Vuelva a la lista de diccionarios online

Química física (treball)

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  magnitud reduïda, n f
  • es  magnitud reducida, n f
  • en  reduced quantity, n

Química física

Definición
Variable d'estat relativa al seu valor en el punt crític.

Nota

  • Les magnituds reduïdes més emprades són la temperatura reduïda, $T_r = \frac{T}{T_c}$, en què Tc és la temperatura crítica; la pressió reduïda, $p_r = \frac{p}{p_c}$, en què pc és la pressió crítica, i el volum molar reduït, $V_{m,r} = \frac{V_m}{ V_{m,c}}$, en què Vm,c és el volum molar crític.
  • ca  magnitud termodinàmica, n f
  • es  magnitud termodinámica, n f
  • en  thermodynamic quantity, n

Química física

Definición
Magnitud macroscòpica associada a una propietat observable o mesurable experimentalment que s'escull per a descriure l'estat termodinàmic d'un sistema.

Nota

  • Per exemple, són magnituds termodinàmiques les variables d'estat.

    Les magnituds termodinàmiques mecàniques (com ara el volum, la pressió i l'energia) es poden definir de manera microscòpica, a diferència de les magnituds termodinàmiques tèrmiques (com la temperatura, l'entropia, l'energia de Gibbs i el potencial químic).
  • ca  manganès, n m
  • es  manganeso, n m
  • en  manganese, n
  • sbl  Mn

Química inorgànica

Definición
Element del grup 7, del període 4 i del bloc d de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 25 i massa atòmica 54,9380.

Nota

  • Es coneixen fins a vint-i-quatre isòtops del manganès, dels quals només un és estable (55Mn).

    El manganès es presenta com un metall de color gris, feblement rogenc, trencadís i més dur que el ferro, amb un punt de fusió de 1.244 ºC i un punt d'ebullició de 2.060 ºC.

    Es troba principalment en la natura en forma d'òxids, com la braunita, la hausmannita, la manganita i la pirolusita; de sulfurs, com la blenda de manganès, i de carbonats, com la rodocrosita. També es troba en grans quantitats als fons oceànics en forma de nòduls polimetàl·lics manganífers.

    S'obté a partir dels seus minerals, amb els quals s'obté l'òxid doble de manganès (Mn3O4), que, tractat a alta temperatura amb un metall fortament reductor, es transforma en manganès metàl·lic. En el mètode Goldschmidt, el metall emprat és l'alumini, segons 3 Mn3O4 + 8 Al → 9 Mn + 4 Al2O3. Un altre procediment és el de la reducció electrolítica, que s'efectua a partir d'una solució de sulfat de manganès(II), i amb la qual s'obté un manganès del 99,9 % de puresa.

    Té un comportament semblant al ferro, si bé és menys reactiu a temperatures normals, i descompon l'aigua lentament en fred. És atacat per àcids diluïts amb formació de sals manganoses i despreniment d'hidrogen. Alguns metalls, com l'alumini, el magnesi i el zinc, el desplacen de les seves sals.

    Presenta principalment els estats d'oxidació +2, +3, +4, +5, +6 i +7.

    Es fa servir en la fabricació d'acer. Els acers amb elevat contingut en manganès són austenítics a temperatura ambient, es caracteritzen per l'elevada duresa i són usats en la fabricació de caixes de seguretat i màquines trituradores. Els seus compostos s'utilitzen en la indústria del vidre i la porcellana per a l'obtenció de color. Els compostos de manganès(VII) tenen força ús com a agents oxidants.
  • ca  màquina de Carnot, n f
  • es  máquina de Carnot, n f
  • en  Carnot engine, n
  • en  Carnot heat engine, n

Química física

Definición
Màquina tèrmica hipotètica que treballa de manera reversible entre dos focus calorífics mantinguts a temperatura constant.

Nota

  • La màquina de Carnot utilitza com a sistema un gas ideal que recorre un cicle de Carnot.

    Com que treballa de manera reversible, la màquina de Carnot compleix el teorema de Carnot, per tant, el seu rendiment és màxim i només depèn de les temperatures dels dos focus calorífics.
  • ca  màquina de vapor, n f
  • es  máquina de vapor, n f
  • en  steam engine, n

Química física

Definición
Màquina tèrmica que utilitza el vapor d'aigua com a substància de treball i transforma una part de l'energia interna del vapor en energia mecànica.
  • ca  màquina frigorífica, n f
  • es  máquina frigorífica, n f
  • en  refrigerating machine, n

Química física

Definición
Màquina que treballa realitzant un cicle de manera que el resultat net del procés termodinàmic és el traspàs de calor des d'un focus fred a un de calent mitjançant l'aportació de treball.

Nota

  • De fet, una màquina frigorífica és simplement una màquina tèrmica que funciona de manera invertida.

    Segons l'enunciat de Clausius del segon principi de la termodinàmica, no es pot transferir calor d'un cos fred a un cos calent sense realitzar treball. Això significa que no es pot tenir una màquina frigorífica amb eficiència infinita.

    La màquina frigorífica que treballa de manera reversible és la que dona l'eficiència màxima i només depèn de les temperatures del focus fred i el focus calent, i no del tipus de màquina frigorífica que realitza el cicle.

