Vuelva a la lista de diccionarios online

Química física (treball)

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

Imagen de un resultado de un térmio del cercaterm
  • ca  micel·la, n f
  • es  micela, n f
  • en  micelle, n

Química física

Definición
Agrupació d'ions o de molècules d'un agent tensioactiu que es forma quan un col·loide d'associació arriba a la concentració micel·lar crítica a una temperatura superior al punt de Krafft.

Nota

  • En concentracions properes a la concentració micel·lar crítica, les molècules d'agent tensioactiu s'agrupen en estructures esfèriques amb les cadenes hidrocarbonades a l'interior i amb els caps polars o iònics a l'exterior (vegeu la imatge). Aquesta gran estructura carregada s'estabilitza per adsorció d'ions i per solvatació, i forma una doble capa electroquímica similar a la que es forma sobre un elèctrode.

    En les concentracions molt superiors a la concentració micel·lar crítica, es formen micel·les laminars (vegeu la imatge).

    Les dispersions col·loidals formades per alguns òxids, halurs o sulfurs metàl·lics també poden formar micel·les esfèriques que s'estabilitzen per adsorció d'ions.
  • ca  microestat, n m
  • es  microestado, n m
  • en  microstate, n

Química física

Definición
Estat que pot adoptar a escala microscòpica un sistema macroscòpic quan es troba en equilibri termodinàmic.

Nota

  • Un microestat es caracteritza mitjançant propietats microscòpiques que descriu la mecànica quàntica i que comporten el coneixement de l'estat de totes les partícules (àtoms o molècules) que constitueixen el sistema.
  • ca  microscòpia d'electrons d'efecte túnel de rastreig, n f
  • ca  microscòpia d'efecte túnel, n f sin. compl.
  • ca  microscòpia d'efecte túnel de rastreig, n f sin. compl.
  • ca  STEM, n f sigla
  • ca  STM, n f sigla
  • es  microscopia de efecto túnel, n f
  • es  microscopía de efecto túnel, n f
  • es  STM, n f sigla
  • en  scanning tunneling electron microscopy, n
  • en  scanning tunneling microscopy, n
  • en  scanning tunnelling electron microscopy, n
  • en  scanning tunnelling microscopy, n
  • en  STEM, n sigla
  • en  STM, n sigla

Química física

Definición
Tècnica instrumental utilitzada per a examinar superfícies de sòlids conductors que es basa en el flux d'electrons que s'estableix per efecte túnel entre un metall i la superfície que es vol examinar.

Nota

  • El component més important d'un microscopi d'efecte túnel és una punta de platí-rodi o tungstè que es mou sobre la superfície que s'ha d'analitzar. Quan la punta està molt a prop de la superfície i s'aplica una diferència de potencial entre els dos sistemes, s'estableix un flux d'electrons a través de l'espai que separa ambdós conductors. La intensitat del corrent que es produeix depèn acusadament de la distància entre la punta i la superfície, atès que la probabilitat que els electrons es moguin per efecte túnel decau exponencialment amb aquesta distància. Això fa que la microscòpia d'electrons d'efecte túnel de rastreig serveixi per a analitzar la topografia de les superfícies a escala atòmica.

    Les sigles STEM i STM corresponen, respectivament, als equivalents anglesos scanning tunneling electron microscopy i scanning tunneling microscopy ('microscòpia d'electrons d'efecte túnel de rastreig' i 'microscòpia d'efecte túnel de rastreig', respectivament).
  • ca  microscòpia d'electrons d'efecte túnel de rastreig, n f
  • ca  microscòpia d'efecte túnel, n f sin. compl.
  • ca  microscòpia d'efecte túnel de rastreig, n f sin. compl.
  • ca  STEM, n f sigla
  • ca  STM, n f sigla
  • es  microscopia de efecto túnel, n f
  • es  microscopía de efecto túnel, n f
  • es  STM, n f sigla
  • en  scanning tunneling electron microscopy, n
  • en  scanning tunneling microscopy, n
  • en  scanning tunnelling electron microscopy, n
  • en  scanning tunnelling microscopy, n
  • en  STEM, n sigla
  • en  STM, n sigla

Química física

Definición
Tècnica instrumental utilitzada per a examinar superfícies de sòlids conductors que es basa en el flux d'electrons que s'estableix per efecte túnel entre un metall i la superfície que es vol examinar.

