polímer
polímer
Química física
- ca polímer, n m
- es polímero, n m
- en polymer, n
Química física
Definición
Molècula de gran massa molecular, generalment llarga, formada per monòmers units entre si per enllaços covalents.
polimerització
polimerització
Química física
- ca polimerització, n f
- es polimerización, n f
- en polymerisation, n
- en polymerization, n
Química física
Definición
Procés pel qual alguns monòmers creen enllaços químics entre ells per a formar polímers, ja sigui com una cadena o com una xarxa tridimensional.
Nota
-
La polimerització es pot dur a terme com a poliaddició o com a policondensació.
Si els monòmers que constitueixen el polímer són de tipus diferent, s'utilitza el terme copolimerització.
En la indústria del refinatge, es dimeritza o trimeritza el propè i diferents butens per a donar molècules ramificades de 6 a 9 àtoms de carboni d'alt nombre d'octà. En el procés s'utilitza àcid fosfòric com a catalitzador, sobre terra de diatomees o quars, i treballa a uns 400 ºC i 30 bar. Va ser un procés molt usat en les dècades de 1930 i 1940 per a obtenir combustibles d'aviació, però va ser majoritàriament substituït pel procés d'alquilació, si bé els baixos costos d'operació i d'inversió fan que se segueixi aplicant en algunes refineries.
polimerització de condensació
polimerització de condensació
Química física
- ca policondensació, n f
- ca polimerització de condensació, n f sin. compl.
- ca polimerització per condensació, n f sin. compl.
- es policondensación, n f
- es polimerización por condensación, n f
- en condensation polymerisation, n
- en condensation polymerization, n
- en polycondensation, n
- en stepwise polymerisation, n
- en stepwise polymerization, n
Química física
Definición
Polimerització que té lloc per mitjà de reaccions de condensació successives, a cadascuna de les quals s'elimina una molècula de pocs àtoms.
Nota
-
La molècula que s'elimina en la policondensació sol ser d'aigua.
De manera general, la reacció elemental que es repeteix en la policondensació és M1 + M2 → M1M2 + H2O.
L'obtenció d'un grau de polimerització elevat en una policondensació requereix temps de reacció llargs.
La policondensació és el mecanisme de producció de les poliamides, com el niló 66. La reacció elemental que es repeteix en aquest cas és H2N(CH2)6NH2 + HOOC(CH2)4COOH → H2N(CH2)6NHCO(CH2)4COOH + H2O.
polimerització en cadena
polimerització en cadena
Química física
- ca poliaddició, n f
- ca polimerització en cadena, n f sin. compl.
- ca polimerització per addició, n f sin. compl.
- es poliadición, n f
- es polimerización en cadena, n f
- es polimerización por adición, n f
- en addition polymerisation, n
- en addition polymerization, n
- en chain polymerisation, n
- en chain polymerization, n
- en polyaddition, n
Química física
Definición
Polimerització basada en una reacció en cadena en què monòmers activats s'addicionen successivament a un polímer originat per un monòmer.
Nota
-
Hi ha tres grups d'etapes en una poliaddició.
En les etapes d'iniciació, es formen les molècules activades de monòmer que donaran lloc a la reacció en cadena. L'espècie activada pot ser un radical o ió.
En les etapes de propagació, els monòmers activats reaccionen amb altres monòmers, i s'incrementa el grau de polimerització del polímer que es forma.
En les etapes de terminació, es desactiven les cadenes del polímer en creixement. La terminació es pot produir per recombinació de dues cadenes actives; per una reacció de desproporció, en virtut de la qual un àtom d'hidrogen es transfereix d'una cadena a l'altra, o per transferència del caràcter actiu d'una cadena a qualsevol altra molècula del medi de reacció.
La velocitat de reacció de la poliaddició es pot assimilar a la velocitat de desaparició del monòmer i, com que l'etapa d'iniciació és generalment molt més lenta que les etapes de propagació, es pot considerar que pràcticament tot el monòmer es consumeix en aquestes últimes etapes. Si, a més, se suposa que la reactivitat de les cadenes de polímer actives és independent del nombre de monòmers que les constitueixen, la velocitat de poliaddició s'expressa com v = −d[M]/dt = kp[M][Mx*], en què kp és el coeficient de velocitat de qualsevol de les etapes de propagació i [Mx*] és la concentració total de cadenes de polímer actives.
