aqüífer captiu
aqüífer captiu
Enginyeria del terreny i cartogràfica
- ca aqüífer captiu, n m
- ca aqüífer confinat, n m sin. compl.
- es acuífero confinado
- en confined aquifer
Enginyeria del terreny i cartogràfica
Definición
Aqüífer limitat a la part superior per un sostre impermeable, de manera que la pressió de l'aigua és, en tots els punts, superior a l'atmosfèrica.
Quan un pou ateny el sostre de l'aqüífer, l'aigua puja pel tub fins a una certa profunditat, que correspon al seu nivell piezomètric. La ^recàrrega^ en aquest tipus d'aqüífers es produeix lateralment.
Quan un pou ateny el sostre de l'aqüífer, l'aigua puja pel tub fins a una certa profunditat, que correspon al seu nivell piezomètric. La ^recàrrega^ en aquest tipus d'aqüífers es produeix lateralment.
aqüífer confinat
aqüífer confinat
Enginyeria del terreny i cartogràfica
- ca aqüífer captiu, n m
- ca aqüífer confinat, n m sin. compl.
- es acuífero confinado
- en confined aquifer
Enginyeria del terreny i cartogràfica
Definición
Aqüífer limitat a la part superior per un sostre impermeable, de manera que la pressió de l'aigua és, en tots els punts, superior a l'atmosfèrica.
Quan un pou ateny el sostre de l'aqüífer, l'aigua puja pel tub fins a una certa profunditat, que correspon al seu nivell piezomètric. La ^recàrrega^ en aquest tipus d'aqüífers es produeix lateralment.
Quan un pou ateny el sostre de l'aqüífer, l'aigua puja pel tub fins a una certa profunditat, que correspon al seu nivell piezomètric. La ^recàrrega^ en aquest tipus d'aqüífers es produeix lateralment.
aqüífer lliure
aqüífer lliure
Enginyeria del terreny i cartogràfica
- ca aqüífer lliure, n m
- es acuífero libre
- en unconfined aquifer
Enginyeria del terreny i cartogràfica
Definición
Aqüífer no limitat a la part superior per cap sostre impermeable, de manera que existeix un nivell freàtic a una certa fondària.
Quan una perforació ateny aquest nivell, el nivell de l'aigua s'hi estabilitza. La ^recàrrega^ d'aquest tipus d'aqüífers pot efectuar-se des de la superfície a partir d'una part de l'aigua de pluja o dels excedents de l'aigua de reg.
Quan una perforació ateny aquest nivell, el nivell de l'aigua s'hi estabilitza. La ^recàrrega^ d'aquest tipus d'aqüífers pot efectuar-se des de la superfície a partir d'una part de l'aigua de pluja o dels excedents de l'aigua de reg.
aqüífer semiconfinat
aqüífer semiconfinat
Enginyeria del terreny i cartogràfica
- ca aqüífer semiconfinat, n m
- es acuífero semiconfinado
- en semiconfined aquifer
Enginyeria del terreny i cartogràfica
Definición
Aqüífer limitat a la part superior per una formació geològica molt poc permeable, però que en permet la ^recàrrega^.
arc
arc
Enginyeria de la construcció
- ca arc, n m
- es arco
- en arch
Enginyeria de la construcció
Definición
Tipus estructural en què, per la seva forma geomètrica i les seves condicions de recolzament, davant l'actuació de càrregues verticals al damunt, l'esforç principal que es produeix a la secció transversal és de compressió.
Com a resultat del treball de compressió, es generen reaccions horitzontals en les seccions d'arrencada, la qual cosa requereix, generalment, un terreny amb bones propietats per a la seva fonamentació o bé uns brancals o uns estreps prou estables i ben fonamentats.