Nota

  • El component més important d'un microscopi d'efecte túnel és una punta de platí-rodi o tungstè que es mou sobre la superfície que s'ha d'analitzar. Quan la punta està molt a prop de la superfície i s'aplica una diferència de potencial entre els dos sistemes, s'estableix un flux d'electrons a través de l'espai que separa ambdós conductors. La intensitat del corrent que es produeix depèn acusadament de la distància entre la punta i la superfície, atès que la probabilitat que els electrons es moguin per efecte túnel decau exponencialment amb aquesta distància. Això fa que la microscòpia d'electrons d'efecte túnel de rastreig serveixi per a analitzar la topografia de les superfícies a escala atòmica.

    Les sigles STEM i STM corresponen, respectivament, als equivalents anglesos scanning tunneling electron microscopy i scanning tunneling microscopy ('microscòpia d'electrons d'efecte túnel de rastreig' i 'microscòpia d'efecte túnel de rastreig', respectivament).
  • ca  microscòpia d'electrons d'efecte túnel de rastreig, n f
  • ca  microscòpia d'efecte túnel, n f sin. compl.
  • ca  microscòpia d'efecte túnel de rastreig, n f sin. compl.
  • ca  STEM, n f sigla
  • ca  STM, n f sigla
  • es  microscopia de efecto túnel, n f
  • es  microscopía de efecto túnel, n f
  • es  STM, n f sigla
  • en  scanning tunneling electron microscopy, n
  • en  scanning tunneling microscopy, n
  • en  scanning tunnelling electron microscopy, n
  • en  scanning tunnelling microscopy, n
  • en  STEM, n sigla
  • en  STM, n sigla

Química física

Definición
Tècnica instrumental utilitzada per a examinar superfícies de sòlids conductors que es basa en el flux d'electrons que s'estableix per efecte túnel entre un metall i la superfície que es vol examinar.

Nota

  • El component més important d'un microscopi d'efecte túnel és una punta de platí-rodi o tungstè que es mou sobre la superfície que s'ha d'analitzar. Quan la punta està molt a prop de la superfície i s'aplica una diferència de potencial entre els dos sistemes, s'estableix un flux d'electrons a través de l'espai que separa ambdós conductors. La intensitat del corrent que es produeix depèn acusadament de la distància entre la punta i la superfície, atès que la probabilitat que els electrons es moguin per efecte túnel decau exponencialment amb aquesta distància. Això fa que la microscòpia d'electrons d'efecte túnel de rastreig serveixi per a analitzar la topografia de les superfícies a escala atòmica.

    Les sigles STEM i STM corresponen, respectivament, als equivalents anglesos scanning tunneling electron microscopy i scanning tunneling microscopy ('microscòpia d'electrons d'efecte túnel de rastreig' i 'microscòpia d'efecte túnel de rastreig', respectivament).
  • ca  miscibilitat, n f
  • es  miscibilidad, n f
  • en  miscibility, n

Química física

Definición
Propietat d'una substància pura de formar una mescla físicament homogènia amb una altra substància pura, generalment en el mateix estat fàsic.

Nota

  • Perquè dues substàncies siguin miscibles entre elles, l'energia de Gibbs de mescla a la temperatura i pressió de treball ha de ser negativa.

    Quan les fraccions molars dels dos components poden tenir qualsevol valor, es diu que les dues substàncies són totalment miscibles. En cas contrari, es diu que les dues substàncies presenten miscibilitat parcial o que són parcialment miscibles; en aquest cas, la regió de miscibilitat indica l'interval de composicions en què la mescla és possible.

