Vuelva a la lista de diccionarios online

Química física (treball)

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  platí, n m
  • es  platino, n m
  • en  platinum, n
  • sbl  Pt

Química inorgànica

Definición
Element del grup 10, del període 6 i del bloc d de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 78 i massa atòmica 195,084.

Nota

  • Es coneixen fins a trenta-cinc isòtops del platí, dels quals sis són estables (190Pt, 192Pt, 194Pt, 195Pt, 196Pt i 198Pt).

    El platí es presenta com un metall blanc argentat, dúctil i mal·leable, amb un punt de fusió de 1.769 ºC i un punt d'ebullició de 4.170 ºC.

    És poc abundant a l'escorça terrestre, on es troba en estat natiu formant aliatges amb altres metalls del grup del platí.

    És poc reactiu.

    Presenta principalment els estats d'oxidació +2 i +4.

    Com el pal·ladi, presenta la propietat d'ocloure grans volums d'hidrogen a temperatura baixa i d'alliberar-lo a temperatura alta.

    Es fa servir com a catalitzador per a una gran varietat de processos, en aliatges de propietats especials i en joieria.
  • ca  plom, n m
  • es  plomo, n m
  • en  lead, n
  • sbl  Pb

Química inorgànica

Definición
Element del grup 14, del període 6 i del bloc p de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 82 i massa atòmica 207,2.

Nota

  • Es coneixen fins a trenta-set isòtops del plom, dels quals quatre són estables (204Pb, 206Pb, 207Pb i 208Pb).

    El plom es presenta com un metall blanc blavós, molt tou, dúctil i mal·leable, amb un punt de fusió de 327 ºC i un punt d'ebullició de 1.751 ºC.

    És molt més abundant en l'escorça terrestre del que s'espera d'un element pesant. Això es deu al fet que tres dels seus quatre isòtops (206Pb, 207Pb i 208Pb) són els productes finals estables de la desintegració radioactiva natural de l'urani, l'actini i el tori. El seu mineral més important és la galena, que és el sulfur de plom, encara que també es troba en forma de sulfat, com l'anglesita; de carbonat, com la cerussita, i d'òxid, com el mini.

    S'obté mitjançant la reducció amb carbó de l'òxid de plom, que prèviament ha estat obtingut a partir dels minerals, normalment per torrefacció.

    De tots els metalls d'ús comú, el plom és el més resistent a la corrosió, principalment a causa de la formació al principi de l'atac de compostos insolubles que el protegeixen superficialment. Així, només és atacat superficialment per l'àcid sulfúric i l'àcid clorhídric (PbSO4 i PbCl2 són insolubles); en canvi, és atacat totalment per l'àcid nítric (Pb(NO3)2 és soluble). S'oxida i es carbonata superficialment en l'aire humit. Reacciona directament amb el sofre i els halògens a temperatures mitjanes i més difícilment amb l'oxigen. Presenta un caràcter amfòter i actua com a catió en una gran varietat de sals. Dona també les espècies aniòniques anomenades plumbats ([Pb(OH)6]2-). És un bon absorbent del so i de les radiacions gamma. Es coneix des de l'antiguitat.

    Presenta principalment els estats d'oxidació +2 i +4.

    Es fa servir principalment en metal·lúrgia per a la fabricació d'aliatges; un dels més coneguts és l'aliatge eutèctic que forma amb l'estany i que dona un producte de molt baix punt de fusió que es fa servir com a fusible. Els seus compostos tenen una gran aplicació en la indústria dels pigments i les ceràmiques i en la fabricació de bateries, acumuladors elèctrics, balins i vernissos antioxidants, per bé que algunes de les seves aplicacions clàssiques estan desapareixent com a conseqüència dels seus efectes contaminants i tòxics, com ara la fabricació de canonades d'aigua potable, pintures i benzines. Antigament es feia servir, juntament amb el bismut, per a la fabricació de peces tipogràfiques d'impremta.
  • ca  plutoni, n m
  • es  plutonio, n m
  • en  plutonium, n
  • sbl  Pu

Química inorgànica

Definición
Element sisè de la sèrie dels actínids de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 94 i massa atòmica 244.

