Back to top
  • ca  sufocació, n f
  • ca  ofegament, n m sin. compl.
  • es  sofocación

Teoria del foc

Definición
Neutralització del procés de combustió per modificació de la proporció de comburent en la concentració de combustible fins a una relació fora dels límits de concentració en què pot mantenir-se la combustió.

Nota

  • La sufocació s'assoleix normalment per la supressió o la disminució del comburent.
  • ca  ofegament, n m
  • es  ahogamiento

Sinistres

Definición
Acció d'ofegar-se.
  • ca  sufocar, v tr
  • ca  ofegar, v tr sin. compl.
  • es  ahogar
  • es  sofocar

Teoria del foc

Definición
Extingir per sufocació.
  • ca  ofegar-se, v intr pron
  • es  ahogarse

Sinistres

Definición
Asfixiar-se per immersió.
oficial | oficiala oficial | oficiala

Personal

  • ca  oficial | oficiala, n m, f
  • es  oficial

Personal

Definición
Membre de l'escala tècnica d'un cos de bombers, inferior jeràrquicament al sotsinspector i superior al sergent.

Nota

  • Vegeu també la nota del terme escala.
ona de combustió ona de combustió

Teoria del foc

  • ca  ona de combustió, n f
  • es  onda de combustión

Teoria del foc

Definición
Ona frontal de reacció que es propaga a través d'una mescla combustible i que deixa al seu darrere els productes de la combustió en equilibri químic.
ona de deflagració ona de deflagració

Teoria del foc

  • ca  ona de deflagració, n f
  • es  onda de deflagración

Teoria del foc

Definición
Ona de combustió que propaga la reacció a velocitat subsònica com a conseqüència de la conducció de calor i de la difusió de radicals des de la zona calenta de la flama.
ona de detonació ona de detonació

Teoria del foc

  • ca  ona de detonació, n f
  • es  onda de detonación

Teoria del foc

Definición
Ona de combustió ràpida que es propaga a velocitat supersònica, formada per una ona de xoc que escalfa i comprimeix la mescla reactiva i una zona de reacció.
ona de xoc ona de xoc

Teoria del foc

  • ca  ona de xoc, n f
  • es  onda de choque

Teoria del foc

Definición
Ona d'un fluid en la qual es propaga una compressió totalment desenvolupada i de gran amplitud, a través de la qual la densitat, la pressió i la velocitat de la partícula canvien dràsticament.
ona electromagnètica ona electromagnètica

Radiotransmissions

  • ca  ona electromagnètica, n f
  • es  onda electromagnética

Radiotransmissions

Definición
Forma que adopta l'energia electromagnètica en la seva propagació.