Una solució alternativa, en el cas de terrenys poc adequats, és la d'un ^arc atirantat^. Per a optimitzar el treball de l'arc, disminuint al màxim els esforços de flexió, s'intenta que la seva forma sigui l'antifunicular de les càrregues. Així, per al pes propi solament i amb gruixos constants, la forma és una catenària. Per a càrregues uniformement repartides al llarg de la corda, la forma òptima és la paràbola de segon grau. L'arc pot ser encastat o articulat, amb dues o tres articulacions. En el cas d'arcs hiperestàtics de formigó o d'estructura metàl·lica, les deformacions imposades provoquen esforços importants deguts al canvi de forma que provoquen; entre aquestes, són destacables les deformacions degudes a la temperatura, així com a la ^retracció^ i a la ^fluència^ en el cas dels arcs de formigó.
Com a resultat del treball de compressió, es generen reaccions horitzontals en les seccions d'arrencada, la qual cosa requereix, generalment, un terreny amb bones propietats per a la seva fonamentació o bé uns brancals o uns estreps prou estables i ben fonamentats.
Una solució alternativa, en el cas de terrenys poc adequats, és la d'un ^arc atirantat^. Per a optimitzar el treball de l'arc, disminuint al màxim els esforços de flexió, s'intenta que la seva forma sigui l'antifunicular de les càrregues. Així, per al pes propi solament i amb gruixos constants, la forma és una catenària. Per a càrregues uniformement repartides al llarg de la corda, la forma òptima és la paràbola de segon grau. L'arc pot ser encastat o articulat, amb dues o tres articulacions. En el cas d'arcs hiperestàtics de formigó o d'estructura metàl·lica, les deformacions imposades provoquen esforços importants deguts al canvi de forma que provoquen; entre aquestes, són destacables les deformacions degudes a la temperatura, així com a la ^retracció^ i a la ^fluència^ en el cas dels arcs de formigó.
arc apuntat
arc apuntat
Enginyeria de la construcció
- ca arc ogival, n m
- ca arc apuntat, n m sin. compl.
- es arco apuntado
- es arco ojival
- en gothic arch
- en pointed arch
Enginyeria de la construcció
Definición
Arc format per l'encreuament de dos arcs de mig punt i que, en conseqüència, adquireix una forma en punta de llança.
És propi de l'arquitectura gòtica, on forma part dels arcs perimètrics (dits perpanys o torals i formers) de les voltes encreuades.
És propi de l'arquitectura gòtica, on forma part dels arcs perimètrics (dits perpanys o torals i formers) de les voltes encreuades.
arc atirantat
arc atirantat
Enginyeria de la construcció
- ca arc atirantat, n m
- es arco atirantado
- en stayed arch
Enginyeria de la construcció
Definición
Arc en el qual les empentes horitzontals a l'^arrencada^ són suportades mitjançant un ^tirant^ que uneix ambdues arrencades.
En el cas dels ponts arc, és el ^tauler^ l'element que actua com a tirant.
En el cas dels ponts arc, és el ^tauler^ l'element que actua com a tirant.
arc de mig punt
arc de mig punt
Enginyeria de la construcció
- ca arc de mig punt, n m
- es arco de medio punto
- en Roman arch
- en semicircular arch
Enginyeria de la construcció
Definición
Arc semicircular que té el centre a la ^línia d'arrencada^.
arc escarser
arc escarser
Enginyeria de la construcció
- ca arc escarser, n m
- es arco escarzano
- en segmental arch
Enginyeria de la construcció
Definición
Arc format per un sol arc de circumferència de 60º d'obertura, el centre del qual és situat per sota de la ^línia d'arrencada^.
arc ogival
arc ogival
Enginyeria de la construcció
- ca arc ogival, n m
- ca arc apuntat, n m sin. compl.
- es arco apuntado
- es arco ojival
- en gothic arch
- en pointed arch
Enginyeria de la construcció
Definición
Arc format per l'encreuament de dos arcs de mig punt i que, en conseqüència, adquireix una forma en punta de llança.
És propi de l'arquitectura gòtica, on forma part dels arcs perimètrics (dits perpanys o torals i formers) de les voltes encreuades.
És propi de l'arquitectura gòtica, on forma part dels arcs perimètrics (dits perpanys o torals i formers) de les voltes encreuades.
