Vuelva a la lista de diccionarios online

Química física (treball)

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  mercapto-, pfx
  • es  mercapto-, pfx
  • en  mercapto-, pfx

Química orgànica

Definición
Forma prefixada que es fa servir per a designar un grup tiol quan no és el grup funcional principal d'un compost.

Nota

  • Per exemple, àcid mercaptobenzoic (HSC6H6COOH).
  • ca  mercuri, n m
  • es  mercurio, n m
  • en  mercury, n
  • sbl  Hg

Química inorgànica

Definición
Element del grup 12, del període 6 i del bloc d de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 80 i massa atòmica 200,592.

Nota

  • Es coneixen fins a trenta-cinc isòtops del mercuri, dels quals set són estables (196Hg, 198Hg, 199Hg, 200Hg, 201Hg, 202Hg i 204Hg).

    El mercuri es coneix des de l'antiguitat. Es presenta com un líquid de color blanc argentat, brillant, amb un punt de fusió de -39 ºC i un punt d'ebullició de 357 ºC. A temperatura ambient es presenta en forma de gotes que no mullen. De lluïssor metàl·lica, té una densitat molt alta, de 13,6 g/cm3 i una exfoliació i una fractura nul·les. Cristal·litza en el sistema romboèdric.

    No és un element gaire abundant i està molt disseminat. Es troba en estat natiu, si bé això és rar. El seu mineral més comú és el cinabri, que és el sulfur de mercuri. Els jaciments més importants de mercuri es troben a Idrija (Eslovènia), Almadén (Espanya) i Monte Amiata (Itàlia).

    S'obté per torrefacció del sulfur amb aire, la qual cosa dona directament mercuri metàl·lic.

    Químicament és un agent reductor potent; per exemple, redueix l'àcid sulfúric concentrat i calent. La característica més important del mercuri elemental és que pot dissoldre altres metalls i formar amalgames, de les quals les més importants són l'amalgama de sodi i l'amalgama de potassi, que són molt reductores.

    S'utilitza en la preparació d'explosius, en electrotècnia, per al funcionament de rectificadors de corrent elèctric i en l'elaboració de pintures per a vaixells. El seu consum principal és en les cel·les de mercuri per a l'electròlisi de la salmorra. A petita escala té molt ús en termòmetres, baròmetres i diferents tipus de mesuradors. Els seus compostos tenen una àmplia utilització com a germicides i fungicides.

    Presenta els estats d'oxidació +1 i +2.

    Tant el mercuri com els seus compostos són, en general, altament tòxics.
  • ca  mescla, n f
  • es  mezcla, n f
  • en  mixture, n

Química física

Definición
Sistema termodinàmic homogeni i multicomponent l'estat fàsic del qual coincideix amb el dels components purs i en el qual els components poden estar en qualsevol proporció.

Nota

  • Convé distingir una mescla d'una solució, l'estat fàsic de la qual coincideix amb el del component majoritari i en la qual els components no poden estar en qualsevol proporció.
  • ca  azeòtrop, n m
  • ca  mescla azeotròpica, n f sin. compl.
  • es  azeótropo, n m
  • es  mezcla azeotrópica, n f
  • en  azeotrope, n
  • en  azeotropic mixture, n

Química física

Definición
Mescla de dos o més components volàtils en què la composició de la fase líquida és la mateixa que la de la fase de vapor, per la qual cosa el seu comportament sembla el d'un líquid pur i no es pot separar per destil·lació fraccionada.

Nota

  • Habitualment, en un diagrama de fases binari, l'azeòtrop és representat per un punt singular que apareix en l'equilibri líquid-vapor de mescles binàries que tenen desviacions importants del comportament ideal donat per la llei de Raoult. En diagrames de fases a pressió constant, les mescles que presenten desviacions positives de la llei de Raoult presenten un mínim, de manera que la composició de l'azeòtrop és la que té la temperatura d'ebullició més baixa i es comporta com si es tractés d'un compost pur, és a dir, la temperatura d'ebullició no varia mentre es produeix el canvi de fase de la totalitat de la mescla, bé de líquid a vapor, bé de vapor a líquid. Com que la variació del punt d'ebullició amb la pressió és una característica pròpia de cada líquid, si es varia la pressió de treball l'azeòtrop deixa de ser-ho i, en conseqüència, el punt d'ebullició deixa de mantenir-se constant mentre dura el procés de canvi de fase.

    En condicions normals de treball, gairebé la meitat de les mescles binàries líquides conegudes són azeòtrops. L'exemple més conegut és l'alcohol venut a les farmàcies, que és del 96 % en volum (93 % en pes). La composició de l'azeòtrop que forma l'aigua amb l'alcohol a pressió atmosfèrica dona una temperatura d'ebullició de 78,2 ºC, per sota dels punts d'ebullició normals de l'aigua i de l'etanol pur. Si s'obre una botella d'etanol pur a l'aire, de seguida es forma l'azeòtrop que li correspon a la pressió atmosfèrica amb el vapor d'aigua present a l'atmosfera. Un exemple d'azeòtrop amb punt d'ebullició màxim és el format per l'aigua i el clorur d'hidrogen.
  • ca  mescla eutèctica, n f
  • ca  eutèctic, n m sin. compl.
  • es  eutéctico, n m
  • es  mezcla eutéctica, n f
  • en  eutectic, n
  • en  eutectic mixture, n

Química física

Definición
Mescla de composició constant de dos components totalment miscibles en fase líquida i immiscibles en fase sòlida que se solidifica i es fon sense canviar la composició a una temperatura constant determinada.

Nota

  • La temperatura a què fon una mescla eutèctica rep el nom de temperatura eutèctica.

    En un diagrama de fases de l'equilibri sòlid-líquid d'una mescla binària, la mescla eutèctica és representada pel punt eutèctic.

