Back to top
Vuelva a la lista de diccionarios online

Terminologia de l'ictus i les lesions medul·lars i cerebrals traumàtiques

Presentación
calcificació calcificació

Anatomia patològica

  • ca  calcificació, n f
  • es  calcificación, n f
  • fr  calcification, n f
  • en  calcificacion, n

Anatomia patològica

Definición
Dipòsit patològic de sals de calci i, en menor mesura, d'altres sals minerals als teixits.
cardiopatia embolígena cardiopatia embolígena

Angiologia, Cardiologia, Neurologia

  • ca  cardiopatia embolígena, n f
  • es  cardiopatia embolígena, n f
  • fr  cardiopathie emboligène, n f
  • en  emboligenous heart disease, n

Angiologia, Cardiologia, Neurologia

Definición
Cardiopatia en què es generen trombes que es desplacen a través del corrent sanguini cap al cervell, on poden produir oclusió arterial.

La cardiopatia embolígena és una causa d'ictus cerebral.
cartílag intervertebral cartílag intervertebral

Anatomia > Òrgans i sistemes

  • ca  disc intervertebral, n m
  • ca  cartílag intervertebral, n m sin. compl.
  • ca  fibrocartílag intervertebral, n m sin. compl.
  • es  cartílago intervertebral, n m
  • es  disco intervertebral, n m
  • es  fibrocartílago intervertebral, n m
  • fr  disque intervertébral, n m
  • en  intervertebral disk, n

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definición
Cartílag fibrós anular situat entre dues vèrtebres que té la funció d'amortir la càrrega de la columna vertebral i facilitar la flexibilitat per permetre el moviment.

Els discs intervertebrals consten de dues parts, el nucli polpós i l'anell fibrós, separats del cos vertebral per dues fines làmines de cartílag hialí.

Entre les vèrtebres atles i axis, i entre les vèrtebres sacres i coccigeals no hi ha disc intervertebral.
cerebel cerebel

Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia

  • ca  cerebel, n m
  • es  cerebelo, n m
  • fr  cervelet, n m
  • en  cerebellum, n

Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia

Definición
Porció de l'encèfal situada a la fossa posterior del crani que cobreix la cara dorsal de la protuberància i del bulb raquidi, que participa en el control, la planificació i la correcció de l'activitat motora voluntària.

El cerebel està constituït pel vermis, al voltant del qual se situen simètricament els dos hemisferis cerebel·losos. Algunes línies de recerca actuals vinculen la implicació del cerebel en funcions complexes relacionades amb activitats cognitives.

Nota

  • La denominació cerebel prové del llatí cerebellum, diminutiu de cerebrum 'cervell'.
cervell cervell

Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia, Salut mental

  • ca  cervell, n m
  • es  cerebro, n m
  • fr  cerveau, n m
  • en  brain, n

Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia, Salut mental

Definición
Part del sistema nerviós central que es troba dins del crani i que constitueix l'òrgan més gran relacionat amb l'activitat mental.

Nota

  • La denominació cervell prové del llatí cerebrum.
CI CI

Angiologia, Medicina preventiva, epidemiologia i salut pública, Neurologia

  • ca  Codi Ictus, n m
  • ca  CI, n m sigla
  • es  Código Ictus, n m
  • es  CI, n m sigla
  • fr  Code AVC, n m
  • fr  Code Ictus, n m
  • en  Stroke Code, n
  • en  SC, n sigla

Angiologia, Medicina preventiva, epidemiologia i salut pública, Neurologia

Definición
Sistema que permet la identificació ràpida, la notificació i el trasllat dels pacients amb ictus cerebrals als serveis d'urgències adequats en el mínim temps.

L'objectiu principal del Codi Ictus és que es doni al pacient l'atenció adequada amb la major celeritat possible per a evitar la progressió de la malaltia i minimitzar-ne les seqüeles.

A Catalunya el Codi Ictus s'organitza a partir de la xarxa d'hospitals comarcals, dels hospitals de referència i del Sistema d'Emergències Mèdiques.
còccix còccix

Anatomia > Òrgans i sistemes

  • ca  còccix, n m
  • ca  vèrtebra coccígia, n f sin. compl.
  • es  cóccix, n m
  • es  vértebra coccígea, n f
  • fr  coccyx, n m
  • en  coccygeal vertebra, n
  • en  coccyx, n

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definición
Os petit articulat amb el sacre que constitueix l'extremitat caudal de la columna vertebral.

El còccix s'articula amb el sacre per la base.

Nota

  • La denominació còccix prové del grec kókkyx 'cucut'.
Codi Ictus Codi Ictus

Angiologia, Medicina preventiva, epidemiologia i salut pública, Neurologia

  • ca  Codi Ictus, n m
  • ca  CI, n m sigla
  • es  Código Ictus, n m
  • es  CI, n m sigla
  • fr  Code AVC, n m
  • fr  Code Ictus, n m
  • en  Stroke Code, n
  • en  SC, n sigla

Angiologia, Medicina preventiva, epidemiologia i salut pública, Neurologia

Definición
Sistema que permet la identificació ràpida, la notificació i el trasllat dels pacients amb ictus cerebrals als serveis d'urgències adequats en el mínim temps.

L'objectiu principal del Codi Ictus és que es doni al pacient l'atenció adequada amb la major celeritat possible per a evitar la progressió de la malaltia i minimitzar-ne les seqüeles.

A Catalunya el Codi Ictus s'organitza a partir de la xarxa d'hospitals comarcals, dels hospitals de referència i del Sistema d'Emergències Mèdiques.
columna vertebral columna vertebral

Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia

  • ca  columna vertebral, n f
  • ca  raquis, n m sin. compl.
  • es  columna vertebral, n f
  • es  raquis, n m
  • fr  colonne vertébrale, n f
  • fr  rachis, n m
  • en  rachis, n
  • en  spine, n
  • en  vertebral column, n

Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia

Definición
Conjunt de vèrtebres que formen una columna articulada des del crani fins al còccix, que serveix de protecció de la medul·la espinal i del punt de subjecció de la major part de les vísceres.

La columna vertebral es subdivideix en columna cervical, columna dorsal o toràcica, columna lumbar i columna sacrococcigeal.

Nota

  • La denominació raquis prové del grec rháchis 'espina dorsal'.
coma coma

Anestesiologia. Tractament del dolor i medicines pal·liatives. Ressuscitació, Neurologia

  • ca  coma, n m
  • es  coma, n m
  • fr  coma, n m
  • en  coma, n

Anestesiologia. Tractament del dolor i medicines pal·liatives. Ressuscitació, Neurologia

Definición
Quadre clínic caracteritzat per la pèrdua de la consciència, de la motilitat voluntària i de la sensibilitat, amb conservació de les funcions vegetatives vitals.

El coma habitualment és transitori però una de les evolucions possibles és l'estat de vigília sense resposta.

Nota

  • La denominació coma prové del grec koma 'son profund'.