Vuelva a la lista de diccionarios online

Química física (treball)

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  mecanisme de Lindemann-Hinshelwood, n m
  • es  mecanismo de Lindemann-Hinshelwood, n m
  • en  Lindemann-Hinshelwood mechanism, n

Química física

Definición
Mecanisme de reacció que es postula per a justificar l'equació de velocitat formalment equivalent a la d'una reacció de primer ordre que segueixen algunes reaccions en fase gas, especialment les reaccions d'isomerització i les de descomposició.

Nota

  • Per a una reacció del tipus A(g) → P(g), el mecanisme de Lindemann-Hinshelwood consta de tres etapes: la col·lisió entre dues molècules del reactiu químic A, arran de la qual una de les molècules resta excitada, A*, A + A → A* + A; la pèrdua de l'energia d'excitació de la molècula excitada mitjançant una col·lisió amb una molècula A, A + A* → A + A, i la transformació de la molècula excitada en P, A* → P.

    Molt sovint es fa referència a les reaccions que segueixen el mecanisme de Lindemann-Hinshelwood amb el nom de reaccions unimoleculars, a causa de l'equació de velocitat formalment equivalent a la d'una reacció de primer ordre que segueixen en determinades condicions experimentals. En sentit estricte, però, la reacció global no és unimolecular, atès que consta d'una etapa elemental unimolecular (la tercera), però de dues etapes elementals bimoleculars (la primera i la segona, que és competitiva de la primera).

    Es demostra que si la tercera etapa del mecanisme de Lindemann-Hinshelwood és l'etapa determinant de la velocitat, la reacció global segueix una equació de velocitat formalment equivalent a la d'una reacció de primer ordre. Si, per contra, l'etapa determinant de la velocitat és la primera, la qual cosa s'esdevé a pressions baixes, la reacció global seguirà una equació de velocitat formalment equivalent a la d'una reacció de segon ordre.

    Val a dir que el mecanisme de Lindemann-Hinshelwood descriu qualitativament el comportament de les reaccions unimoleculars en fase gas. Si es vol una descripció més quantitativa cal recórrer a teories més complexes, com ara la teoria de Rice-Ramsperger-Kassel.
  • ca  mecanisme de reacció, n m
  • es  mecanismo de reacción, n m
  • en  reaction mechanism, n

Química física

Definición
Seqüència de reaccions elementals a través de les quals té lloc una reacció complexa.

Nota

  • Un mecanisme de reacció ha de justificar tant l'estequiometria de la reacció global com la forma de l'equació de velocitat determinada experimentalment. També ha de ser coherent amb qualsevol altre tipus d'informació de què es disposi sobre la reacció, com ara l'existència d'intermediaris de reacció.

    En general, és possible proposar més d'un mecanisme de reacció que sigui capaç de justificar l'equació de velocitat observada. Per a saber quin és el correcte, cal recórrer a altres tipus d'informació experimental de què es disposi, com poden ser l'existència d'intermediaris de reacció o la influència de la temperatura o del medi de reacció, i a diferents arguments, com el de simplicitat o el de plausibilitat de les etapes postulades quan es compara amb reaccions anàlogues.
  • ca  mecanisme de Rice-Herzfeld, n m
  • es  mecanismo de Rice-Herzfeld, n m
  • en  Rice-Herzfeld mechanism, n

Química física

Definición
Mecanisme de reacció propi de reaccions en cadena que segueixen moltes piròlisis orgàniques.

Nota

  • La descomposició tèrmica de l'acetaldehid és un dels exemples més senzills d'aquest del mecanisme de Rice-Herzfeld. Aquesta reacció de descomposició consta de diverses etapes: etapa d'iniciació, CH3CHO → CH3˙ + CHO˙; etapa de propagació, CH3CHO + CH3˙ → CH4 + CH3CO˙; una altra etapa de propagació, CH3CO˙ → CH3˙ + CO, i etapa de terminació, CH3˙ + CH3˙ → CH3CH3.
  • ca  medi, n m
  • es  medio, n m
  • en  medium, n

Química física

Definición
Part de l'univers que pot interaccionar amb el sistema termodinàmic d'interès mitjançant un bescanvi d'energia o matèria a través d'una paret que els separa.

Nota

  • El medi es considera un dipòsit, o focus calorífic de capacitat calorífica infinita, les variables intensives del qual no varien en bescanviar energia o matèria.
  • ca  meitneri, n m
  • es  meitnerio, n m
  • en  meitnerium, n
  • sbl  Mt

Química inorgànica

Definición
Element del grup 9, del període 7 i del bloc d de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 109 i massa atòmica 278.

