patogen -ògena
patogen -ògena
- ca patogen -ògena, adj
- ca morbífic -a, adj sin. compl.
- es patógeno -na, adj
- fr pathogène, adj
- en pathogen, adj
Definición
Dit del microorganisme susceptible de causar una malaltia o alteracions més o menys greus a un organisme.
Nota
- La denominació morbífic -a està formada a partir del llatí morbus 'malaltia' i facio 'fer'.
patogenicitat
patogenicitat
- ca patogenicitat, n f
- es patogenicidad, n f
- fr pathogénicité, n f
- en pathogenicity, n
Definición
Capacitat que posseeixen els microorganismes per a produir una malaltia, ja sigui espontàniament en l'espècie humana o bé experimentalment en els animals de laboratori.
Nota
- La patogenicitat és un atribut general o qualitatiu referit a una espècie microbiana determinada, que permet de comparar-la amb altres microbis i condiciona el tipus de malaltia que produeix. Per exemple l'estafilococ daurat i la neissèria de la meningitis són patògens, mentre que els lactobacils no ho són.
pericarditis
pericarditis
- ca pericarditis, n f
- es pericarditis, n f
- fr péricardite, n f
- en pericarditis, n
Definición
Inflamació del pericardi, que pot ser d'evolució aguda o crònica.
pertussis
pertussis
- ca tos ferina, n f
- ca distenta, n f sin. compl.
- ca pertussis, n m sin. compl.
- es coqueluche, n f
- es pertussis, n m
- es tos ferina, n f
- fr coqueluche, n f
- fr pertussis, n m
- en pertussis, n
- en whooping cough, n
Definición
Malaltia infecciosa pròpia de la infància, molt contagiosa, causada per Bordetella pertussis, caracteritzada per un primer període catarral seguit d'un altre amb paroxismes de tos espasmòdica, acabats amb una inspiració forçada que sona com un gall i l'expulsió de moc molt viscós i, sovint, amb vòmits.
Nota
-
El contagi de la tos ferina s'efectua gairebé sempre per inhalació de gotetes d'excreció expectorada per malalts. Durant el període catarral, que pot durar una o dues setmanes la tos ferina mostra una simptomatologia inespecífica. El període paroxismal pot estendre's de tres a quatre setmanes, durant les quals la freqüència dels paroxismes (que pot assolir els quaranta o cinquanta diaris) va minvant progressivament.
La vacunació sistemàtica dels infants amb la vacuna antipertússica (que s'administra sovint combinada amb altres vacunes, com per exemple la vacuna DTPa) ha aconseguit que aquesta malaltia sigui avui dia menys freqüent del que era abans.
La denominació pertussis està formada pel llatí per 'molt' i tussis 'tos'.
petèquia
petèquia
- ca petèquia, n f
- ca hematospília, n f sin. compl.
- es petequia, n f
- fr pétéchie, n f
- en petechia, n
Definición
Extravasació sanguínia puntiforme, de menys de 3 mm de diàmetre, de color vermell brillant inicialment i de color vermellós fosc després, que apareix a la pell o a les mucoses, i que no desapareix per la pressió del dit.
Nota
- La denominació hematospília està formada a partir de hemato- i del grec spílos 'taca'.
peu d'atleta
peu d'atleta
- ca peu d'atleta, n m
- ca tinya dels peus, n f
- es pie de atleta, n m
- es tiña del pie, n f
- fr pied d'athlète, n m
- fr teigne des pieds, n f
- en athlete's foot, n
- en ringworm of the foot, n
- nc tinea pedis
Definición
Micosi molt freqüent, causada pels fongs dermatòfitsTrichophyton rubrum, T. Mentagrophytes i Epidermophyton floccosum, caracteritzada per maceracions, descamació lleugera i fissures que es localitzen en els espais interdigitals i les plantes dels peus.
Nota
- En el peu d'atleta hi ha sovint hiperhidrosi, la qual cosa facilita la persistència dels fongs, que fan una mala olor persistent. És una afecció molt freqüent entre les persones usuàries de banys, piscines i dutxes públiques.
pian
pian
- ca pian, n m
- ca buba, n f sin. compl.
- ca frambèsia, n f sin. compl.
- ca polipapil·loma, n m sin. compl.
- ca rúpia, n f sin. compl.
- es buba, n f
- es bubas, n f pl
- es frambesia, n f
- es frambesia tropical, n f
- es pian, n m
- fr framboise, n f
- fr pian, n m
- en pian
- en yaws
Definición
Treponematosi no venèria produïda perTreponema pertenue, transmesa per contacte directe, endèmica de diversos països tropicals, que afecta principalment els infants i s'encomana per contacte directe de la pell amb lesions exsudatives.