    Es parla de líquids miscibles quan les dues substàncies pures són líquids i formen una mescla líquida, com la mescla d'aigua i alcohol. Es parla de líquids parcialment miscibles quan els dos líquids només són miscibles en una certa regió i, en variar la composició, la mescla deixa de ser miscible i el sistema se separa en dues fases conjugades, cadascuna de les quals és una solució d'un dels dos components en l'altre. És el cas, per exemple, de la majoria de mescles d'aigua i líquid orgànic. El mateix succeeix en els sòlids, ja que hi pot haver-hi sòlids miscibles, com ara els aliatges, i sòlids parcialment miscibles.

    Vegeu també línia de miscibilitat.
  • ca  mode normal de vibració, n m
  • es  modo normal de vibración, n m
  • en  normal mode of vibration, n

Química física

Definición
Cadascun dels moviments vibracionals senzills d'una molècula o d'un sòlid cristal·lí en què es pot descompondre el moviment vibracional total de la molècula o del sòlid cristal·lí i que té associada una freqüència de vibració determinada.

Nota

  • En una molècula constituïda per N nuclis, el nombre de modes normals de vibració és de 3N - 5 si la molècula és lineal i de 3N - 6 en qualsevol altre cas.

    Cada mode normal de vibració es comporta com si fos un oscil·lador harmònic unidimensional, de manera que l'energia d'un mode normal de vibració està quantitzada.

    La separació entre dos nivells d'energia consecutius d'un mode normal de vibració és constant i rep el nom de fonó.
  • ca  molecularitat, n f
  • es  molecularidad, n f
  • en  molecularity, n

Química física

Definición
Nombre de molècules que intervenen en una reacció elemental.

Nota

  • La majoria de reaccions elementals tenen una molecularitat d'u o dos. Les reaccions de molecularitat més elevada són estranyes perquè impliquen que tres o més espècies químiques col·lideixin simultàniament per a transformar-se en productes, un esdeveniment molt poc probable.

    La molecularitat d'una reacció elemental és sempre igual al seu ordre de reacció.

    Vegeu també reacció unimolecular i reacció bimolecular.
  • ca  molibdè, n m
  • es  molibdeno, n m
  • en  molybdenum, n
  • sbl  Mo

Química inorgànica

Definición
Element del grup 6, del període 5 i del bloc d de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 42 i massa atòmica 95,95.

Nota

  • Es coneixen fins a trenta-un isòtops del molibdè, dels quals set són estables (92Mo, 94Mo, 95Mo, 96Mo, 97Mo, 98Mo i 100Mo).

    El molibdè es presenta com un metall de color blau grisós, amb un punt de fusió de 1.620 ºC i un punt d'ebullició de 4.650 ºC.

    És relativament poc abundant en l'escorça terrestre, on es troba principalment en forma de molibdenita.

    És poc reactiu en condicions ambientals, però esdevé més reactiu a temperatures més elevades.

    Presenta principalment els estats d'oxidació +2, +3, +4, +5 i +6.

    El molibdè s'utilitza en la indústria elèctrica per a la fabricació de parells termoelèctrics i d'elèctrodes per a forns. En aliatge amb el tungstè s'utilitza per a fer les resistències de les bombetes. Afegit en petites quantitats als acers i a les foses, en millora les propietats químiques, físiques i mecàniques. També té utilitat en agricultura com a adob, en electrònica i en la indústria petroquímica. El sulfur de molibdè s'utilitza com a lubrificant sòlid.
  • ca  monocapa, n f
  • es  monocapa, n f
  • en  monolayer, n

Química física

Definición
Pel·lícula superficial que es forma en una interfície que té un gruix monomolecular.

Nota

  • La formació de monocapes és característica en les molècules d'agents tensioactius.