PES
PES
Química física
- ca espectroscòpia fotoelectrònica, n f
- ca PES, n f sigla
- es espectroscopia fotoelectrónica, n f
- es espectroscopía fotoelectrónica, n f
- es PES, n f sigla
- en photoelectron spectroscopy, n
- en PES, n sigla
Química física
Definición
Espectroscòpia basada en transicions electròniques en la qual la mostra s'excita mitjançant una radiació electromagnètica aproximadament monocromàtica de freqüència suficient per a produir la ionització dels seus àtoms o molècules.
Nota
-
Si la radiació electromagnètica que s'usa per a produir la ionització de la mostra és la ultraviolada, es fa referència a l'espectroscòpia fotoelectrònica ultraviolada (UPES, de l'anglès ultraviolet photoelectron spectroscopy), mentre que, si la irradiació es duu a terme amb raigs X, es tracta de l'espectroscòpia fotoelectrònica de raigs X. Aquestes dues tècniques permeten arrencar els electrons de valència i els electrons interns, respectivament.
L'objectiu de l'espectroscòpia fotoelectrònica és determinar l'energia d'ionització d'àtoms o molècules. Per a fer-ho, s'ha de mesurar la freqüència de la radiació electromagnètica incident i l'energia cinètica dels fotoelectrons (1/2me ν2), és a dir, dels electrons expulsats. La relació entre aquestes dues variables i l'energia d'ionització és hν = 1/2me ν2 + Ei.
La resolució de l'espectroscòpia fotoelectrònica no és gaire bona perquè els sistemes de què es disposa per a mesurar l'energia cinètica dels electrons tenen una precisió baixa.
La tècnica d'espectroscòpia fotoelectrònica d'energia cinètica nul·la constitueix una variant de l'espectroscòpia fotoelectrònica amb una resolució molt millor, atès que tan sols s'hi detecten aquells electrons que tenen una energia cinètica nul·la.
La sigla PES correspon a l'equivalent anglès photoelectron spectroscopy ('espectroscòpia fotoelectrònica').
Vegeu també espectre fotoelectrònic.
picè
picè
Química orgànica
- ca picè, n m
- ca dibenzo[a,i]fenantrè, n m sin. compl.
- es dibenzo[a,i]fenantreno, n m
- es piceno, n m
- en dibenzo[a,i]phenanthrene, n
- en picene, n
- for C22H14
Química orgànica
Definición
Hidrocarbur aromàtic policíclic amb 5 anells benzenoides condensats, que es presenta com un sòlid cristal·lí incolor amb un punt de fusió d'entre 367 i 369 ºC i un punt d'ebullició d'entre 518 i 520 ºC.
Nota
-
El picè és insoluble en aigua i soluble en benzè i alcohol.
Es troba en el quitrà i en carbons d'un rang alt de maduresa, com l'hulla o l'antracita.
Es fa servir com a biomarcador en l'estudi del rang de carbonització, ja que augmenta l'aromatització a mesura que augmenta la maduresa del carbó.
pirè
pirè
Química orgànica
- ca pirè, n m
- ca benzo[def]fenantrè, n m sin. compl.
- es benzo[def]fenantreno, n m
- es pireno, n m
- en benzo[def]phenanthrene, n
- en pyrene, n
- for C16H10
Química orgànica
Definición
Hidrocarbur aromàtic policíclic amb 4 anells benzenoides condensats, que es presenta com un sòlid incolor, tot i que les traces d'impureses poden donar un color groc i les seves solucions presenten fluorescència blavosa, i té un punt de fusió de 156 ºC.
Nota
-
El pirè té una densitat d'1,271 g/cm3 (23/4 ºC). És insoluble en aigua i soluble en els dissolvents orgànics alcohol, èter, benzè i ligroïna.
Es pot obtenir del quitrà d'hulla, tot i que es genera indesitjablement en processos de combustió de matèria orgànica.
És cancerigen i la seva síntesi interessa a l'hora de fer recerca en bioquímica.
piridina
piridina
Química orgànica
- ca piridina, n f
- es piridina, n f
- en pyridine, n
- for C5H5N
Química orgànica
Definición
Compost heterocíclic d'un únic anell de 6 membres amb un àtom de nitrogen com a heteroàtom que es presenta com un líquid de color lleugerament groguenc i d'olor molt desagradable i té un punt de fusió de −42 ºC i un punt d'ebullició de 115,5 ºC.