Nota
-
El pian és propi de regions tropicals d'Amèrica central, Àfrica equatorial, Índia, Sri Lanka, Malàisia, el nord d'Austràlia, les Filipines i el sud del Pacífic.
El pian es caracteritza per tres etapes clíniques, similars a les de la sífilis. La fase inicial consisteix en l'aparició, després d'un període d'incubació de 3-6 setmanes, d'un protopianoma, associat gairebé sempre amb adenopaties regionals i que es guareix espontàniament deixant una cicatriu atròfica. La fase secundària es produeix al cap de 3-12 mesos de l'inici de la infecció i es caracteritza per una erupció de pianomes, semblants al protopianoma, però habitualment més petits, distribuïts simètricament per la cara, prop dels orificis naturals, i les extremitats. Abans o després del desenvolupament dels pianomes pot aparèixer una queratodèrmia plantar molt dolorosa, al principi seca i secundàriament exsudativa i vegetant, que provoca una forma de carcinoma molt peculiar en els infants afectats. La fase terciària, no sempre present, es caracteritza per l'aparició de lesions molt diverses: piànides, gomes subcutànies ulcerades, queratodèrmia palmoplantar, lesions osteoarticulars (osteïtis i periostitis gomoses dels ossos llargs), rinofaringitis gangosa i gundú (mutilacions centrofacials), i nodes juxtaarticulars (genolls, colzes, turmells i canells). No hi ha alteracions del sistema nerviós central, a diferència del que passa a la sífilis.
El tractament habitual es basa en l'administració d'una sola injecció intramuscular de penicil·lina, o en un tractament de penicil·lina, pastilles d'eritromicina o tetraciclina. Aquest tractament és molt efectiu, però difícil d'administrar, ja que les poblacions afectades acostumen a residir en llocs remots o de difícil accés a la medicina. A més, la conservació de la penicil·lina i el seu tractament en injectables complica molt els aspectes logístics de la lluita contra la malaltia. El 2012, Oriol Mitjà, metge infectòleg del centre mèdic de Lihir a Papua Nova Guinea, va descobrir i demostrar l'eficàcia de l'administració d'una dosi oral única d'azitromicina per a eliminar la malaltia a la setmana de la seva administració.
La denominació pian prové del francès pian; frambèsia prové del francès framboise 'gerd', i rúpia prové del grec rhýpos 'brutícia''.
Les denominacions botó d'Amboina, granuloma tropical, malaltia de Breda, papil·loma tropical, timiasi i timiosi, que s'empraven antigament com a sinònims de pian, actualment es consideren obsoletes.
picnocàrdia
picnocàrdia
- ca taquicàrdia, n f
- ca picnocàrdia, n f sin. compl.
- ca policàrdia, n f sin. compl.
- ca sincropèxia, n f sin. compl.
- ca taquisistòlia, n f sin. compl.
- es taquicardia, n f
- fr tachycardie, n f
- en tachycardia, n
Definición
Augment de la freqüència cardíaca per sobre les 100 contraccions per minut, que no altera la regularitat del ritme cardíac.
pielonefritis
pielonefritis
- ca pielonefritis, n f
- es pielonefritis, n f
- fr pyélo-néphrite, n f
- en pyelonephritis, n
Definición
Inflamació del parènquima del ronyó, els calzes renals i la pelvis renal alhora.
Nota
-
La inflamació renal pròpia de la pielonefritis s'inicia a l'interstici i s'estén aviat als glomèruls, els túbuls i els vasos. Habitualment és d'origen infecciós, causada per bacteris, però també pot tenir relació amb altres patologies, com la litiasi renal.
Les denominacions nefropielitis i pielitis, que s'empraven antigament com a sinònims de pielonefritis, actualment es consideren obsoletes.
pigota
pigota
- ca verola, n f
- ca pigota, n f sin. compl.
- ca variola, n f sin. compl.
- es viruela, n f
- fr variole, n f
- en smallpox, n
- en variola, n
Definición
Malaltia vírica exantemàtica causada pel virus Poxvirus variolae, que en casos greus pot arribar a provocar la mort de l'individu afectat, caracteritzada un quadre de febre que va seguit de l'aparició de pàpules que es propaguen per tot el cos i que, quan són seques i cauen, deixen cicatrius permanents.
Nota
-
La verola es transmet per via aèria. No té cap tractament específic, però la profilaxi, mitjançant la vacunació, deixa immunitat permanent.
L'any 1979, l'OMS n'anuncià l'erradicació a tot el món.
