ergoterapeuta
ergoterapeuta
- ca terapeuta ocupacional, n m, f
- ca ergoterapeuta, n m, f sin. compl.
- es terapeuta ocupacional, n m, f
- fr ergothérapeute, n m, f
- en ergotherapist, n
- en occupational therapist, n
Definición
Professional amb formació i competències específiques en teràpia ocupacional que planifica i executa intervencions orientades a adquirir, conservar o millorar les habilitats relacionades amb el desenvolupament d'activitats de la vida diària que s'han vist deteriorades a causa d'un trastorn mental o un trastorn per ús de substàncies.
Nota
- El terapeuta ocupacional o la terapeuta ocupacional és una figura important en la rehabilitació; per aquest motiu, participa en l'elaboració del programa individual de rehabilitació i reinserció. Pot ajudar a entrenar habilitats motores (com la coordinació o l'equilibri), psicosocials (com la comunicació verbal, l'autoestima o la responsabilitat), cognitives (com la capacitat d'atenció o la comprensió) i relacionades amb la vida diària (com l'organització d'hàbits i rutines o la recerca d'activitats de lleure). Algunes de les seves intervencions, especialment d'assessorament, poden anar dirigides a l'entorn de la persona atesa.
ergoteràpia
ergoteràpia
- ca teràpia ocupacional, n f
- ca ergoteràpia, n f sin. compl.
- es ergoterapia, n f
- es terapia ocupacional, n f
- fr ergothérapie, n f
- en ergotherapy, n
- en occupational therapy, n
Definición
Teràpia basada en la planificació i la realització de tasques concretes, que sovint inclouen el treball manual, i d'activitats físiques i mentals amb l'objectiu de prevenir o disminuir les discapacitats i incrementar el funcionament social de les persones amb un trastorn mental o un trastorn per ús de substàncies.
Nota
- La teràpia ocupacional es pot dur a terme de manera individualitzada i integrada en el context vital de la persona o bé en centres ocupacionals o serveis de rehabilitació comunitària.
espai de reducció de danys
espai de reducció de danys
- ca centre de reducció de danys, n m
- ca espai de reducció de danys, n m
- ca CRD, n m sigla
- es centro de reducción de daños, n m
- es espacio de reducción de daños, n m
- fr centre de réduction des risques, n m
- en harm reduction centre, n
Definición
Centre d'atenció ambulatòria en què s'atenen les necessitats psicosocials i sanitàries bàsiques de persones amb trastorns per ús de substàncies, es fomenten hàbits saludables i de prevenció respecte al consum de drogues i es procura vincular les persones que hi acudeixen, sovint en situació d'exclusió social, a la xarxa sanitària.
Nota
- 1. En un centre de reducció de danys hi pot haver, per exemple, un espai de consum supervisat, com ara una sala de venipunció.
- 2. El centre de reducció de danys compta, principalment, amb un equip de professionals de la medicina, la infermeria, la psicologia, l'educació social, la integració social i el treball social.
estigma
estigma
- ca estigma, n m
- es estigma, n m
- fr stigmate, n m
- en stigma, n
Definición
Conjunt d'atributs que provoca una visió negativa de les persones amb un trastorn mental, motivada pels estereotips, els mites, els prejudicis i el desconeixement de la societat entorn dels trastorns mentals i els problemes de salut mental en general, el qual porta a situacions de discriminació, marginació i exclusió social.
Nota
- 1. L'estigma provoca en les persones amb un trastorn mental o un trastorn per ús de substàncies avergonyiment i sentiments de menyspreu i de rebuig social. També les predisposa a una mirada negativa, els fa minvar l'autoestima, els dificulta el procés de canvi cap a la recuperació i els afecta negativament l'estat de salut, tant mental com física.
- 2. L'estigma causa aïllament social i constitueix una de les barreres d'accés principals. Pot augmentar per l'ús inapropiat d'etiquetes diagnòstiques o per la manca de compliment del tractament, per exemple.
estigmatització
estigmatització
- ca estigmatització, n f
- es estigmatización, n f
- fr stigmatisation, n f
- en stigmatisation, n
Definición
Procés social pel qual es genera l'estigma, caracteritzat per l'atribució de qualitats negatives a les persones amb un trastorn mental i basat en actituds i conductes negatives i de rebuig social.
Nota
- L'estigmatització suposa un obstacle per a la integració social de les persones amb un trastorn mental o un trastorn per ús de substàncies.
estrès psicosocial
estrès psicosocial
- ca estrès psicosocial, n m
- es estrés psicosocial, n m
- fr stress psychosocial, n m
- en psychosocial stress, n
Definición
Conjunt de situacions psíquiques i socials que demanen una resposta que amenaça d'excedir els recursos d'una persona.
Nota
- L'estrès psicosocial pot contribuir al desenvolupament o l'agreujament d'un trastorn mental o un trastorn per ús de substàncies.
estressor
estressor
- ca factor d'estrès, n m
- ca estressor, n m sin. compl.
- es estresor, n m
- es factor de estrés, n m
- fr facteur de stress, n m
- fr stresseur, n m
- en stressing factor, n
- en stressor, n
Definición
Esdeveniment vital que pot estar associat en el temps amb l'aparició o l'exacerbació d'un trastorn mental o d'un trastorn per ús de substàncies.
exclusió social
exclusió social
- ca exclusió social, n f
- es exclusión social, n f
- fr exclusion sociale, n f
- en social exclusion, n
Definición
Situació resultant del rebuig social i la marginació, que impedeix la participació plena en la societat, l'accés a les oportunitats socioculturals, econòmiques i laborals de què gaudeix la major part de la ciutadania i el gaudi dels mateixos drets, amb la davallada consegüent de la qualitat de vida.
Nota
- 1. L'exclusió social pot ser, també, el resultat de l'autoestigma d'una persona amb un trastorn mental greu o un trastorn per ús de substàncies, sumat a altres factors, com la pobresa o l'adversitat social.
- 2. És un exemple d'exclusió social el sensellarisme causat per un trastorn per ús de substàncies o un trastorn mental psicòtic.
- 3. L'exclusió social és una de les barreres que es troben les persones amb un trastorn mental o un trastorn per ús de substàncies en la rehabilitació i la reinserció.