Nota

  • Es coneixen fins a vint isòtops del plutoni, tots ells inestables.

    El plutoni es presenta com un metall blanc argentat, amb un punt de fusió de 640 ºC i un punt d'ebullició d'aproximadament 3.230 ºC.

    Encara que en la natura se'n troben traces de l'isòtop 239Pu, totes les quantitats apreciables de l'element han estat obtingudes artificialment a partir de les reaccions nuclears d'altres elements.

    És bastant reactiu en condicions ambientals.

    Presenta principalment els estats d'oxidació +3, +4, +5 i +6.

    Se'n fa servir principalment l'isòtop 239Pu, com a combustible nuclear i en la fabricació d'armes nuclears.
Imagen de un resultado de un térmio del cercaterm
  • ca  poder rotatori òptic específic, n m
  • ca  rotació específica, n f
  • es  poder rotatorio óptico específico, n m
  • es  rotación específica, n f
  • en  specific optical rotatory power, n
  • en  specific rotation, n
  • sbl  [α]

Química orgànica

Definición
Constant que mesura la rotació del pla de la llum polaritzada que provoca una determinada molècula.

Nota

  • L'angle de rotació òptica, α, que s'observa és el producte del poder rotatori òptic específic per la concentració en massa, γ, en el compartiment de la mostra i per la longitud del trajecte, l, segons α = [α]γl.

    La longitud d'ona emprada, λ, i la temperatura Celsius, θ, s'escriuen convencionalment com a subíndex i superíndex del poder rotatori òptic específic (vegeu la imatge).

    Únicament els compostos quirals manifesten poder rotatori òptic específic.
  • ca  poli-, pfx
  • es  poli-, pfx
  • en  poly-, pfx

Química orgànica

Definición
Forma prefixada que es fa servir per a indicar repetició d'un grup en un compost o en una reacció.

Nota

  • En una polisubstitució tenen lloc successives substitucions. Per exemple, els polímers es formen per polimerització de monòmers.

    Vegeu també polietilè i poliamida.
  • ca  poliaddició, n f
  • ca  polimerització en cadena, n f sin. compl.
  • ca  polimerització per addició, n f sin. compl.
  • es  poliadición, n f
  • es  polimerización en cadena, n f
  • es  polimerización por adición, n f
  • en  addition polymerisation, n
  • en  addition polymerization, n
  • en  chain polymerisation, n
  • en  chain polymerization, n
  • en  polyaddition, n

Química física

Definición
Polimerització basada en una reacció en cadena en què monòmers activats s'addicionen successivament a un polímer originat per un monòmer.

Nota

  • Hi ha tres grups d'etapes en una poliaddició.

    En les etapes d'iniciació, es formen les molècules activades de monòmer que donaran lloc a la reacció en cadena. L'espècie activada pot ser un radical o ió.

    En les etapes de propagació, els monòmers activats reaccionen amb altres monòmers, i s'incrementa el grau de polimerització del polímer que es forma.

    En les etapes de terminació, es desactiven les cadenes del polímer en creixement. La terminació es pot produir per recombinació de dues cadenes actives; per una reacció de desproporció, en virtut de la qual un àtom d'hidrogen es transfereix d'una cadena a l'altra, o per transferència del caràcter actiu d'una cadena a qualsevol altra molècula del medi de reacció.

    La velocitat de reacció de la poliaddició es pot assimilar a la velocitat de desaparició del monòmer i, com que l'etapa d'iniciació és generalment molt més lenta que les etapes de propagació, es pot considerar que pràcticament tot el monòmer es consumeix en aquestes últimes etapes. Si, a més, se suposa que la reactivitat de les cadenes de polímer actives és independent del nombre de monòmers que les constitueixen, la velocitat de poliaddició s'expressa com v = −d[M]/dt = kp[M][Mx*], en què kp és el coeficient de velocitat de qualsevol de les etapes de propagació i [Mx*] és la concentració total de cadenes de polímer actives.