Nota
-
La piridina té una densitat de 0,9819 g/cm3. És soluble en l'aigua, alcohol, èter, acetona, benzè, ligroïna i àcids grassos.
Té caràcter aromàtic i una energia de ressonància de 23 kcal/mol. El parell d'electrons no enllaçants del nitrogen li dona caràcter bàsic i nucleòfil, encara que disminuït a causa de l'efecte de ressonància.
Com que reacciona amb els àcids i forma sals de piridini estables (vegeu la imatge 2), la piridina es fa servir com a captador d'àcids en reaccions que s'hi produeixen. D'altra banda, el caràcter nucleòfil li permet obtenir l'N-alquilpiridini (vegeu la imatge 3).
La piridina és resistent a les substitucions electròfiles aromàtiques per la deficiència electrònica creada per la ressonància i perquè, en les condicions àcides d'aquesta reacció, el nitrogen es protona. Li calen condicions més dràstiques que en el benzè i els rendiments sovint són més pobres (vegeu la imatge 4).
És estable a l'oxidació, com el benzè, mentre que la reducció catalítica de la piridina i els seus derivats a piperidines ocorre generalment amb més facilitat que la reducció corresponent dels derivats del benzè.
Es pot obtenir a partir dels gasos resultants del procés de carbonització o de l'oli d'hulla, i també sintèticament per la reacció de l'aldehid i l'amoníac sobre un llit catalitzador de sílice-alúmina. La piridina és tòxica per ingestió i inhalació.
Presenta excel·lents propietats com a dissolvent per la seva polaritat i el seu caràcter bàsic. Es fa servir sobretot en la síntesi de vitamines i productes farmacèutics, i com a agent impermeabilitzant i desnaturalitzant per a l'alcohol. També s'utilitza com a catalitzador i per a la neutralització d'àcids en nombroses reaccions orgàniques.
pirili
pirili
Química orgànica
- ca pirili, n m
- es pirilio, n m
- en pyrylium, n
- for C5H5O+
Química orgànica
Definición
Catió aromàtic heterocíclic d'un únic anell de 6 membres amb un oxigen com a heteroàtom.
Nota
-
El pirili forma sals estables amb els àcids minerals, alguns dels quals, especialment els clorurs, es troben a la natura com a constituents de les antocianines, responsables en bona part del color dels vegetals.
Les sals de pirili són solubles en l'aigua i originen solucions àcides.
pirimidina
pirimidina
Química orgànica
- ca pirimidina, n f
- ca 1,3-diazina, n f sin. compl.
- es 1,3-diacina, n f
- es pirimidina, n f
- en 1,3-diazine, n
- en pyrimidine, n
- for C4H4N2
Química orgànica
Definición
Diazina amb els àtoms de nitrogen situats en les posicions relatives 1,3, que es presenta com un sòlid i té un punt de fusió de 22 ºC i un punt d'ebullició de 124 ºC.
Nota
-
La pirimidina és soluble en aigua i alcohol, i té caràcter aromàtic i propietats lleugerament bàsiques.
La pirimidina és l'esquelet bàsic de les bases pirimidíniques citosina, uracil i timina. A més, és un dels heterocicles que componen els àcids nucleics, dels quals es pot aïllar després d'una hidròlisi completa.
Es troba en els éssers vius formant part de compostos policíclics heterocíclics, els quals sovint donen color, com la xantopterina, que és un pigment de color taronja grogós que es troba en les ales d'alguns insectes (vegeu la imatge pirimidina 2).
Algunes pirimidines tenen interès en medicina i en recerca bioquímica.
pirrole
pirrole
Química orgànica
- ca pirrole, n m
- es pirrol, n m
- en pyrrole, n
- for C4H5N
Química orgànica
Definición
Compost aromàtic heterocíclic de 5 membres amb un àtom de nitrogen com a heteroàtom que es presenta com un oli groguenc o fosc i de sabor picant fort i té un punt d'ebullició d'entre 130 i 131 ºC.
Nota
-
El pirrole té una densitat de 0,9691 g/cm3 (20/4 ºC). És insoluble en aigua i soluble en alcohol, èter, acetona i benzè.