    A diferència del que succeeix en el cas d'un component pur, en una mescla eutèctica el punt eutèctic depèn de la pressió. Per tant, si es varia la pressió externa, la mescla deixa de ser eutèctica i fon variant la temperatura de solidificació o la temperatura de fusió com qualsevol mescla binària. Aquest fenomen té moltes aplicacions. Per exemple, per a fondre el gel de les carreteres s'hi tira sal, ja que l'aigua i la sal comuna formen una mescla eutèctica a −21,1 ºC i a pressió atmosfèrica, i la composició de la mescla eutèctica és d'un 23 % en pes de sal. Aquest fenomen també és la base dels anticongelants que es posen a l'aigua dels cotxes, ja que en funció del solut que s'hi posi i de la seva composició, la temperatura de congelació de l'aigua disminuirà. Aquest fenomen és el mateix que es produeix en el descens crioscòpic.

    La denominació eutèctic s'utilitza per a mescles sòlides.
  • ca  mescla ideal, n f
  • es  mezcla ideal, n f
  • en  ideal mixture, n

Química física

Definición
Mescla en què el potencial químic de cadascun dels components només depèn de la composició, i no de la naturalesa química, dels altres components.

Nota

  • En una mescla ideal, la variació del potencial químic del component i-èsim a temperatura i pressió constants ve donada per $d_{T,p}\mu_i^{id} = RT d\ln{x_i}$, independentment de la naturalesa de la fase en què es troba i del comportament de cada component en estat pur, en què xi indica la fracció molar del component.

    En general, el potencial químic de cadascun dels components de la mescla ideal es pot expressar com $\mu_i^{id} = \mu_i^*(T,p) + RT \ln{x_i}$, en què $\mu_i^*(T,p)$ representa el potencial químic del component pur a la temperatura i pressió en què es troba la mescla.

    Una mescla ideal presenta un volum de mescla nul, una entalpia de mescla nul·la i una energia de Gibbs de mescla que només depèn del nombre de soluts i de la seva composició. Això succeeix perquè, com que les interaccions intermoleculars no varien en ser nuls l'entalpia i el volum de mescla, els diferents components de la mescla es comporten com si no estiguessin mesclats i, en conseqüència, a l'energia de Gibbs de mescla només hi ha una contribució entròpica, associada a l'entropia de mescla, que depèn dels diferents microestats en què es poden trobar les molècules dels diferents components.

    Una mescla ideal segueix la regla de Lewis-Randall. Els exemples més importants de mescles ideals són la mescla de gasos ideals, per a la qual la regla de Lewis-Randall condueix a la definició de pressió parcial i, per tant, a la llei de Dalton de les pressions parcials; la mescla ideal de gasos reals, per a la qual la regla de Lewis-Randall s'escriu en termes de la fugacitat, i la mescla condensada ideal per a components líquids o sòlids, per a la qual la regla de Lewis-Randall aplicada a l'equilibri de fases de la fase condensada amb el seu vapor condueix a la llei de Raoult.
  • ca  racemat, n m
  • ca  mescla racèmica, n f sin. compl.
  • es  mezcla racémica, n f
  • es  racemato, n m
  • en  racemate, n
  • en  racemic mixture, n

Química orgànica

Definición
Mescla de dos enantiòmers en quantitats iguals.

Nota

  • El fet que el nombre de molècules dextrogires sigui el mateix que el nombre de molècules levogires fa que la mescla sigui òpticament inactiva.

    Per a designar un racemat se sol anteposar al nom del compost els prefixos (±)-, rac- (o racem-) o (RS)- o (SR)-. Per exemple, (±)-2-clorobutà, rac-2-clorobutà (o racem-2-clorobutà) i (RS)-2-clorobutà (o (SR)-2-clorobutà).
Imagen de un resultado de un térmio del cercaterm
  • ca  mesitilè, n m
  • ca  1,3,5-trimetilbenzè, n m sin. compl.
  • es  1,3,5-trimetilbenceno, n m
  • es  mesitileno, n m
  • en  1,3,5-trimethylbenzene, n
  • en  mesitylene, n
  • for  C6H3(CH3)3

Química orgànica

Definición
Derivat trimetilat del benzè que es presenta com un líquid oliós i té un punt d'ebullició de 165 ºC i punt de fusió de −45 ºC.

Nota

  • És incolor i insoluble en aigua, però soluble en alcohol i benzè.

    El mesitilè s'obté a partir de combustibles fòssils, com el quitrà d'hulla.

    Es fa servir com a combustible, com a estabilitzador d'oxidació ultraviolada per a plàstics i en síntesi orgànica, com, per exemple, en l'obtenció de colorants de l'antraquinona.
  • ca  meso-, pfx
  • es  meso-, pfx
  • en  meso-, pfx

Química orgànica

Definición
Forma prefixada que es fa servir per a identificar un compost meso.

Nota

  • Quan meso- no funciona com un prefix d'un compost sinó com una paraula independent amb valor d'adjectiu s'escriu sense guionet i amb cursiva.

    Vegeu també forma meso.
  • ca  mesofase, n f
  • ca  fase mesomorfa, n f sin. compl.
  • es  fase mesomorfa, n f
  • es  mesofase, n f
  • en  mesomorphic phase, n
  • en  mesomorphous phase, n
  • en  mesophase, n

Química física

Definición
Fase intermèdia entre les fases corresponents a un líquid i a un sòlid, en la qual existeix una orientació preferent de les molècules en una certa direcció, però sense periodicitat tridimensional.

Nota

  • La mesofase és l'estructura característica dels cristalls líquids, ja que en un cristall líquid es distingeixen els tres tipus de mesofase: la fase esmèctica, la fase nemàtica i la fase colestèrica.