Si, finalment, s'aplica l'aproximació de l'estat estacionari a la concentració total de cadenes de polímer actives, suposant que les etapes de terminació importants són les que no generen cap radical o ió, s'arriba a la següent expressió per a la velocitat de reacció de les etapes de propagació i, per tant, del procés de poliaddició: v = kp( ki/ kt)1/2[I]1/2[M], en què ki i kt són els coeficients de velocitat de la primera etapa d'iniciació i de l'etapa de terminació, respectivament, i [I] és la concentració de l'iniciador, que activa el primer monòmer. A partir d'aquesta equació es poden deduir les expressions per a la longitud de cadena i per al grau de polimerització.
Aquestes expressions són molt importants perquè reflecteixen el control cinètic que es pot exercir sobre la massa molecular mitjana d'un polímer. Així doncs, la longitud de cadena d'un polímer i, en conseqüència, la seva massa molecular, augmenten a mesura que la concentració d'iniciador i el coeficient de velocitat de l'etapa d'iniciació disminueixen.
Per exemple, és una poliaddició la poliaddició de l'etilè per a formar polietilè: H−[CH2−CH2]n−H.
Vegeu també etapa d'iniciació, etapa de propagació i etapa de terminació.
polimerització per addició
polimerització per addició
Química física
- ca poliaddició, n f
- ca polimerització en cadena, n f sin. compl.
- ca polimerització per addició, n f sin. compl.
- es poliadición, n f
- es polimerización en cadena, n f
- es polimerización por adición, n f
- en addition polymerisation, n
- en addition polymerization, n
- en chain polymerisation, n
- en chain polymerization, n
- en polyaddition, n
Química física
Definición
Polimerització basada en una reacció en cadena en què monòmers activats s'addicionen successivament a un polímer originat per un monòmer.
Nota
-
Hi ha tres grups d'etapes en una poliaddició.
En les etapes d'iniciació, es formen les molècules activades de monòmer que donaran lloc a la reacció en cadena. L'espècie activada pot ser un radical o ió.
En les etapes de propagació, els monòmers activats reaccionen amb altres monòmers, i s'incrementa el grau de polimerització del polímer que es forma.
En les etapes de terminació, es desactiven les cadenes del polímer en creixement. La terminació es pot produir per recombinació de dues cadenes actives; per una reacció de desproporció, en virtut de la qual un àtom d'hidrogen es transfereix d'una cadena a l'altra, o per transferència del caràcter actiu d'una cadena a qualsevol altra molècula del medi de reacció.
La velocitat de reacció de la poliaddició es pot assimilar a la velocitat de desaparició del monòmer i, com que l'etapa d'iniciació és generalment molt més lenta que les etapes de propagació, es pot considerar que pràcticament tot el monòmer es consumeix en aquestes últimes etapes. Si, a més, se suposa que la reactivitat de les cadenes de polímer actives és independent del nombre de monòmers que les constitueixen, la velocitat de poliaddició s'expressa com v = −d[M]/dt = kp[M][Mx*], en què kp és el coeficient de velocitat de qualsevol de les etapes de propagació i [Mx*] és la concentració total de cadenes de polímer actives.
Si, finalment, s'aplica l'aproximació de l'estat estacionari a la concentració total de cadenes de polímer actives, suposant que les etapes de terminació importants són les que no generen cap radical o ió, s'arriba a la següent expressió per a la velocitat de reacció de les etapes de propagació i, per tant, del procés de poliaddició: v = kp( ki/ kt)1/2[I]1/2[M], en què ki i kt són els coeficients de velocitat de la primera etapa d'iniciació i de l'etapa de terminació, respectivament, i [I] és la concentració de l'iniciador, que activa el primer monòmer. A partir d'aquesta equació es poden deduir les expressions per a la longitud de cadena i per al grau de polimerització.
Aquestes expressions són molt importants perquè reflecteixen el control cinètic que es pot exercir sobre la massa molecular mitjana d'un polímer. Així doncs, la longitud de cadena d'un polímer i, en conseqüència, la seva massa molecular, augmenten a mesura que la concentració d'iniciador i el coeficient de velocitat de l'etapa d'iniciació disminueixen.
Per exemple, és una poliaddició la poliaddició de l'etilè per a formar polietilè: H−[CH2−CH2]n−H.
Vegeu també etapa d'iniciació, etapa de propagació i etapa de terminació.
polimerització per condensació
polimerització per condensació
Química física
- ca policondensació, n f
- ca polimerització de condensació, n f sin. compl.
- ca polimerització per condensació, n f sin. compl.
- es policondensación, n f
- es polimerización por condensación, n f
- en condensation polymerisation, n
- en condensation polymerization, n
- en polycondensation, n
- en stepwise polymerisation, n
- en stepwise polymerization, n
Química física
Definición
Polimerització que té lloc per mitjà de reaccions de condensació successives, a cadascuna de les quals s'elimina una molècula de pocs àtoms.
Nota
-
La molècula que s'elimina en la policondensació sol ser d'aigua.