    Si, finalment, s'aplica l'aproximació de l'estat estacionari a la concentració total de cadenes de polímer actives, suposant que les etapes de terminació importants són les que no generen cap radical o ió, s'arriba a la següent expressió per a la velocitat de reacció de les etapes de propagació i, per tant, del procés de poliaddició: v = kp( ki/ kt)1/2[I]1/2[M], en què ki i kt són els coeficients de velocitat de la primera etapa d'iniciació i de l'etapa de terminació, respectivament, i [I] és la concentració de l'iniciador, que activa el primer monòmer. A partir d'aquesta equació es poden deduir les expressions per a la longitud de cadena i per al grau de polimerització.

    Aquestes expressions són molt importants perquè reflecteixen el control cinètic que es pot exercir sobre la massa molecular mitjana d'un polímer. Així doncs, la longitud de cadena d'un polímer i, en conseqüència, la seva massa molecular, augmenten a mesura que la concentració d'iniciador i el coeficient de velocitat de l'etapa d'iniciació disminueixen.

    Per exemple, és una poliaddició la poliaddició de l'etilè per a formar polietilè: H−[CH2−CH2]n−H.

    Vegeu també etapa d'iniciació, etapa de propagació i etapa de terminació.
  • ca  policondensació, n f
  • ca  polimerització de condensació, n f sin. compl.
  • ca  polimerització per condensació, n f sin. compl.
  • es  policondensación, n f
  • es  polimerización por condensación, n f
  • en  condensation polymerisation, n
  • en  condensation polymerization, n
  • en  polycondensation, n
  • en  stepwise polymerisation, n
  • en  stepwise polymerization, n

Química física

Definición
Polimerització que té lloc per mitjà de reaccions de condensació successives, a cadascuna de les quals s'elimina una molècula de pocs àtoms.

Nota

  • La molècula que s'elimina en la policondensació sol ser d'aigua.

    De manera general, la reacció elemental que es repeteix en la policondensació és M1 + M2 → M1M2 + H2O.

    L'obtenció d'un grau de polimerització elevat en una policondensació requereix temps de reacció llargs.

    La policondensació és el mecanisme de producció de les poliamides, com el niló 66. La reacció elemental que es repeteix en aquest cas és H2N(CH2)6NH2 + HOOC(CH2)4COOH → H2N(CH2)6NHCO(CH2)4COOH + H2O.
  • ca  polidispers -a, adj
  • es  polidisperso -sa, adj
  • en  polydisperse, adj

Química física

Definición
Dit d'un sistema que és format per partícules de la mateixa naturalesa però amb masses molars i dimensions diferents.

Nota

  • Un sistema polidispers es caracteritza per la seva distribució de masses molars, de la qual se solen donar uns valors característics, corresponents a uns valors i uns diàmetres mitjans.

    Per exemple, són sistemes polidispersos típics les macromolècules sintètiques i algunes de naturals, com la cel·lulosa o el midó. Contràriament, altres macromolècules naturals, com les proteïnes, tenen una única massa molar i són sistemes monodispersos.

    Vegeu també monodispers -a.
Imagen de un resultado de un térmio del cercaterm
  • ca  poliè, n m
  • es  polieno, n m
  • en  polyene, n

Química orgànica

Definición
Cadascun dels hidrocarburs alifàtics o cíclics insaturats que contenen dos o més enllaços dobles carboni-carboni.

Nota

  • Són poliens els diens (com el butadiè o el pentadiè) i el ciclooctatetraè.
  • ca  polielectròlit, n m
  • es  polielectrolito, n m
  • es  polielectrólito, n m
  • en  polyelectrolyte, n

Química física

Definición
Electròlit macromolecular que conté diferents grups ionitzables.

Nota

  • Els polielectròlits poden ser naturals, com les proteïnes o els àcids nucleics, o sintètics, i poden ser solubles o insolubles en aigua. Es poden classificar en poliàcids febles, com l'àcid poliacrílic; polibases febles, com la polivinilpiridina, o poliamfòlits, com el copolímer de l'àcid acrílic i la vinilpiridina.

    Els polielectròlits tenen moltes aplicacions com a coagulants, floculants o bescanviadors d'ions.