Back to top
Vuelva a la lista de diccionarios online

Terminologia de les malalties infeccioses

Presentación
  • ca  immunodepressió, n f
  • es  inmunodepresión, n f
  • fr  immunodépression, n f
  • en  immunodepression, n

Definición
Disminució de la resposta immunitària per causes diverses relacionades amb l'estat de l'organisme o amb factors ambientals.
  • ca  immunosupressor, n m
  • ca  agent immunosupressor, n m sin. compl.
  • ca  immunodepressor, n m sin. compl.
  • es  agente inmunosupresor, n m
  • es  inmunodepresor, n m
  • es  inmunosupresor, n m
  • fr  agent immunosuppresseur, n m
  • fr  immunodépresseur, n m
  • fr  immunosuppresseur, n m
  • en  immunodepressant, n
  • en  immunosuppressant, n
  • en  immunosuppressive agent, n

Definición
Agent amb activitat supressora de la resposta immunitària.
  • ca  immunogen, n m
  • es  inmunógeno, n m
  • fr  immunogène, n m
  • en  immunogen, n

Definición
Antigen capaç d'induir una resposta immunitària adaptativa i de fer que apareguin anticossos i cèl·lules sensibilitzades que abans no existien.

Nota

  • Tot immunogen es comporta com un antigen, però no tot antigen ho fa com un immunogen. Per exemple, els haptens són molècules orgàniques molt petites, de baix pes molecular, que, si bé són antigèniques, no poden desenvolupar una resposta immunitària per elles mateixes, sinó que necessiten acoblar-se a un proteïna transportadora per a tenir capacitat immunògena.
  • ca  immunoglobulina, n f
  • ca  Ig, n f abrev.
  • es  inmunoglobulina, n f
  • es  Ig, n f abrev.
  • fr  immunoglobuline, n f
  • fr  Ig, n f abrev.
  • en  immunoglobulin, n
  • en  Ig, n abrev.

Definición
Proteïna glicosilada formada per dues cadenes pesants idèntiques unides per ponts disulfur i dues cadenes lleugeres també idèntiques, que participa en la resposta immunitària humoral, tant en forma lliure quan actua com a anticòs, com unida a la superfície dels limfòcits B quan actua com a receptor BCR.

Nota

  • Les immunoglobulines lliures secretades pels limfòcits B i, sobretot, per les cèl·lules plasmàtiques són solubles en el sèrum i altres fluids corporals, i actuen com a efectors principals de la resposta immunitària humoral.

    Tots els anticossos són immunoglobulines, per bé que les immunoglobulines inclouen molècules de les quals es desconeix l'activitat d'anticòs perquè no s'ha identificat l'antigen que els correspondria.
  • ca  immunologia, n f
  • es  inmunología, n f
  • fr  immunologie, n f
  • en  immunology, n

Definición
Branca de la biomedicina que estudia els mecanismes fisiològics i patològics de defensa i de resposta específica dels organismes davant la presència d'antígens, com ara microorganismes o toxines.
  • ca  immunològic -a, adj
  • es  inmunológico -ca, adj
  • fr  immunologique, adj
  • en  immunologic, adj
  • en  immunological, adj

Definición
Relatiu o pertanyent a la immunologia.
  • ca  immunosupressió, n f
  • es  inmunosupresión, n f
  • fr  immunosuppression, n f
  • en  immunosuppression, n

Definición
Immunomodulació que té l'objectiu d'anul·lar o disminuir la resposta immunitària mitjançant la irradiació del sistema limfàtic o l'administració de sèrum antilimfocitari, d'antimetabòlits o de fàrmacs.

Nota

  • Habitualment, la immunosupressió només aconsegueix una disminució general de la resposta immunitària, que comporta efectes no desitjat.
  • ca  immunosupressor, n m
  • ca  agent immunosupressor, n m sin. compl.
  • ca  immunodepressor, n m sin. compl.
  • es  agente inmunosupresor, n m
  • es  inmunodepresor, n m
  • es  inmunosupresor, n m
  • fr  agent immunosuppresseur, n m
  • fr  immunodépresseur, n m
  • fr  immunosuppresseur, n m
  • en  immunodepressant, n
  • en  immunosuppressant, n
  • en  immunosuppressive agent, n

Definición
Agent amb activitat supressora de la resposta immunitària.
  • ca  immunoteràpia, n f
  • es  inmunoterapia, n f
  • fr  immunothérapie, n f
  • en  immunotherapy, n

Definición
Manipulació de la resposta immunitària d'un individu amb finalitat terapèutica.

Nota

  • Les tècniques d'immunoteràpia es basen en la immunosupressió, la immunopotenciació i la immunoprofilaxi.
  • ca  implant, n m
  • es  implante, n m
  • fr  implant, n m
  • en  implant, n

Definición
Material fixat, inserit o empeltat en un òrgan o en una estructura corporal.