Nota

  • Es coneixen fins a set isòtops del meitneri, tots ells artificials i inestables.
Imagen de un resultado de un térmio del cercaterm
Imagen de un resultado de un térmio del cercaterm
  • ca  melamina, n f
  • ca  1,3,5-triazina-2,4,6-triamina, n f sin. compl.
  • ca  2,4,6-triamino-1,3,5-triazina, n f sin. compl.
  • es  1,3,5-triacina-2,4,6-triamina, n f
  • es  2,4,6-triamino-1,3,5-triacina, n f
  • es  melamina, n f
  • en  1,3,5-triazine-2,4,6-triamine, n
  • en  2,4,6-triamino-1,3,5-triazine, n
  • en  melamine, n
  • for  C3H6N6

Química orgànica

Definición
Amina cristal·lina incolora que cristal·litza de la seva dilució en aigua en el sistema monoclínic i té un punt de fusió de 354 ºC, per bé que sublima per sota del seu punt de fusió.

Nota

  • La melamina és poc soluble en dissolvents orgànics i en aigua, en què es dissol a 100 ºC. Té una densitat d'1,573 g/cm3 (14 ºC).

    Pot reaccionar amb alcohols, fenols, cetones i aldehids, però la reacció amb el formaldehid és la que té més interès.

    Es fa servir principalment per a obtenir resina de melamina, un polímer termoestable resultant de la condensació de la melamina amb el formaldehid.

    Actualment, en la majoria de plantes la melamina s'obté per trimerització de la urea en presència d'un catalitzador d'alumini-silicat amb alliberament d'amoníac (vegeu la imatge melamina 2). És un procés d'un únic pas.
  • ca  membrana semipermeable, n f
  • es  membrana semipermeable, n f
  • en  semipermeable membrane, n

Química física

Definición
Membrana que és permeable al dissolvent però no al solut d'una solució.

Nota

  • Les membranes semipermeables són àmpliament utilitzades en osmometria.
  • ca  mendelevi, n m
  • es  mendelevio, n m
  • en  mendelevium, n
  • sbl  Md

Química inorgànica

Definición
Element tretzè de la sèrie dels actínids de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 101 i massa atòmica 258.

Nota

  • Es coneixen fins a disset isòtops del mendelevi, tots ells inestables i artificials.

    Es té poc coneixement de les seves propietats físiques i químiques.

    El seu ús es limita a la recerca científica.
Imagen de un resultado de un térmio del cercaterm
  • ca  menisc, n m
  • es  menisco, n m
  • en  meniscus, n

Química física

Definición
Corba que presenta la superfície exposada a l'aire d'un líquid contingut en un tub estret, que pot ser còncava o convexa segons l'angle de contacte entre el líquid i el material del tub.

Nota

  • Quan l'angle de contacte entre el líquid i el material del tub és inferior a 90º, es diu que el líquid mulla el tub i el menisc és còncau, com l'aigua o una solució aquosa en un tub de vidre (vegeu la imatge). Quan l'angle de contacte és superior a 90º, es diu que el líquid no mulla el tub i el menisc és convex, com el mercuri en un tub de vidre.

    La formació de meniscs és una conseqüència de la capil·laritat.
  • ca  tiol, n m
  • ca  mercaptà, n m sin. compl.
  • es  mercaptano, n m
  • es  tiol, n m
  • en  mercaptan, n
  • en  thiol, n

Química orgànica

Definición
Cadascun dels compostos orgànics que contenen un grup tiol, el qual està enllaçat directament a un àtom de carboni de la cadena hidrocarbonada.

Nota

  • En nomenclatura substitutiva, el nom del compost es forma afegint el sufix -tiol al nom del compost fonamental quan n'és el grup funcional principal. Per exemple, etantiol (CH3CH2SH) i benzentiol (C6H5SH).

    En casos simples es pot mantenir el nom trivial del compost indicant el reemplaçament de l'oxigen per sofre mitjançant el prefix tio-. Per exemple, tiofenol (C6H5SH).

    Si el grup tiol no és el grup funcional principal, s'utilitza el prefix mercapto-. Per exemple, àcid mercaptoacètic (HSCH2COOH).

    Els tiols fan una olor molt desagradable i tenen punts d'ebullició més baixos que no els dels alcohols corresponents, la qual cosa indica que estan menys associats, a causa de la menor polarització de l'enllaç sofre-hidrogen. D'altra banda, són més àcids que els alcohols i no tan miscibles amb l'aigua. Els tiols tenen un comportament semblant al dels alcohols, perquè són objecte de reaccions d'oxidació molt variades i, amb oxidants suaus com el peròxid d'hidrogen o l'aire, originen disulfurs (RSSR), alguns dels quals, com la cistina i l'àcid lipoic, tenen una gran importància biològica. D'altra banda, amb oxidants enèrgics com l'àcid nítric, originen àcids sulfònics (RSO3H).

    Els tiols són un dels constituents del petroli. Es fan servir com a notificadors d'escapament de gasos en canonades de gas combustible, com a estabilitzadors de polímers i, en síntesi orgànica, com a productes intermediaris en la preparació d'herbicides, insecticides i fungicides. També s'utilitzen en la indústria farmacèutica.