. compl.
  • ca  redox, n f sin. compl.
  • es  oxidación-reducción
  • es  redox

Teoria del foc

Definición
Procés químic en què existeix transferència d'electrons entre els reactius.
  • ca  agent oxidant, n m
  • ca  oxidant, n m sin. compl.
  • es  agente oxidante
  • es  oxidante

Teoria del foc

Definición
Espècie que en una reacció d'oxidoreducció guanya electrons reduint-se.

Nota

  • L'oxigen és l'agent oxidant que normalment intervé en les combustions. N'hi pot haver d'altres, com ara l'alumini i el magnesi, que poden cremar en una atmosfera de nitrogen pur; i un altre, com ara la pols de zirconi, que pot inflamar-se en una atmosfera de diòxid de carboni.
oxidoreducció oxidoreducció

Teoria del foc

  • ca  oxidoreducció, n f
  • ca  oxidació reducció, n f sin. compl.
  • ca  redox, n f sin. compl.
  • es  oxidación-reducción
  • es  redox

Teoria del foc

Definición
Procés químic en què existeix transferència d'electrons entre els reactius.