De manera general, la reacció elemental que es repeteix en la policondensació és M1 + M2 → M1M2 + H2O.
L'obtenció d'un grau de polimerització elevat en una policondensació requereix temps de reacció llargs.
La policondensació és el mecanisme de producció de les poliamides, com el niló 66. La reacció elemental que es repeteix en aquest cas és H2N(CH2)6NH2 + HOOC(CH2)4COOH → H2N(CH2)6NHCO(CH2)4COOH + H2O.
poloni
poloni
Química inorgànica
- ca poloni, n m
- es polonio, n m
- en polonium, n
- sbl Po
Química inorgànica
Definición
Element del grup 16, del període 6 i del bloc p de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 84 i massa atòmica 209.
Nota
-
Es coneixen fins a vint-i-nou isòtops del poloni, tots ells inestables.
El poloni es presenta com un metall blanc argentat, amb un punt de fusió d'aproximadament 250 ºC i un punt d'ebullició de 962 ºC.
És un dels elements naturals més rars i es troba en les menes d'urani, ja que forma part de la seva sèrie de desintegració radioactiva.
Es diferencia de la resta d'elements del seu grup pel seu caràcter metàl·lic.
Presenta principalment els estats d'oxidació +2, +4 i +6.
Com que és un element escàs, té un ús limitat. Sobretot es fa servir en aplicacions relacionades amb el seu caràcter radioactiu, per exemple, com a emissor de neutrons.
posició al·lílica
posició al·lílica
Química orgànica
- ca posició al·lílica, n f
- es posición alílica, n f
- en allylic position, n
Química orgànica
Definición
Cadascuna de les posicions adjacents a un enllaç doble carboni-carboni en un compost orgànic.
potassa càustica
potassa càustica
Química inorgànica
- ca hidròxid de potassi, n m
- ca potassa càustica, n f sin. compl.
- es hidróxido de potasio, n m
- es potasa cáustica, n f
- en caustic potassa, n
- en potassium hydroxide, n
- for KOH
Química inorgànica
Definición
Hidròxid que és una base forta i que es presenta com un sòlid blanc, soluble en aigua, i té un punt de fusió de 360 ºC i un punt d'ebullició de 1.320 ºC.
Nota
-
L'hidròxid de potassi absorbeix diòxid de carboni i humitat de l'aire.
S'obté mitjançant l'electròlisi del clorur de potassi, en instal·lacions similars a les de l'electròlisi del clorur de sodi.
Es fa servir principalment com a agent de saponificació per a sabons líquids, com a agent de blanqueig i en la producció d'àcid oxàlic i de iodur de potassi, additiu de la sal comuna.
La denominació potassa càustica s'utilitza en contextos poc especialitzats.
potassi
potassi
Química inorgànica
- ca potassi, n m
- es potasio, n m
- en potassium, n
- sbl K
Química inorgànica
Definición
Element del grup 1, del període 4 i del bloc s de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 19 i massa atòmica 39,0983.
Nota
-
Es coneixen fins a vint-i-quatre isòtops del potassi, dels quals tres són estables: 39K, 40K (radioactiu amb una vida mitjana de 1,3 × 109 anys) i 41K.
Es presenta com un metall blanc argentat, molt tou, amb un punt de fusió de 63 ºC i un punt d'ebullició de 766 ºC. Després del liti, és el metall conegut més lleuger.
És el setè en abundància d'entre els elements presents a l'escorça terrestre. A la natura es troba en forma de clorurs a l'aigua del mar, on en forma un 0,07 % en pes, o en dipòsits minerals. Els seus principals minerals són la silvina i la carnal·lita, que són els clorurs de potassi; el salnitre, que n'és el nitrat, i l'ortòclasi, que n'és el silicat.
La seva obtenció mitjançant electròlisi de les sals foses presenta problemes, ja que a les temperatures de treball necessàries el potassi es vaporitza. El procés més utilitzat és la reducció del clorur de potassi fos mitjançant l'acció de sodi metàl·lic a 850ºC i la posterior recollida del potassi vaporitzat en torres de fraccionament.
És força reactiu i s'oxida ràpidament en contacte amb l'aire. És un agent reductor molt fort, i redueix la major part dels altres metalls dels seus compostos. Reacciona violentament amb l'aigua, amb els àcids i amb la major part de no-metalls, i reacciona fins i tot amb el grafit.
Presenta l'estat d'oxidació +1.
Tot i que el potassi actua com a metall en aliatges, s'utilitza molt més com a component de sals. Algunes de les sals del potassi tenen un gran nombre d'aplicacions industrials, com el nitrat de potassi, el carbonat de potassi i el sulfat de potassi.
