biestable
biestable
Tecnologia electrònica
- ca biestable, adj
- es biestable
- en bistable
Tecnologia electrònica
Definición
Dit del mecanisme amb només dos estats possibles i que pot actualitzar i emmagatzemar el valor d'un bit.
binari -ària
binari -ària
Tecnologia electrònica
- ca binari -ària, adj
- es binario
- en binary
Tecnologia electrònica
Definición
Dit del sistema de numeració de base dos, que utilitza dos símbols o dígits diferents per a representar les informacions.
binaural
binaural
Tractament de la informació
- ca binaural, adj
- es binaural
- en binaural
Tractament de la informació
Definición
Dit de l'audició de sons mitjançant les dues orelles, en les fases d'excitació i sensació.
bipolar
bipolar
Tecnologia electrònica
- ca bipolar, adj
- es bipolar
- en bipolar
Tecnologia electrònica
Definición
1. Dit del commutador, interruptor, etc., que actua sobre dos pols o dues fases de corrent. 2. Dit del dispositiu semiconductor en què el corrent és transportat per portadores de les dues polaritats, electrons i forats, com ara el díode de ^junció PN^ o els transistors bipolars.
biport
biport
Tecnologia de comunicació
- ca biport, n m
- ca quadripol, n m sin. compl.
- es bipuerto
- es cuadripolo
- en biport
Tecnologia de comunicació
Definición
Xarxa elèctrica de dos ports, habitualment un d'entrada i un altre de sortida. Un biport és actiu si conté algun ^component actiu^, com ara un transistor; i és passiu si no conté cap element actiu, com per exemple un filtre.
birefringència
birefringència
Tecnologia de comunicació
- ca birefringència, n f
- es birrefringencia
- en birefringence
Tecnologia de comunicació
Definición
1. Fenomen de doble ^refracció^ de la llum que travessa un medi anisòtrop. 2. Diferència entre els índexs de refracció que caracteritzen els medis anisòtrops més comuns.
bit
bit
Tecnologia electrònica
- ca bit, n m
- es bit
- en bit
Tecnologia electrònica
Definición
1. Dígit utilitzat en el sistema de numeració binari, representat generalment pels símbols 0 i 1. 2. Unitat de mesura de la longitud de les paraules amb què pot operar un sistema digital. Per exemple, 110101 és una paraula de sis bits. 3. Unitat de mesura de la capacitat d'una ^memòria^. Generalment es fan servir múltiples, com el kilobit, que equival a 210 = 1.024 bits, o el megabit, que equival a 220 = 1.024 Kbits. 4. Unitat de mesura de la informació, equivalent a la quantitat d'informació que aporta fer un experiment que a priori només té dos resultats igualment probables.
Nota
- Bit és un acrònim que correspon a la denominació anglesa binary digit ('dígit binari').
bit de paritat
bit de paritat
Tecnologia electrònica
- ca bit de paritat, n m
- es bit de paridad
- en parity bit
Tecnologia electrònica
Definición
Bit afegit a una paraula de codi binari que fa sempre parell o sempre senar el nombre total d'1. S'utilitza per a detectar un error en algun dels bits que la constitueixen.
bit de signe
bit de signe
Tecnologia electrònica
- ca bit de signe, n m
- es bit de signo
- en sign bit
Tecnologia electrònica
Definición
Bit que defineix el signe matemàtic d'una quantitat expressada mitjançant un codi binari.
bit per píxel
bit per píxel
Tractament de la informació
- ca bit per píxel, n m
- es bit por píxel
- en bit per pixel
- sbl bpp
Tractament de la informació
Definición
Unitat de mesura del grau de quantificació d'una imatge que especifica el nombre de bits emprats per a representar cadascun dels nivells de gris o de color dels píxels de la imatge.