    Per exemple, és una màquina frigorífica una nevera.
  • ca  màquina tèrmica, n f
  • es  máquina térmica, n f
  • en  heat engine, n

Química física

Definición
Màquina que treballa realitzant un cicle de manera que el resultat net del procés termodinàmic és l'absorció de calor i la realització de treball.

Nota

  • Segons el segon principi de la termodinàmica, cap màquina tèrmica no pot convertit íntegrament la calor absorbida en treball i sempre ha de cedir una part de la calor absorbida d'un focus a un altre, de manera que aquesta energia absorbida en forma de calor no es pot transformar en treball. En conseqüència, el rendiment d'una màquina tèrmica sempre serà inferior a la unitat.

    Els exemples més usuals de màquina tèrmica són una màquina de vapor i un motor d'explosió. Són màquines que treballen de manera irreversible, per la qual cosa sempre tenen un rendiment inferior a 1. Només una màquina tèrmica que treballés de manera reversible obtindria el rendiment màxim, que només depèn de les temperatures dels focus calent i fred i no del tipus de màquina que realitza el cicle.

    També és un exemple de màquina tèrmica reversible una màquina de Carnot.

    Vegeu també exergia.
Imagen de un resultado de un térmio del cercaterm
  • ca  biomarcador, n m
  • ca  marcador biològic, n m sin. compl.
  • es  biomarcador, n m
  • es  marcador biológico, n m
  • en  biomarker, n

Química orgànica

Definición
Compost d'origen natural, propi d'algunes espècies vegetals o animals, soluble en dissolvents orgànics i que roman químicament inalterable durant el procés de degradació de la matèria originària.

Nota

  • Els organismes d'origen d'un biomarcador poden correspondre a plantes superiors, fitoplàncton i zooplàncton, animales o bacteris. És possible que l'estructura química d'un biomarcador es modifiqui parcialment en el transcurs dels processos biològics i geològics que se succeeixen en la maduració de la matèria orgànica, però aquests canvis són poc significatius i no afecten l'estudi d'aquest procés. Per exemple, els alcans de 23 a 33 àtoms de carboni, predominantment de nombre de carbonis senar, són biomarcadors que indiquen la contribució de plantes ceroses (vegeu la imatge). Aquestes ceres són èsters d'àcids grassos i alcohols de cadena saturada que, per reducció enzimàtica, originen els àcids grassos i alcohols respectius.

    Té un interès especial la utilització de biomarcadors per a l'estudi del petroli, del carbó i del gas natural.
  • ca  mecanisme d'Eley-Rideal, n m
  • es  mecanismo de Eley-Rideal, n m
  • en  Eley-Rideal mechanism, n

Química física

Definición
Mecanisme de reacció que descriu el comportament d'algunes de les reaccions que tenen lloc sobre superfícies en el camp de la catàlisi heterogènia.

Nota

  • Les reaccions catalítiques del tipus A(g) + B(g) → P(g) que segueixen el mecanisme d'Eley-Rideal consten de diferents etapes: una d'adsorció del reactiu A sobre la superfície S on té lloc la reacció, A(g) + S → Aads; la reacció entre el reactiu A adsorbit i el reactiu B sense adsorbir per a donar P, Aads + B → Pads, i la desorció del producte de reacció P de la superfície S, Pads → P(g) + S.

    El mecanisme d'Eley-Rideal no es pot aplicar a reaccions unimoleculars.

    Per a trobar l'equació de velocitat del mecanisme d'Eley-Rideal, se sol postular que l'etapa de la reacció és l'etapa determinant de la velocitat i que les altres estan en equilibri químic.
  • ca  mecanisme de Langmuir-Hinshelwood, n m
  • es  mecanismo de Langmuir-Hinshelwood, n m
  • en  Langmuir-Hinshelwood mechanism, n

Química física

Definición
Mecanisme de reacció que segueixen algunes de les reaccions sobre superfícies en el camp de la catàlisi heterogènia.

Nota

  • Per a reaccions catalítiques de la forma A(g) → P(g), el mecanisme de Langmuir-Hinshelwood indica que la reacció té lloc en tres etapes: l'adsorció de l'espècie A sobre la superfície S on té lloc la reacció, A(g) + S → Aads; la transformació de l'espècie A en P sobre la superfície del catalitzador, Aads → Pads, i la desorció del producte de reacció P de la superfície S, Pads → P(g) + S.

    Per a trobar l'equació de velocitat d'aquest mecanisme, se sol postular que l'etapa de transformació és l'etapa determinant de la velocitat i que les altres estan en equilibri químic.

    D'altra banda, per a reaccions catalitzades del tipus A(g) + B(g) → P(g), el mecanisme de Langmuir-Hinshelwood consta de quatre etapes: l'adsorció de l'espècie A sobre la superfície on té lloc la reacció, A(g) + S → Aads; l'adsorció de l'espècie B sobre la superfície on té lloc la reacció, B(g) + S → Bads; la reacció entre A i B sobre la superfície per a donar P; Aads + Bads → Pads, i la desorció del producte de reacció P de la superfície, Pads → P(g) + S.

    Per a trobar l'equació de velocitat d'aquest mecanisme, se sol postular que l'etapa de la reacció és l'etapa determinant de la velocitat i que les altres estan en equilibri químic.