commoció cerebral
commoció cerebral
Neurologia, Traumatologia i ortopèdia
- ca commoció cerebral, n f
- es conmoción cerebral, n f
- fr commotion cérébrale, n f
- en brain concussion, n
- en cerebral concussion, n
- en concussion of the brain, n
Neurologia, Traumatologia i ortopèdia
Definición
Interrupció brusca del funcionament normal del cervell ocasionada per un traumatisme, generalment cranioencefàlic.
La commoció cerebral és la més lleu de les lesions cerebrals i és temporal.
La commoció cerebral és la més lleu de les lesions cerebrals i és temporal.
commoció medul·lar
commoció medul·lar
Neurologia, Traumatologia i ortopèdia
- ca commoció medul·lar, n f
- es conmoción medular, n f
- fr commotion médullaire, n f
- en spinal concussion, n
Neurologia, Traumatologia i ortopèdia
Definición
Alteració sobtada de la sensibilitat i de la motilitat ocasionada per un traumatisme a la medul·la espinal.
comorbiditat
comorbiditat
Medicina preventiva, epidemiologia i salut pública
- ca comorbiditat, n f
- es comorbilidad, n f
- es morbilidad asociada, n f
- fr comorbidité, n f
- en co-morbidity, n
- en comorbidity, n
Medicina preventiva, epidemiologia i salut pública
Definición
Coincidència en una persona d'un o més problemes de salut crònics addicionals a un altre problema de salut, sovint també crònic, que es considera principal o que és l'objecte d'estudi.
con medul·lar
con medul·lar
Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia
- ca con terminal, n m
- ca con medul·lar, n m sin. compl.
- es cono medular, n m
- es cono terminal, n m
- fr cône médullaire, n m
- fr cône terminal, n m
- en medullary cone, n
- en terminal cone, n
Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia
Definición
Porció terminal de la medul·la espinal, el vèrtex de la qual arriba aproximadament fins al nivell de la segona vèrtebra lumbar, que es prolonga amb una estructura molt prima i rudimentària fins al fons del sac raquidi.
con terminal
con terminal
Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia
- ca con terminal, n m
- ca con medul·lar, n m sin. compl.
- es cono medular, n m
- es cono terminal, n m
- fr cône médullaire, n m
- fr cône terminal, n m
- en medullary cone, n
- en terminal cone, n
Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia
Definición
Porció terminal de la medul·la espinal, el vèrtex de la qual arriba aproximadament fins al nivell de la segona vèrtebra lumbar, que es prolonga amb una estructura molt prima i rudimentària fins al fons del sac raquidi.
constant biològica
constant biològica
Ciències de la salut > Conceptes troncals
- ca constant biològica, n f
- ca constant vital, n f sin. compl.
- es constante biológica, n f
- es constante vital, n f
- fr constante biologique, n f
- en vital sign, n
Ciències de la salut > Conceptes troncals
Definición
Valor, considerat estadísticament normal, d'una dosificació o d'una mesura que permet d'apreciar el funcionament d'un òrgan, d'un aparell o d'un organisme.
El pols, la tensió arterial, la respiració i la temperatura són constants biològiques.
El pols, la tensió arterial, la respiració i la temperatura són constants biològiques.
constant vital
constant vital
Ciències de la salut > Conceptes troncals
- ca constant biològica, n f
- ca constant vital, n f sin. compl.
- es constante biológica, n f
- es constante vital, n f
- fr constante biologique, n f
- en vital sign, n
Ciències de la salut > Conceptes troncals
Definición
Valor, considerat estadísticament normal, d'una dosificació o d'una mesura que permet d'apreciar el funcionament d'un òrgan, d'un aparell o d'un organisme.
El pols, la tensió arterial, la respiració i la temperatura són constants biològiques.
El pols, la tensió arterial, la respiració i la temperatura són constants biològiques.
contusió
contusió
Traumatologia i ortopèdia
- ca contusió, n f
- es contusión, n f
- fr contusion, n f
- en contusion, n
Traumatologia i ortopèdia
Definición
Lesió traumàtica que un xoc, un cop o una pressió produeix en els teixits vius de l'organisme sense haver-hi ruptura de pell.
Es distingeixen diferents graus de contusió, la contusió de primer grau, amb aparició d'equimosi, la contusió de segon grau, amb hematoma de ràpid creixement, i la contusió de tercer grau, quan, a més hi ha atrició de les parts toves i de la pell.
Es distingeixen diferents graus de contusió, la contusió de primer grau, amb aparició d'equimosi, la contusió de segon grau, amb hematoma de ràpid creixement, i la contusió de tercer grau, quan, a més hi ha atrició de les parts toves i de la pell.
contusió medul·lar
contusió medul·lar
Neurologia, Traumatologia i ortopèdia
- ca contusió medul·lar, n f
- es contusión medular, n f
- fr contusion médullaire, n f
- en spinal cord contusion, n
Neurologia, Traumatologia i ortopèdia
Definición
Contusió produïda al cordó medul·lar com a conseqüència d'un traumatisme que pot provocar edema, hemorràgia o desestructuració del teixit nerviós.
L'alteració del funcionament de la medul.la espinal produeix paràlisi de la mobilitat voluntària i absència de sensibilitat per sota del nivell de lesió. A més, també apareixen alteracions del funcionalment dels esfínters, trastorns en la sexualitat i la fertilitat i alteracions en el sistema vegetatiu.
L'alteració del funcionament de la medul.la espinal produeix paràlisi de la mobilitat voluntària i absència de sensibilitat per sota del nivell de lesió. A més, també apareixen alteracions del funcionalment dels esfínters, trastorns en la sexualitat i la fertilitat i alteracions en el sistema vegetatiu.
convulsió
convulsió
Neurologia, Salut mental > Psiquiatria
- ca convulsió, n f
- es convulsión, n f
- fr convulsion, n f
- en convulsion, n
Neurologia, Salut mental > Psiquiatria
Definición
Contracció violenta, involuntària i patològica dels músculs esquelètics que determina moviments irregulars localitzats en un o en diversos grups musculars o bé generalitzats per tot el cos.
La convulsió acostuma a ser l'expressió clínica d'una descàrrega neurònica hipersincrònica.
La convulsió acostuma a ser l'expressió clínica d'una descàrrega neurònica hipersincrònica.
Nota
- La denominació convulsió prové del llatí convulsio.