Presenta aromaticitat perquè el parell d'electrons no enllaçants del nitrogen entren en ressonància, la qual cosa en fa disminuir el caràcter bàsic.
S'obté per la destil·lació fraccionada de l'oli d'ossos amb àcid sulfúric i es purifica per la conversió en la sal de potassi (C4H4NK). S'extreu rentant-lo amb èter, es regenera tractant-lo amb aigua, s'asseca mitjançant un tractament amb un agent dessecant, el qual absorbeix les petites quantitats d'aigua que pugui contenir, i s'aïlla per destil·lació.
És tòxic per ingestió i inhalació.
El pirrole és la matèria primera d'una gran varietat de compostos, sobretot farmacèutics. L'estructura pirròlica es troba en un gran nombre de compostos, principalment pigments, com l'indi i la porpra de Tir, dos dels colorants més preciosos de l'antiguitat, i les clorofil·les i hemoglobines, dos dels grups de pigments biològics més importants.
pirrolidina
pirrolidina
Química orgànica
- ca pirrolidina, n f
- ca tetrahidropirrole, n m sin. compl.
- es pirrolidina, n f
- es tetrahidropirrol, n m
- en pyrrolidine, n
- en tetrahydropyrrole, n
- for C4H9N
Química orgànica
Definición
Compost heterocíclic saturat de 5 membres amb un àtom de nitrogen com a heteroàtom, que es presenta com un líquid incolor, o lleugerament grogós, i d'olor penetrant i té un punt d'ebullició de 89 ºC.
Nota
-
La pirrolidina és l'anell de pirrole totalment hidrogenat. Té una densitat de 0,8520 g/cm3 (22/4 ºC). És insoluble en aigua i soluble en alcohol, èter i cloroform.
És tòxic per ingestió i inhalació.
És un producte intermediari de síntesi en l'obtenció de productes farmacèutics, fungicides o insecticides, però també es fa servir com a accelerador en la formació del cautxú, en el curat de les resines epoxi i en el control de la caiguda dels cítrics.
plàstic termoendurible
plàstic termoendurible
Química física
- ca plàstic termoendurible, n m
- es plástico termoendurecible, n m
- en thermosetting plastic, n
Química física
Definición
Plàstic dur i rígid amb una estructura molt reticulada, insoluble en qualsevol tipus de dissolvent i que no es fon ni s'estova per efecte de la temperatura.
plata
plata
Química inorgànica
- ca plata, n f
- ca argent, n m sin. compl.
- es plata, n f
- en silver, n
- sbl Ag
Química inorgànica
Definición
Element del grup 11, del període 5 i del bloc d de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 47 i massa atòmica 107,8662.
Nota
-
Es coneixen fins a trenta-quatre isòtops de la plata, dels quals dos són estables (107Ag i 109Ag).
La plata és dúctil i mal·leable i presenta una fractura estellosa i ganxuda i una exfoliació nul·la. Té lluïssor metàl·lica, presenta una duresa de 2,5-3 i el color de la pols que fa el mineral en ser ratllat és blanc platejat. És de densitat molt alta, de 10,5-12 g/cm3, i té un punt de fusió de 961 ºC i un punt d'ebullició de 2.155 ºC. És opaca i el seu color habitual és el gris (blanc argent). Ara bé, com que s'oxida amb facilitat, adquireix un color negre ràpidament.
Coneguda des de l'antiguitat, la plata és un metall noble que es forma per reducció dels sulfurs en la part baixa dels jaciments conjunts de plom, zinc i plata. De vegades, es troba també com a element primari en els filons hidrotermals de baixa temperatura associada a la calcita, o en els filons d'alta temperatura com a element associat al sulfur de níquel i al sulfur de cobalt i a la uraninita. Generalment es troba associada amb el coure. Habitualment es troba de manera dendrítica, filiforme.
Cristal·litza en el sistema cúbic. Forma part de molts aliatges emprats en joieria i orfebreria. És un element poc reactiu. No és atacada per l'aire, ni humit ni sec. Només és atacada pels àcids oxidants.
Presenta principalment l'estat d'oxidació +1.
S'utilitza com a reactiu en els laboratoris d'anàlisis químiques. També és emprada en la indústria electrònica per la seva altíssima conductivitat. És imprescindible en la fabricació de pel·lícules i paper fotogràfic i durant segles es va fer servir com a metall d'encunyació.
